COVARDIA INSTITUCIONAL

De covardia institucional es podria titllar a la sorprenent notícia apareguda a última hora d'avui dimarts 18 de novembre, on es pot llegir a la majoria de diaris digitals i escoltar per moltes de les emissores de ràdio i veure per gairebé totes les cadenes de televisió, la marxa enrere que ha efectuat el jutge Baltasar Garzón al no voler seguir endavant amb l'obertura de les fosses comunes, plenes a vessar de persones assassinades pel franquisme, ni voler saber-ne res de la Memòria Històrica.

Faig servir la frase «covardia institucional», perquè fa l'efecte que al Govern del senyor José Luis Rodríguez Zapatero li importa un pebrot si se segueix endavant o no amb les obertures de les fosses comunes. AL senyor Zapatero i al seu Govern, amb l’excusa de no enemistar-se amb els seus «amics» del PP, li va bé qualsevol cosa. Començo a dubtar qui és més de dretes; si el PP o el PSOE. Perquè, aparentment, sembla com si als del PSOE els agradés, d'un temps ençà, «fer manetes» amb el PP.

Què haurà induït al senyor jutge Baltasar Garzón a canviar de parer? Per desgràcia ha rebut amenaces per part de grups d'extrema dreta? No seria d'estranyar que així fos. Queden a Espanya per desgràcia, encara, massa grupuscles feixistes, falangistes, opusdeistas, cristo-reístas i dretans en general que poden actuar, i ho fan, en l'ombra, degut al fet que encara es consideren poders fàctics i tenir les arques ben curulles de diners per a poder seguir detectant el poder econòmic. Per a aquests fatxes cavernaris, Franco encara no ha mort. I la democràcia se la passen pel folre dels ous. Hauríem de caminar amb els ulls ben oberts, perquè aquesta gentussa feixista pot tornar setanta anys enrere i donar-nos un ensurt de mort. Déu no ho vulgui!