PARÀSITS GANDULS!!!

El que em mancava per escoltar per la ràdio de bon matí per treure’m de polleguera per a tot el dia!

He escoltat, que el locutor d’una coneguda i reconeguda cadena d’emissores amb seu a Madrid, llegia una sèrie de queixes d’oients, rebudes via correu electrònic.

Una de les queixes (feta per un temporer espanyol no immigrant ni fill d’immigrants) deia més o menys així: «la tasca de la recollida del maduixot és molt feixuga. Gairebé s’ha de treballar de 10 a 12 hores cada dia per guanyar no massa diners. Gairebé totes les hores treballades es fan amb el cos doblegat o ajupit per collir el fruit. És molt pesat! Val més seguir cobrant l’atur». Ostres! Mira que bé!

O sigui que no és que no hi hagi feina per a tothom, és que no tothom vol fer segons quin tipus de feina!

Ah caram! Això és molt bonic! «Com que aquesta feina no m’agrada perquè és molt feixuga, doncs no la faig i m’estic a casa repapat al sofà mirant la tele amb una cervesa a la ma i un grapat de cacauets a l’altra, esperant que vagin caient al compte corrent els diners de l’atur»! Quines penques! Així ens va el Món! Amb aquesta colla de paràsits ganduls que ens envolta, que no han entès mai que el treball, sigui quin sigui, dignifica i que primer han de ser les catalanes i els catalans de soca rel i les espanyoles i els espanyols els qui primer han de treballar, l’allau d’immigrants per treballar aquí fent les tasques que els del país no volen fer, anirà creixent.

En un altre article ja vaig comentar que a mi no em molesten els immigrants. El que em molesta, és que vinguin a treballar en unes feines que a les catalanes i als catalans i a les espanyoles i espanyols no els dóna la gana de fer, preferint més seguir cobrant de l’atur, malmetent les arques del Tresor Públic que mantenim entre totes i tots.

Els Governs, el central i els autonòmics, haurien de decretar per llei, que es donarà tota la feina que convingui a qualsevol immigrant, sempre i quant les necessitats de feina per als del país estiguin cobertes.

Primer que treballin totes i tots els del país que estiguin en condicions de treballar, sigui quina sigui la feina a fer. La qüestió és treballar y cotitzar a la Seguretat Social, encara que el sou no sigui massa atraient. Ja vindran temps millors. I un cop repartida la feina als d’aquí, si en sobra, que es reparteixi per tot aquell immigrant que vulgui treballar. El que no vulgui, passaport i cap al seu país d’origen!

És una vergonya, i vergonya se n’haurien de donar algunes i alguns, que havent-hi feina, moltes i molts no els doni la gana de fer-la. Quin país més estrany i quina gent més estranya que hi viu!

No. No m’interpretin malament, que un servidor ja fa set anys (el 16 del mes que ve en farà vuit!) que està jubilat! Per tant, ni que volgués, no podria tornar a treballar.