PER QUÈ SE’LS DIU ÀVIES O AVIS?

He observat d’un temps ençà, que quan es parla d’assumptes relacionats amb persones que ja tenen una certa edat, com per exemple que passin de la seixantena i que possiblement ja estiguin jubilades, es tendeix a fer servir molt alegrement el mot «avi» o «àvia».

Generalment, aquest mot es sol escoltar molt tant a la ràdio com a la televisió i també veure’l escrit en algun diari, periòdic o revista.

«S’ha perdut una àvia o un avi a tal lloc...»; «la policia ha trobat un avi o una àvia mort a casa seva...», etc., etc.,

Àvies o avis de què i de qui? I si no ho són d’avis o àvies?

Hi ha un nombre bastant elevat de persones que estan dintre l’edat més amunt esmentada, que no ho són d’avis o àvies. Ni ho són, ni ho han estat mai, ni potser no voldran o no podran ser-ho mai. Per tant, a aquestes persones no els hi fa cap gràcia que els hi pengin gratuïtament el san benet d’avi o àvia, quan en realitat no ho són.

Ésser persona gran, no és equivalent a ésser avi o àvia. Aleshores, per què se’ls fica dins el mateix sac dels que sí que ho són?

Hi ha uns locals específics en els quals, l’esmentada gent que ja té certa edat sol anar-hi a passar unes estones d’esbarjo. Per què en aquests locals, a molts llocs, hi ha un rotund cartell que diu «Casal d’Avis»? A més de que el punyent cartell només parla «d’avis» sense tenir en compte les àvies, no quedaria més bé que a tots els locals on si poden reunir la Gent Gran, i digués en un preciós cartell precisament això: «Local Social per a la Gent Gran,?»

Si entre aquestes persones hi ha algun avi o alguna àvia que hi volen entrar a esbargir-se unes hores, doncs cap problema. D’aquesta manera, els i les que encara no ostentessin el títol d’avi o àvia no s’hi trobarien desplaçats o desplaçades.

Conec unes quantes persones del meu entorn de si fa no fa la mateixa edat, que estem jubilats però no som avis ni àvies, que ens molesta molt quan entrem en algun lloc; bar, comerç, súper, botiga, trobar-nos el simpàtic de torn que pregunta: «i que voldran aquests avis?» O bé: «què diuen o expliquen aquests avis?» En aquells moments l’escanyaries!

Dirigir-se a una persona gran amb aquests termes no ho trobo massa correcte. Ara bé. Si la persona gran entra en un lloc determinat acompanyada d’una criatura de no massa edat, sí que podem acceptar que ens diguin avis o àvies, tot i que no estaria per de més aclarir conceptes des d’un principi i que ens preguntessin: «que és el seu net o neta aquest nen o nena que l’acompanya?» Evitar malentesos a vegades és profitós per a tothom.