+%5B%5D.jpg)
Per què hem d’esperar les catalanes i els catalans que el Tribunal Constitucional emeti una sentència, favorable o no, sobre l’Estatut d’Autonomia?
És de suposar, que la sentència donarà a conèixer un Estatut del tot mutilat. Un estatut que valdrà menys que el paper higiènic. Per tant, els del TC ja se’l poden quedar per eixugar-se’n el cul. Les catalanes i els catalans, no necessitem per a res un document inútil.
Ens estem preocupant massa per un Estatut que ja fa dies que ha quedat obsolet. No val res: paper mullat.
Aquí només hi cap una resposta: Independència!
I som totes les catalanes i tots els catalans que veritablement ho som i ens en sentim, els qui hem de fer un pas ferm endavant per proclamar la nostra independència. La nostra cultura de segles, així com la nostra llengua, no es poden perdre: no podem deixar-les perdre. És la nostra arma pacífica, junt amb el diàleg, el seny i fer les coses com cal!
Les catalanes i els catalans de soca rel, però també els qui han vingut d’altres terres, i que veritablement confessen sentir-se catalanes i catalans, som els qui ens ho hem de creure el fet que som filles i fills de la nació catalana. Si nosaltres no comencem per creure'ns-ho, qui ens ho ha de fer veure? Ningú. I menys els qui tant ens odien de la veïna nació espanyola.
Nosaltres, les catalanes i els catalans, sempre ens hem de comportar com si ja fes dies que som independents. Des del mateix moment en que, per desgràcia nostra va morir al llit l’assassí dictador Franco, que aviem de comportar-nos com un poble independent. Malauradament, en vida del dictador això no era possible, tot i que Déu n’hi do de la resistència contra el franquisme que van demostrar moltes catalanes i molts catalans, deixant-hi la vida pel camí cap a la llibertat en més d’una ocasió.
Ara que representa que hi ha llibertat des del gloriós dia 20 de novembre del 1975 en que va morir el dictador, les catalanes i catalans hem de demostrar a Espanya i al món, d’on venim, qui som, què volem i on anem o volem anar. I ni Espanya ni ningú ens ho pot impedir.
Per tant, no hauríem d’acceptar l’Estatut que surti de les urpes del TC totalment mutilat i esgarrapat, i proclamar la independència de Catalunya el més aviat possible.
Però, repeteixo, creiem-nos que som catalanes i catalans! Tinguem-ne plena convicció de qui som! Creiem-nos que som els hereus i les hereves d’uns avantpassats que van lluitar molt per la seva llibertat, així com hereves i hereus d’una gran nació, la catalana, que ja era forta i sobirana molts segles abans de què ho fos la nació que per la força de les armes encara ens té sota el seu jou i, que si no fem res per aturar-ho, seguirà, Déu no ho vulgui, pels segles dels segles subjugant-nos.
.JPG)
8 comentaris:
La meva proposta és enviar cartes als diaris deixant clar que com a català refussem què el TC toqui ni una coma de l'Estatut, en cas que un sol article sigui grapejat exigir que el TC sigui votat de nou en referèndum i votar negativament de forma massiva.
Suposo, Jaume, que allà on escrius per segona vegada "TC", deus voler dir "Estatut", oi?
Tens tota la raó. El segon TC és en realitat Estatut.
Correcte. Ah! I totalment d'acord en votar negativament en el cas de que hi hagués un referèndum sobre l'Estatut.
Salut!
A vegades el subconscient fa estranyes jugades, no sé perquè vaig escriure que havíem de poder votar negativament el TC.
Vicenç
Jo no vull ni estatut ni estatutet, el que vull es independencia.
Pel que fa al que dius del "Dictador"
aquest "tio" no el podem recordar d'alta manera que com el "terrorista" mes gran que han tingut mai a les espanyes. (al seu costat els de la ETA son uns aprenents....) i ja ho veus nungú l'ha jutjat....
DIT AIXÓ SEGUR QUE ENTENDAS QUE NO VULL ESTAR EN UN PAIS QUE DONA PER BO EL QUE VA FER AQUEST FACINEROS.
Sí, sí, Josep, se t'entén tot i estic totalment d'acord amb el que diu.
Salut!
Escoltant les declaracions de diversos dirigents polítics espanyols és evident que no tenen cap voluntat de negociar.
Ho hem de plantejar de la següent manera: l'Estatut és un tractat que configura les relacions entre Catalunya i Espanya. Després de moltes negociacions va arribar-se a un acord, un acord que no era una meravella, en realitat era una portqueria des del nostre punt de vista però era l'acord al que s'havia arribat, ara ens surten els espanyols dient que l'acord que ells mateixos han signat no val i en el volen canviar. Això ho podem veure també com una partida de cartes, juguem segons les seves normes i tenen la poca vergonya de canviar-nos les normes a mitja partida. De gent que fa trampes val més que ens allunyem.
Publica un comentari a l'entrada