NO ANEM BÉ. GENS BÉ!

Les lluites internes en el sí dels partits polítics: les acusacions que es fan entre els diferents partits polítics tant a nivell nacional català com a nivell nacional espanyol, no portaran a res de bo que pugui beneficiar a tothom.

Aquest mal estar que es respira arreu, va molt en detriment de que tot funcioni com és degut. Així no es pot solucionar la cavalcant crisi que ens envolta, per molt que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí dient-nos que la crisi ja ha passat. Ha passat, o millor mai l'han conegut, per els mateixos dirigents polítics de tots els partits. Ens diuen que ens hem d'estrènyer el cinturó i que hem d'estalviar i que fins i tot abaixaran els sous dels qui sortosament encara poden treballar, però els polítics segueixen cobrant el mateix i gastant diners sense miraments. Sense comptar el què deixen de pagar quan aquest o aquell els convida a el que sigui.

Se'ns recomana que utilitzem els transports públics per desplaçar-nos per viles ciutats i pobles. Però els polítics segueixen anant d'un cantó a l'altra (literalment dit i expressat), amb els seus grans i luxosos cotxes oficials. 

Per què no van amb "metro" o tramvia (en la ciutat on n'hi hagi), o amb autobús i a peu per poder així donar exemple d'austeritat?

No es desplacen en transports públics perquè no tenen la consciència neta ni tranquil·la!

Un polític dins un autobús seria assetjat immediatament pels ciutadans emprenyats i s'acollonarien de seguida, no per por de que els hi pugues passar alguna cosa: no! s'acollonarien perquè davant l'allau de preguntes que la gent els hi fes no sabrien què respondre. No en saben! Tot el que diuen i responen en el Parlament de Catalunya o en el Congreso de los Diputados, a Madrid, tot els hi escriu un equip de "negres" que cobren una pasta gansa per fer única i exclusivament aquesta bruta tasca. Els polítics, per sí sols, són incapaços de pensar respostes coherents i entenedores per al ciutadà. Així ens va. I si per acabar-ho d'adobar lluiten entre ells per veure qui pot arribar a tenir més poder, ens trobem en que van fotre el cul a la poltrona del poder i feina hi ha a que el treguin d'allà. Tan a Catalunya com a Espanya no dimiteix ni Déu! I per més escarni, la feinada que hi ha perquè acomiadin algú que estigui ben situat i sigui molt conegut. -«No em fotis fora perquè explicaré els teus bruts afers!» I l'un per l'altre, tots a callar per no perdre privilegis, sou i poltrona!

No ens en podem creure cap de polític. Tots fan moltes promeses durant la campanya electoral, que després de passades les eleccions, encara que molts hagin guanyat, no es recorden del que van prometre. Només els preocupa quan de temps podran escalfar amb el cul la poltrona que els hi correspongui en el Parlament de Catalunya, als ajuntaments o al Congreso de los Diputados de Madrid: guanyar força diners, disposar de cotxe oficial i no fotre brot en les sessions parlamentàries. Només estan per llegir el diari i enviar-se missatges  entre telèfons mòbils.

Estem ben arreglats amb tota aquesta colla d'ineptes. I el fotut del cas és que no s'albira cap solució a favor de la ciutadania. Els polítics no hi creuen amb la ciutadania: només els volen perquè els votin i prou: després de les eleccions i assolits els objectius traçats, si t'he vist no me'n recordo! Proposo que en la propera convocatòria d'eleccions, les que siguin, anem tots a votar en blanc. A veure què passa.