+%5B%5D.jpg)
Una notícia apareguda a TV3, deia que els productors d'oli d'oliva de Les Garrigues, i podria molt ben ser que s'hi ajuntessin els de totes les denominacions d'origen de Catalunya, havien sol·licitat que l'oli que es serveix en senzilles i anònimes setrilleres a les taules de restaurants i bars, vagi envasat dins d'ampolletes etiquetades que expliquin la denominació d'origen de la qual procedeix aquell oli, i les seves característiques.
Tot això està molt bé, i jo particularment ho trobo molt encertat. Més encara, si un cop establerta aquesta llei, hi hagués un seguiment per part de la Conselleria de Consum de la Generalitat, en el sentit de que ningú fes trampes posant dins d'ampolletes un oli que no tingués res a veure amb el que diu l'etiquetatge. Ara encara poden fer el que volen alguns desaprensius, que omplen les setrilleres amb vés a saber quin tipus d'oli (suposant que sigui oli) per molt bon color que tingui.
Ah! Però aquesta mesura, com moltes altres innovacions, comportaria un cost afegit. No és pas el mateix un estandarditzat setrill comú a gairebé tots els restaurants i bars, que unes ampolletes ben etiquetades i que a més fessin goig damunt la taula. Fer-ho així podria costar molts diners, o al menys fer-nos-ho veure els restauradors, i fer-nos pagar el gust i les ganes d'aquesta mesura. Si es volgués, es podrien trobar fórmules les quals permetessin que al restaurador aquesta mesura no l'afectés econòmicamnet, i per tant no ho hauria de repercutir en el preu final dels menús o carta.
I de moment només estic parlant d'ampolletes únicament etiquetades en català. Perquè no trigaria gaire a sortir el bord de torn que dirà que, com a mínim, les etiquetes han d'anar amb les dues llengües: català i castellà. Però és que darrera d'això, sortirà l'altre bord que dirà que posats a etiquetar-ho amb dues llengües, també podria anar etiquetat amb anglès, francès, alemany, rus i àrab amb deferència als molts estrangers que ens visiten. Sense comptar els que s'hi queden!
Per tant una bona mesura, però a mitges. Sí, perquè tal com acostuma a passar en aquest collons de país, tan els preus dels menús dels restaurants, com els preus reflectits a les cartes de luxosos i no tan luxosos restaurants, es poden veure incrementats, a vegades amb una desmesura esglaiant, tal com ja he dit més amunt.
Tot això està molt bé, i jo particularment ho trobo molt encertat. Més encara, si un cop establerta aquesta llei, hi hagués un seguiment per part de la Conselleria de Consum de la Generalitat, en el sentit de que ningú fes trampes posant dins d'ampolletes un oli que no tingués res a veure amb el que diu l'etiquetatge. Ara encara poden fer el que volen alguns desaprensius, que omplen les setrilleres amb vés a saber quin tipus d'oli (suposant que sigui oli) per molt bon color que tingui.
Ah! Però aquesta mesura, com moltes altres innovacions, comportaria un cost afegit. No és pas el mateix un estandarditzat setrill comú a gairebé tots els restaurants i bars, que unes ampolletes ben etiquetades i que a més fessin goig damunt la taula. Fer-ho així podria costar molts diners, o al menys fer-nos-ho veure els restauradors, i fer-nos pagar el gust i les ganes d'aquesta mesura. Si es volgués, es podrien trobar fórmules les quals permetessin que al restaurador aquesta mesura no l'afectés econòmicamnet, i per tant no ho hauria de repercutir en el preu final dels menús o carta.
I de moment només estic parlant d'ampolletes únicament etiquetades en català. Perquè no trigaria gaire a sortir el bord de torn que dirà que, com a mínim, les etiquetes han d'anar amb les dues llengües: català i castellà. Però és que darrera d'això, sortirà l'altre bord que dirà que posats a etiquetar-ho amb dues llengües, també podria anar etiquetat amb anglès, francès, alemany, rus i àrab amb deferència als molts estrangers que ens visiten. Sense comptar els que s'hi queden!
Per tant una bona mesura, però a mitges. Sí, perquè tal com acostuma a passar en aquest collons de país, tan els preus dels menús dels restaurants, com els preus reflectits a les cartes de luxosos i no tan luxosos restaurants, es poden veure incrementats, a vegades amb una desmesura esglaiant, tal com ja he dit més amunt.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada