AQUÍ SÍ I ALLÀ NO? PER QUÈ?

En un diari local i comarcal de la meva demarcació, i no vull entrar en més detalls que després tot se sap, he llegit una noticia que m’ha tret de polleguera.

Heus ací el que diu la noticia: que a Lleida capital, si construirà una mesquita per als seguidors de l’Islam, de nova planta. Perquè es veu que no s’aixecaran quatre parets malgirbades, no: serà una mesquita amb totes les de la llei, la primera que es construirà a Catalunya després de molts segles de no construir-ne cap, que comptarà amb una sèrie de serveis que gairebé se s’emblarà més a un hotel de quatre estels que no a una mesquita per a fer-hi les seves pregàries els musulmans.

Què em treu de polleguera? Doncs el fet que si fos a l’inrevés, potser no ens deixarien fer un temple. Però compte, que no estic afirmant res.

Per boca d’amistats i llegint una mica aquí i una mica allà, m’han arribat noticies en el sentit de que en el món islàmic, una comunitat de cristians catòlics ho té molt malament per erigir temples on poder-hi celebrar els serveis d’aquesta religió. M’han dit que això està passant actualment. M’han explicat moltes més coses referents a aquest tema, però no em vull esplaià perquè el tema dóna molt de sí, però a la vegada és molt delicat. Només deixaré constància de que, els cristians catòlics, en els països islàmics, són molt mal vistos i m’han dit que estant perseguits, sense donar-los-hi cap permís per reunir-se a escoltar o participar en una missa, i menys encara, permisos d’obres perquè puguin aixecar els temples necessaris per al seu culte. Fent prevaldre per la seva part els musulmans, que la seva religió és la única i que per tant, qui viu en un país islàmic ha d’acatar i avenir-se a les costums religioses i les normes de caire tradicional, com per exemple amb la manera de vestir. I els cristians catòlics a callar i a fer el que els musulmans els hi manin. O això, o els expulsen del país.

Segueixo... Escrivint?