VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

divendres, 24 d’octubre del 2008

NOU CENTRE PENITENCIARI


Aquest matí s’ha inaugurat una nova presó. Bé, alguns prefereixen nomenar-lo Centre Penitenciari o Centre de Detenció. El nom no fa la cosa perquè es digui com es digui, serveix exactament pel mateix: privar de llibertat a qui hagi delinquit.

Fan molt ben fet els polítics catalans (i els espanyols també!) d’inaugurar de tant en tant centres penitenciaris. Escoles no n'inauguren. Presons sí. És lògic: a escola és ben segur que aquests polítics no hi tornaran mai més: a la presó els hi poden fotre demà mateix. Per tant s'han d'assegurar «l'hotel». Quants «hotels carceraris» més s'inauguraran perquè a cap polític li manqui plaça a un centre penitenciari de nova creació per si de cas hi ha de fer una llarga estada? No se sap, però no fóra res estrany que en tinguessin en preparació uns quants més.

Està ben clar que construeixen centres penitenciaris o presons per si de cas hi han d’anar a raure algun dia els mateixos polítics. Perquè, com es pot comprovar cada dia, els delinqüents normals i corrents poc la trepitgen pas la presó. Els detenen, els prenen declaració i els deixen anar amb aquesta modalitat que ara en diuen «amb càrrecs». Au! I a presó que hi vagi Rita! Surten al carrer com aquell qui diu amb les excuses i demanant-los-hi perdó els jutges i la policia per haver-los detingut i fer-los declarar, i al cap d’un quart d’hora ja s’han agenciat una bossa de mà, de dona, fotent-la per terra si convé, a Les Rambles!

Els politics no. Els polítics si els jutgen, (moltes vegades per delictes que no han comes), sí que els foten a presidi i per llargues temporades. No per res, sinó perquè tancats no molesten. Tot i que un cop tancats a presidi, alguns també saben cercar la manera de fotre mal a la societat escrivint articles d’opinió a diaris i revistes i molestant tan com els sigui possible.

Suposo que en la inauguració d’avui, tal qual els hi han estat obertes les portes de la presó als polítics per entrar-hi a inaugurar-la, els hi deuen haver obert per sortir-ne un cop acabada la inauguració! O potser ja se n’han quedat algun que potser tenia alguna causa pendent amb la Justícia? Aquestes coses no es saben fins que es llegeixen a segons quins diaris i revistes! Perquè «la nostra», de segons què no informa!

Ben inaugurada sigui, i que s’ompli ben aviat amb persones que es mereixen una bona estada a aquests tipus «d’hotels» que paguem i mantenim tots els catalans. Quins pebrots! A sobre que ens espolien amb un munt d’impostos, encara els hi hem de pagar l’estada a la presó! País!

5 comentaris:

pallaferro ha dit...

M'has fet petar de riure llegint el teu article!!!

Molt ocurrent. Felicitats!

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Grans mercès «pallaferro»! Més m'estimo que t'ho hagis passat bé llegint-lo que no pas que n'haguessis quedat emprenyat després de la seva lectura!

Salut amic!

Jaume C. i B. ha dit...

Presó te unes connotacions massa negativas i avui dia en la nostra societat volem donar un nom més amable a tot.
Els sistemes penitenciaris deuen ser tant vells com la mateixa civili·kització. En el moment en que la societat va organitzar-se en estructures més complexes va crear estructures per treure del mig als individus que no seguien les regles. El sistema penitenciari s'ha volgut humanitzar perquè intentar recuperar aquests individus tot i que siguin irrecuperables en molts casos.

Josep ha dit...

Vicenç

Solament a tall de reflexió...
T'has plantejat alguna vegada que el que "nomenem justícia" i les penes que es deriven de l'aplicació de la mateixa es en realitat "venjança", això si, degudament regulat i aplicat per la societat, per evitar allò de causa efecte...

Salut...!!!!

Jaume C. i B. ha dit...

Tot i que imagino que la pregunta era per a què te la respongués Vicençs respondré a la teva pregunta, Josep. La justícia juestament és regular la venjança. Sense aquest sistema regulador la societat tal i com la coneixem no existiria. Uns ens matariem als altres i els que vinguessin darrera seguirien el nostre exemple. Arribaria un moment en que la gent es mataria sense saber la raó.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.