EL CARNESTOLTES I LA SETMANA SANTA

El meu curt saber em diu que el dia de «Dijous Gras», el «Carnestoltes» i «l’Enterrament de la Sardina», tot gira en torn a que a partir del «Dimecres de Cendra», vénen quaranta dies de dejuni, ─la famosa Quaresma que quan érem petits tanta por ens feia─, abstinència i recolliment, que culminen amb els actes litúrgics de la «Setmana Santa», començant aquesta el «Diumenge de Rams» i finalitzant el «Diumenge de Resurrecció», on també es suposa que hi hauria d’assistir tota la gentada que primer ha estat setmana i mitja divertint-se.

L’endemà ja s’entra en el joiós «Dilluns de Pasqua», en el que els padrins i padrines es suposa que hauran acomplert amb els seus deures, i hauran obsequiat als seus fillols amb les «mones» de les més variades formes i dibuixos que com cada any posen a la venda els enginyosos pastissers.

Els tres primers esdeveniments que he esmentat, es caracteritzen per la gran participació ciutadana. Particularment pel que fa a les rues de carnestoltes de gairebé tots els pobles i ciutats de Catalunya i Espanya. No sé pas d’on surt tanta gent!

I jo em pregunto; tota aquesta gentada que participa en els tres esdeveniments citats en primer lloc, on és quan és l’hora de participar en els actes litúrgics de la Quaresma i la Setmana Santa?

Tret dels llocs eminentment turístics com poden ser els d’Andalusia (més folklòrics), o els de Castella i Lleó (més seriosos i de més recolliment), en la majoria de temples no si veu ni Déu! I no cal dir, de veure gent pels carrers en fervorós recolliment seguint la imatgeria dels «passos» processionals!

Per què si hi ha gent per uns determinats actes no n’hi ha per a altres, quan és ben sabut que l’existència i assistència dels i als primers era i hauria de ser la conseqüència de l’existència i l’assistència als segons? Tot el que sigui divertiment i disbauxa esbojarrada sí: tot el que comporti silenci i recolliment i actes de penitència, ni parlar-ne. No em lliga res!

Això és el que ha portat el poder adquisitiu del qual sembla que en disposen molts? Ara tothom té cotxe, i molts es permeten el luxe (a vegades sense diners pagant-ho tot amb aplaçaments...) de fer llargs i exòtics viatges i sense parlar amb ningú! Abans, ja era molt poder anar a passar el dia, o una tarda, a qualsevol font dels rodals del poble, retrobant-se amb els veïns i veïnes, amigues i amics, i xerrar pels descosits deixant a tothom content.

Tornaran aquells dies tranquils, d’esbarjo amb una colla d’amigues i amics, on la natura era molt més respectada que avui en dia? O estem abocats cap a un Món desnaturalitzat,erm i trist?