VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

diumenge, 9 de maig del 2010

...PERÒ SI ESTÀ FOTUT I VOL MENJAR BÉ, CAP A CATALUNYA QUE SE N'HI VE.....!!!

La dinastia borbònica, des del 1714, sempre ha anat en contra de Catalunya: l’ha injuriat, l’ha espoliat, l’ha insultat, li ha robat tot el que ha pogut, l’ha obligat a parlar una llengua que no era la seva, mentint a més, en un nefast discurs que va pronunciar el Borbó actual, dient que mai Espanya havia volgut imposar la seva llengua, el castellà, a Catalunya.
Actualment, el Borbó actual que el fan fer de Cap d’Estat, és incapaç de moure un dit en favor de Catalunya. No ha dit ni un mot, ni en favor ni en contra, en el tema de l’Estatut, ni ha fet cap comentari públic sobre el rebombori que fa dies s’està movent per Catalunya vers les consultes sobre la independència de la nostra Nació.
Tot demostra, que la dinastia Borbònica, res vol saber de Catalunya.
Però heus ací, que ara el Borbó coronat a dit està fotut. L’han d’intervenir quirúrgicament. Li han d’extirpar un petit nòdul que li ha sortit en un pulmó, tant se val si és el pulmó dret com si és el pulmó esquerra. El cas és, però, que sembla ser que en la seva estimada Espanya, no hi ha cap hospital que reuneixi les condicions per poder-lo intervenir. No hi ha bons hospitals a Madrid? No hi ha bons hospitals a València? No hi ha bons hospitals a Pamplona, que per cert és on van operar el que per llei havia de ser Rei d’Espanya amb en el nom de Juan II quan se’n va anar a l’altre barri el dictador Franco? Doncs sembla ser que no: que no hi ha cap hospital en condicions a tota Espanya que es pugui fer càrrec d’operar al Borbó major.
Tres cents i escaig d’anys tocant els collons a Catalunya, i ara és Catalunya de qui el Borbó se n’ha de refiar perquè el guareixin d’un nòdul que li han trobat al pulmó.
Igual passa amb el bon menjar: no hi ha bons restaurants a Espanya que hagi de venir la dinastia borbònica a atipar-se a Catalunya?
Quins reversos té la vida!
I perquè el senyor no sigui molestat i tota la família el pugui visitar amb tranquil•litat i sense interferències de cap mena, s’ha tancat al poble ras tota la setena planta de l’Hospital Clínic de Barcelona, que és l’hospital encarregat de la intervenció quirúrgica.
Quantes vegades s’ha hagut de refiar el Borbó major dels bons especialistes mèdics i dels hospitals catalans tot i dient-ne pestes de Catalunya i dels catalans?
Si no ens ha pogut veure mai, per què assoleix Catalunya per guarir-se i atipar-se?
Quina culpa hi tenim els catalans i les catalanes de que el Borbó major estigui fotut si a molts i moltes de nosaltres ja ens va bé que ho estigui, a veure si dura menys que un pastís al pati d’una escola?
Fins i tot fotut ens ha de venir a regirar?
Segur que a hores d’ara, pels voltants de l’Hospital Clínic, hi deu haver una fèrria vigilància que no deu deixar passar ni una mosca. Carrers tallats; voreres preses per la policia i potser fins i tot terrats amb escamots ben armats fins a les dents per un si de cas.
A moltes catalanes i molts catalans ens importa un cogombre el prestigi que pugui tenir el nostre benvolgut Hospital Clínic, al veure’s obligat a hostatjar-hi per una intervenció quirúrgica al Borbó que un mal dia l’assassí Franco va nomenar rei.
Si el Borbó està fotut, que vagi a guarir-se a un hospital espanyol, o a un hospital de Portugal o Roma que són els llocs, un per naixença (Roma) i l’altra per estància (Portugal), dels quals no se n’hagués hagut de moure mai.

dissabte, 17 d’abril del 2010

MÉS DESPESES INNECESSÀRIES

Sempre és lamentable la pèrdua de vides humanes, com la vida d’aquests quatre militars espanyols que han perdut llur vida en un potser evitable accident d’helicòpter en terres haitianes.
Però més lamentable és, el fet de que la ministra de defensa espanyola, Carme Chacón, viatgi a Haití per tramitar el repatriament dels militars accidentats i seguir la investigació del succés.
Qualsevol diria a aquestes alçades de la tecnologia en comunicacions, que no sigui possible saber, sense moure’s del Ministeri de Defensa, què ha passat amb l’helicòpter accidentat.
Si gairebé des d’un primer moment, aquí s’ha sabut el nom i cognoms dels militars que han perdut la vida en l’accident, perquè algú des d’allà ho ha comunicat al Ministeri de Defensa, què hi ha d’anar a fer la ministra de defensa? És una forta despesa que l’Estat espanyol es podria estalviar.
El Ministeri de Defensa s’ha de limitar a donar les ordres oportunes perquè els quatre militars siguin repatriats i, un cop dipositats els taüts en el pati de la caserna on pertanyien, dedica’ls-hi l’homenatge i honors militars que es solen fer en aquests casos.
La sola operació de repatriar els cossos dels militars accidentats ja li costa a l’erari públic de l’estat espanyol pagat per tots nosaltres un munt de diners. I a sobre encara li hem de pagar el viatge d’anada i tornada a la Carme Chacón, només per anar a Haití a treure el nas i fer-se la foto de rigor a costa, altra volta, de vides humanes?
Més valdria que aquestes despeses innecessàries se les estalviessin, o empressin els diners per causes més peremptòries que per tot l’Estat espanyol hi ha, com per exemple en pal•liar part de la misèria en que es troben moltes famílies degut a la crisi que s’arrossega des de fa tant de temps. La gent fotent-se de gana i sense poder pagar lloguers i hipoteques i la ministra de defensa dilapidant euros a tort i a dret amb accions que tranquil•lament es poden solucionar sense moure’s del ministeri. Una vergonya.

dijous, 8 d’abril del 2010

RÈQUIEM PER A UN HONRAT JUTGE ESPANYOL

Bé. Deixem-ho, suposadament, en que el TSJ té raó i asseu al banc dels acusats al jutge Baltasar Garzón i el condemna per haver-se ficat, segons el TSJ, allà on no el demanaven. Però si el jutge Garzón no pot investigar els crims del franquisme i furgar en les desaparicions i en les fosses comunes, per què el TSJ no crea un comissió d'investigació per aclarir el que volia aclarir el jutge Garzón? No ho fan; no volen crear una comissió d'investigació, perquè tenen molta por a que, en les investigacions, surtin a relluï fets del passat ocorreguts des del 1939 fins ben enllà de la mort de l'assassí Franco. Uns fets que són punibles i que esquitxarien a molta gent que encara queda viva, si més no els autors dels fets, sí dels seus familiars i, aquests, són intocables. És per això que van tant en contra de Baltasar Garzón i no s'aturaran fins que l'enjudiciïn, el condemnin i l'apartin definitivament d'unes investigacions que el propi TSJ, per si sol, ja hauria d'haver començat a investigar just recuperada la democràcia. No ha estat així, i això l'únic que demostra és que Franco va morir fa més de 34 anys, però el franquisme i els seus defensors i seguidors segueixen ben vius i amb moltes ganes de seguir tocant els dallonses a la societat catalana i espanyola, sense ser ells imputats en res, ni posats davant els tribunals de justícia. És una pena que, una vegada més, l'Estat espanyol faci córrer rius de tinta pels diaris democràtics de tot el món, amb escrits que defensen l'actuació del jutge Baltasar Garzón i en canvi, dintre el propi Estat, qui l'hauria de defensar i recolzar només lluita per enfonsar-lo i treure-se'l del damunt com més aviat millor per no molestar a la rància dreta, que res ha oblidat des de quan ostentaven el poder i que es moren de ganes de tornar a ostentar. Compte que no ens fotin un cop d'estat en el moment menys pensat!

diumenge, 4 d’abril del 2010

L'ACTUAL ESGLÉSIA NO ÉS LA DE CRIST

Un dels clars i externs símptomes que aquesta Església no és la de Crist sinó que més aviat va en contra de l'Església de Crist és el fet de la quantitat de riqueses de les quals és posseïdora l'actual Església. Riqueses i possessions de les quals fa ostentació aquesta Església sempre que té ocasió per a fer-ho. Només cal veure el descomunal i impressionant anell papal que el pontífex llueix en l'anular de la mà dreta. Només aquest anell, que és d'or pur i massís, val una fortuna. No entrem en els tresors que atresora l'interior del Vaticà, i els tresors que es guarden en la immensa majoria de catedrals, seus, ermites, santuaris i temples parroquials de tot el món cristià. I amb persones a tot el món morint-se de fam! A això, ajuntem-hi els cotxes oficials i l'avió papal que, tot i pertanyent a la companyia aèria Alitàlia, és un avió Boeing 777 preparat especialment per al Papa i capaç de traslladar-se a qualsevol lloc del món des de l'aeroport militar de Ciampino. Imagineu-vos: l'avió papal s'enlaira i aterra en un aeroport militar italià! Serà pel seu passat pertanyent a les SS alemanyes del Tercer Reich? Com menys tafaners civils hi hagi pels voltants millor.
Jesucrist, per predicar, es traslladava a peu i calçant unes senzilles sandàlies fetes de qualsevol manera. El Papa fa servir sabates de diversos tipus i colors i sempre fetes a mida i mai va a cap lloc a peu. Bé, es suposa que a fer les seves necessitats fisiològiques sí que hi deu anar a peu. Així se l’empassi el forat del vàter!
Jesucrist, que se sàpiga, només va pujar a un senzill mitjà de transport: un ruc, el Diumenge de Rams, pel fet que ja estava molt cansat i pressentia la seva mort imminent. El Papa vesteix riques vestidures, totes fetes també a mida per un o diversos sastres de renom. Jesucrist sempre portava una gastada túnica de tela d'arpillera de sac que alguns historiadors diuen que sempre va ser la mateixa. S’assembla aquesta actual Església a la que va crear Jesucrist? No s'hi assembla en res!

dissabte, 27 de març del 2010

SEGONA FASE DEL CRIM CONTRA LA SAGRADA FAMÍLIA

Amb la posta en marxa de la tuneladora per fer passar el TGV arran de la Sagrada Família, ha començat la segona fase del sibil·lí esfondrament del Temple Patrimoni de la Humanitat. La tercera i última fase perquè definitivament s'esfondri, serà quan hi comencin a passar els primers TGV, si és que aguanta i no s'esfondra abans. D'aquesta manera, els somnis i els desitjos del PSC-PSOE, Tripartit, PSOE, Estat, i ADIF, s'hauran complert: veure per fi enderrocada la Sagrada Família que tanta nosa i basarda sembla que els hi faci, perquè és un referent mundial de Barcelona i Catalunya. Després, quant ja hagin estat retirades les runes del temple i en el solar resultant s'hi comenci a aixecar blocs d'habitatges de luxe, aniran per cercar la manera d'enderrocar la Casa Batlló, La Pedrera, el Parc Güell... Fins i tot poden ser capaços de cercar la manera d'eliminar el monument a Cristòfol Colom que hi ha al capdavall de Les Rambles, per allò de que com que ha sorgit la polèmica de si Cristòfol Colom era català i que va salpar del port de Pals (Baix Empordà) i sembla ser que tampoc els hi agrada, enderrocant-lo i plantant-hi cols en el seu lloc mataran la polèmica. En fi, que van de cara a carregar-se qualsevol cosa que digui en favor de Catalunya. I allò que diu l'adagi que les catalanes i els catalans de les pedres hem fem pans, aquesta vegada no es demostra. Perquè si totes i tots, com es diu vulgarment, tinguéssim un parell de collons, aquest TGV no hi hauria de passar mai arran de la Sagrada Família! Tota Catalunya s'hauria d'haver aixecat en rebel·lió per impedir la imposició d'aquest crim contra un símbol que ens identifica mundialment. Potser encara hi som a temps! Som-hi?



El ministre de Fomento, en Pepe Blanco, va dir que si haguessin triat un altre traçat pel TGV, això hagués endarrerit les obres de connexió amb França uns quatre o cinc anys més. I què? Amb els anys que es porten de retard, ja no ve d'aquí. Quatre o cinc anys més tampoc serien massa, si a canvi es podia salvar l'esfondrament de la Sagrada Família. Però com que els importa un cogombre si s'enfonsa...!!

SEGUNDA FASE DEL CRIMEN CONTRA LA SAGRADA FAMILIA

Con la puesta en marcha de la tuneladora para hacer pasar el TGV rozando la 

Sagrada Familia, ha comenzado la segunda fase del sibilino hundimiento del 
Templo Patrimonio de la Humanidad. La tercera y última fase para que 
definitivamente se derrumbe, será cuando empiecen a pasar los primeros TGV, 
si es que aguanta y no se derrumba antes. De esta manera, los sueños y los 
deseos del PSC-PSOE, Tripartito, PSOE, Estado y ADIF, se habrán cumplido plenamente: ver por fin derribada la Sagrada Familia, que tanta molestia y temor
parece que les causa, porque es un referente mundial de Barcelona y 
Catalunya. Después, cuando ya hayan sido retiradas las ruinas del templo y en 
el solar resultante se empiece a levantar bloques de viviendas de lujo, irán
para buscar la manera de derribar la Casa Batlló, La Pedrera, el Parque 
Güell … Incluso puede que sean capaces de buscar la manera de eliminar el 
monumento a Cristóbal Colón que hay al final de Las Ramblas, por lo 
de la polémica de si Cristóbal Colón era catalán y que zarpó del puerto de Pals(Baix Empordà) y parece ser que tampoco les gusta, derribándolo y plantando en su lugar coles, matando así la polémica. 
En fin, que van de cara a cargarse cualquier cosa que se diga en favor de
Catalunya. Y lo que dice el refrán que las catalanas y los catalanes de las 
piedras hacemos panes, esta vez no se demuestra. Porque si todas y todos,
como se dice vulgarmente, tuviéramos un par de cojones, ¡este TGV no 
debería pasar nunca rozando la Sagrada Familia! Toda Catalunya debería 
de haberse levantado en rebelión para impedir la imposición de este crimen contra un símbolo que nos identifica mundialmente. Quizá todavía estamos a tiempo! ¿Vamos?
El ministro de Fomento, Pepe Blanco, dijo que si hubieran elegido  otro trazado para el TGV, esto hubiera retrasado las obras de conexión con Francia unos cuatro o cinco años más. ¿Y qué? Con los años que se llevan de retraso, ya no importa. Cuatro o cinco años más tampoco serían demasiado, si a cambio se podía salvar el hundimiento de la Sagrada Familia. Pero como salvar el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia les importa un pimiento...

dissabte, 20 de març del 2010

CURAS CORRUPTORES DE MENORES

El Jefe de Estado de Ciudad del Vaticano, Benedicto XVI, expresa muchas lamentaciones y dice que los curas pederastas deben responder ante Dios y los Tribunales de Justicia, pero en ningún momento habla de destituir a todos estos sacerdotes que, a lo largo de muchos años, han abusado sexualmente de menores de edad. Y eso es lo primero que debería hacer. Primero desinvestirlos de curas. Pero desinvestirlos ante la misma multitud que los aclamó y aplaudió cuando los invistieron sacerdotes. A este grupo de corruptores de menores, se les debería hacer pasar la mayor vergüenza, primero con la desinvestidura, y luego ponerlos a disposición de la Justicia. Y si Dios existe, a medida que se fueran muriendo, Dios ya les pasaría cuentas.

Benedicto XVI, en ningún momento habla de destituciones, porque es notorio que hay muy pocas vocaciones al sacerdocio. Y si pone a unos cuantos de patitas en la calle, sus huestes quedarán muy escasas y diezmadas.

¿Y por qué no hay vocaciones al sacerdocio? Dicen que hay varias respuestas a esta pregunta. Pero la que más fuerza tiene, es la que responden muchos posibles curas, cuando alegan que no se hacen curas porque no se pueden casar.

Y esta ley que impide casarse a los curas, es precisamente la primera de las leyes que Benedicto XVI debería abolir, entre otras que hoy en día quizás ya no tienen ningún sentido de que los futuros sacerdotes las cumplan.

Si los futuros sacerdotes se pudieran casar, el tanto por ciento de pederastas bajaría en picado, por decir, incluso, que casi el número sería insignificante e incluso mucho más fácil de detectarlos, detenerlos, juzgarlos y condenarlos.

Si Benedicto XVI sólo se dedica a amonestar verbalmente a estos curas pederastas y a cambiarlos de diócesis alejándolos de los lugares donde han cometido los abusos sexuales a menores, el problema no quedará erradicado dado que, los sacerdotes desplazados, en la primera ocasión que tengan, volverán a tratar de corromper a menores.

La mejor solución sería destituir a todos y, una vez en la vida civil, hacerlos pasar por los Tribunales de Justicia, condenarlos y que pasaran el resto de su vida en un culo de mazmorra de cualquier castillo-prisión de ultramar, como por ejemplo «Le Chateaux d'If» cerca de Marsella, que es donde tuvieron encerrados a aquellos dos famosos personajes de ficción: Edmundo Dantés (el Conde de Montecristo) y el Abate Faria, de la famosa novela de Alexandre Dumas: «Edmundo Dantés o el Conde de Montecristo». Todos los pederastas juntos en aquella tétrica cárcel, seguro que el ambiente les haría perder las ganas de corromper a menores. Y de "Le Chateaux d'If» no salía nadie vivo, salvo Edmundo Dantés, que era el bueno de la novela. Porque vayan a saber, cuáles eran los motivos por los que fue condenado el Abate Faria!

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.