Sempre és lamentable la pèrdua de vides humanes, com la vida d’aquests quatre militars espanyols que han perdut llur vida en un potser evitable accident d’helicòpter en terres haitianes.
Però més lamentable és, el fet de que la ministra de defensa espanyola, Carme Chacón, viatgi a Haití per tramitar el repatriament dels militars accidentats i seguir la investigació del succés.
Qualsevol diria a aquestes alçades de la tecnologia en comunicacions, que no sigui possible saber, sense moure’s del Ministeri de Defensa, què ha passat amb l’helicòpter accidentat.
Si gairebé des d’un primer moment, aquí s’ha sabut el nom i cognoms dels militars que han perdut la vida en l’accident, perquè algú des d’allà ho ha comunicat al Ministeri de Defensa, què hi ha d’anar a fer la ministra de defensa? És una forta despesa que l’Estat espanyol es podria estalviar.
El Ministeri de Defensa s’ha de limitar a donar les ordres oportunes perquè els quatre militars siguin repatriats i, un cop dipositats els taüts en el pati de la caserna on pertanyien, dedica’ls-hi l’homenatge i honors militars que es solen fer en aquests casos.
La sola operació de repatriar els cossos dels militars accidentats ja li costa a l’erari públic de l’estat espanyol pagat per tots nosaltres un munt de diners. I a sobre encara li hem de pagar el viatge d’anada i tornada a la Carme Chacón, només per anar a Haití a treure el nas i fer-se la foto de rigor a costa, altra volta, de vides humanes?
Més valdria que aquestes despeses innecessàries se les estalviessin, o empressin els diners per causes més peremptòries que per tot l’Estat espanyol hi ha, com per exemple en pal•liar part de la misèria en que es troben moltes famílies degut a la crisi que s’arrossega des de fa tant de temps. La gent fotent-se de gana i sense poder pagar lloguers i hipoteques i la ministra de defensa dilapidant euros a tort i a dret amb accions que tranquil•lament es poden solucionar sense moure’s del ministeri. Una vergonya.
dissabte, 17 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
- d’abril (1)
- de març (1)
- de gener (2)
- de desembre (2)
- de novembre (2)
- d’agost (1)
- de juliol (1)
- de maig (1)
- d’abril (1)
- de març (1)
- de gener (5)
- de desembre (1)
- d’octubre (2)
- de setembre (3)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de juny (4)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (9)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (6)
- de novembre (4)
- d’octubre (4)
- de setembre (9)
- d’agost (4)
- de juliol (4)
- de juny (8)
- de maig (1)
- d’abril (9)
- de març (12)
- de febrer (3)
- de gener (8)
- de desembre (10)
- de novembre (7)
- d’octubre (9)
- de setembre (5)
- d’agost (8)
- de juliol (11)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (3)
- de març (11)
- de febrer (17)
- de gener (1)
- de desembre (3)
- de juny (2)
Dades personals
- Vicenç Marquès i Sanmiquel
- Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.
1 comentari:
Vicenç
Na "Carmeta" es te de fer notar
per ella mateixa..., pensa que apira a carrecs politics molt importants i te fe fer el "paripe" als militars que son molt seus i molt sensibles pel que fa a que s'els reconegui publicament....
TENS TOTA LA RAO EN EL QUE DIUS..!!!
SALUT...!!!!
Publica un comentari a l'entrada