MOSSOS CONDEMNATS

Quan es va començar a anar de cara a substituir les Forces de Seguretat de l'Estat, aquí, a Catalunya, per contingents de Mossos d'Esquadra, es va obrir la porta de l'Escola de Policia de Catalunya, ubicada a Mollet del Vallès, a moltes persones, dones i homes, de tota mena i condició. Es va dir, que tot membre provinent de les Forces de Seguretat de l'Estat que no volgués ésser traslladat fora de Catalunya al acabar-se-li la feina a casa nostra, que podia fer els exàmens pertinents per poder entrar als Mossos d'Esquadra. Al menys així ho tinc entès.
Aquesta decisió per part del departament corresponent del Govern de Catalunya, no s'hagués hagut de prendre mai.
S'hagués hagut de tenir en compte que, al ser els Mossos d'Esquadra una policia de i per Catalunya, totes les seves i els seus components fossin catalanes i catalans de soca rel. Filles i fills de la Nació Catalana fins a tres o quatre generacions enrere nascudes a casa nostra.
El que està passant massa sovint que alguns Mossos d'Esquadra, o Mosses d'Esquadra, es propassin amb alguns detinguts, gairebé es podria posar la mà al foc al proclamar que si fossin totes i tots catalanes i catalans de soca rel, aquests comportaments tan vexatoris per als detinguts no tindrien lloc. No és creïble que un català o una catalana per molt policia que sigui, actuï amb amb aquesta brutalitat. S'imposaria sempre el famós seny català abans d'actuar d'una manera tan inadequada!
És sabut que en tots els col·lectius sempre hi ha una o varies ovelles negres. En les Companyies dels Mossos d'Esquadra, pel que es veu, n'hi ha més d'una d'ovella negra. I no seria res estrany, que aquestes ovelles negres, o si ho prefereixen pomes podrides, fossin part dels individus i individues que pertanyien a altres cosos policials, que es van passar als Mossos d'Esquadra quan van començar a anar mal dades i es veien a venir els trasllats, possiblement a l'altra punta de la Península Ibèrica.
De tothom és sabut que molts membres, no pas tots evidentment, de les Forces de Seguretat de l'Estat tenen la mà molt fluixa i el dit ràpid al gallet, a l'hora de repartir llenya i disparar a qui convingui, a vegades sense cap raó aparent. En els seus antics llocs de treball els hi era permès, i molts s'han cregut que al fer de policia de Catalunya podien seguir igual amb les seves tortures, pallisses i vexacions de tota mena, com per exemple l'execrable acció de posar-li el canó d'una pistola a la boca, a un detingut, sense pensar que l'arma es podia disparar i volar-li el cap d'un tret.
Doncs uns quants d'aquests de l'hòstia ràpida i el tret quan convingui, podria molt ben ser que s'haguessin passat a les Companyies dels Mossos d'Esquadra i siguin ara els que han estat condemnats per propassar-se moltíssim amb un o varis detinguts.
La condemna ha estat exemplar. L'haurien de complir tota. Els fets pels quals han estat jutjats i condemnats no tenen cap justificació, per molt que diguin, si és que ho han dit, que el detingut al qual van apallissar, vexà i maltractar pitjor que un gos, els hi plantés cara o es fes el ronso en els interrogatoris o inclús els insultés o si tornés cada vegada que rebia un gec d'hòsties per part dels Mossos.
La sentència ha estat exemplar, però la Conselleria d'Interior de la Generalitat hauria de vetllar aquest assumpte perquè podria ser molt possible que encara quedin pomes podrides dintre aquest cabàs de bones i bons Mossos i Mosses d'Esquadra perquè, per sort, no tot està podrit. Però les pomes podrides i les ovelles negres s'han de treure, abans de que podreixin i tenyeixin tot el cabàs.