BICICLETES ALS EXTERIORS DELS COTXES

Entre els mesos de juny, juliol i agost he fet uns quants viatges amb cotxe per carretera tant per Catalunya com per Espanya. He passat per carreteres de tot ordre i condició. I en totes elles he pogut constatar el gran nombre de cotxes que porten una o varies bicicletes, o a dalt el sostre del vehicle, o al darrere, però sempre donant la sensació de que van mal lligades. (Algunes motos també).

Imaginem-nos per un moment que es deslliga una o varies bicicletes. El cotxe que immediatament va al darrera del que ha perdut una o varies bicicletes, rebrà un impacte difícilment esquivable i gairebé impossible d’aturar.

El propietari de la o les bicicletes pot ser que no se n’adoni fins al cap de recórrer uns centenars de metres i encara perquè algú l’haurà avisat. Però qui rebi el violent impacte de la màquina o les màquines deslligades, no tindrà temps de reaccionar i l’accident serà immediatament provocat, amb un possible amuntegament dels cotxes que seguien al darrera del que ha rebut el primer impacte de la o les bicicletes.

Anoto dues possibles solucions a l’hora de lligar les bicicletes tant a dalt del vehicle com al darrere.

Primer de tot lligar-les bé amb una segura cadena. I després embolicar-les o cobrir-les amb una xarxa metàl·lica que hauria d’anar ben subjecte a la carrosseria del cotxe amb varis punts forts d’ancoratge.

La segona solució seria desmuntar-les (les d’avui en dia gairebé totes són desmuntables) i dur-les, o bé al portaequipatges, o bé dins un petit remolc enganxat al darrere del cotxe com aquell qui hi porta la tenda de campanya, o els gossos qui és caçador i va de cacera.

Qualsevol de les dues solucions proposades, suposo que es poden donar com a bones. Això, o no portar bicicletes de la manera que es porten avui en dia, donant aquesta sensació de perill que donen.

Immediatament que em trobo al davant un cotxe portador de bicicletes opto per dues coses: o redueixo la velocitat perquè s’allunyi de mi tant com sigui possible al no poder avançar-lo, o l’avanço ràpidament si no hi ha cap perill, a fi i efecte d’allunyar-me’n tant com pugui. Només de pensar en el mal que em podria fer a mi i a altres conductors, se’m posa la pell de gallina. Sembla una banalitat, però fóra un accident de imprevisibles conseqüències. Ja veuen: per una simple o varies bicicletes de res! Qui ho diria, oi?

Surtin al camp! Emporti-se’n les bicicletes! Gaudeixin-les amb seny pels camins de la natura! Però tot amb les més grans de les seguretats i precaucions a l’hora de ser transportades en llurs vehicles! Totes i tots hi sortirem guanyant!