Ran de les moltes queixes dels usuaris dels transports públics de Barcelona, seria bo que féssiu lectura de l'article que una molt bona amiga, la Núria Aupí i Gifré, m'ha autoritzat a publicar en aquest bloc, mitjançant un enllaç al seu bloc.
És molt interessant, perquè reflecteix com les gastaven les barcelonines i els barcelonins d'aquell temps quan va arribar el moment en que els van treure de polleguera apujant-los el preu del bitllet del tramvia de 0,50 cèntims a 0,70, quan a Madrid (com sempre i en aquells temps encara més) el preu del bitllet dels tramvies el van congelar a 0,40 cèntims!
Llegiu, llegiu! Que la Núria és una molt bona escriptora!
http://nuriaupi.blogspot.com/search?q=vaga+tramvies+barcelona
És molt interessant, perquè reflecteix com les gastaven les barcelonines i els barcelonins d'aquell temps quan va arribar el moment en que els van treure de polleguera apujant-los el preu del bitllet del tramvia de 0,50 cèntims a 0,70, quan a Madrid (com sempre i en aquells temps encara més) el preu del bitllet dels tramvies el van congelar a 0,40 cèntims!
Llegiu, llegiu! Que la Núria és una molt bona escriptora!
http://nuriaupi.blogspot.com/search?q=vaga+tramvies+barcelona
2 comentaris:
Vicenç,
Moltes gràcies pels teus elogis. Sort que per internet costa posar-se vermella, perquè sinó tindria la cara de tots colors.
El cert és que la vaga dels tramvies és un tema molt interessant i que demostra una moguda social important que ens costa prendre com a model.
Una abraçada.
Cert, va ser una de les primeres vagues quan no se'n podien fer vagues. Un toc d'atenció al franquisme dient-li que els barcelonins no estaven morts i que la gent no és que hagués perdut la por però estaven farts.
Publica un comentari a l'entrada