RESIDÈNCIA DE TEMPS LLIURE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A LES (PAÍS D’ARAN)

Senyores i senyors, amigues i amics que hem feu l’honor i teniu la santa paciència de llegir els quatre gargots que escric en aquest bloc:

Quan a una persona n’hi ha passat alguna de grossa, un fet denunciable i criticable, en algun establiment hoteler, tren, autobús, avió, vaixell, restaurant, cinema, carrer, carretera, banc, estació de servei etc., etc., etc., va i ho denuncia o ho critica. I, gairebé sempre, encara que posi noms i cognoms de persones físiques, o noms comercials de les entitats o empreses denunciades o criticades, el mitjà de comunicació on ha estat feta la denuncia o critica, negativa és clar, ho publica sense miraments.

En canvi, si la persona que escriu una carta a qualsevol mitjà de comunicació, lloant les excel·lències d’un establiment hoteler, companyia ferroviària, cadena de cinemes, restaurants, etc., etc., etc., se li acut de posar el nom i cognoms de les persones físiques o el nom comercial, el mitjà de comunicació en el qual s’hi ha enviat l’escrit, un tant per cent molt elevat de les vegades no publica o no llegeix la carta per considerar-ho propaganda indirecte dels esmentats establiments o persones. No és just.

No és just, perquè si es poden, i s’han d’esventar les coses mal fetes per persones o entitats, citant-ne noms particulars o comercials, les coses que estan ben fetes, i la gent i entitats que treballen bé, també haurien de tenir el mateix tractament.

És el cas que m’ocupa a continuació.

Res de propaganda indirecte o encoberta. La pura i simple realitat d’uns fets que crec que tothom ha de conèixer.

Tot aquest preàmbul bé a tomb, perquè em sento molt orgullós d’haver pogut gaudir de deu dies de descans, oci i lleure, a la magnífica Residència que la Generalitat de Catalunya té a Les, (País d’Aran).

Si una part dels meus impostos van a parar a un calaix que serveix per mantenir la Residència de Les, i les altres dues que té la Generalitat; una a Llançà i l’altre a Tarragona, dono per molt ben pagats aquests impostos.

Començo a tocar el tema escrivint que només el lloc on està ubicada la Residència, ja és sinònim de que l’estància allà serà meravellosa. Al centre del poble.

Per un costat de la Residència, (sense tocar-la, però), hi passa el cristal·lí, fresc i cabalós Riu Garona que, malauradament tot i naixent al Pla de Beret, envia les seves pures aigües al país veí, França, que és a tres quilòmetres de Les, finalitzant el seu recorregut en aigües de l’Oceà Atlàntic a l’estuari de La Gironda, passant per Tolosa de Llenguadoc i Bordeus.

La contemplació d’aquest riu des de la barana del jardí de la Residència ja és tota una harmonia de pau i tranquil·litat.

L’edifici residencial, és una meravella en tots els aspectes. I còmode i acollidor a carta cabal.

El personal que hi treballa, sap molt bé com ha de tractar els variats clients que arriben a passar per les instal·lacions al llarg de la temporada en que està oberta la Residència.

La netedat és com una obsessió; està tot tan net i polit, que dóna gust quedar-se a dins de qualsevol sala o habitació, només per gaudir de la neteja que es veu per a tot arreu.

I els àpats? Ai senyores i senyors, amigues i amics! Ai, els àpats! Són d’una exquisidesa i varietat que, per molt exercici que després es faci per les muntanyes que envolten el País d’Aran i per molt que es camini poble amunt i poble avall, quan s’abandona l’estada perquè s’ha acabat el temps adjudicat, sempre es surt d’allà amb uns quants quilos de més. No s’espantin! Tampoc tants! Potser un parell!

Particularment, dono les gràcies al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, gestor de les residències de temps lliure, per haver-me proporcionat el poder gaudir de deu dies a la seva Residència de Les. I de retruc, els hi recomano a vostès que, si volen fruir d’uns dies meravellosos, no perdin el temps esperant-se per més endavant. Posin-se amb contacte amb el departament esmentat per tal de que els informin i puguin endegar la sol·licitud. Hi ha cua per anar-hi! I si ho aconsegueixen, els hi desitjo que passin molt bones estones, que les hi passaran. Segur!

La Residència organitza excursions (pagant-ho a part, és clar!) a meravellosos indrets del País d’Aran (la llista és llarga i llaminera) i a França, com per exemple una excursió d’un dia a Lourdes (jo l’he fet aquesta), o a Luchon i Bagnères de Luchon, i el mercadet dels dilluns a Montrejau. Però també hi pot anar cadascú amb el seu cotxe particular.

Tenim boca per parlar i dits per escriure, en contra d’algunes coses que no ens agraden del Govern de Catalunya, però en el cas de les Residències de Temps Lliure, per la meva part, cap critica negativa. Com veuen vostès, tot són lloances perquè així és i així considero que s’ha de dir i explicar.