ELS FGC, DEL PORT DE BARCELONA A LA FRONTERA FRANCESA

Fa cosa de d’un parell de setmanes, vaig assistir a una conferencia on un dels ponents de la mesa era un reconegut historiador català.

Entre el conjunt de coses interessants que va explicar el conferenciant, va donar a entendre (afirmar seria més correcte), que el Govern Central no vol saber res en quan a crear les infraestructures necessàries perquè es pugui estendre una via de ferrocarril únicament per a mercaderies, que anés directe del Port de Barcelona a enllaçar amb els ferrocarrils francesos i la resta d’Europa.

Fins on arriben les competències ferroviàries de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les seves pròpies línies? És lògic que si la Generalitat ja gestiona una xarxa de ferrocarrils pròpia, aquesta es pugui ampliar creant les calgui de noves. O no?

El que el Govern Central se’n desentengui de l’assumpte, vol dir també que pot prohibir a la Generalitat que construeixi aquesta nova via?

L’historiador va donar tota mena d’explicacions i motius pels quals convé al Port de Barcelona i a Catalunya en general, el poder disposar d’un enllaç ferroviari directe des del Port fins a França.

També va estendre’s bastant l’historiador en el tema de l’aeroport de El Prat parlant sobre el tema del perquè el Govern central esperonat per AENA, no permet que d’aquest aeroport s’enlairin vols intercontinentals, i s’hagi d’anar encara a fer la «volteta» per Madrid. Però tot i sent greu, això és una altra història.

Pel que va explicar el famós historiador, si pogués el Port de Barcelona disposar d’un enllaç ferroviari per a mercaderies (el comercial de passatgers ja el tindrà, si Déu vol, quan circuli el TGV...), l’economia catalana faria gairebé un tomb de 180º a millor.

Però pel que està vist i escoltat, i es veu i s’escolta cada dia, si el Govern de la Generalitat no hi posa fil a l’agulla, el Govern Central no hi té cap interès en afavorir Catalunya de cap manera.

En canvi afavorir Madrid que no té connexió amb Europa sí. Com són els 5.000 milions d’euros que va dir el senyor José Luis Rodríguez Zapatero que invertiria a Madrid en infraestructures ferroviàries si guanyava les properes eleccions, «para que todos los madrileños estuvieran contentos»! Apa! Embolica que fa fort! I els catalans, què? A fotre’ns? Doncs aparentment sí, de moment.