VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dijous, 26 d’abril del 2012

CRÒNICA D'UN MERAVELLÓS DIA

 Algú pensarà, al llegir aquest article, que m’he passat a la publicitat. Res més lluny de la meva intenció, al relatar una jornada que per a mi ve ser magnífica i que em fa molta il•lusió compartir amb tota aquella persona que, com jo, sigui amant d’un dels plaers més grans existents a casa nostra, com és la xocolata de la pedra o a la pedra. Vaig llevar-me a les 7 del matí amb molta alegria al cos el dia 25 d’abril, perquè era el dia que anava a visitar la Fàbrica de Xocolata Jolonch d’Agramunt. Haig d’aclarir, que en sóc un gran amant de la xocolata a la pedra i una fàbrica d’aquest tipus de xocolata era el que anava a visitar. Sempre, sempre, sempre que em dirigeixo cap a les Terres de Ponent amb el cotxe, com va ser el cas del dia 25, no me’n puc estar d’aturar-me a La Panadella a esmorzar, que això sol ja és sinònim de començar bé el dia. I sempre, sempre, sempre el meu esmorzar sol ser el mateix: o un llonguet (panet en diuen ells) sucat amb tomàquet i pernil, o amb una truita a la francesa. I com que vaig de camí amb cotxe, per beure, una cervesa sense alcohol. Al darrera un cafè amb llet (algunes vegades, segons la gana que hi ha, amb el cafè amb llet hi acompanyo un croissant) i carretera i manta! En el cas del dia 25, tenia cita amb l’encarregat de la Fàbrica de Xocolata Jolonch, el senyor Alfons Amigó, per trobar-nos a les 11 del matí, a l’entrada d’Agramunt, davant de la fàbrica de la competència xocolataire, on hi ha un espaiós aparcament. Allà vaig deixar el meu cotxe i allà em va venir a buscar el senyor Alfons Amigó, per dirigir-nos a la fàbrica de xocolata. Un cop que hi varem ser, el senyor Alfons Amigó em va presentar el seu company de feina, el senyor Antoni, del qual no en sé el cognom. I entre els dos, van ensenyar-me, pas a pas, tot el procés de fabricació (des del sac procedent de Guinea Equatorial ple de cacau, fins a la rajola de xocolata degudament embolicada i envasada) de la boníssima xocolata a la pedra i d’altres tipus de xocolates que allà s’hi elaboren. Vaig quedar-ne meravellat! Hi ha una sèrie de antigues màquines que faciliten molt la feina, però allà dins es respira artesania pura. I mentre m’ensenyaven els diferents passos en la fabricació de la xocolata,(i jo anava tastant la xocolata conforme sortia dels diferents processos de fabricació) m’anaven explicant anècdotes i la història de com va començar tot plegat. Un cop finalitzada la visita, el senyor Alfons Amigó i jo ens en varem anar a dinar al bar braseria La Repesca, situat al carrer Firal 27, Tel. 973390669, del mateix Agramunt, on hi varem dinar menjar casolà senzill però boníssim. Jo vaig menjar-me uns macarrons de primer i uns “callos” de segon, que hi cantaven els àngels! Si algú dels que estan llegint aquest article s’anima a anar a dinar a aquest bar braseria, li recomano que primer truqui per telèfon per reservar taula al menys dos dies abans, perquè és molt petit i no hi cap massa gent. Ho fan tot molt bo i de clientela no els n’hi manca. També recomano la carn de xai a la brasa, que hom veu com la couen allà mateix, en una brasa a la vista del públic. Els dimecres és quan tenen més gent, perquè a Agramunt és dia de mercat. Nosaltres varem poder dinar perquè el senyor Alfons Amigó havia demanat taula el dia abans i tan va ser arribar i seure per dinar. Havent dinat, el senyor Alfons Amigó em tenia reservada una sorpresa: va dur-me a visitar el gran i magnífic temple tardo romà, dedicat a Santa Maria, construït entre els segles XII i XIII. Aquest temple té la particularitat, que en el seu subsòl (des de l’entrada fins sota l’altar Major)hi ha construït un gran refugi antiaeri amb capacitat per a unes 300 persones, bastit a partit del primer bombardeig feixista que va sofrir la vila el dia 5 d’abril del 1938. En tot el terme d’Agramunt hi ha molts més refugis. I el temple en sí mateix, té una altra gran particularitat que el fa digne de grans esdeveniments musicals i corals, com el que va tenir lloc diumenge passat dia 22, en que hi va actuar la Coral Sant Jordi amb un èxit aclaparador: és un dels millors temples, per no dir el millor, al menys de Catalunya, on l’acústica corprèn i omple de música i bons sons tot els racons de l’esperit humà. Varem completar la visita pels encisadors carrerons, molts d’ells porxats, del casc antic d’Agramunt, que també recomano a tothom de visitar. Així com una visita (abans de dinar) a l’indret on hi ha una torre de guaita de l’antic Castell d’Almenara (Pilar d’Almenara) bastida cap a l’any 1037, damunt les ruïnes d’un poblat tardo romà o visigòtic. Des de d’alt d’aquesta torre, en un dia clar, diuen que es pot veure Montserrat. I s’hi veu també, alguns cims del Pirineu, així com molta part del Pla d’Urgell i la plana on està ubicat el poble d’Agramunt. Resumint, va ser un dia d’aquells que costen d’oblidar o, millor dit, que no s’obliden mai. I com que aquest és el meu bloc i en ell hi puc adjuntar els enllaços que vulgui, aquí deixo pel qui hi estigui interessat, dos enllaços que tenen a veure amb la fabricació de les delicioses elaboracions de les xocolates Jolonch. http://jolonch.com/inici http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/xocolata_jolonch/ No cal dir, que si algú s’anima a demanar una visita a la fàbrica, els senyors Alfons Amigó i l’Antoni, serà molt ben rebut i es desfaran en explicacions de tot el procés de fabricació. I posats que seran al lloc, recomano que comprin alguna, o totes, de les delicioses especialitats que tan artesanalment elaboren. Entre elles, xocolata per a persones celíaques. Bon viatge a Agramunt i bon profit els faci la Xocolata Jolonch! Ah! I no s’oblidin de donar-los molts records de part meva als senyors Alfons Amigó i L’Antoni, dues grans persones en tots els conceptes!

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.