+%5B%5D.jpg)
EN AQUESTA NIT TAN CLARA I BELLA...
on ple d'estels n'és el firmament,
ha nascut la més gran meravella
des d'Orient fins a Occident.
emprant una ovella del teu ramat,
treu-li la llet que en aquesta nit tan freda
algú te l'espera amb força ansietat.
que del fred a tu et cobria?
l'has de portar a un pobret nadó
que ha nascut en una Establia.
Però carrega't llenya abans de marxar,
procura que tan de dia com de nit,
la Sagrada Família es pugui escalfar.
l'Estel d'Orient et farà de guia,
i a Betlem arribaràs
abans que es faci de dia.
un Pessebre molt senzill,
un ase i un bou al seu jas,
i una Mare amb el seu Fill.
plena de molts estels al firmament,
que et deixaran veure la gran meravella,
que mai ha nascut d'Orient fins a Occident.
a Betlem hem enviat el nostre Ambaixador,
procurem que durant molts anys,
puguem fer el mateix amb Pau i Amor.
EL VALENT RABADÀ MATINER
POEMA DE NADAL
M’he llevat d’hora aquest matí,
perquè del Cel he tingut una revelació,
que m’havia de posar prompte en camí,
duent per bagatge un trist i buit sarró.
Res he hagut d’emportar-me,
pel camí ho aniria trobant tot,
tots els de casa en acomiadar-me,
m’han dit; nano! Que tinguis sort!
Quin ha de ser el meu destí?
On he de dirigir els meus passos?
Algú hauria de venir amb mi,
em podria perdre a dalt els rasos.
«No t’amoïnis bon pastoret,
si ets en un lloc desconegut.
Passant per qualsevol indret,
alguna vegada t’has perdut?»
Qui ha parlat? On t’amagues?
Fes que et vegi a la claror,
sóc el vailet de Can Sales,
que no en té, no, de por!
N’hi tampoc vaig perdut.
Conec molt bé les muntanyes,
però m’has donat un bon ensurt,
perquè ta veu surt de les canyes.
«No t’amoïnis bon pastoret.
Seu i escolta el què et diré,
menja primer aquest pa amb fuet
i el bon formatge, que et vindrà bé».
Com que de gana no en vull patir,
em menjaré tot el que m’has dut,
que d’això sí que en vull fruir,
per refer-me de l’ensurt.
Quan tot m’ho hagi cruspit,
m’expliques això, a què ve,
més perquè em faci bon profit,
convida’m a beure, també.
«Aquí tens aquesta bota,
plena d’un vi deliciós,
més no te la beguis tota,
que de camins en veuries dos».
«Has de conservar la serenor,
fins a la fi d’aquest viatge,
que iniciaràs amb gran fervor,
com si fos el teu primer romiatge».
Ah sí? on em vols encaminar?
Mira que ens les tindrem!
«Vailet no em facis enfadar,
i emprèn el camí de Betlem».
«Sóc l’Àngel de l’Anunciació,
que la Bona Nova vaig escampant,
camina cap aquella direcció,
i pel camí ves-ho també anunciant».
Ta presencia em fa estar alegre!
De somriures i petons n’ompliré el sarró!
I quan em prostri davant el Pessebre,
brollaran alegres pel Petit Nadó!
FI Vicenç Marquès i Sanmiquel
Nadal-2007
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada