MALAÏDA GUERRA CIVIL ESPANYOLA!

L'escrit que ve a continuació em pot reportar alguns disgustos, i odis i girades de cara per per part d'un sector important de les meves amistats. Però és que estic llegint un llibre que fa referència a fets esdevinguts en la rereguarda de la Guerra Civil Espanyola (actualment estic llegint els fets referents a la rereguarda republicana, però, prèviament, vaig llegir el que havia esdevingut a la rereguarda franquista), i no puc estar-me de dir el que penso i el que potser en el seu dia va pensar, i potser pensa encara molta gent, i no es van atrevir, no es volen atrevir a manifestar-ho públicament.
I amb el meu curt intel·lecte, només sé comprendre o he entès una cosa; a la Guerra Civil Espanyola hi va haver molts morts i molts ferits i es van perdre molts edificis emblemàtics i habitatges, i enderrocaments de pobles i ciutats senceres degut als indiscriminats bombardejos, perquè jo penso que el Govern de la República no va entendre des d'un principi que les forces rebels que es van aixecar en armes contra la legalitat vigent estaven molt més ben abillades, tant en homes com en material, que no pas l'Exèrcit del Front Popular. El Govern de la República va voler defensar una situació indefensable des d'un primer moment. El Govern de la República va pensar-se (suposo que amb bon criteri) que podria aturar el cop d'estat, i el que va fer va ésser allargar el sofriment, durant gairebé tres anys amb una innecessària pèrdua de vides humanes i de bens, a tota una nació.
Bé, des d'un primer moment no, perquè segons m'ha semblat llegir, els rebels al principi no comptaven en que el seu cop d'estat esdevindria una ferotge i sagnant Guerra Civil com així va succeir. Es creien que duraria quatre dies precisament per això; perquè sabien de bona tinta que els militars lleials i fidels a la República eren pocs i mal avinguts, i amb un armament escàs i obsolet, que potser es rendirien a la vista d'una força militar amb moltes ganes de buscar raons, encara que, de bon principi, també anaven escassos de material bèl·lic y efectius humans.
Va ésser més endavant, em sembla que cap a mitjans d'agost o setembre del mateix any 1936, que els que es van aixecar en armes contra la República van començar a rebre enormes quantitats de material bèl·lic per part dels nazis alemanys comanats per l'Adolf Hitler, i els feixistes italians a les ordres de'n Benito Mussolini, els quals eren simpatitzants de la causa franquista. Particularment, l'anomenat bàndol Nacional va rebre per part de Hitler i de Mussolini molta força aèria i molta artilleria, així com un gran contingent de carros de combat d'última generació i milers d'homes (alemanys i italians) disposats a tot, que van ajuntar-se amb l'Exèrcit d'Àfrica del general Franco i la Legió.
Si des d'un principi el Govern de la República (que per altra banda va ser abandonat per les mal anomenades democràcies europees, amb l'excusa de la no intervenció en assumptes interns de la nació espanyola), hagués claudicat davant les tropes franquistes, és obvi que haguéssim tingut, en comptes de quaranta, quaranta tres anys de dictadura, o potser no. Perquè de la manera que es van desenvolupar els esdeveniments en la Segona Guerra Mundial, potser quan les Tropes Aliades van entrar a París també haguessin intentat d'entrar a Espanya i allibera-la del feixisme tal qual van fer amb l'Alemanya nazi i el fasccio italià.
En resum, vull dir que es va vessar molta sang innocent que s'hagués pogut estalviar i, possiblement, s'haguessin pogut viure uns anys amb molta més tranquil·litat que no pas els ignominiosos quaranta anys de dictadura que varem haver de patir.
I compte, perquè manquen només onze dies perquè es compleixin 72 anys d'aquell fratricidi, i el panorama no pinta massa bé. Déu vulgui, però, que ni ara ni mai, tornem a patir una sagnant bandositat i contesa com la que uns erronis il·luminats van iniciar un fatídic dia de juliol del 1936.