MÉS DESPESES INNECESSÀRIES

Sempre és lamentable la pèrdua de vides humanes, com la vida d’aquests quatre militars espanyols que han perdut llur vida en un potser evitable accident d’helicòpter en terres haitianes.
Però més lamentable és, el fet de que la ministra de defensa espanyola, Carme Chacón, viatgi a Haití per tramitar el repatriament dels militars accidentats i seguir la investigació del succés.
Qualsevol diria a aquestes alçades de la tecnologia en comunicacions, que no sigui possible saber, sense moure’s del Ministeri de Defensa, què ha passat amb l’helicòpter accidentat.
Si gairebé des d’un primer moment, aquí s’ha sabut el nom i cognoms dels militars que han perdut la vida en l’accident, perquè algú des d’allà ho ha comunicat al Ministeri de Defensa, què hi ha d’anar a fer la ministra de defensa? És una forta despesa que l’Estat espanyol es podria estalviar.
El Ministeri de Defensa s’ha de limitar a donar les ordres oportunes perquè els quatre militars siguin repatriats i, un cop dipositats els taüts en el pati de la caserna on pertanyien, dedica’ls-hi l’homenatge i honors militars que es solen fer en aquests casos.
La sola operació de repatriar els cossos dels militars accidentats ja li costa a l’erari públic de l’estat espanyol pagat per tots nosaltres un munt de diners. I a sobre encara li hem de pagar el viatge d’anada i tornada a la Carme Chacón, només per anar a Haití a treure el nas i fer-se la foto de rigor a costa, altra volta, de vides humanes?
Més valdria que aquestes despeses innecessàries se les estalviessin, o empressin els diners per causes més peremptòries que per tot l’Estat espanyol hi ha, com per exemple en pal•liar part de la misèria en que es troben moltes famílies degut a la crisi que s’arrossega des de fa tant de temps. La gent fotent-se de gana i sense poder pagar lloguers i hipoteques i la ministra de defensa dilapidant euros a tort i a dret amb accions que tranquil•lament es poden solucionar sense moure’s del ministeri. Una vergonya.

RÈQUIEM PER A UN HONRAT JUTGE ESPANYOL

Bé. Deixem-ho, suposadament, en que el TSJ té raó i asseu al banc dels acusats al jutge Baltasar Garzón i el condemna per haver-se ficat, segons el TSJ, allà on no el demanaven. Però si el jutge Garzón no pot investigar els crims del franquisme i furgar en les desaparicions i en les fosses comunes, per què el TSJ no crea un comissió d'investigació per aclarir el que volia aclarir el jutge Garzón? No ho fan; no volen crear una comissió d'investigació, perquè tenen molta por a que, en les investigacions, surtin a relluï fets del passat ocorreguts des del 1939 fins ben enllà de la mort de l'assassí Franco. Uns fets que són punibles i que esquitxarien a molta gent que encara queda viva, si més no els autors dels fets, sí dels seus familiars i, aquests, són intocables. És per això que van tant en contra de Baltasar Garzón i no s'aturaran fins que l'enjudiciïn, el condemnin i l'apartin definitivament d'unes investigacions que el propi TSJ, per si sol, ja hauria d'haver començat a investigar just recuperada la democràcia. No ha estat així, i això l'únic que demostra és que Franco va morir fa més de 34 anys, però el franquisme i els seus defensors i seguidors segueixen ben vius i amb moltes ganes de seguir tocant els dallonses a la societat catalana i espanyola, sense ser ells imputats en res, ni posats davant els tribunals de justícia. És una pena que, una vegada més, l'Estat espanyol faci córrer rius de tinta pels diaris democràtics de tot el món, amb escrits que defensen l'actuació del jutge Baltasar Garzón i en canvi, dintre el propi Estat, qui l'hauria de defensar i recolzar només lluita per enfonsar-lo i treure-se'l del damunt com més aviat millor per no molestar a la rància dreta, que res ha oblidat des de quan ostentaven el poder i que es moren de ganes de tornar a ostentar. Compte que no ens fotin un cop d'estat en el moment menys pensat!

L'ACTUAL ESGLÉSIA NO ÉS LA DE CRIST

Un dels clars i externs símptomes que aquesta Església no és la de Crist sinó que més aviat va en contra de l'Església de Crist és el fet de la quantitat de riqueses de les quals és posseïdora l'actual Església. Riqueses i possessions de les quals fa ostentació aquesta Església sempre que té ocasió per a fer-ho. Només cal veure el descomunal i impressionant anell papal que el pontífex llueix en l'anular de la mà dreta. Només aquest anell, que és d'or pur i massís, val una fortuna. No entrem en els tresors que atresora l'interior del Vaticà, i els tresors que es guarden en la immensa majoria de catedrals, seus, ermites, santuaris i temples parroquials de tot el món cristià. I amb persones a tot el món morint-se de fam! A això, ajuntem-hi els cotxes oficials i l'avió papal que, tot i pertanyent a la companyia aèria Alitàlia, és un avió Boeing 777 preparat especialment per al Papa i capaç de traslladar-se a qualsevol lloc del món des de l'aeroport militar de Ciampino. Imagineu-vos: l'avió papal s'enlaira i aterra en un aeroport militar italià! Serà pel seu passat pertanyent a les SS alemanyes del Tercer Reich? Com menys tafaners civils hi hagi pels voltants millor.
Jesucrist, per predicar, es traslladava a peu i calçant unes senzilles sandàlies fetes de qualsevol manera. El Papa fa servir sabates de diversos tipus i colors i sempre fetes a mida i mai va a cap lloc a peu. Bé, es suposa que a fer les seves necessitats fisiològiques sí que hi deu anar a peu. Així se l’empassi el forat del vàter!
Jesucrist, que se sàpiga, només va pujar a un senzill mitjà de transport: un ruc, el Diumenge de Rams, pel fet que ja estava molt cansat i pressentia la seva mort imminent. El Papa vesteix riques vestidures, totes fetes també a mida per un o diversos sastres de renom. Jesucrist sempre portava una gastada túnica de tela d'arpillera de sac que alguns historiadors diuen que sempre va ser la mateixa. S’assembla aquesta actual Església a la que va crear Jesucrist? No s'hi assembla en res!