SI VIUS A CATALUNYA, PARLA EN CATALÀ!

Acabo d’escoltar unes declaracions per RAC-1 d’un tal senyor José Domingo, que m’han tret de polleguera!
El tal senyor Domingo, sembla ser que ha nascut a Catalunya si jo no ho he escoltat malament. El senyor Domingo crec que ja és un senyor gran. Amb que em baso? Doncs en que ha dit que els seu pares fa cinquanta o més anys que són a Catalunya, havent-hi vingut des de Granada. Res a dir-hi. El que sí n’hi ha per dir-hi quelcom, és el motiu pel qual el senyor Domingo m’ha tret de polleguera. I és que ha deixat anar per les ones, com aquell qui no diu res i com si fos la cosa més natural del món, que els seus pares, amb tots els anys que fa que viuen entre nosaltres, no s’han preocupat mai d’aprendre el català, perquè en els entorns socials i veïnals on han viscut, i suposo que encara viuen, no l’han hagut de menester, el català, per a res.
Senyor José Domingo (un altre que viu aquí i encara es fa dir «José» en comptes de Josep, com el President de la Generalitat...)! Aquesta no és excusa perquè els seus pares no hagin aprés encara el català. Si no l’han après, és perquè no els hi ha donat la gana d’aprendre’l!
Passa, que quan van haver d’emigrar de les seves estimades terres granadines perquè allà no podien viure dignament, algú amb molta mala baba els hi deuria dir que allà on volien anar en busca de més bons aires, era una regió d’Espanya i, per tant, que no patissin, ja que si era Espanya, a Espanya es parla espanyol. I s’ho van creure al peu de la lletra! I així ens va amb molts “pares de «Josés Domingos»!”
L’Honorable ex President de la Generalitat de Catalunya, el Senyor Jordi Pujol i Soley, va encunyar una frase que va quedar per a la Història de Catalunya, però que jo sempre he cregut que no la va completar del tot: va dir més o menys això; «que era català tot aquell o aquella que vivia i treballava a Catalunya»! Aquesta frase s’hauria d’haver completat afegint-hi «...i parla i es sent català»! D’altre manera no es pot ésser un català o catalana complert/a sense aquests requisits.
Senyor José Domingo, això és Catalunya i a Catalunya es parla en català. I hem de ser els catalans els que primer ens ho hem de creure. Si els seus pares haguessin emigrat a França, no cinquanta anys no, amb menys de cinquanta dies ja haguessin hagut d’espavilar-se a parlar en francès perquè d’altre manera s’haguessin fotut de gana igual que al poble granadí que van haver, malauradament, de deixar.
Massa condescendents hem estat els catalans envers les persones vingudes d’Espanya que, en havent-nos obligat el Govern franquista a aprendre a garrotades «la lengua del Imperio», més d’una vegada hem canviat d’idioma davant un espanyol per no haver de tenir problemes.

A CATALUNYA, MAL QUE LI PESI A UNS QUANTS, ES PARLA I S’HA DE SEGUIR PARLANT, I VIVINT, EN CATALÀ, ARA I SEMPRE!