ROBATORI DE 25.000 PAQUETS DE TABAC DE LES DEPENDÈNCIES DUANERES DE LA GUÀRDIA CIVIL A LA FARGA DE MOLES

No s'ha de ser molt llest ni endegar grans investigacions, per a arribar a la conclusió que aquest robatori ha pogut ser dut a terme per alguns dels mateixos membres de la Benemèrita. 25.000 paquets de tabac no es carreguen amb rapidesa i sigil (encara que fos a la nit) per molta cura que es posi en l'escomesa, i havent de disposar, a més, d'un vehicle sobradament capaç de transportar tanta mercaderia. Com s'explica sinó la facilitat que han tingut els lladres per accedir al magatzem on es guardava el tabac i altres productes comissats a la duana? Per quina raó els investigadors de la Guàrdia Civil no diuen tot d'una, ja que ho han pogut comprovar in situ, si el pany del magatzem ha estat forçat o no? Se sabrà enterament la veritat de com ha esdevingut el succés? Es donaran els noms dels culpables quan els detinguin si és que els detenen? Es passaran a la presó els dies que dicti el jutge encarregat del sumari? A qualsevol delinqüent, per llest i agosarat que sigui, és obvi que no se li pot ocórrer robar davant dels mateixos morros de la Guàrdia Civil. I menys en un lloc tan estret i de difícil escapatòria en cas de ser descoberts i sabent que hi ha un fort contingent armat en tot el sector de la duana. Què va passar amb 100 quilos de cocaïna desapareguts d'una comissaria de policia a Sevilla? Doncs el que vostès estan pensant i que a més va ser cert segons tinc entès.

Ara bé. Si després d’una exhaustiva investigació s’arriba a la conclusió que qui ha fet desaparèixer els 25.000 paquets de tabac no ha estat cap membre de la Benemèrita, convindran amb mi que la vigilància en aquell sector brilla per la seva absència. A més de reconèixer, que els autors del robatori han demostrat tenir-los molt ben posats. Perquè planejar un robatori i dur-lo a terme davant els mismissims morros de la Guàrdia Civil, en un lloc tan aparentment vigilat i de difícil escapatòria en cas de ser descoberts, demostra molta sang freda i un parell de benzols com la copa d’un pi.

Per altra banda i seguint més o menys amb el tema de la duana o duanes, moltes vegades m’he preguntat què se’n fa dels productes comissats, tenint en compte que dintre dels productes comissats hi pot haver-hi diners, drogues, armes, tabac, alcohol i un sens fi de productes(en època franquista també comissaven les revistes i pel·lícules pornogràfiques comprades a Andorra, però provinents dels països escandinaus, que deien que eren les millors) que, per una raó o altre, els funcionaris de la duana han considerat que no poden entrar al país de destinació dels portants del contraban. Al cap d’un temps són subhastats? Es tornen a les botigues d’on han sortit? S’ho reparteixen els funcionaris de la duana Policia i Guàrdia Civil inclosa? Es reparteix per la gent del poble on està ubicada la duana? Caldria una investigació a fons per poder obtenir suculents respostes a les preguntes que he plantejat i a altres que ara no em vénen a la memòria sobre el mateix tema. Quedaríem amb un pam de nas, si sabéssim moltes coses de les que no sabem relacionades amb tot el que he exposat.

BICICLETES ALS EXTERIORS DELS COTXES

Entre els mesos de juny, juliol i agost he fet uns quants viatges amb cotxe per carretera tant per Catalunya com per Espanya. He passat per carreteres de tot ordre i condició. I en totes elles he pogut constatar el gran nombre de cotxes que porten una o varies bicicletes, o a dalt el sostre del vehicle, o al darrere, però sempre donant la sensació de que van mal lligades. (Algunes motos també).

Imaginem-nos per un moment que es deslliga una o varies bicicletes. El cotxe que immediatament va al darrera del que ha perdut una o varies bicicletes, rebrà un impacte difícilment esquivable i gairebé impossible d’aturar.

El propietari de la o les bicicletes pot ser que no se n’adoni fins al cap de recórrer uns centenars de metres i encara perquè algú l’haurà avisat. Però qui rebi el violent impacte de la màquina o les màquines deslligades, no tindrà temps de reaccionar i l’accident serà immediatament provocat, amb un possible amuntegament dels cotxes que seguien al darrera del que ha rebut el primer impacte de la o les bicicletes.

Anoto dues possibles solucions a l’hora de lligar les bicicletes tant a dalt del vehicle com al darrere.

Primer de tot lligar-les bé amb una segura cadena. I després embolicar-les o cobrir-les amb una xarxa metàl·lica que hauria d’anar ben subjecte a la carrosseria del cotxe amb varis punts forts d’ancoratge.

La segona solució seria desmuntar-les (les d’avui en dia gairebé totes són desmuntables) i dur-les, o bé al portaequipatges, o bé dins un petit remolc enganxat al darrere del cotxe com aquell qui hi porta la tenda de campanya, o els gossos qui és caçador i va de cacera.

Qualsevol de les dues solucions proposades, suposo que es poden donar com a bones. Això, o no portar bicicletes de la manera que es porten avui en dia, donant aquesta sensació de perill que donen.

Immediatament que em trobo al davant un cotxe portador de bicicletes opto per dues coses: o redueixo la velocitat perquè s’allunyi de mi tant com sigui possible al no poder avançar-lo, o l’avanço ràpidament si no hi ha cap perill, a fi i efecte d’allunyar-me’n tant com pugui. Només de pensar en el mal que em podria fer a mi i a altres conductors, se’m posa la pell de gallina. Sembla una banalitat, però fóra un accident de imprevisibles conseqüències. Ja veuen: per una simple o varies bicicletes de res! Qui ho diria, oi?

Surtin al camp! Emporti-se’n les bicicletes! Gaudeixin-les amb seny pels camins de la natura! Però tot amb les més grans de les seguretats i precaucions a l’hora de ser transportades en llurs vehicles! Totes i tots hi sortirem guanyant!

DE QUÈ VA LA CONSELLERIA D'INTERIOR?

Tenen ganes de que hi hagi enfrontaments i aldarulls? Doncs van pel camí d'aconseguir-ho! Es comprèn perfectament el per què Interior ha autoritzat i donat permís a Falange: el Govern de la Generalitat no veu amb bons ulls que es faci la votació a Arenys de Munt pel dret a l'autodeterminació. Ni a Arenys de Munt ni enlloc. I han pensat, mal pensat en aquest cas, que l'única manera de que la gent agafi por i no vagi a votar, és precisament autoritzant a manifestar-se els de la Falange. Que malgrat que l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha aconseguit que es manifestin en un altre indret de la Vila, totes i tots sabem com les gasten els de la Falange o qualsevol grup ultradretà que no hi estigui d'acord amb les seves idees i el seu programa del tot feixista. Tampoc és tan gran el municipi d'Arenys de Munt com perquè en un tres i no res es plantin els falangistes davant de l'Ajuntament amb ganes de rebentar-ho tot i repartint llenya a tort i a dret.

I què ha de fer el poble, tornar-s'hi? Si la pacífica gent que vagi a votar, junt amb els que hi hauran anat per veure l'ambient festiu que s'hi hauria de respirar i per prendre part a la gran arrossada que al migdia es farà es revolta, en defensa pròpia contra els falangistes, a més de posar-se a l'altura d'ells, cosa que s'hauria d'evitar, hi pot haver-hi un sarau de cal ample! I no és d'estranyar, que els falangistes provoquin i busquin l'enfrontament: és el que millor els hi quadra: no saben dialogar, només coneixen la força bruta i prou i fent les coses per collons. I sortosament, en el nostre país i en el del costat més enllà de l'Ebre, això de fer les coses per collons cada dia es va perden més. Però si el poble és agredit i no s'hi torna, què? Ja en té prou de màrtirs Catalunya. No en manquen més.

El Govern de la Generalitat no vol ni sentir-ne parlar de l'autodeterminació i independència de Catalunya. No en fan cap esment enlloc. No volen que se'n parli. Algú ha escoltat per les emissores de ràdio de la Generalitat i per TV3 algun mot referent i favorable a l'autodeterminació i independència de Catalunya? No! No s'ha escoltat mai res, perquè tan les emissores de ràdio com la TV3 deuen tenir ordres molt estrictes en quant que no es parli d'aquests dos temes. Per al Govern de la Generalitat, això és un tema tabú. Quina manera més estranya de defensar la Nació Catalana que té el Govern de la Generalitat! Més aviat sembla que tingui pressa per lliurar el poble català altra volta a les mans del botxí espanyolista!

A Euskal Heria estan fent mans i mànegues perquè els abertzals d'Herri Batasuna no tinguin ni veu ni vot enlloc i emprenyin el menys possible, i en canvi a Catalunya, la Conselleria d'Interior dóna permís a Falange perquè es manifesti en contra de l'autodeterminació i independència de Catalunya! No s'entén! Ja són ganes de tocar els benzols, ja!

L’ALMIRALL CRISTÒFOL COLOM, CATALÀ!!!

Els dies 31 de juliol i 1 d’agost d’enguany, he estat a la Vila Reial de Pals, Baix Empordà, per assistir a uns actes dedicats al segon homenatge a l’Almirall Català Cristòfol Colom i a la Marina Catalana ama i senyora de tota la Mar Mediterrània durant bastants segles i d’altres mars i oceànics d’altres conegudes parts del món per l’Almirall Català descobertes.

Varen ser uns actes molt emotius. Tot el que ens van explicar, junt amb el que ja molts dels allí presents sabíem, va servir per palesar sense cap mena de dubte, que l’Almirall Cristòfol Colom era català, de Barcelona, i que junt amb uns intrèpids mariners catalans, amb naus catalanes i abastades i arborades a Catalunya, van emprendre el llarg viatge que va finalitzar fen la gran descoberta, per a Catalunya i per a tota la Humanitat: el Gran Descobriment d’Amèrica.

Està del tot documentat, que els anomenats Reis Catòlics, o millor dit per ordres expresses de la porca Isabel I de Castella, emmaridada amb el rei d’Aragó i de Catalunya Ferran II, amb la perversa intenció de espoliar els regnes català i aragonès, van fer-se seu el Descobriment d’Amèrica.

Era una aventura massa gran i amb molta transcendència perquè s’ho quedés Catalunya, per a ells una regió insignificant del que seria més tard el Regne d’Espanya per ells unificada o millor dit fen sotmetre els altres petits o grans reialmes, robant-los-hi tot el que van poder i voler i molt més.

Van tergiversar tota la Història; van canviar noms, dates i fets i van donar ordres molt severes de que durant anys, no es parlés de la gran gesta americana sota pena de mort per a qui gosés dir-ne o difondre’n quelcom.

Es van fer destruir per part dels Reis Catòlics i de la Inquisició cartes i mapes de navegació, i un munt de llibres i escrits que parlaven del tema.

Però la Història és sàvia, i sempre ha sabut guardar-se un as a la mànega. I uns quants papers han sortit a la llum i aquí ho tenim: el Cercle Català d’Història n’és l’artífex de que s’hagi pogut descobrir la veritat de l’engany més monstruós que ha existit sobre la capa de la terra que fins avui ens han fet creure. (N’hi ha un altre d’engany, diuen, que és el de l’arribada de l’Home a la Lluna), però això ja és una altra història.

L’Estat Espanyol ho sap; n’està al corrent, però fins a la data res ha dit en contra dels arguments presentats ni res ha negat. Altra cosa serà que un dia o altre vulguin reconèixer que es van fer seu un gran esdeveniment, que només era cent per cent català.

Un altre de les coses que s’estan investigant però que encara, diuen, no ho tenen clar els investigadors, és el tema de Miguel de Cervantes Saavedra, que diuen els erudits en aquest tipus de matèries, que molt ben bé podria ser que també hagués estat un gran personatge, en aquest cas un gran escriptor català, anomenat Miquel Servent de Salavedra o Salaverdera. La Història ens ho explicarà d’aquí a poc. Però, és clar, encara que es pugui demostrar que qui va escriure El Quixot era català, Espanya i la conservadora Real Académia Española de la Lengua no hi voldran pas saber res.

Com tampoc voldran saber res ni voldran rectificar, en el tema de Cristòfol Colom i la descoberta d’Amèrica.