+%5B%5D.jpg)
He anat al cinema a veure La última nota. No sóc ni pretenc ser crític de cinema, Déu me’n guardi! Però humilment haig de dir que a mi, personalment, aquesta pel·lícula m’ha agradat molt. És la història d’una venjança. Però està tan ben desenvolupada per part del director del film, i tan ben interpretada tan per part de l’actriu protagonista com pels actors i actrius secundaris, que des del començament t’enganxes a la història i en el que menys penses és en quan s’acabarà la pel·lícula. Té una durada aproximada d’una hora i vint-i-cinc minuts que no es fan gens pesants.
Només hi ha una seqüència amb sang justificada al cent per cent, que crec que el director l’hagués pogut resoldre d’una altra manera. Però en tot el film no hi ha cap tipus de violència, ni hi apareix cap arma de foc, ni s’hi escolten paraules malsonants. En un moment molt ràpid es veu, –per donar èmfasi a la seqüència–, un pit de la protagonista. Però una cosa molt ràpida, com aquell que no vol la cosa. Veient-se molt a les clares, que tampoc és una pel·lícula de sexe.
Érem pocs espectadors al cinema. Era a la primera sessió de la tarda,– a les cinc i deu minuts va començar–, del diumenge dia de Sant Joan, amb molta gent que a aquella hora potser encara deuria dormir, o que estaven fora de Barcelona, perquè a aquella hora, pujant Rambla Catalunya amunt, pel carrer no s’hi veia ni gats. Però els pocs espectadors que varem tenir la sort de gaudir del film, varem aplaudir en finalitzar l’exhibició del mateix. La qual cosa significa que va agradar a tothom. Amb aquest film, sota la meva modesta opinió, es demostra que no calen grans pressupostos, ni sang ni fetge, ni sexe dur, ni catàstrofes imaginàries, per poder fer una bona pel·lícula, que expliqui una història, verídica o no, però sí al menys, creïble, dolça i envoltada tota ella d’una aurèola especial.
No és el meu desig fer-ne propaganda d’aquest film en aquestes pàgines en un sentit comercial, perquè sortosament no hi tinc res a guanyar-hi, però sí que la recomano a tota persona que vulgui anar al cinema a passar-ho bé, i sortir de la sala amb una sensació especial a l’ànima.
Només hi ha una seqüència amb sang justificada al cent per cent, que crec que el director l’hagués pogut resoldre d’una altra manera. Però en tot el film no hi ha cap tipus de violència, ni hi apareix cap arma de foc, ni s’hi escolten paraules malsonants. En un moment molt ràpid es veu, –per donar èmfasi a la seqüència–, un pit de la protagonista. Però una cosa molt ràpida, com aquell que no vol la cosa. Veient-se molt a les clares, que tampoc és una pel·lícula de sexe.
Érem pocs espectadors al cinema. Era a la primera sessió de la tarda,– a les cinc i deu minuts va començar–, del diumenge dia de Sant Joan, amb molta gent que a aquella hora potser encara deuria dormir, o que estaven fora de Barcelona, perquè a aquella hora, pujant Rambla Catalunya amunt, pel carrer no s’hi veia ni gats. Però els pocs espectadors que varem tenir la sort de gaudir del film, varem aplaudir en finalitzar l’exhibició del mateix. La qual cosa significa que va agradar a tothom. Amb aquest film, sota la meva modesta opinió, es demostra que no calen grans pressupostos, ni sang ni fetge, ni sexe dur, ni catàstrofes imaginàries, per poder fer una bona pel·lícula, que expliqui una història, verídica o no, però sí al menys, creïble, dolça i envoltada tota ella d’una aurèola especial.
No és el meu desig fer-ne propaganda d’aquest film en aquestes pàgines en un sentit comercial, perquè sortosament no hi tinc res a guanyar-hi, però sí que la recomano a tota persona que vulgui anar al cinema a passar-ho bé, i sortir de la sala amb una sensació especial a l’ànima.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada