AVANÇAMENTS DE CAMIONS i AUTOCARS EN AUTOVIA O AUTOPISTA

Si no vaig errat, em sembla que els camions i autocars, tant per autovia o autopista com per carretera, només poden circular a una velocitat entre 90 i 100 quilòmetres per hora.

Fins aquí tot aparenta ser normal. Però hi ha un problema. El problema l’exposo a continuació, amb un exemple que m’ha ocorregut manta vegades, circulant sempre per autovies. En carretera normal no passa el que exposo a continuació, perquè fóra mortal de necessitat.

Anava per l’autovia de Barcelona a Lleida (que en realitat només arriba fins als afores de Fraga), un dia qualsevol. La meva velocitat, (no se m’enfadi ningú), fa temps que sol ser sempre si fa no fa, entre 90 i 100 quilòmetres hora com si en comptes de conduir un cotxe conduís un autocar o un camió. Mantinc invariablement aquesta velocitat, que només altero quan em decideixo avançar a un camió, més que res perquè no m’agrada dur-los al davant perquè no em deixen veure què hi ha davant meu, a part del camió, és clar, i perquè d’aquesta manera estalvio combustible i contamino menys l’ambient. Com a màxim accelero fins a 110/120,i en el moment en que he finalitzat la maniobra d’avançament torno a la meva velocitat que tinc estipulada.

De cop me n’adono, que davant del camió que duc davant meu i circula un altre camió. Em miro quan marca la busca del compta quilòmetres i veig que diu 100 p/h. El camió que circula davant del que tinc jo al meu davant, circula a 90 p/h aproximadament. Llavors què passa? Que el camió que jo duc al davant, inicia la maniobra d’avançament per avançar al que té al davant que va a 90 p/h. I ja tenim el sarau muntat!

El camió que fins aleshores anava a 90 p/h, en veure que el que duia al darrere el vol avançar, accelera i es posa a 100 p/h. Resultat de l’operació? Doncs que he arribat a fer entre tres i fins i tot quatre quilòmetres, amb els dos camions en paral·lel!

Jocs de llums; tocades de botzina insistentment... Res! Ni l’un ni l’altre s’immuten! El camió que se n’adona que l’altre el vol avançar, no li dóna la gana d’afluixar aixecant el peu de l’accelerador i, com que no poden passar de 100 p/h., el paral·lelisme dels dos camions es fa etern.

El mateix succeeix si la «baralla» és entre un camió i un autocar o entre dos autocars.

Només es plantegen canviar d’actitud quan se n’adonen que estan provocant un gran embús de trànsit i que els tocs de botzines i jocs de llums dels altres conductors els posen nerviosos. Fins i tot me n’he adonat que des de la via contrària els hi feien llums perquè deposessin la seva actitud!

Quan deixaran de fer aquest tipus de ximpleries uns quants conductors de camió i d’autocar? Quan fan aquestes bestieses, no se n’adonen que poden provocar una gran desgràcia? I no parlem si l’estira i arronsa és entre un camió i un autocar o entre dos autocars! En unes fraccions de segon que un dels dos xofers es desconcentri del què està fent, l’accident pot ser imminent i mortal amb moltes víctimes.

Voldria demanar des d’aquí a tots els xofers de camió i autocar, que quan un company de ruta els hi demani pas o inicia la maniobra d’avançament, el deixin passar i a més li enviïn una salutació de bona entesa entre uns i altres. Les coses podrien anar molt millor si així es procedís sempre.