A VOLTES AMB ELS PRESUPOSTOS I EL FINANÇAMENT

Anem a veure si parlem clar i ens entenem. En tot aquest galimaties que s'ha muntat al voltant dels Pressupostos Generals de l'Estat i dels finançaments de les autonomies, una cosa està molt clara pel que fa a Catalunya. Catalunya necessita diners. Catalunya arrossega un dèficit galopant. Aquest dèficit s'ha produït, entre altres desviacions de diners que ara no venen al cas, a causa de la solidaritat, que tant se n’ha parlat, cap a les altres autonomies. Particularment l’extremenya i l'andalusa. (Els grans tòtems del PSOE són andalusos i extremenys…). Donant-se el cas que actualment, Extremadura gaudeix d'una excel•lent salut econòmica, gràcies als diners aportats per Catalunya. No riguin! Aquesta és la pura veritat. Allà viuen molt bé a costa nostra, i aquí la feinada que tenim per anar tirant endavant decorosament!
Cal ser solidari? Sí. Cal seguir sent-ho per part de Catalunya? Sí. Catalunya vol i ha de seguir sent solidària. Però el que Catalunya desitja amb urgència és rentar el seu dèficit. Quan el Govern central deixi de pressionar econòmicament per un temps a Catalunya, i Catalunya es refaci del seu dèficit i arribi a un superàvit pròsper com el d’ Extremadura i Andalusia, després Catalunya podrà seguir sent solidària amb la comunitat autònoma que veritablement passi neguits econòmics. Però amb racionalitat. No a la babalà com s'ha fet fins ara, donant diners a qui no ho necessita. 
Però clar, com que a un ximplet del primer govern del PSOE, després del règim franquista, se li va ocórrer la maleïda frase «cafè per a tots», des de llavors es reparteixen amb molta alegria els diners que aporta Catalunya a comunitats autònomes que no ho necessiten. Que no riguin, per favor! Que això és més seriós del que vostès es creuen! I pot ocórrer una desgràcia, si a l'hora de votar els Pressupostos Generals de l'Estat aquests no s'aproven perquè algunes forces polítiques votin en contra. Perquè això és un peix que es mossega la cua. Si no s'aproven els Pressupostos, no hi ha finançament. I tenint com a referència la remor que d'aprovar-se els Pressupostos, el finançament no serà el que Catalunya exigeix, pot ser que Catalunya voti en contra dels Pressupostos. I torna a començar. Fins quan a durar aquest joc del ratolí i el gat?