TRENS GLOBALITZATS?

Llegit a les pàgines electròniques de la revista VÍA LIBRE, que parla de trens:
«Los presidentes de Renfe y SNCF, José Salgueiro y Guillaume Pepy, han firmado un protocolo de intenciones para establecer un acuerdo de explotación conjunta de los tráficos internacionales de alta velocidad entre los dos países, que comenzarán a realizarse después de la apertura de la nueva línea internacional de alta velocidad Perpiñán-Figueras y su prolongación hasta Barcelona. »
Què vol dir això? Jo entenc que vol dir, que tant els TGV francesos com els espanyols, podran circular lliurament per territoris contraris, amb uns preus unificats. El que ja no tinc tan clar és si, per exemple, jo podré agafar un TGV francès que vagi fins a Sevilla a l’estació de Sants de Barcelona, tal com si pugés en un TGV espanyol per fer el mateix recorregut.
El que podria passar, fóra que, el TGV espanyol amb destinació Paris, o el TGV francès en destinació Sevilla, quan haguessin passat llurs fronteres, no admetessin passatge però si permetre davallar dels trens tal qual es fa actualment amb els trens TALGO que passen per territori francès, italià o suïs. Un viatger pot baixar per exemple a Perpinyà, però un viatger no pot pujar al TALGO, a Perpinyà, per anar fins a Montpeller. Ho ha de fer amb un tren francès.
És allò del sí, però... al qual ens hi tenen tan acostumats. Tan bonic que fóra, que cadascú agafés el tren que volgués i a on volgués, per anar on volgués! Així de senzill!
A l’haver-hi més trens, les possibilitats de viatjar entre ambdós països haurien de ser immenses. No necessàriament un gironí o un figuerenc haurien d’esperar que passés un TGV espanyol per anar-se’n a França, si primer passés un TGV francès procedent de Sevilla-Madrid-Barcelona!