GUERRA DE NACIONALISMES

És molt probable que amb resultat de les eleccions de demà diumenge a Euskal Herria cap força política pugui formar un govern amb majoria absoluta. Caldran pactes.

Si el PSE fa la «bestiesa» de pactar amb el PP, només demostrarà una cosa que ja fa dies que flota en l’ambient preelectoral: voldrà dir que ja fa dies que el PSE-PSOE i el PP han pactat una coalició en el cas de que cap dels dos no arribi a una majoria absoluta per formar Govern en solitari. I és molt probable que, seguint les directrius emanades del poder central del PSOE, el PSE faci el que li manin. I això voldrà dir fer coalició amb el PP.

I això per què? Doncs senzillament perquè els del PSE-PSOE i els del PP s’haurien posat d’acord per tal d’arrabassar a Juan José Ibarretxe, el poder continuar de lehendakari si aquest no arribés al mínim exigible per continuar en el càrrec.

Està molt clar que els dos partits, el PP i el PSOE, aquest últim vulgues que no tant o més nacionalista  que el PP, (nacionalistes espanyols, és clar!), el que pretenen és esborrar d’ Euskal Herria el PNB, o sigui el nacionalisme basc. El nacionalisme espanyol pot existir, i els dos partits majoritaris, PSOE i PP, en volen ser els seus garants. Els nacionalismes gallec, basc i català,  per als dirigents del PP i del PSOE, no existeixen! I d’això en diuen democràcia? Més aviat s’assembla més a una dictadura, però encara més dura que la que varem patir durant gairebé quaranta anys.

Si les tres Nacions Històriques (Galicia, Euskal Herria i Catalunya), no es saben treure definitivament el jou nacionalista i unionista espanyol, la independència de cadascuna d’aquestes tres Nacions està molt lluny de poder ser assolida.

De fet, tampoc és que els qui haurien de començar a posar fil a l’agulla hagin passat ja per la botiga de betes i fils, a comprar el que necessiten! I si ni tan sols es pot embastar res, ho tenim bastant malament.