ELS DE REBRE...SEMPRE ELS MATEIXOS

Bastant abans de que s’inventessin els ordinadors i fins i tot la màquina d’escriure i la calculadora manual o electrònica, els escrits i els comptes es feien a mà. Segons com i segons quins escrits i quins comptes es fessin, s’hi havia de passar molta estona. Molta!
Això, posat a nivell de qualsevol ajuntament o del Govern de l’època, volia dir que uns quants regidors, amb els seus secretaris, per no dir tots els pixatinters d’un ajuntament, així com els governants de qualsevol nació, junt amb els seus ajudants escribes i fariseus, i secretaris, s’havien de fer un fart d’escriure i comptar a mà que n’hi havia per tornar-s’hi boig! I a més a més, ho feien sense cobrar ni un trist morabatí.
Gairebé tots tenien les seves tasques particulars, ja fos al camp o a la indústria o en un petit comerç familiar dins el mateix poble o ciutat, de les quals vivien, o a vegades en malvivien. I el fet de fer de regidor o alcalde, o cap de Govern o ministre, era una cosa de més a més que es duia a terme després de plegar, al vespre, de llurs tasques pròpies. A hores que treien del seu merescut descans, després de treballar, alguns, de sol a sol.
Avui en dia no. Avui en dia, tots els que manen, ja sigui l’alcalde i regidors en un ajuntament, ja sigui el cap d’un Govern o qui exerceix de ministre, o secretari, o subsecretari o ajudant del secretari del subsecretari, cobren una pasta gansa que fa enrogir la cara de vergonya només de pensar-hi, comparat amb el que cobren els pensionistes i jubilats i jubilades. I amb molt poques hores de dedicació, donat que el 97% dels manaires només hi va de les vuit del matí a les tres de la tarda. Ja no dic que van a treballar, perquè si del que fan se n’ha de dir treball, apaga i anem!
Tota aquesta caterva ficada al poder, ara, quan se n’han adonat que l’assumpte econòmic va malament, per molt que ens ho vulguin amagar, el primer que se’ls acut és pensar en revisar les pensions! Però no a l’alça perquè els jubilats i jubilades, els i les pensionistes, vidus i vídues i orfes arribin a cobrar un sou digne cada mes. No! Volen revisar les pensions a la baixa per mirar de retallar-les encara més! Volen condemnar els/les pensionistes i jubilats/des a que es morin de gana i així estalviar-se el paga’ls-hi la pensió! Per què? doncs perquè de cap manera, mai, han pensat de retallar-se ells el seu, de sou! Això mai! Ans al contrari; ells se l’apugen cada any, i molt! Però no fan servir el mateix barem que fan servir per apujar míserament les míseres pensions dels jubilats i pensionistes.
Aquesta és una de les noticies importants del dia, que mereixen un estudi a fons per part de molta gent assenyada. I que puguin donar una solució per als qui més malament ho estan passant o ho passaran, com el Govern es tregui aquest as de la mànega!
Per què no intenten els que manen en els ajuntaments, Govern central i autonomies passar el mes amb el que cobra un/a pensionista? Se’n farien creus, del que costa arribar al dia 30 o 31 de cada mes per tornar a cobrar. I amb les míseres pensions no es poden fer miracles!
I a més a més, a tot aquest escarni salarial que patim els i les pensionistes en detriment dels elevats sous dels politics, s’hi ha de sumar que els que detén-te’n el Poder, a més de cobrar tants diners cada mes, hi ha un munt de coses que deixen de pagar, degut a les invitacions que reben d’aquell o altre dirigent empresarial, comercial o de qualsevol ciutadà que es puguin trobar pel carrer. Sempre hi ha algú disposat a invitar a un cafè o una cervesa a un polític, encara que aquest no sàpiga quan val perquè mai ha hagut de patir pels preus, no esperant res d’ell a canvi, però sí per poder-se fer més tard el fatxenda davant de les seves amistats dient que ell ha invitat a tal o qual polític. Totes aquestes punyetetes fan que el polític no es gasti un euro en res i li surti gairebé net el sou. Perquè si parlem dels àpats, dits de treball, que tenen gairebé cada dia i que paguem entre tots... I esmorzars, sopars, refrigeris en les inauguracions... No acabaríem mai la llista de llarga que és!
Si volen revisar les pensions, endavant! però a l’alça!!!! Els i les pensionistes jubilades i jubilats, els hi estarem eternament agraïts, i mai millor dit això de «eternament», perquè si ens morim aviat, els hi haurem d’agrair, des de l’eternitat, el poc temps que haurem pogut viure un xic més feliços.