VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Bloc d'en Vicenç Marquès i Sanmiquel, per a escriure-hi quatre coses mal dites o ben dites i que poden agradar a tothom, o no.

dimecres, 27 de juny del 2007

Quan s'acabaran els problemes de Rodalies Barcelona de RENFE

Ja fa massa dies que dura el caos circulatori a Rodalies Barcelona de RENFE. Comença a ser hora de que el Govern de la Generalitat de Catalunya s'hi posi seriosament a fer complir el que contempla l'Estatut, en quan al traspàs de Rodalies Barcelona a la Generalitat.
No es pot continuar gaires dies més així. Som la vergonya mundial en quan a estructures ferroviàries a Catalunya per part de RENFE. Remarco RENFE, perquè els serveis oferts pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), funcionen de meravella, tot i que, òbviament, de tant en tant també tenen alguna incidència. Però les incidències dels FGC, es solen solucionar amb una gran rapidesa, per tal de que l'usuari esdevingui el menys perjudicat possible.
Fa molts dies que em desplaço a Barcelona, des de Sabadell, amb els FGC. Per què? Doncs senzillament perquè no em fio de la RENFE. I això que amb RENFE puc viatjar-hi amb descompte, perquè disposo de la targeta daurada. En canvi, els FGC em surten bastant més cars. És tota una història explicar ara i aquí, el perquè no disposo de cap tipus d'abonament als FGC. Però, a vegades, val més pagar una mica més, per un servei que, positivament es sap que és més segur. A part d'això, una de les estacions de que disposa FGC a Sabadell, està a quatre minuts d'on visc. La RENFE em queda a mitja hora de casa. Estic parlant en termes d'anar-hi a peu.
Quan podrem els soferts catalans gaudir plenament d'un bon servei de Rodalies Barcelona?
A més, ja no es tracte de la manca de puntualitat a la que ens té sotmesos RENFE. Si entrem en el capítol d'altres infraestructures com per exemple el manteniment dels edificis de moltes estacions, la cosa segueix sent encara més vergonyosa.
No entenc com no els hi cau la cara de vergonya de tenir unes instal·lacions tan deixades de la mà de Déu.
Un dels aspectes més greus que he pogut comprovar que no està al dia, és els vàters. Al vestíbul de l'estació de Plaça Catalunya de RENFE, per exemple, hi ha uns vàters que fan fàstic, i et venen ganes de vomitar només de sentir la fortor que es sent al passar per davant la porta, i no diguem quan s'hi entra a dins obligat per les peremptòries ganes de pixar. S'hi ha d'entrar amb un mocador lligat al nas per no caure d'esquena al sentir aquella pudor de pixum i de merda.
I el fotut del cas és que aquest tema dels vàters acostuma a passar gairebé a multitud d'estacions.
De què ve que no hi hagi un bon servei de vàters a TOTES les estacions?
La resposta d'alguns serà que per manca de personal que se'n cuidi i ho vigili.
Encara recordo quan jo era jove, que a molts vàters públics, sempre hi havia una senyora «la Senyora dels lavabos» que hem dèiem, que donant-li o no una propina ella oferia sempre un somriure i un bon servei.
Què passa, que RENFE no té personal o se'l va traient del damunt com pot?
Una prova contundent de que han acomiadat a molta gent, la tenim en els trens de rodalies, els quals no són controlats pel corresponent interventor, o revisor que se n'ha dit sempre. RENFE ha preferit més gastar-se un dineral amb medis mecànics i electrònics per a controlar els passatgers, abans que donar el benestar a una sèrie de treballadors que feien la seva feina a vegades molt ben feta, i en els quals moltes vegades s'hi podia confiar. A qui ens hem d'adreçar ara dins un tren de Rodalies quan dins un cotxe hi ha una incidència?
Dins un comboi no s'hi pot fumar; doncs encara hi ha més d'un brètol que hi fuma! Si el tren dugués revisor, això no passaria!
Aquest escrit podria ser molt més estens, perquè motius no en manquen per explicar-los aquí. Són moltes i variades les incidències i anomalies que els usuaris de RENFE hem de patir gairebé cada dia.
Esperem que algun dia es solucioni tot, i per sempre més.

Dades personals

La meva foto
Sóc un jubilat de 67 anys amb ganes de viure i veure coses. Sóc xerraire de mena. M'encanten tota mena de tertúlies, ja sigui a la ràdio, a la televisió o en un típic i tranquil carreró de qualsevol petit i tranquil poble.