VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dimarts, 16 de març del 2010

FOC AL BOS/FUEGO EN EL BOSQUE



FOC AL BOSC




Degut a la gran catàstrofe generada per la immensa quantitat de neu caiguda el dilluns dia 8 de març del 2010, aquesta, ha malmès molts boscos. El pes de la neu ha esberlat, trencat i enderrocat centenars o milers d’arbres d’infinitat de boscos.
Ara, un cop fosa tota aquesta neu que ha caigut en els boscos i de cara, poc a poc, al bon temps, tot aquest brancatge malmès que s’ha quedat estès pel terra de les grans extensions de massa forestal que hi ha als llocs on ha nevat tant, es pot transformar en una gran teia que pot facilitar una encesa ràpida de tots aquests boscos.
Aquest gran perill d’incendi que corren tots aquests boscos, es podria pal·liar o fins i tot eradicar, si immediatament tots aquests boscos fossin netejats de tot aquest brancatge malmès que hi ha pel terra.
Varis mitjans de comunicació han fet saber, que un tant per cent molt elevat dels boscos de Catalunya són de propietat privada i, que els propietaris d’aquests boscos, es veuen impotents econòmicament, per pagar a brigades de persones perquè netegin llurs boscos.
Les presons són plenes d’homes i dones, que potser si se’ls proposés de netejar els boscos a canvi d’una considerable reducció de pena i un sou simbòlic, acceptarien de bon grat. Hi ha al Món moltes nacions que així ho fan. És el que en diuen treballar per la societat. Els presoners i les presoneres són a la presó perquè d’alguna manera han fet mal a la societat. Doncs aquesta mateixa societat, es podria cobrar el mal que li han fet admetent que els presoners desbrossessin els boscos i els deixessin de manera que un incendi gairebé fos del tot impossible.
Fa molts anys, quan per qualsevol motiu s’anava al bosc, gairebé sempre es topava amb una colla de boscaters els quals, alguns feien llenya per endur-se-la a casa o vendre-la i d’altres preparaven carboneres: o sigui que també recollien llenya que, ben amuntegada en unes piles que feien goig de mirar de ben fetes que eren, hi posaven foc per dins i al cap d’uns dies es transformava en un apreciat carbó, que d’aquí els venia el nom de carboneres.
Què se n’ha fet dels boscaters? Com és que ja no es fan carboneres als boscos? Com és que ja no hi ha llenyataires que van al bosc a fer llenya per endur-se-la a casa o per vendre-la?
Qui hi ha de cercar una solució per a la neteja dels boscos? S’ha d’esperar que tot aquest brancatge que s’ha produït degut a les fortes nevades, s’assequi i abans de que arribi el fort de l’estiu s’hagin de contemplar aquests mateixos boscos del tot encesos? S’ha d’esperar que cremin força i que potser hi tornin a haver bombers morts i ferits?
Si els propietaris dels boscos diuen que ells no hi poden fer res: qui ho ha de fer? El que està molt clar és que, així de bruts, no s’hi poden quedar per gaire més temps, perquè la bonança s’acosta i cada bosc pot esdevenir un polvorí.
Seria una bona pensada, també, que a més de fer netejar els boscos per personal condemnat a les presons, hi fessin participar els membres de les Forces Armades de l’Estat, en contes d’anar a jugar a  fer la guerra a països llunyans on res se’ls hi ha perdut. Però la solució passa per ser cercada i trobada sense perdre més temps.

FUEGO EN EL BOSQUE



Debido a la gran catástrofe generada por la inmensa cantidad de nieve caída el lunes día 8 de marzo de 2010, ésta, ha dañado muchos bosques. El peso de la nieve ha resquebrajado, roto y derribado centenares o miles de árboles de infinidad de bosques.



Ahora, una vez fundida toda esta nieve que ha caído en los bosques y de cara, poco a poco, al buen tiempo, todo este ramaje dañado que se ha quedado extendido por el suelo de las grandes extensiones de masa forestal que hay en los lugares donde ha nevado tanto, se puede transformar en una gran tea que puede facilitar una encendida rápida de todos estos bosques.


Este gran peligro de incendio que corren todos estos bosques, se podría paliar o incluso erradicar, si inmediatamente todos estos bosques fueran limpiados de todo este ramaje dañado que ha quedado por el suelo del mismo.


Varios medios de comunicación han hecho saber, que un tanto por ciento muy elevado de los bosques de Catalunya son de propiedad privada y, que los propietarios de estos bosques, se ven impotentes económicamente, para pagar a brigadas de personas que limpien sus bosques.


Las cárceles están llenas de hombres y mujeres, que quizá si se les propusiera limpiar los bosques a cambio de una considerable reducción de la pena y un sueldo simbólico, aceptarían de buen grado. Hay en el Mundo muchas naciones que así lo hacen. Es lo que se dice trabajar para la sociedad. Los prisioneros y prisioneras están en prisión porque de alguna manera han hecho daño a la sociedad. Pues esa misma sociedad, se podría cobrar el daño que le han hecho, admitiendo que los prisioneros desbrozaran los bosques y los dejaran de modo que un incendio casi fuera del todo imposible.


Hace muchos años, cuando por cualquier motivo se iba al bosque, casi siempre se topaba con un grupo de leñadores y carboneros que, algunos hacían leña para llevarse a casa o venderla y otros preparaban carboneras: o sea que también recogían leña que bien amontonada en unas pilas que hacían gozo de mirar de lo bien hechas que estaban, se les ponía fuego por dentro y al cabo de unos días, de aquel montón de leña se obtenía un apreciado  carbón, que de ahí les venía el nombre de carboneras.


¿Qué se ha hecho de los leñadores y carboneros? ¿Cómo es que ya no se hacen carboneras en los bosques? ¿Por qué ya no hay leñadores que van al bosque a hacer leña para llevársela a casa o para venderla?


¿Quien debe buscar una solución para la limpieza de los bosques? ¿Cabe esperar que todo este ramaje que se ha producido debido a las fuertes nevadas se seque, y antes de que llegue el fuerte calor del verano se deban de contemplar todos los bosques ardiendo? ¿Hay que esperar a que quemen con fuerza y que se tenga que lamentar, otra vez, la pérdida de vidas humanas en las filas de los abnegados bomberos, y más heridos?


Si los propietarios de los bosques dicen que ellos no pueden hacer nada: ¿quién debe hacerlo? Lo que está muy claro es que así de sucios no se pueden quedar por mucho más tiempo, porque la bonanza se acerca y cada bosque puede convertirse en un polvorín.


Sería una buena idea, también, que además de ser limpiados los bosques por el personal condenado en las cárceles, participaran miembros de las Fuerzas Armadas del Estado, en vez de ir a jugar a hacer la guerra a países lejanos donde nada se les ha perdido. Pero la solución requiere ser buscada y encontrada ahora mismo.























4 comentaris:

Josep ha dit...

Vicenç
Els que tenen boscos i no els poden netejar que els hi facin vendre o els hi expropiïn...
Pel que fa als presos, que son subjectes que han perjudicat a la societat, jo no vull pagar el seu manteniment, ja faig prou pagant les presons. Que treballin en el que sia per mantenir-se ells amb el seu treball i de reducció de penes res de res.
Per desgracia tenim prous empresonats... no caldrà demanar ajut a l’exèrcit.
Salut..!!!!

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Als de l'exèrcit que juguen a guerra per aquests mons de Déu, no se'ls hi ha "demanat" que hi vagin: se'ls hi ha ordenat que no és pas el mateix. El nefast Govern de la Generalitat, no hauria de demanar res: hauria de tenir el suficient poder com per, al menys les tropes que pul·lulen per Catalunya, ordena'ls-hi que vagin a netejar boscos.
Amb això dels presoners i les presoneres crec que hi hauria molt a discutir en quan a qui ha de pagar la seva tasca desembrossadora dels boscos que tant et preocupa. Com s'ho fan les altres nacions que tiren de presoners i presoneres perquè es dediquin a fer actes en benefici de la societat que ells mateixos han castigat? I que consti que no vaig a favor dels condemnats ni de les condemnades, però crec que s'ha de tenir en compte que no deixa de ser un elevat contingent de gent que podrien fer quelcom més de profit que rascar-se els ous (elles la figa) tot el dia a la presó. No et sembla, amic?
Salut!!!

Josep ha dit...

Vicenç
Crec que no has llegit be el que he comentat dels presoners...
Pel que fa als soldats no en parlo.
Pel que fa als carboners.... de carbó per les cuines i els brasers ja no en cal...

Salut...!!!

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Ja en parlarem personalment, perquè me n'adono que per aquí no ens entenem. O al menys jo no ho entenc, amic.

Salut!

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.