CRISI, O MÉS BENEFICI?

Em diran vostès: vaja amb quines coses es fixa aquest quan va a donar un condol! I jo els hi responc que tenen raó. Però és que no m’hi puc fer més. Sempre estic observant. I si observo, veig coses. A vegades coses bones i a vegades coses que no ho són tant però que em criden l’atenció.

I és el cas del què em vaig fixar l’altre dia, quan vaig anar al tanatori de Sabadell a donar el condol a la família d’un difunt, tot resant tres parenostre pel finat.

En la vora superior de la caixa, hi havia dues frontisses en les quals hi havia d'anar encaixada la tapa del taüt mortuori.

Aquestes dues frontisses, estaven collades al taüt amb dos bisos. De moment res estrany aparentment. Però és el cas, que aquelles frontisses no duien dos forats per als dos bisos; en duien tres! Però el tercer bis no hi era! En van collar un a cada extrem de la frontissa i quedava buit el forat del mig! Feia un lleig tètric.

Vaig pensar que, si a la vista de tothom, familiars, amics i coneguts del finat, la funerària no tenia escrúpols de mostrar aquella relliscada, la tapa, que guarden a dins fins el moment de la cerimònia, potser en comptes de collar-hi les frontisses amb dos bisos, només havien estat collades amb un! Com que els familiars, amics i coneguts no ho veurien...

I jo em pregunto: això què és, crisi en la compra de bisos, o més benefici per la funerària al estalviar-se dos o quatre bisos en cada taüt? Encara volen tenir més beneficis després del què en fan pagar d’un enterrament?

Tothom sap el car que arriba a ser un enterrament. Tothom sap el car que resulta morir-se, tot i que la matèria primera necessària per fer un enterrament, el difunt o la difunta, el posa la família! Ara imaginem-nos per un moment que el finat o la finada el posés la mateixa funerària! Quan en farien pagar d’un enterrament? Collarien les frontisses amb els tres bisos que hi corresponen, o hi collarien frontisses de només un o dos forats i obtenir així encara més benefici?

Sembla un ximpleria el que he escrit, però si s’hi pensa a fons, potser no ho sembla tant. Segur que tots vostès recordaran la vella història de com una línia aèria, Amèrica Airlines, si no em falla la memòria, va aconseguir estalviar milions de dòlars a l'any eliminant un parell d'olives de cada menú que servia als seus passatgers.