DOS TEMES DE RABIOSA ACTUALITAT

1r./

La Dictadura, ni a Catalunya ni a Espanya s'ha acabat. I n'hi ha i ni haurà continuïtat, emanada dels dos Governs, el català i l'espanyol, perquè el seus comportaments, en molts actes quotidians, denota més acció dictatorial que la que va arribar a dur a terme el mismissim nanbigotetpanxut d'infausta memòria.

És del tot incomprensible, la manera en que estan actuant els dos Governs.
Ara mateix, el Govern català, es desfarà amb actes, per a mi alguns de superflus, per celebrar els setanta anys de l'èxode català-espanyol-republicà cap a l'exili de França, que es va produir el 5 de febrer de l'any 1939. Actes que, en reconeixement als que es van haver d’exiliar trobo merescuts.
Però s'oblida el Govern català, d’insistir al Govern central, que doni les ordres oportunes perquè s'anul·li la pantomima del procés judicial amb resultat d'assassinat, que va haver de sofrir el president màrtir Lluís Companys i Jover. No ni ha prou en reconèixer que no va tenir un judici just i en rehabilitar el seu nom. S’ha d’anul·lar! I no solament s’ha d’anul·lar la pantomima de judici al President Companys, sinó a tots els catalans i espanyols que van haver de passar per un acte tan ignominiós!
No en sé els motius, però dóna la impressió que tant el Govern català com l'espanyol tenen por. Segons què, els hi fa por remenar-ho, tocar-ho i parlar-ne.
No en sé concretament els motius, però jo diria que ambdós Governs tenen por del PP i de la gent ultradretana que els segueix votant, perquè creuen veure en aquest nefast partit una possible continuació del franquisme més ranci i repressor, del qual totes i tots els que ja tenim una certa edat ens recordem, no hem oblidat i ens segueix fent por.
Suposo que els dos Governs, el català i l'espanyol, temen que si es remena massa la merda que van deixar els franquistes, en puguem sortir tots empastifats en forma d'una involució sagnant, com podria ser un altre cop militar de greus conseqüències per a tothom. Això és el que jo em penso que temen els que es pensen que manen a Catalunya i els que es pensen que manen a Espanya.
I si els dos Governs, el català i l’espanyol, segueixen tenint por, o imitant algunes maneres de fer de la passada dictadura franquista per tenir contents als del PP, tenim dictadura per anys, encara que algun somiatruites digui que no n'hi ha per a tant. N'hi ha per tant i per molt més! Compte amb això!

 

 

2n./

Els mitjans d’informació ens fan saber aquests dies, que molta gent de ciutat que tenen una segona residència a algun petit poble o nucli rural majoritàriament de muntanya, es queixen de les pudors generades per les granges de porcs, conills, gallines, vaques, i dels sorolls que fan els tractors o qualsevol màquina emprada per treballar la terra. Així com també es queixen de sentir el meravellós despertador rural que és el cant del gall.

Jo els hi diria a aquesta gent, que molts segles abans de que ells anessin a tocar els collons a qualsevol poble de pagès o nucli rural, aquests ja hi eren.

Jo els hi diria a aquests urbanites, que quan es van comprar o llogar la torreta, casa o pis a un poble de muntanya, de pagès o nucli rural, havien d’haver-se adonat que ells, els urbanites, no eren els primers pobladors d’aquells idíl·lics paratges. Ja hi vivia, des de temps ancestrals, altre gent, que no vol ser molestada pels forasters, com els procedents de les gran capitals o macro ciutats.

Jo els hi diria a aquests urbanites que, evidentment, la merda de la muntanya fa pudor. Tant si és merda de porc, de conill, de gallina o de bous i vaques. I que respirar olor de merda també engreixa!!!

Hi ha cosa més natural i alegre que despertar-se amb un eixordador cant del gall? és un pecat anar a passar uns dies a muntanya i endur-se’n de casa, de ciutat, el despertador a piles!

Què hi volen trobar a pagès o a muntanya? Què hi volen trobar en l’estància d’un cap de setmana o més dies en una Casa Rural de les moltes que hi ha per tot el territori català i espanyol? Hi volen trobar el mateix que a ciutat? Per voler això, que no es moguin de casa i que no vagin a emprenyar la gent del camp que està molt tranquil·la sense els pixa pins.

Les Cases Rurals s’han fet pels amants de la natura, la pagesia, el bestià i els que els hi agraden les olors o pudors que tot  aquest tipus de vida rural comporta. El que no hi estigui d’acord que no hi vagi.

I per acabar, els hi diria a aquests urbanites pixa pins, que un tant per cent molt elevat de les coses que es mengen a ciutat venen del camp, de pagès. Així doncs, menys protestar i atendre’s a les conseqüències naturals de la muntanya, la pagesia o el nucli rural que es visiti.

Què s’ha de fer, enderrocar totes les cases de pagès, matar els animals, cremar les collites i enviar els pagesos a viure a ciutat?

 

Passa el mateix que a Sabadell, ciutat on visc, amb l’assumpte de l’aeroport.

Quan es va muntar l’Aeroport de Sabadell al lloc on ara està ubicat, em sembla que l’únic nucli habitat que hi havia era una casa de pagès. En molts centenars de metres al voltant del camp d’aviació no hi havia ni un sol bloc de pisos ni cap més tipus d’habitatge.

La febre especuladora i constructiva dels anys 50/60, amb l’anuència dels jerarques franquistes dels departaments d’urbanisme dels Ajuntaments de Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès, van fer que al voltant del camp d’aviació, o si més no molt a prop, s’aixequessin un munt de pisos barats que van ser ocupats de seguida per moltes persones (no totes), procedents de la immigració, majoritàriament, del sud de la Península Ibèrica.

Doncs bé. Ara totes aquestes persones, es queixen dels sorolls que fan els avions en enlairar-se i aterrar! Collons! Per què van comprar els pisos si sabien que ho feien davant d’un camp d’aviació? Per què els tres ajuntaments citats van donar permisos d’obres si sabien, també i més bé que ningú, que el camp d’aviació produiria molèsties als nous propietaris dels habitatges tan a prop construïts?

Què s’ha de fer, desmantellar el camp d’aviació que és més antic que els habitatges, per donar gust a unes persones que al seu dia es van equivocar en l’elecció d’un lloc per a viure-hi?