NO COLAPSEU ELS TELÈFONS AQUESTA NIT!!!

El ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme recomana felicitar l'any nou per correu electrònic o per les xarxes socials com a alternativa a les trucades telefòniques que poden saturar la xarxa en el moment crític que va des de les 00.00 hores a les 02.00 hores l'1 de gener .

Com cada any, el ministeri d'Indústria recomana realitzar les trucades abans de les 00.00 hores, però com a alternativa proposa el correu electrònic, les xarxes socials i també enviar missatges a mòbils a través d'Internet, o enviar missatges curts amb antelació suficient.

En les trucades, recomana que siguin de poca durada i espaiar els re-intents de trucades fallides per evitar la sobrecàrrega.

Per a les trucades internacionals, assenyala que s'han d'ajustar a l'horari de canvi d'any del país de destinació.

Recorda que no han de respondre els missatges multimèdia amb altres del mateix tipus si en la resposta només s'introdueix un missatge de text, ja que d'aquesta manera s'ajuda també a no saturar la xarxa.
Internet

Per la seva banda, Facua-Consumidors en Acció recomana l'ús d'Internet per evitar "l'excessiva despesa" que suposen els milions de trucades telefòniques i missatges de mòbil que s'efectuen per Cap d'Any.

Segons ell, el correu electrònic, les xarxes socials i la missatgeria instantània són alternatives gratuïtes i més fiables que els missatges de mòbil i les trucades en una nit en què les xarxes de telefonia a més solen sobrecarregar-se.

"Els consumidors poden fer amb els seus diners alguna cosa més útil per celebrar l'Any Nou que regalar a les telefòniques, que apliquen tarifes desproporcionades per l'enviament de missatges i l'establiment de cada comunicació", va subratllar.

...I UN ALTRE ANY QUE SE'N VA I UN ALTRE QUE VE!!!

Avui per totes les cantonades
es celebrarà l'entrada de l'any novell,
mentre per totes les canonades,
feixuc s'escolarà l'any vell.

Per carrers, pobles viles i masos
els menuts de la casa cercaran,
l'inefable home dels nassos,
que per cap racó del món trobaran.

Cap aquí i cap allà tothom es mou,
fent força gresca i xerinola
i un cop celebrat l'Any Nou,
per tothom aigua de farigola.

Oblidem aquest any que avui s'acaba,
brindem per l'any que demà encetem,
que l'amistat mai deixi de ser emprada
i que sempre com a amics ens estimem.

FELIÇ ANY NOU, AMICS!!!

Vicenç

AQUELL CARRO DEL VI....

Escoltant per la ràdio unes queixes d'uns agricultors, que es queixaven dels preus que ells reben per llurs productes i els preus que després en fan pagar a les grans superfícies i tendes i botigues en general per culpa dels especuladors i intermediaris, em venen a la memòria unes estampes de joventut que passo a continuació a explicar.

Quan jo tenia potser uns 7 o 8 anys que ja començava a entendre una mica les coses i fins ben bé a complir els 13 o 14 anys, recordo que cada dissabte, entre mig matí i volts de migdia, pel meu carrer passava un carro de vela molt gros i tirat per només un cavall de tir també molt gros i valent, carregat amb moltes matèries: vi, oli, patates, tomàquets, ous, les hortalisses que tocava per temporada i moltes coses més que ara no recordo.

Aquest carro el portava un pagès amb boina i vermell de cara i panxut, amb una cara de felicitat i d'estar més sa que les verdures que duia dins el carro i això que eren collides del dia abans. Venia de Castellbisbal. Jo visc a Sabadell! Imagineu-vos quin viatge feia el bon pagès, per poder venir a Sabadell a vendre els seus productes.

Una vegada, la meva mare li va preguntar a quina hora sortia de Castellbisbal per venir a Sabadell. Si no recordo malament, em sembla que va respondre-li que sortia del seu poble cap allà les dues de la matinada. O sigui que si començava a vendre al meu carrer,(i carrers del voltant) per exemple a les nou quarts de deu, volia dir que s'havia passat unes set hores a la dolenta carretera que llavors hi havia per anar de Castellbisbal a Sabadell passant per Sant Quirze del Vallès. Recordo el cognom d'aquell bon pagès, però no l'escric aquí perquè potser els seus hereus es podrien molestar. I tan bon home que era!

Aquell bon pagès, pel dir de la meva mare, venia els productes que conreava molt per sota del preu que en aquell temps es pagaven a plaça o a qualsevol tendeta de barri i encara hi feia negoci, sinó no s'hagués mogut de casa.

Em sembla que cap allà les tres de la tarda, el bon pagès tot fen un mos assegut a la davantera esquerra del carro i amb un sonor “osquei matxo!” Es posava en marxa per tornar-se'n cap a Castellbisbal que, pel cap baix, no és d'estranyar que hi arribés passades les deu de la nit.

I això cada setmana, crec que durant tot l'any. I que jo recordi, mai en el camí de tornada que aviat se li feia fosc, li havien robat la bossa i això que cada setmana se l'enduia ben plena de les vendes que havia fet a quatre carrers de Sabadell.

S'haurà de tornar a recórrer al “carro del vi” del pagesos, per poder comprar coses del camp fresques i sanes, i a un preu just que hi surti guanyant el pagès i també el comprador del producte?

Quan faran fora els especuladors i els intermediaris, que s'estan enriquint a costa del pagès i dels ciutadans que comprem els productes en les superfícies comercials i botigues de tota mena a preus abusius i prohibitius?

Aquesta lacra d'especuladors i intermediaris, estan carregant-se el Camp, l'Agricultura i la Ramaderia. I el fotut del cas és que el Govern els hi ho permet!

Els pagesos, agricultors i ramaders d'avui en dia, crec que encara ho tenen més bé per anar a vendre personalment els seus productes, car ja no caldria llevar-se a la una de la matinada per sortir a les dues: avui en dia, amb els bons vehicles motoritzats que hi ha al mercat, en poca estona de camí s'arriba a tot arreu.

Per què no es decideixen els pagesos, agricultors i ramaders a sortir a vendre llurs productes per viles, pobles i ciutats i poder evitar així els especuladors i intermediaris?

Podrem tornar a gaudir del tric-trac del “carro del vi” pels nostres carrers?

Haig de dir que un altre dia de la setmana, també passava un camió amb una gran cisterna plena d'aigua de mina, (pel meu carrer en passaven dos de diferents Fonts. Passava el camió que duia aigua de la Font de Can Llobateres i un altre que portava aigua de la Font de Sant Feliu del Racó) que venien a tota persona que sortís al carrer amb qualsevol estri, ja fos un càntir o una garrafa o una ampolla de vidre, perquè de plàstic poques se'n veien suposant que ja existissin.

Ai aquells temps que potser ja no tornaran! I això que estic totalment a favor del progrés, però.........

TARGETES FERROVIÀRIES PER A PENSIONISTES

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica estan gestionats totalment pel Govern català, tinc entès si no vaig errat, que disposen de dos tipus de targetes de transport per a pensionistes amb dues categories: la A i la B. Una categoria de targeta és per adjudicar-la als pensionistes la pensió dels quals és fins a cert topall d'ingressos no massa elevat. L'altra categoria de targeta és per als pensionistes que gaudeixen d'una pensió molt elevada. Què vol dir això? Doncs que tota pensionista catalana o tot pensionista català o no catalana i català residents a Catalunya que vulguin gaudir d'una de les dues targetes per obtenir descomptes en els trens gestionats per la Generalitat, prèviament han de fer constar l'import de la seva pensió i, en conseqüència, els FGC n'adjudiquen una o l'altre i sempre a partir dels 65 anys.

Les catalanes i els catalans i gent nouvinguda que han complert els 60 anys i han de moure's per Catalunya o per l'Estat espanyol amb trens de RENFE, poden sol·licitar d'aquesta Companyia Ferroviària la tan coneguda “Targeta Daurada”. Aquesta targeta, en el moment de sol·licitar-la, les dues úniques coses que s'han de presentar per aconseguir-la i poder-ne gaudir, és el carnet d'identitat per justificar que es tenen seixanta o més anys i l'import corresponent per la confecció de la targeta que crec que ara està pels voltants dels 3€ o 3'50€. La targeta daurada de RENFE té validesa per a un any i serveix per a tots els trens d'aquesta Companyia Ferroviària: ja siguin de Rodalia, Regionals o de Mitja i Llarga Distància. Els tipus de descomptes són els següents: de dilluns a dijous; 40% de descompte: de divendres a diumenge; 25% de descompte i en totes les seves línies i tipus de trens, TGV inclòs.

Al no estar-ne segur no ho puc afirmar, però algú m'ha comentat que els descomptes que es fan en cadascuna de les dues categories de targetes dels FGC, no tenen res a veure amb els descomptes que es fan amb la targeta daurada de RENFE, en el sentit de ser, diuen, de molt menys import.

La pregunta del milió és aquesta: Si arriba el moment en que la Generalitat de Catalunya assumeix la gestió dels trens de RENFE que circulen pel territori català, permetrà que les targetes daurades de RENFE segueixin en mans dels seus titulars, o les abolirà i n'expedirà unes de noves amb les mateixes condicions que les del FGC? Si així ho ha de fer, moltes catalanes i molts catalans no hi estarem d'acord. No estem per perdre unes condicions que ens són del tot favorables i que ara com ara podem gaudir amb la targeta daurada de RENFE. Si això ho ha de fer d'aquesta manera, moltes catalanes i molts catalans ens posarem en contra dels traspassos de Rodalia i Regionals de RENFE a la Generalitat de Catalunya: les manifestacions de rebuig podran ser antològiques.

NO ALS TRASPASSOS DE RODALIA I REGIONALS, SI NO HI HA IGUALTAT DE CONDICIONS AMB LES TARGETES DELS PENSIONISTES!

QUE POTSER TÉ POR EL REI D'ESPANYA?

Juan Carlos de Borbón y Borbón, conegut també com a Rei d'Espanya i per alguns com a Rei de tots els espanyols inclosos alguns catalans que no volen deixar de ser espanyols, té por: molta por!

No va poder-ho dissimular en la bufonada que va protagonitzar a través de les pantalles de televisió, la nit del vint-i-quatre de desembre passat.

I el cap d'Estat té por, perquè sap que la independència de Catalunya és imminent i que no hi haurà cap forma humana d'aturar-la. El Borbón que va ser designat per en Franco per fer de Rei després d'espitxar-la el dictador, sap de bona tinta que el seu avantpassat Felipe V (el primer i nefast Borbón que ens va tocar en sort desgraciadament), va robar a Catalunya tots els drets com a Nació sobirana que durant molts segles havia sigut. I ara se n'adona (val més tard que mai), que la independència que reclamem els catalans no és altre cosa que la devolució de tot el que el seu avantpassat ens va robar. Ajuntem-hi també inclús, tot el que ens van robar successius Governs que van seguir al darrere de Felipe V, fins a dia d'avui.

Més la por que té el Borbón, si ell volgués i li donés la gana per molt que diguin que el Rei regne però no governa, la podria deixar de banda i fins i tot treure-se-la del damunt, si signés un reial decret en el qual reconegués l'espoli que va fer el seu avantpassat Felipe V, ordenant que la Nació Catalana torni a ser de les catalanes i dels catalans. Actuar d'aquesta manera seria bastant elegant per part del Borbón actual i, al mateix temps, potser faria emmudir les veus que s'alçarien en contra de la independència de Catalunya.

Si alguns mitjans de comunicació diuen que molta gent es va creure la bufonada del dia vint-i- quatre, per què no es podrien creure, totes i tots, el que digués el real decret retornant a les catalanes i als catalans el que és seu?

Quants dies haurem d'esperar encara perquè ens torni el Borbón, actual rei espanyol, el que el seu avantpassat ens va robar?

Tant el Borbón com el Govern central però, voldrien que Catalunya en pes s'aixequés en armes contra el que ara ells en diuen el Govern legalment establert. I els corseca i els posa molt nerviosos, al comprovar que a Catalunya les coses es segueixen fent amb molt de seny i pas a pas, sense matar a ningú i tot per la via del diàleg, que és tal com s'han de fer les coses i no vull assenyalar a ningú, perquè crec que queda clar a qui m'estic referint.

Ells voldrien una revolta armada per poder justificar una sagnant intervenció dels tres exèrcits, acollint-se a aquella desgraciada frase que va pronunciar, diuen, en Manuel Azaña: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha durado para dos siglos".

Però els hi sortirà el tret per la culata i això els fot molt, perquè a Catalunya no hi volem saber res d'aixecar-nos en armes en contra de ningú. Volem, això sí, que ens tornin el que ens van robar i que ens deixin fer la nostra vida. Si un cop independents i recuperat l'Estat propi, aquest territori anomenat Espanya vol tenir relacions amb Catalunya, crec que no ens hi hauríem de negar. Més que res per allò que diu el famós adagi tan català de que “la pela és la pela” i no està la vida com per deixar de fer negocis, ni amb Espanya ni amb ningú.

CENSURA INFORMATIVA IMPOSADA A TV3

El termòmetre de la perversitat, aquesta vegada ha sortit de mare al mesurar el grau de perversitat que ha demostrat TV3 menada pel Tripartit, és clar.

El proper diumenge dia 13 i com han vingut anunciant-ho i ho seguiran anunciant abastament i insistentment, per TV3 es celebrarà la ja tradicional Marató , de la qual res hi tinc en contra ans al contrari.

El que sí hi estic en contra, és que es celebri el dia 13, quan  s’hagués pogut celebrar el diumenge dia 20 de desembre, per ser el diumenge més proper a Nadal i perquè es suposa que tota persona que treballa i té intenció de contribuir econòmicament en la causa per la qual es recolliran diners aquest any en la Marató de TV3, abans del dia 20 ja haurà cobrat la paga extra de Nadal i és possible que s’animi més a contribuir.

Però no. La perversitat de TV3 és tal que, complint manaments emanats del Govern de la Generalitat, ha programat la Marató per el dia 13. El mateix dia que a més de 160 pobles de Catalunya es celebraran consultes per a la independència de Catalunya i, que la que abans era “la nostra” i ara ja no ho és, no n’ha fet ni un borrall de propaganda. Per què no s’hi ha negat TV3 a seguir les directrius emanades del Tripartit? La Marató és importantíssima, però la jornada electoral encara més perquè es pot considerar una jornada històrica, De maratons per recaptar diners se’n poden fer quan es vulgui; convocar una consulta electoral per copsar l’opinió de catalanes i catalans sobre la independència de Catalunya, no és cosa que es pugui fer cada dia.

Les prestigioses cadenes de televisió BBC de Gran Bretanya i la TF1 de França, enviaran diumenge dia 13 els seus corresponsals perquè cobreixin abastament tota la jornada electoral. TV3 ni piu. Vindran més observadors estrangers per deixar constància de que les coses es facin ben fetes. TV3 ho ignorarà tot.

TV3 s’estendrà informant sobre la consulta del dia 13, només en el supòsit de que hi hagi aldarulls i algun falangista en surti amb el cap obert. Si un falangista obre el cap d’un votant, per a TV3 ja no serà noticia. I com venen fent d’un temps ençà, ens martellejaran el cervell amb notícies de llunyanes parts del món que res ens interessen i de banals notícies que passen a Espanya que tampoc ens trauen la son. Això és el que sap fer TV3 per ordres estrictes del Tripartit i no informar del què veritablement l’interessa a l’audiència que, per altra banda és la qui paga, al ser una televisió pública, tot i que últimament TV3 sembla la televisió privada del Tripartit que, com se sap, té el cul llogat al PSOE i a José Luis Rodríguez Zapatero.

El Govern de la Generalitat, fent servir com sempre TV3 de boc expiatori, vol treure-li importància a un dels dies més gloriosos per a Catalunya. El Tripartit es pensa que durant tota la jornada del diumenge, la gent només estarà pendent de la Marató i això farà que els electors perdin l’interès per anar votar, pendents només de com puja el comptador de les donacions econòmiques aportades pels teleespectadors. Que equivocat que està el Tripartit!

En un dia hi ha temps per a fer-ho tot. I el que vulgui anar a votar tindrà el seu temps i el que vulgui aportar diners a la Marató, també, i el que vulgui fer les dues coses encara li’n sobraran hores.

És molt trist que passin aquestes coses, però aquesta és la pura realitat.

El Tripartit, al igual que el Govern central, la Oposició i més de mitja Espanya per no dir tota, tenen pànic a aquesta consulta del diumenge dia 13 i a les que vindran l’any que ve. Es veuen a venir que s’acosta el dia que la mamella catalana, per a tots ells, ja no rajarà més i això els posa molt nerviosos perquè fins ara han viscut molt bé a costa de totes les catalanes i de tots els catalans.

I encara que la consulta de diumenge i altres que en vindran no sigui vinculant, saben de sobres que no hi podran fer res quan Catalunya es declari unilateralment independent. Prou que ho saben tots els que van en contra de Catalunya que Catalunya ja era una nació, abans de que Espanya fos Espanya de la manera que la coneixem. I sempre han sabut, encara que no ho han volgut reconèixer mai, que a Catalunya li van usurpar tots els drets de nació amb estat el trist dia 11 de setembre del 1714 i que des d’aquella fatal data sempre han intentat de sotmetre-la al jou de Castella per la força de les armes. Ara, per fi, sembla que això s’ha acabat. D’aquí a poc temps podrem dir ben alt i fort, això sí, amb molta educació perquè les catalanes i els catalans som molt ben educats: ADÉU, ESPANYA!!! AQUÍ ET QUEDES AMB ELS TEUS AFANYS DE CONQUESTA I DE SUBMISSIÓ DE NACIONS!!!

No sé si després potser sí que ho anunciarà al món la TV3, quan de veritat torni a ser “la nostra” televisió, a l’haver enviat a pastar fang al Tripartit i als seus amos que ja no podran controlar-la.

VISCA CATALUNYA I LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I EXPRESSIÓ!