VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

divendres, 17 d’octubre del 2008

ALS 68 ANYS D'UN CRIM D'ESTAT


Començo a posar en dubte qui era més feixista; si el Règim franquista o l'actual Govern, tant de l'Estat central i centralista com el de la Generalitat.

Hi ha actuacions dels actuals dirigents polítics, tant catalans com espanyols, que són molt més de caire feixista que moltes de les actuacions que tenien lloc en l'època més fosca del Règim franquista.

O proven, per exemple, aquestes reticències per part d’uns i altres, polítics catalans i espanyols, a accelerar el procés d’anul•lació del pantomímic judici al President Companys, així com rehabilitar el seu nom i reconèixer que el van assassinar, perquè el que van fer amb el President Companys va ser un crim d’estat, pel sol fet de que era en aquell moment President de Catalunya. Per això el van assassinar vilment. Els hi feia nosa.

I vista la desídia que hi posen actualment tots els polítics, sembla que encara els hi va gran el tema que envolta tot el relacionat amb la figura i el nom del President Companys. La Guerra Civil aparentment encara no s’ha acabat i el que trigarà a acabar-se definitivament. Ni potser fins d’aquí a tres o quatre generacions no es podrà parlar de la rehabilitació del President Companys, incloent-hi l’anul•lació del ignominiós judici i que els descendents dels qui el van assassinar demanin públicament perdó, a la família, i a tot el poble català.

4 comentaris:

Jaume C. i B. ha dit...

Ho veig de la següent manera: Tot i que Franco és mort, i amb ell el seu régim, el franquisme segueix encastat a les conciències de la majoria. Si surt el temma en una conversa hi ha gent que es posa nerviosa. Es tracta d'una por implantada a la societat durant els 40 anys de la dictadura.
I que li succeeix a la Generalitat?. Ens agradi o no la Història és la que és i marca a tothom. La Generalitat vol rehabilitar la figura del que va ser el 123è president de la Generalitat però hi ha la por inconscient a que això emprenyi algú. Volen fer-ho de la forma més discreta i tot ia així les crítiques són terribles. D'una banda els critiquen per voler fer-ho i d'altra per no ser més exigents.
Tot i que han passat 33 anys de la mort de Franco i 69 de la fi de la Guerra Civil que molts dels que estem vius ara no varem conèixer - quan va morir Franco jo tenia 6 anys - encara hi ha en la gent que si va viure la dictadura la sensació que allò pot repetir-se. Si les coses s'haguessin fet be l'any 77 i els demòcrates no s'haguessin abaixat els pantalons ara potser les coses serien diferents però em temo que aquell pacte forçat ha acabat convertint-se en un llast.
Zapatero va il·lusionar la gent amb la LMH però el resultat final ha estat decebedor per a uns - per a mi almenys - i motiu de bronca per a d'altres.
Els judicis com el de Companys haurien d'anul·lar-se no només pel fet que eren il·legals, injustos, inmorals i tots els qualificatius que se'ns puguin passar pel cap, també s'haurien d'anul·lar per defecte de forma.
Em temo que si aconseguim alguna cosa serà una amnistia. Dubto que el govern espanyol sigui prou valent per anul·lar les sentències franquistes ja que no crec que tinguin valor per possar en dubte la "legalitat" franquista. (Les cometes tenen la seva raó de ser).
Fins aviat.

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Amic Jaume, m'agrada més el teu comentari al meu article que l'article en sí. Caram que escrius bé noi! Recolzo plenament tot el que comentes.

Salut i fins aviat!

Jaume C. i B. ha dit...

Gràcies, però sense el teu article no hi hauria la meva opinió. Em limito a exposar els meus punts de vista quivocats o encertats, això depend del punt de vista dels altres. Lògicament jo no sòc objectiu ja que sóc català i votant - no milito, encara que voldria fer-ho, per motius familiars - d'Esquera, partit amb el que no hi estic d'acord sempre, però considerant que tampoc els que són a dins s'hi possen d'acord entre ells, jo segueixo la vella tradició de ser del partit i estirar-los de les orelles de tant en tant.
Tot i no tenir res a veure emb el tema de forma directa vull comentar un fet. Els països no canvien de mentalitat d'un dia per un altre, a vegades es disfressen. La gent creu que entre la Rúsia dels zars i la URSS d'Stalin hi va haver uns enormes canvis i el cert és que l'estalinisme va calcar les estructures del zarisme i fins i tot el tractament que rebia Stalin, a qui anomenaven pare, com abans es feis amb el tzar. La relació amb les minories va continuar sent la mateixa. i els métodes de càstig indèntics. Qui sobresortia acabava a Sibèria o mort. I et preguntaràs a que ve parlar de la URSS i de Rúsia. Be, Espanya no és diferent. La mentalitat dels que governen és la mateixa de fa 100 anys i de fa 150. Des de 1836 fins al dia d'avui s'han produit a Espanya al voltant d'uns 26 cops d'Estat, aixecament, insurreccions i actes més propis d'una sèrie de gags que d'un exèrcit com quan un sergent i un escamot completament trompes van intentar donar un cop d'Estat presentant-se davant del Palau Raial. Evidentment els van arrestar. Un altre exemple que les mentalitats no canvien a Espanya és que quan va ser presentat el Memorial de Greuges de 1885 la reacció de la premsa conservadora de Madrid va ser invocar el boicot contra la indústria catalana i els termes que van fer servir són els mateixos que em pogut veure i llegir en la campanya del boicot de fa dos anys. Passen els anys, la gent, resten les idees.

Josep ha dit...

Vicenç
OK en que l'afusellament del President Companys va ser un assassinat, i es te de reparar.

No comparteixo que els "familiars" dels que ho varen fer tinguin de demanar perdo. Es una tema d'Estat i es a aquest al que li correspon fer-ho.

La foto que has posat, crec no es de les que mes l'identifiquen.

Salut...!!!!

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.