CONILLS PER ALIMENTAR EL LINX IBÈRIC

M’he assabentat, que la principal dieta dels linxs ibèrics és el conill. Mengen altres animalons, però el conill és bàsic en la seva alimentació diaria.

M’he assabentat, també, que, actualment, en tota la Península Ibèrica, potser hi habiten uns 260 o 300 linxs i que s’està en una fase d’intentar la reproducció de l’espècie, en captivitat, a fi de que no desapareguin del tot, ja que estaven i estan en perill d’extinció.

300 linxs no són massa. Per tant, l’alimentació bàsica que les bestioles necessiten, tampoc deu ser massa costosa d’aconseguir.

Dic això, perquè també he sabut que, actualment, pels terrenys on sol tenir el seu hàbitat el linx ibèric, la proliferació de conills escasseja molt.

Per tant proposo, que de la mateixa manera que a molts indrets hi ha granges en les quals s’hi crien garrins i en altres gallines o vaques, també podria haver-hi unes granges on s’hi criessin conills, prop dels hàbitats dels linxs ibèrics. No crec que siguin massa cars de criar els conills, donat que el menjar que aquests rosegadors necessiten es pot anar a collir tranquil·lament al camp amb un magalló, un sac i un xic de paciència que, tot passejant es pot fer. Allò que es diu popularment anar a fer herba pels conills tot fen petar la xerrada! Tasca que podrien fer unes hores al dia unes quantes jubilades i uns quants jubilats que els hi agradés sortir al camp a respirar bons aires i, a la vegada, fer un xic d’exercici collint l’herba pels conills.

Crec que tampoc se n’haurien de tenir massa d’instal·lacions. Una a cada cap del territori dels linxs seria suficient. Això sí, hauria de ser en un lloc on hi hagués també aigua, a part de l’herba o trepadella pels conills.

I els conills, a la que tinguessin un parell de setmanes ja es podrien deixar anar camps a través perquè els linxs els cacessin.

El conill, és un animal molt prolífic (pareix de 4 a 8 cops l'any, amb una mitjana de 6 o 7 cries per ventrada). Vol dir que amb unes instal·lacions mitjanes, es podria produir carn de conill de sobres per poder alimentar els linxs ibèrics.

Penso que si no es fa quelcom semblant al que proposo, per molt que se’n cuidin els que han de vetllar per a la seva reproducció, si al sortir a caçar per menjar, el linx no troba conills, malament. A la curta o la llarga, aquest preciós animal desapareixerà de la península. I quant hagi desaparegut del tot, ja no hi caldran lamentacions per tornar-lo a recuperar.

Pensin-s'ho bé les persones que podrien dur a terme aquest suggeriment. Hi va la vida i la preservació d’una espècie que no té perquè desaparèixer de la rica fauna ibèrica.