VIATGE AMB L'IMSERSO

CRÒNICA DEL VIATGE CULTURAL AMB L’IMSERSO PER TERRES DE CASTELLA I LLEÓ:

 Del 16 al 21 de gener de 2009

L’autocar de l’IMSERSO tenia prevista la seva sortida de l’antiga Estació del Nord de RENFE (ara transformada en Estació d’Autobusos), a la confluència dels carrers Nàpols i Alí-Bei, a les 10 del matí del dia 16 de gener de 2009. Va sortir amb 7 minuts de retard. Cap problema.

 

Avís a navegants! Si heu d’agafar un autocar de l’IMSERSO gestionat per MUNDO SÈNIOR a l’Estació del Nord de Barcelona, penseu que, al menys en el meu cas, tres hores abans de que surti el cotxe ja hi ha una ventanilla oberta, en aquest cas la Nº 20, en la qual, una empleada de MUNDO SÈNIOR, es dedica a adjudicar els seients de l’autocar, prèvia presentació del tiquet corresponent al viatge a efectuar i el DNI, a mesura que els viatgers s’hi van presentant.

Jo d’això no en sabia res. Però com que no tinc mandra a l’hora de llevar-me, a un quart de vuit del matí ja era a l’estació d’autobusos, perquè, com que sóc propens al mareig i era portador d’un certificat mèdic on ho explicava, vaig pensar que anant-hi d’hora, podria gestionar amb algú un seient el més endavant possible per tal de no marejar-me durant el viatge.

Però veto aquí, que el certificat mèdic no em va servir de res. El que em va servir va ser l’haver-me llevat d’hora i arribar d’hora a l’estació d’autobusos! Vaig ser el segon tot hi així! Però sortosament, se’m va poder adjudicar el seient Nº 2! Una meravella! Això vol dir, que com més tard s’hi arriba, més endarrere et toca el seient, per molts certificats mèdics que es portin!

Fet aquest aclariment, comencem el viatge.

Set minuts després de les 10 del matí, hora prevista de sortida, l’autocar es va posar en marxa amb una majestuositat que donava goig de veure. Sí, perquè és un autocar molt gran, molt confortable i fa molta patxoca. I amb un xofer com pocs n’hi ha al món!

 

Varem efectuar la primera parada, com no! a La Panadella.

 

La següent parada ja va ser en terres aragoneses. En concret a l’àrea de servei de Sobradiel, dins l’autopista A-68 en direcció Burgos.

En aquesta àrea de servei hi varem dinar. A la tornada,  el dia 21, també. Per cert un dinar de trist record, perquè no valia res tant un com l’altre!

Després d’una parada tècnica per efectuar el precís i urgent buidatge de llurs bufetes, a l’àrea de servei de Pancorbo, l’autocar va arribar al poble, a 6 quilòmetres de Burgos direcció Valladolid, (Villagonzalo-Pedernales), on hi ha l’hotel en el qual ens hi hem hostatjat durant 5 nits. Hotel Rey Arturo de ***, on s’hi està molt bé tot i que, a pesar que a l’exterior hi feia molt fred, a dins l’hotel la calor era insuportable (dins les habitacions).

L’esmorzar de cada dia ha estat del tipus que en diuen continental. Ja sabeu, un suc de pinya o taronja (de pot); la mini pastilleta de mantega; la tarrineta de melmelada; quatre galetes maria i una magdalena; un panet i un cafè amb llet: i a corre, amb més gana de la que tenies a l’entrar al menjador!

 

En canvi, tant els dinars i sopars fets a l’hotel com els fets a fora, han estat molt correctes. No era en règim de bufet lliure, però si en volies més es podia repetir: tant del primer com del segon plat. Evidentment res a envejar al fabulós bufet lliure de la Residència de Les! Però molt millors que els quatre oblidables àpats que varem haver-nos de menjar en el viatge cultural a Navarra l’any passat. Ecs!

 

En quan a visites, varem visitar: Covarrubias, Lerma, Santo Domingo de Silos, Real Monasterio de las Huelgas, La Cartuja de Miraflores, Monasterio de San Pedro de Cardeña,

Puerta de Santa Maria i Catedral a Burgos. Les excavacions de Atapuerca. A Valladolid varem visitar la catedral (que és la més lletja d’Espanya junt amb la de Madrid), i el Museo de Escultura.

Sortint de Valladolid varem anar direcció Peñafiel per visitar el seu castell. Dins el castell de Peñafiel hi ha el Museo del Vino de Castilla y León, però no el vam visitar perquè s’havia de pagar. A mi m’era igual, perquè jo ja l’havia visitat en una de les meves anades a Valladolid.

 

Destacar, que en totes les sortides a les visites, ens varem omplir els ulls (i els objectius de les càmeres fotogràfiques i de vídeo) de meravelloses imatges proporcionades per la gran nevada que hi havia hagut dos dies abans d’arribar-hi nosaltres.

I el dia 21, amb ganes de ser a casa però també recordant amb nostàlgia el bé que ens ho havíem passat,a tres quarts de nou del matí emprenien viatge de tornada.

Amb les seves parades corresponents a Pancorbo, Sobradiel per dinar i La Panadella, el fabulós xofer, Jaume es diu, ens va deixar altra volta al lloc d’on havíem marxat sis dies abans, sense cap contratemps, arribant a Barcelona encara amb claror de dia: tres quarts menys cinc minuts de sis de la tarda! Fabulós.

 

Perdoneu amics que no us hagi enviat aquest escrit més aviat, però si us haig de ser sincer, com que he estat uns dies no massa fi (i encara no estic bé del tot), em feia com una mena de mandra de posar-me a escriure. Però avui a la fi m’he decidit. Ja no ho podia allargar més, perquè igual se m’ajuntava amb la crònica de l’estiu!

 

Perdoneu també per la llargària de la crònica, però si us serveix de consol, us dic que si hagués volgut, podia haver estat el doble de llarga. L’hagués pogut fer més detallada, explicant-vos amb pèls i senyals tot el que varem visitar i de què es composaven els menús que ens han servit. Però no tinc ganes de cansar-vos més, no fos cas que un altre dia no volguéssiu saber-ne res d’un viatge semblant.