EN DEFENSA DEL FOLKLORE CATALÀ

Sardanes, havaneres, esbarts dansaires, balls de gitanes, balls de bastons, cançó popular catalana, cançó lírica d’autors catalans, música per a cobla, bandes municipals de música, orquestres simfòniques, cant coral claverià, orfeons, etc., etc., etc. I els que es queden al tinter que, per no recordar-me del nom no els puc fer sortir.

Tota aquesta incomplerta llista d’activitats folklòriques de casa nostra bé a tomb, arran d’una notícia que m’ha tret de polleguera.

Com tots vostès saben, durant tota aquesta setmana es celebra a la Fira de Montjuïc de Barcelona el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil.

Després d’una jornada que es veu que és esgotadora, els congressistes es troben en alguns restaurants per refer-se gastronòmicament parlant. Tinc entès que mengen molt bé i que els àpats estan amenitzats amb, pel que jo he escoltat a les notícies, actuacions de «cuadros flamencos»!

Si aquest Congrés tingués lloc en algun indret d’Andalusia, trobo perfecte que en els congressistes se’ls amenitzi els àpats amb música flamenca típica andalusa. Res a dir-hi.

Però per la mort de Déu! Que el Congrés s’està celebrant a Barcelona capital de Catalunya!

Què pensaran els congressistes? Que la música flamenca i el «cante jondo» comuns a Espanya, formen part de del folklore català?

Els organitzadors d’aquest magne esdeveniment, haurien d’haver previst que a Catalunya contem amb uns rics espectacles folklòrics, que igualment haguessin fet les delícies de les delegacions dels cent noranta països que han fet acta de presència en aquesta Fira de la Telefonia Mòbil.

No seria preciós que mentre anessin sopant, o ja prenent les postres o el cafè, els comensals escoltessin una havanera, o una sardana tocada per una bona cobla? I que me’n diuen vostès de que un bon tenor o una soprano, o els dos fen duo, cantessin algun passatge airós d’alguna sarsuela catalana?

Què és això de voler fer veure als forans que «en España todo sigue igual»? Qui ha estat el responsable d’aquesta ficada de pota? Se li hauria de cridar l’atenció, i fer-li veure que aquí, a Catalunya, i sigui dit amb tots els respectes, no ens fa cap falta un «cuadro flamenco» per amenitzar segons quins tipus de sopars o dinars. De moment encara no. Gracies.