+%5B%5D.jpg)
El proper dia 22 de febrer, començarà una nova quinzena de propaganda electoral. Una vegada més, els polítics intentaran per tots els mitjans possibles de persuasió, mostrar-nos els seus respectius programes electorals.
Com no pot ser d'una altra manera, tots escamparan als quatre vents que el seu programa és el millor. És del tot lícit procedir d'aquesta manera.
El que ja no es podria considerar tan lícit, és que en els seus discursos electoralistes, de cada quatre paraules que diuen una sigui un insult a qualsevol dels altres partits polítics que es presenten en campanya.
Cada cap de llista -que és qui normalment capitaneja els actes de propaganda electoral-, s'hauria de limitar única i exclusivament a exposar el seu programa, i a no insultar o treure els draps bruts de l'adversari polític.
No es pot fer un acte electoral sense insultar ningú? No es pot du a terme un debat televisiu o radiofònic sense que hi hagi un intercanvi d'insults i males formes?
Els polítics no s'han aturat mai a pensar en la mala imatge que donen, quan entre ells hi ha encreuament d'insults i desqualificacions?
On han quedat les normes bàsiques d'educació, bons costums i bones maneres? Algú es recorda dels emfàtics i brillants discursos que s'havien escoltat al Parlament de Catalunya i el de Espanya abans de la incivil guerra del 1936? Allà si deien veritats com a temples; tothom es posava en tothom; se les deien de mil i un colors i amb tons de diferents intensitats, però mai s'arribava a l'insult. Era tot més subtil; es deien grans coses però amb molta diplomàcia, amb gràcia, amb subtilesa, amb bon humor i gairebé mai ningú es sentia ofès; emprenyat sí, lògic, però ofès mai!
S'hauria de tornar a obrir el manual de la bona educació, els bons costums i les bones maneres.
Per les aules de les escoles dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, corria un senzill i gens pretensiós llibret que duia per títol «Libro de Urbanidad», que fóra bo que es reedités amb totes les llengües que es parlen a Catalunya i Espanya, i fos d'obligada lectura per a tothom. Perquè no és solament els polítics qui se l'haurien d'aprendre de memòria: la resta de ciutadans també ens convindria estudiar-lo. Fa temps que s'han perdut les formes, els bons costums i la bona educació. I si a les escoles no s'ensenya aquesta assignatura, i els polítics no la fan servir, la societat serà cada dia més mal educada i més bèstia.
Com no pot ser d'una altra manera, tots escamparan als quatre vents que el seu programa és el millor. És del tot lícit procedir d'aquesta manera.
El que ja no es podria considerar tan lícit, és que en els seus discursos electoralistes, de cada quatre paraules que diuen una sigui un insult a qualsevol dels altres partits polítics que es presenten en campanya.
Cada cap de llista -que és qui normalment capitaneja els actes de propaganda electoral-, s'hauria de limitar única i exclusivament a exposar el seu programa, i a no insultar o treure els draps bruts de l'adversari polític.
No es pot fer un acte electoral sense insultar ningú? No es pot du a terme un debat televisiu o radiofònic sense que hi hagi un intercanvi d'insults i males formes?
Els polítics no s'han aturat mai a pensar en la mala imatge que donen, quan entre ells hi ha encreuament d'insults i desqualificacions?
On han quedat les normes bàsiques d'educació, bons costums i bones maneres? Algú es recorda dels emfàtics i brillants discursos que s'havien escoltat al Parlament de Catalunya i el de Espanya abans de la incivil guerra del 1936? Allà si deien veritats com a temples; tothom es posava en tothom; se les deien de mil i un colors i amb tons de diferents intensitats, però mai s'arribava a l'insult. Era tot més subtil; es deien grans coses però amb molta diplomàcia, amb gràcia, amb subtilesa, amb bon humor i gairebé mai ningú es sentia ofès; emprenyat sí, lògic, però ofès mai!
S'hauria de tornar a obrir el manual de la bona educació, els bons costums i les bones maneres.
Per les aules de les escoles dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, corria un senzill i gens pretensiós llibret que duia per títol «Libro de Urbanidad», que fóra bo que es reedités amb totes les llengües que es parlen a Catalunya i Espanya, i fos d'obligada lectura per a tothom. Perquè no és solament els polítics qui se l'haurien d'aprendre de memòria: la resta de ciutadans també ens convindria estudiar-lo. Fa temps que s'han perdut les formes, els bons costums i la bona educació. I si a les escoles no s'ensenya aquesta assignatura, i els polítics no la fan servir, la societat serà cada dia més mal educada i més bèstia.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada