RES A CANVIAT DES DEL 1714 ENÇÀ

Des del 1714, els enemics de Catalunya no han deixat de burxar. Des de llavors, ha estat una obsessió pels enemics de Catalunya cercar tots els elements possibles per fer la vida impossible a les catalanes i als catalans.

Però el més greu de tot plegat, és que molts dels enemics de Catalunya els tenim dins de casa nostra. Dit d’una manera més clara i directe, hi ha gent nascuda a Catalunya, de pares, avis, besavis i rebesavis catalans que, sense cap vergonya, han renegat i reneguen de la nostra Nació, la nostra cultura i de la nostra llengua!

Hi ha hagut esdeveniments a Catalunya i contra Catalunya, que l’embrió provocant tota mena d’actes en contra de la Nació Catalana s’ha format a casa nostra.

Actualment estan passant greus successos al Principat de Catalunya, que es veu molt a les clares que són actes en contra nostra provocats per gentussa que ha nascut aquí i segueix vivint aquí, a Catalunya.

I molts dels successos que estan passant, no fóra gens agosarat pensar que, qui els provoca, han estat pagats per catalanes i catalans amb molt poder polític, econòmic i mediàtic als quals no els hi convé que Catalunya esdevingui, a no trigar, la Nació Catalana amb Estat que va ser abolida per la força de les armes, en principi a partir de l’onze de setembre del 1714, però també en successives intervencions armades i invasions militars de tota mena. Un Borbón ens ho va prendre tot, menys la dignitat, el seny i la rauxa, i actualment, encara un altre Borbón, directe successor del que manava en la desfeta del 1714, es creu amb drets de seguir manant-nos. Fos com fos, s’hauria de cercar la manera de desempallegar-nos d’ell i del seu nefast Govern.

Una de les greus coses que estan passant actualment i concretament a Barcelona, és els robatoris que tenen lloc a establiments hotelers de la Capital de Catalunya. Mai, que es recordi, havia passat una cosa així. I cal preguntar-se com és que es puguin colar els lladres amb tanta impunitat, nocturnitat i traïdoria. Que ja no existeix la figura del conserge o recepcionista? I si encara existeix, com és que aquest no exerceix un control rigorós de les persones que entren i surten de l’hotel? En uns temps no massa llunyans, el control d’entrada a un hotel, fos de la categoria que fos, era aferrissadament rígid i, si algú pretenia accedir a les instal•lacions d’un establiment hoteler amb companyia d’una persona que no estava registrada a l’hotel, no entrava. Què se n’ha fet d’aquest estricte i rígid control? A qui li convé o li va bé que no n’hi hagi tant o nul control a l’entrada dels hotels?

Qui és capaç de demostrar que els lladres, probablement, estiguin pagats per una màfia cent per cent catalana amb molt poder polític mediàtic i econòmic, amb la insana i maquiavèl•lica proposició de desestabilitzar la ciutat perquè es doni de la mateixa una imatge de total inseguretat i cercant el decreixement en el nombre de visitants?

Qui és aquesta intuïtiva màfia cent per cent catalana que no vol que Catalunya prosperi i torni a ser la Nació més poderosa de tota la Mediterrània?

Una altra de les coses greus, és que, aquesta màfia catalana que no vol el progrés per Catalunya, està ajudada, i molt, per les forces dretanes espanyolistes i franceses. Aquestes últimes, amb un pànic ancestral a que Catalunya esdevingui independent i reclami el que ara se’n diu la Catalunya Nord. Els francesos, en particular, també estan fent mans i mànegues per evitar que prosperi la cultura i la llengua catalana a la Catalunya de més enllà dels Pirineus.

Per això s’han posat d’acord amb la botiflera màfia catalana i la cavernícola dreta espanyola, per tallar de soca rel qualsevol intent independentista. Tot i que, de moment, els hi ha sortit malament l’intent d’evitar la consulta que es va fer el dia 13 de setembre a Arenys de Munt, quan van enviar-hi al poble una horda de falangistes que, si els haguessin deixat fer com ells havien planejat, la batalla campal resultant de l’enfrontament entre independentistes i falangistes hagués estat d’irremeiables conseqüències.

Però la resistència catalana no té límits.

Es celebraran més consultes copsant l’opinió de la gent sobre la independència de Catalunya: potser més falangistes i altres forces del mateix color ho voldran evitar. (Només ens mancaria que ens enviessin La Legión!). Però una vegada més, mentre no emprin la força de les armes, no podran amb nosaltres. Els tornarem a fer recular amb la cua entre cames tal com la mateix força dretana ha reconegut.

CATALANES! CATALANS! NO ENS ADORMIM!