ESCOLES DEL BÉ I DEL MAL

De la mateixa manera que una nena i un nen són duts a l’Escola del Bé per ésser el dia de demà útils a la societat, sembla ser que també existeix una Escola del Mal, a la qual hi van a estudiar els novells delinqüents, i a especialitzar-se els que s’han quedat enrere en les noves tàctiques i tècniques delictives.

D’altre manera, no s’explica com pot ser que els delinqüents d’avui en dia, en sàpiguen tant de robar i atracar. En un tres i no res, obren un habitatge que es suposa sota mil i una mesura de seguretat. No cal dir, amb quina rapidesa i facilitat obren i s’enduen qualsevol tipus de cotxe.

En l’apartat d’estafes, ni ha de tota mena. No pot ser que això s’ho empesqui el delinqüent, que a voltes sol ser un individu més aviat curt de gambals. Per força hi deu haver una EPPIGRADE (Escola per Petits i Grans Delinqüents) en algun lloc secret, que els ensenya a delinquir com cal.

Si aquesta escola existeix, les forces de seguretat haurien d’intentar trobar-la i clausurar-la.

En una pel·lícula espanyola pseudo còmica dels anys seixanta de la qual no en recordo el nom, però si que recordo que hi tenia un paper una mica rellevant l’actor còmic Manolo Gómez Bur, es mostrava com aquest actor feia el paper de professor d’una escola de carteristes i alguna cosa més. Potser algú en va prendre la idea i va muntar seriosament una Escola del Mal.

No hi ha dia que no ens assabentem de tot tipus de robatoris, atracaments i estafes, en les quals els delinqüents han aconseguit fer-se fàcilment amb el botí. I per acabar-ho d’adobar, en el jutjat entren per una porta i en surten per una altra, emparats en aquesta famosa frase que tant es sent a dir avui en dia: «Fulano de Tal ha estat deixat en llibertat amb càrrecs». Bitllet de sortida del jutjat, perquè al cap d’unes hores pugi al tren de la delinqüència que el farà tornar a delinquir.

I això en molta part succeeix, perquè els jutjats estant col·lapsats. No donen l’abast a tramitar tants expedients. I no seria d’estranyar que, en aquests moments, hi hagi més delinqüents a fora, que dins de les presons. A veure si es posen al dia i, si convé, que es construeixin més presons. Però al carrer no n’hi hauria d’haver ni un de malfactor. Ni un! Apart que, una mesura que potser seria eficient, seria que tots els delinqüents immigrants fossin repatriats. Que vagin a delinquir al seu país! Ja en tenim prou amb els autòctons de delinqüents! Massa que n’hi ha per desgràcia nostra i el turisme que ens visita.

També diuen que, dins les presons, molts delinqüents, en comptes de regenerar-se i intentar penedir-se del mal que han fet a la societat, procuren també aprendre nous mètodes de robatori; noves formes d’estafes; o la millor manera d’entrar en un Banc o Caixa a punta de pistola, i emportar-se la major quantitat de diners en el menys temps possible.

Quan s’acabarà aquest malson? Perquè així no anem bé. I si la Justícia es preocupa més, i va més ràpida, per engarjolar a una persona que només ha despenjat una bandera, que no pas per posar a la presó a qui veritablement a comés un crim o un robatori o estafa, ens trobarem que no podrem anar mai més tranquils pel carrer, ni podrem estar tranquils a casa veient la televisió o dormint, pendents només de que uns «experts» en la matèria ens esbotzin la porta i ens ho prenguin tot, inclosa la vida, com alguna que altra vegada ha succeït. I tant se val que sigui la porta de casa com la del cotxe. O que en qualsevol hora del dia o de la nit, (perquè amb això d’horaris ja no hi tenen miraments), ens assalti algú pel carrer i ens deixi tal qual varem venir al món!