S'HA DE SEGUIR ENCARA A COPS DE CREU?

En un o varis col·legis públics de Valladolid hi ha hagut un gran rebombori perquè un jutge ha dictat la primera resolució que es dicta a Espanya, i que per extensió també es deurà dictar per Catalunya, ja que el PSOE diu que, a resultes d'aquesta sentència, vol començar a retirar tots els crucifixos que encara pengen d'un sens fi de parets d'aules docents de molts col·legis públics.

L'article 16,3 de la Constitució Espanyola estableix el principi de la aconfessionalitat de l'Estat al declarar que, «Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions». Clar i net, tu!

La interpretació que jo en faig d'aquest article de la Constitució, és que entenc que l'Estat no es casa amb cap religió. Per tant, no té sentit que en molts estaments oficials i en moltes escoles públiques, encara hi hagi un pany de paret presidit per un santcrist o una creu nua.

Va durar molt temps que era d'obligat compliment que en el pany de paret més destacat d'una aula o d'un lloc oficial s'hi pengessin dos símbols que han anat junts durant molt de temps: el símbol del Poder Dictatorial i el símbol del Poder Eclesial. O sigui, al mig de la paret, part de dalt, una creu nua de mitjanes dimensions o un crucifix, i a banda i banda els retrats ben grans del fundador de la la Falange, José Antonio Primo de Rivera, i del dictador durant quaranta anys; Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Dios! Quanta comèdia tu, renoi!

A més, una cosa veig clara i corregeixin-me si vaig errat. Donat que en la immensa majoria d'aules d'ambdues nacions, Catalunya i Espanya, hi ha avui dia una barreja galopant d'alumnes vingudes i vinguts de molts diferents països i diferents religions, seria del tot impensable i pràcticament impossible, que cadascuna d'aquestes nacionalitats, amb les seva corresponent religió, volgués que a cada aula hi pengés, en un lloc destacat, el símbols de la seva religió: mancarien parets!

Compte: m'estic referint fins aquí a escoles públiques!

Les escoles privades pertanyents a alguna confessió religiosa és obvi que, ni aquesta sentència del jutge de Valladolid, ni les ordres que vinguin del PSOE en aquest sentit, les voldran pas complir. Es comprèn, perquè les i els alumnes que estudiïn en aquestes escoles religioses serà ben bé perquè els seus pares i fins i tot elles i ells mateixos/es hagin triat aquest tipus de centres educatius. Per tant res a dir-hi.

Després de tot això que he escrit, i dirigint-me exclusivament a les persones de més de setanta anys, recorda'ls-hi, i perquè ho expliquin als seus fills i néts si és que en tenen, aquestes frases tretes d'un diari que es deia El Sol, publicades el 14 d'octubre del 1931, en el qual hi ha, sencer,( http://www.segundarepublica.com/index.php?opcion=6&id=43) el discurs que va fer el senyor Manuel Azaña en el Congrés dels Diputats:

El Ministro de la Guerra, Don Manuel Azaña, afirma en la Cámara: «España ha dejado de ser católica. El problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica del pueblo español».

El Sol, 14 de octubre de 1931.

Quatre anys i mig després, aproximadament, tenia inici el més inhumà vessament de sang que ha patit Catalunya i Espanya en tots els temps.

Hi ha una colla encara amb molt poder polític i econòmic, que sembla que estiguin desitjant que torni a passar. Hi ha un munt de coses que aquesta colla encara no les han paït, ni les pairan mai, que voldrien esborrar per la força com només amb la força saben fer-ho, perquè no saben què és el diàleg, ni han volgut saber mai res amb el nou sistema democràtic que gaudim, més o menys amb tranquil·litat des del juny del 1977.