LLENÇAR ALIMENTS COM A PROTESTA

Al telenotícies vespre de TV3 del dia 19 de gener, es van veure unes imatges d’uns ramaders foradant envasos de llet amb un punxó i seguidament llençant-los a uns contenidors de brossa, dels habituals que hi ha per tot arreu.
També es van veure unes imatges, dintre de la mateixa noticia, d’uns productors de fruita llençant-la per terra al davant d’un estament oficial que no sé si era un ajuntament o una delegació de la Generalitat.
Tant uns com altres, procedien a llençar els aliments: llet en quantitats desorbitades i fruita a tones, en motiu d’una protesta, per altra banda raonable, basada en el poc preu amb el que són pagats els productes esmentats, preferint més llençar-los que vendre’ls a uns preus mancats de benefici per als seus productors.
Aquests tipus de protesta, llençar aliments, hauria d’estar punit per la Llei. Tothom té dret a protestar. Però es pot protestar de moltes maneres i no necessàriament llençant aliments, quan de tothom és sabut la gana que passa molta gent, no sols en moltes àrees del Tercer Món, sinó també a casa nostra.
Per si pagesos i ramaders no ho saben, existeix un lloable Banc dels Aliments, que estaria molt agraït de rebre tots els aliments que ramaders i pagesos tenen intenció de llençar. O, si més no, pagesos i ramaders o tot el qui vulgui desprendre’s d’aliments pel motiu que sigui, que agafi un camió o un carro i es dediqui a anar pels llocs on hi ha mancances d’aliments i ho reparteixi per a les persones necessitades. Però llençar-ho per terra o dins de contenidors de brossa, mai!

Què se n'ha fet dels llibres d'urbanitat i bones costums i maneres?

Potser vaig errat, però em penso que si cerqués bé per casa, encara trobaria l'anomenat "Libro de Urbanidad y Buenas Costumbres para el Niño Español", o una cosa semblant.
Aquest llibre hauria de ser reeditat i ser de lectura obligada a totes les escoles i alguna canalla tindre'l com a llibre de capçalera per donar-hi un cop d'ull cada dia abans d'anar a dormir.
Molta canalla d'avui en dia puja molt mal educada. I que no em vinguin amb excuses dient que això és culpa dels mestres i les mestres d'escola. La culpa és enterament dels pares, que passen molt dels seus fills amb mil i una excusa, deixant d'educar-los com cal. A l'escola s'hi va a aprendre altres coses que, òbviament a casa no es poden ensenyar. I si les criatures sortissin de casa ja ben ensenyades en comportament cívic, a l'escola rendirien molt més i els professors i les professores no tindrien tanta feinada a l'hora d'ensenya'ls-hi el que s'hi va a aprendre a l'escola. El llibre esmentat, quan jo anava a escola, era llegit i rellegit i repassat cada dia uns deu minuts o un quart d'hora, fent-nos escenificar el capellà de torn dintre la classe, les mil i unes formes de bon comportament que havíem d'adoptar al carrer o a qualsevol lloc que anéssim de visita o esbarjo, ja fos a peu o amb algun mitjà de transport. Com per exemple anant amb autobús, cedir el seient a una persona gran o una mare amb la seva criatura. Molts joves d'avui en dia, es queden ben repapats al seient, encara que vegin que hi ha gent gran dreta, o mares amb nadons o prenyades: tant se'ls hi en fot. I això no pot continuar així: no hauria de continuar així. Un mastegot a temps diuen que fa miracles i això no s'hauria de catalogar com a maltractaments als menors.

Salut i urbanitat, donen felicitat!!!

A VOLTES AMB LA LLEI ANTITABAC

A veure si ens entenem. Si en un bar determinat, els empleats, tots ells fumen i per tant no els hi ha de molestar que la clientela fumi, per què no es posa un cartell a la porta que digui ben clar que en aquell bar hi tenen prohibida l'entrada els no fumadors? Per què en aquest establiment determinat s'hi ha d'aplicar la llei antitabac si tots els que hi ha a dins, empleats i clients, estan d'acord en que s'hi fumi? És que s'inventen unes lleis que n'hi ha per a llogar-hi cadires!
La Llei s’hauria d’aplicar en els establiments on, sempre que hi hagués personal susceptible de ser molestat pels que fumen, aquests es queixessin a l’autoritat competent, tant si la denúncia ha estat per fer-se l’orni l’amo de l’establiment per no perdre clientela, com per desobeir la mateixa clientela la normativa de no fumar si ben clar ho diu en els cartells col•locats a l’efecte i ben a la vista del públic.Però el que hi vulgui perdre la vida fumant, allà ell, o ella, però que tingui llibertat per fer el que més li convingui, sempre i quan no molesti a les persones que res hi volen saber amb el tabac. I a més a més,(fen cas d'un amic que m'ho ha suggerit), totes les despeses sanitàries generades pel propi fumador o fumadora, haurien d'anar a càrrec d'aquest o aquesta. Que fumin tant com vulguin, però els que no fumem no tenim perquè pagar el desgavell pulmonar d'aquests insensats i d'aquestes insensates que volen fotre el seu cos a la tomba en un tres i no res.

PRIVILEGIS AL TEATRE “LA FARÀNDULA” DE SABADELL

El proppassat dissabte dia 1 de gener, vaig tenir la joia de poder tornar a gaudir d'una de les obres teatrals tradicionals a Catalunya que es sol representar en aquestes dates nadalenques, com són “Els Pastorets” O “l’Adveniment de l’Infant Jesús”, d'en Josep Maria Folch i Torres. Fins aquí, res anormal.
Però sí que hi havia quelcom anormal. Quan vaig demanar pel servei de guarda-roba, del qual disposa el teatre en el seu vestíbul principal, una molt amable empleada em va fer saber que el guarda-roba, en representacions de teatre per a canalla, només es fa servir per a guardar-hi cotxets de nenes i nens petits i que el servei de guarda-roba sí que es feia servir per quan hi havien representacions d'òpera, perquè el públic assistent a una òpera no hi sol anar amb canalla que es desplaci amb cotxet. L'amable empleada em va dir que si s'hi havien de guardar els cotxets en el guarda-roba, la roba en sí no hi cabia. Llamps i trons, quines coses més estranyes!
És el públic assistent a una òpera més privilegiat (el preu de les localitats, evidentment, solen ser més cares per assistir a una òpera que per anar a veure uns “Pastorets”, tot i que tan digne és una representació com l’altra) que el públic que va a veure “Els Pastorets”, quan el fred és viu i gela per a tothom igual? O és que la roba d’abric que usen els espectadors de l’òpera ha de tenir un tractament diferent en consonància amb el preu de l’entrada? Algú a provat d'aguantar-se qualsevol peça d'abric a la falda durant la representació i amb la calefacció que fa suar tinta? Els hi garanteixo que és pitjor que un martiri tàntal!
Per què s'ha de fer servir un guarda-roba per “aparcar-hi” cotxets de canalla? No es pot habilitar una altra zona del teatre per guardar-hi els cotxets i fer servir el guarda-roba pel qual va ser creat, o sigui per guardar-hi la roba d'abric del públic assistent a qualsevol espectacle?
Però encara hi ha un cas més greu i denunciable, que em va fer saber un antic membre del Grup de Teatre “La Joventut de La Faràndula”, quan li vaig comentar el tema del guarda-roba, fent-me saber al mateix temps, que “La Joventut de la Faràndula” o sigui el grup de teatre que estaven representant “Els Pastorets”, no hi podia fer res, car era assumpte de l’Ajuntament de Sabadell, titular del teatre “La Faràndula”: el guarda-roba només s'obre en les representacions d'òpera! Així, tal com sona. En cap representació teatral que hi faci el grup de teatre “La Joventut de la Faràndula” en aquest teatre, o qualsevol altre grup de teatre local o forà, per molta fama que arrossegui, el guarda roba no s’obre per a res!
Podrà el públic no operístic gaudir algun dia de qualsevol espectacle teatral deixant, abans d'entrar a la sala, les peces d'abric al guarda-roba? Seria molt d'agrair que així fos.

NO TENEN VERGONYA!!!

Tant el Govern central com el de la Generalitat, globalment parlant, així com el Ministerio de Fomento, ADIF, RENFE i la Conselleria de transports de la Generalitat (entenguis el defenestrat Tripartit) en particular, no tenen vergonya ni l'han coneguda mai.
El dia 18 de desembre, es va inaugurar oficialment el nou traçat del TGV Madrid-València-Madrid, amb tota pompa i circumstància i l'endemà es va inaugurar el servei de passatgers d'aquesta mateixa nova línia.
En el viatge inaugural oficial, tothom hi era. I en els 95 minuts que va durar el viatge, tots els caps grossos de la política van compartir viatge tan amigablement, com si mai s'haguessin tirat els plats pel cap. Vergonyós.
El dia 19, es va inaugurar el trajecte Figueres-París. Quants galifardeus manaires hi van assistir a la inauguració? Va passar sense pena ni glòria.
I una de les coses més lamentables del viatge inaugural Figueres-París, i que continuarà igual durant molt de temps, va ser que els trens per cobrir aquest trajecte internacional Catalunya-França, es va fer, i es farà, amb trens TGV de la SNCF (Societat Nacional dels Camins de Ferro Francesos).
Com és que a aquesta inauguració no se li ha donat el ressò que es mereix?
Com és que per inaugurar aquest trajecte català-francès s'ha hagut de cobrir amb material rodant de la SNCF?
L'Estat espanyol no podia enviar a Catalunya uns quants combois dels molts que ja estan circulant pel Principat que cobreixen el trajecte Barcelona-Madrid?
Com és que el Govern central, amb la conxorxa dels enemics de Catalunya, encara no ha posat fil a l'agulla per potenciar el Corredor Mediterrani o les connexions ferroviàries transversals a tots els territoris, i només es preocupa de la connexió radial?
La inauguració de la línia d'alta velocitat València-Madrid, farà molt mal a Catalunya. Sí, perquè ara, a Madrid tindran el mar molt més a prop que si haguessin d'anar a Barcelona. I això pot comportar que els grans creuers que ara surten del port de Barcelona, acabin salpant del port valencià. Fins i tot, aquest nou tren traurà molt turisme a Catalunya, que ja rebia pocs turistes de l'àrea d'influència de Madrid i molta part de les dues castelles.
Oh, que bé! Ja tenim TGV Catalunya-França! Hem podem tirar un bon tros a l'olla! Sí, i als soferts viatgers que s'han de llevar cada dia a les tantes del matí per anar a treballar o estudiar, i tornar tard a casa, i ho han de fer, quan poden o quan ADIF i la RENFE volen, amb els trens convencionals, què? Els hi dóna molta alegria aquesta inauguració, quan fa anys que el tren convencional Portbou-Girona-Barcelona els hi està fent la guitza un dia sí i un altre també?
Fins quan a de durar aquesta disbauxa malgastadora en projectes ferroviaris que només beneficien a quatre dropos folrats de diners que obliden sistemàticament a les persones que veritablement necessiten el tren gairebé com l'aire que respiren?
Per quan la inauguració oficial de tot el traçat d'alta velocitat Barcelona-París? Quan els primats parlin, amb perdó dels primats?

Els francesos i les franceses demostren tenir allò que els catalans i les catalanes i les espanyoles i els espanyols no tenim! Un parell de collons i molt ben posats! El que passa, per part de la gent a França, sí que és demostrar que aquella gent no està d'hòsties i té un uns collons com una casa!!!No fóra res estrany que a França,s'aconsegueixi que el Govern de Sarkozy no toqui les pensions.

I ELS JUTJATS DESNONANT GENT I GENT PASSANT GANA

Pel cap baix, el viatge del cap d'Estat de Ciutat del Vaticà a Barcelona, costarà a les arques de l'Arquebisbat de la Ciutat Comtal i a moltes catalanes i catalans que hi han ajudat amb les seves aportacions econòmiques, entre 550 i 600.000€. Aquestes ciutadanes i aquests ciutadans i entitats que han donat “desinteressadament” uns diners per ajudar l'Arquebisbat a pagar el compte, serien capaços de donar els mateixos diners per pal·liar la gana de molta gent de Barcelona que, a més, alguns estan sense sostre perquè han estat desnonats per manca de pagament perquè no tenen feina?
Aquesta quantitat, com que no han aclarit res, es suposa que només parla del què costarà el viatge d'anada i tornada i estada, del Cap de l'Església Catòlica.
I quin cost estimat s'ha calculat per moure tot el tema de la seguretat, tallar carrers i muntar tot un dispositiu per tot el recorregut de la comitiva?
Quants Mossos d'Esquadra seran necessaris per vetllar per la seguretat de tan emblemàtic personatge? Seran necessaris efectius de la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional o fins i tot de l'Exèrcit per tenir-ho tot ben controlat i que s'assembli més a un estat de setge, que a donar la benvinguda a un cap d'estat estranger?
A càrrec de qui aniran les despeses generades per salvaguardar, també, la integritat física del Cap d'Estat espanyol i la seva família? Perquè es diu, que dins el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la seguretat anirà a càrrec de la Guàrdia Reial. I en el recorregut, a càrrec de qui anirà? I això també costarà molts diners que encara no se sap qui els pagarà, però que tothom intueix que, com sempre, aniran a càrrec del sofert contribuent.
Ajuntant tots els diners que costarà aquesta pallassada; si se'n podrien pal·liar de problemes! Els jutjats cada dia que passa desnonen més gent per manca de pagament de lloguers i hipoteques. Gent que no té per pagar l'anteriorment citat, però és que, de vegades, no tenen ni per menjar diàriament amb un xic de dignitat.
Després del totes les cerimònies programades per proclamar Basílica el Temple de la Sagrada Família, hi ha previst un gran àpat per a 140 persones, basat en la cuina catalana. No se'n donen vergonya? Tanta gent passant gana i aquests 140 afartant-se com a dropos amb les millors menges representatives de la cuina de casa nostra? Per què no conviden a dinar bé, al menys per un dia a qui passa gana tot l'any?
Tot aquest sidral, crec que està programat per els dies 7 i 8 de novembre. Això suposant que la tuneladora que perfora el carrer Mallorca perquè hi passi el TGV, respecti el temple i no l'ensorri quan arribi demà o demà passat a l'alçada dels fonaments de la Sagrada Família. Diuen que avui (06/10/2010) estava a punt de travessar el carrer Marina. Aguantarà el temple? Si cau no caldrà beneir res. Bé, sí, podrien beneir el solar resultant de l'esfondrament, que ja quedaria beneït per a posar-hi la primera pedra del complex d'habitatges de súper luxe que algú hi té pensat construir-hi si, com molta gent intuïm, el temple cau a trossos per culpa de les inevitables, però per a algú esperades, vibracions.