VICENÇ MARQUÈS I SANMIQUEL

Prou, prou i prou!!!

2012-01-25T10:32:00.002+01:00

En casos com aquest, jo sempre recordo l’1 de març del 1951, dia en que va començar el que se'n va dir "vaga de tramvies" a Barcelona, que no va ser una vaga de tramvies en el sentit que els tramviaires s'haguessin declarat en vaga, sinó en el sentit que van ser els collonuts barcelonins i les collonudes barcelonines, els/les qui es van declarar en vaga (quan aquesta estava rigorosament prohibida pel Règim franquista) de pujar als tramvies. Motiu? l'augment desorbitat del preu del bitllet, amb l'agreujant que a Madrid, els preus dels bitllets dels tramvies no varen apujar-se o varen apujar-se molt poc, en comparació amb l'abús comès a Barcelona.
Crec que la cosa va durar dues setmanes; van haver-hi morts, molts ferits i molts detinguts; però el Governador Civil Eduardo Baeza y Alegría i l'Alcalde Josep Maria Albert i Despujol, varen ser cessats fulminantment i els preus dels bitllets no es van tocar.
Si tots a una emulem als nostres coratjosos avantpassats barcelonins a l'hora de deixar de pagar els impostos a l'Estat espanyol i els paguem al nostre país, Catalunya, l'Estat contra nosaltres, res podrà.
Perquè aquí del què es tracta, és de no negar-se a pagar els impostos, sinó a fer-los efectius a l'Agència Tributaria Catalana perquè siguin ven administrats i poder llevar-nos aquest dogal econòmic que no deixa desenvolupar-nos com una normal nació amb Estat propi.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

ONZE PER DOTZE, TRETZE PER DOTZE?

2012-01-02T20:54:00.001+01:00

Ves quin cas he viscut en els dies 31 de desembre de 2010 i 31 de desembre de 2011.
És un cas ben ximplet i costa de creure. Però la cosa va anar així.
Mancaven deu minuts per les 12 de la nit del 31 de desembre de l’any 2010, quan vaig començar a preparar-m’ho tot per celebrar el Cap d’Any.
Entre les coses a preparar, per abocar en un petit plat de cafè, s’hi trobava un potet de llauna on es suposava que a dins hi havien d’haver-hi els dotze grams de raïm ja pelats i nets de brisa.
Doncs gran i esglaiadora va ser la meva sorpresa, quan en obrir el potet i abocar els grans de raïm al platet, només van sortir-ne 11 grans!!!! El rellotge anava corrent acostant-se a les dotze de la nit i jo anar comptant grans de raïm! Els vaig comptar no sé quantes vegades i cada vegada me’n sortien 11!! La mare del Tano!
Res, van tocar les dotze a la TV3 i ho vaig solucionar menjant-me els 11 grans de raïm a cada campanada.... I una oliva farcida d’anxova!
I pel que fa al 31 de desembre del 2011, ara ve el bo de tot plegat i que n’hi ha per fotre el barret al foc.
Vaig fer la mateixa operació que l’any passat: a deu minuts per les dotze, vaig començar a posar-m’ho tot a punt: ampolleta de cava; safata de rebosteria i el potet (d’una altra marca del de l’any 2010) amb el raïm. I oh sorpresa! Quan obro el potet de raïm i aboco els grans al platet de cafè; a que no sabeu quants grans en van sortir? Doncs en van sortir 13!!!! Quins pebrots!(grans de raïm en aquest cas). El gra que em va mancar l’any passat el recupero aquest any! Inaudit!!!! Santa casualitat!!
Al so de les dotze campanades, també de TV3 i que aquest any que hem deixat han estat retransmeses des de Guissona, em vaig anar menjant els dotze grans de raïm. Que què vaig fer amb el que feia tretze? Doncs molt senzill; quan van acabar les 12 campanades i vaig fer el brindis de rigor desitjant-me un bon 2012 bevent un parell de glops de cava perquè els 12 grans de raïm tiressin avall, em vaig menjar el que feia 13! No el podia pas llençar, oi?
De debò que no us estic dient cap mentida. Tal qual va succeir tot plegat, així us ho he contat.
Us haig d’aclarir, que el primer pensament que vaig tenir al veure que només hi havia 11 grans de raïm dins el pot, va ser guardar-los i anar el dia 2 de gener a reclamar al súper on ho havia comprat. Però vaig pensar tot seguit que potser no m’hi voldrien estar.
Ah! I també us haig de dir, que quan vaig anar al súper a comprar el raïm enllaunat, en comptes d’una llauna en vaig comprar dues pel que pogués passar. No em volia trobar amb el mateix que em vaig trobar l’Any 2010!
A pesar de les trifulgues, bo i feliç any 2012!!!

Nou titella

2011-12-25T10:28:00.002+01:00

A l'Estat espanyol, des del dia 21 de desembre del 2011, tenen una nova titella els fils de la qual seran moguts per les mans d'una ambiciosa dona.

TRANSPORTS PÚBLICS MÉS CARS

2011-12-21T11:01:00.001+01:00

Els que prenen les decisions en el tema dels augments de preu en aquest cas del transport públic, sembla que en comptes de pensar amb el cap pensin amb els peus. No se n'han adonat, que ara, amb l'augment de l'import del bitllet senzill de "metro" i autobús, les persones que intentaran col•lar-se també augmentarà d'una manera significativa.
I un cop comprovat el gran nombre de persones que es saltaran les tanques per accedir a les andanes del "metro" per exemple, també hauran d'augmentar les mesures de seguretat i dissuasòries per tal de controlar els qui vulguin viatjar sense pagar. La qual cosa comportarà, que l'augment que s'haurà aplicat al bitllet senzill, haurà de servir per pagar aquestes noves mesures de seguretat i de control. Llavors, de què servirà augmentar el preu del bitllet, si els diners no es podran destinar al lloc que ha motivat l'augment, que és reduir el dèficit que pateix tot Catalunya?
Seguint amb el tema, suggerir als "benpensants" de l'Administració catalana, que una de les maneres de fer veritables diners amb els bitllets del transport públic, és que aquests bitllets, en comptes d'apujar-ne el preu, l'abaixessin considerablement. Amb preus molt més barats, les persones que normalment fan servir els transports públics, ho farien molt més de gust; ningú intentaria col•lar-se i als carrers de la ciutat de Barcelona no hi circularien tants cotxes i motos. Ara, amb aquest desorbitat augment a 2€ el bitllet senzill, passarà que moltes persones tornin a servir-se del vehicle propi amb l'augment de la contaminació ambiental que això pot comportar. És la baratura el que fa vendre! Que hi pensin els "benpensants" de l'Administració catalana.

Recaptar aliments per part de la població; per què?

2011-11-27T00:39:00.001+01:00

Els passats dies 25 i 26 de novembre, va tenir lloc a tot Catalunya la campanya de recollida de tot tipus de mengívols de llarga caducitat, per poder donar de menjar a moltes famílies catalanes que passen molta necessitat i que moltes d'elles freguen el llindar de la pobresa.
El Banc dels Aliments, entitat sense ànim de lucre que centralitza aquesta recollida de productes de primera i segona necessitat, que l'any passat per aquestes dates va assolir la quantitat de 400.000 quilos d'aliments, aquest any es va posar com a fita, arribar als 800.000 quilos o més, d'aliments, i sembla ser que ho ha aconseguit.
Però, per què sempre s'intenta sensibilitzar al qui menys té perquè més doni? Un tant per cent molt elevat de persones que van comprar aliments per dur-los al Banc d'Aliments, es veia per televisió que era gent molt humil i senzilla, que potser en un moment o altre de la seva vida van passar gana i saben, a ciència certa, què és passar un dia i un altre dia sense tenir res que emportar-se a la boca.
Quantes persones amb un alt poder adquisitiu van comprar aliments els dia 25 i 26 per pal·liar la gana a Catalunya?
Quants polítics, estiguin en actiu o no, han mogut el cul, ells o les seves senyores, per desplaçar-se, els dies 25 i 26, fins el supermercat més pròxim a casa seva, o a una gran àrea comercial, per comprar uns quants quilos d'aliments?
És una vergonya que qui més té (es suposa que per això en té), es faci el desentès (no tothom) en aquests flagrants casos, on gastar-se uns diners per donar de menjar a qui no té res, o té pocs mitjans per adquirir aliments, li suposaria una alegria immensa i les mostres d'agraïment serien d'allò més expressives.
És una vergonya també, que algunes empreses financeres amb grans beneficis, tinguin la pocavergonya de patrocinar escuderies de Fórmula 1 i Grans Premis motociclistes, i després neguin al poble ras, crèdits per poder, alguns, muntar el seu petit o mitjà negoci, estabilitzant així la seva economia.
Anys enrere, quan aquí es sentia parlar del Tercer Món, es contemplava com una cosa llunyana; no se n'hi feia cas; no anava en les coses d'aquesta part de l'hemisferi; ara el Tercer Món el tenim aquí.
Si la crisi persisteix, i tot indica que va per llarg, com es solucionarà el problema de la fam i la pobresa galopant a Catalunya? No se sap què passarà. Però tot indica que, de bo, res.
Serà que potser, havent retallat tant en sanitat, el Govern català, al no poder atendre als seus conciutadans amb mil i una malalties, els deixarà morir de fam i tot això que encara més s'estalviaran?
I el fotut de tot, és que una crisi que no l'ha provocat el poble, és el poble que, com sempre, l'ha de pagar. No hi ha dret!

JA PODRÍEM GAUDIR DE 36 ANYS SENSE ETA

2011-11-12T11:14:00.002+01:00

El 20 de novembre del 1975, dia en que sortosament la va dinyar el dictador i assassí que havia subjugat Espanya i Catalunya durant gairebé 40 anys, ETA ja s’havia d’haver dissolt. Perquè durant els anys que hi va ser des de la seva fundació el 1958, fins al 20 de novembre del 1975, aquesta banda terrorista s’hauria d’haver limitat, en el pitjor dels casos i sense estar-hi personalment gens d’acord, a atemptar contra persones i institucions que, directament, haguessin estat relacionades amb el règim franquista, en el sentit de ser autores directes de la forta repressió que hi va haver durant i després de la sagnant Guerra Civil. I possiblement, si així hagués actuat i després hagués passat a ser un partit polític en favor de la independència d’Euskal Heria, potser a hores d’ara el País Basc ja faria dies que gaudiria de la separació de l’Estat espanyol i ETA seria reconeguda internacionalment per haver-ho aconseguit sense tenir a les seves espatlles i la seva consciència, una gran quantitat de persones per ella assassinades, que res a veure hi van tenir en la repressió franquista i per tant del tot innocentes, com per exemple totes les persones que van morir al sagnant atemptat del Hipercor de Barcelona el 19 de juny del 1987, on hi van perdre la vida 21 innocents ciutadans i ciutadanes i 45 en varen resultar ferits i ferides. Aquest atemptat i altres de semblants, ETA se’ls hagués pogut estalviar, si hagués rescindit les seves activitats terroristes el 20 de novembre del 1975. I els prepotents i mentiders membres del PSOE, ara no podrien tenir el gust de vantar-se de ser els artífex de la imminent desaparició total de la banda terrorista. O sigui que no facin tant el fatxenda que se’ls hi veu el llautó.

Bitllet d'autobús més barat fora de Catalunya

2011-08-30T12:36:00.003+02:00

Quan vaig sortir de la nova estació de tren de Burgos-Rosa de Lima, que està a més de cinc quilòmetres de la capital, vaig preguntar si hi havia algun mitjà de transport per desplaçar-me al centre urbà. La resposta va ser que hi podia anar amb taxi o bé amb autobús.
Òbviament, vaig optar per l'autobús al considerar que recórrer més de cinc quilòmetres amb taxi deuria ser bastant car.
En el moment en què vaig pagar el bitllet de l'autobús, vaig deixar anar un mecagumdellonses que crec que em van sentir fins i tot dins la catedral de Burgos! I el xofer, tot sorprès em preguntà: que ho troba card? No home no, -li dic jo. El que el trobo és molt barat comparat amb el preu del bitllet d'autobús de la meva ciutat, Sabadell o de Barcelona. Quan li vaig explicar al xofer de l'autobús els preus dels bitllets d'autobús, metro i tramvia que ens fan pagar a Sabadell, Barcelona i Catalunya, l'home se'n feia creus!
Resulta que el preu del bitllet, per a un autobús que fa les funcions d'urbà i de interurbà de Burgos capital a l'estació de RENFE i viceversa, costa 0,85€! El mateix import és el que fan pagar en l'autobús que va de Segòvia capital a l'estació del TGV Segovia-Guiomar, que també és un autobús en funcions d'urbà i interurbà.
A Sabadell, el bitllet d'autobús costa (que no sé si ho val)1,35. I a Barcelona, 1,50! Quina barra!
També vaig tenir una sorpresa a Vitòria, quan vaig decidir fer totalment el recorregut d'un dels magnífics tramvies de la ciutat: el preu del bitllet; 1,10€!
Per què a Sabadell, Barcelona i a Catalunya en general hem de pagar els serveis sempre tan cars?

SENSE CAMPANES DE 12 DE LA NIT A 8 DEL MATÍ

2011-07-12T22:27:00.001+02:00

Es farà més mal als 166/170 habitants de Sant Mori(Alt Empordà) deixant de tocar les campanes des de les dotze de la nit fins a les vuit del matí, que no pas als quatre galifardeus torracollons pixa pins que, sense raó, s’han queixat al propietari de l’únic establiment hostaler del poble, aconseguint d’aquest, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordeni el silenci de les campanes en les hores citades en el títol d’aquest article. També s’hi ha ben lluït aquest tribunal! Aquest tribunal, no en té ni punyetera idea del què són per a un poble com aquest, les campanes i els seus esperats sons, que marquen el dia a dia i hora a hora del poble.
En aquest poble, com a molts altres de Catalunya, des que les campanes existeixen sempre hi han tocat. Els pobles, durant molts anys, i encara avui en dia, s’han refiat i es refien, dels diferents i múltiples tocs de campana que han marcat i marquen les diferents tasques a fer durant dia i fins i tot a la nit, ja sigui en les diferents tasques que comporten les feines del camp, com en la vida del poble en sí, com per anunciar casaments, batejos, repic de Festa Major, enterraments foc, aiguats i tempestes amb força llamps o a sometent.
Aquestes vuit hores nocturnes en que el poble de Sant Mori es quedarà sense campanes perquè quatre pixa pins torracollons puguin dormir tranquils, poden alterar el son de la gent del poble que tota la vida les ha escoltat; amb elles se n’han anat a dormir i amb elles s’hi han llevat. I si a la matinada ha passat quelcom al poble, les campanes els han avisat i tothom s’ha despertat i llevat per veure què passava i, si era greu, ajudar en el que fos menester. Que no en tenen de campanes els pixa pins a llurs grans ciutats, o no les volen sentir?
Van ser primer les campanes que els rellotges. Abans de Crist ja n’hi havia de campanes! I en els pobles, vil•les i ciutats, han estat les campanes les qui han marcat el temps, des de fa molt de temps!.
Si als pixa pins els hi molesta sentir les campanes, o sentir el majestuós i pletòric cant del gall a la matinada, o els hi molesta la pudor dels fems o de qualsevol merda de qualsevol bestiar, o veure córrer pels encisadors i ombrívols carrers dels pobles conills, gallines, galls, ànecs, vaques, bous, muls, mules, rucs, gossos i gats, millor que no es moguin de casa seva i deixin d’emprenyar a la bona gent de tots els pobles que durant segles han conviscut amb les campanes i tot tipus d’animals i mai han tingut un mal son degut al seu meravellós so, ni els ha matat la pudor de cap merda.
Havent assentat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un precedent, qualsevol dia, aquest amo d’hostal que ha denunciat els tocs de campanes nocturns al Poble de Sant Mori, igual posarà una querella perquè emmudeixin les campanes, també de 4 a 6 de la tarda, que és l’hora que els pixa pins torracollons acostumen a fer la migdiada.
I com la cosa segueixi així de surrealista, igual l’amo de l’hostal fa que es prohibeixin les tertúlies a la fresca que s’acostumen a fer a la majoria de pobles de pocs habitants, després de sopar, que és l’hora que més o menys es poden reunir a fer-la petar una estona, per explicar-se com els hi ha anat el dia, mentre l’enjogassada canalla que també han anat al mateix poble, també per passar-hi les vacances del col•legi, corre amunt i avall del poble i anant-se’n a dormir quan es té son. No quan ho mani l’amo i senyor de l’hostal, que sembla més l’amo d’un castell feudal, d’aquells que tenien al poble subjugat.

«La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó!».
«Respira a fons, que la merda engreixa!»

I un xic de bon humor:

Diu que un pixa pins li pregunta a un pagès d’alta muntanya que arrossegava un petit carretó carregat amb fems: –Què hi porteu en aquest carretó, bon home?
I el pagès li respon: –adob per les maduixes.
I el pixa pins li comenta estranyadíssim: –Caram! a Barcelona, a les maduixes hi posem nata!

«Plats pel cap»

2011-05-15T01:11:00.001+02:00

Estem com aquell qui diu a mitja campanya electoral per a les eleccions municipals i algunes autonòmiques el dia 22 de maig, i és notori que tots els partits polítics no saben fer altre cosa que criticar-se mútuament. El que es diu senzillament, tirar-se els plats pel cap.
No podrien, els partits polítics, limitar-se a presentar als possibles votants el seu programa, en comptes de treure’s els draps bruts unes i altres formacions polítiques?
Amb aquesta general actitud, el que fan és que ningú cregui les moltes o poques coses que diu que farà cada partit si guanya les eleccions, tot i sabent que els votants saben que estant mentint les més de les vegades, amb falses promeses o mitges promeses, que després no podran o no voldran complir.
En comptes de ser una campanya electoral, sembla que sigui una anti campanya on tots van en contra de tots i ningú a favor de ningú, ni estenent la mà per demanar o donar ajut en cas de necessitar sumar escons.
Sempre que hi ha eleccions, sol passar el mateix.
I els debats que es fan, ja sigui a les emissores de ràdio o de televisió, són una pura comèdia. Sembla que s’hagin d’arrancar la pell a tires i dient-se el nom del porc, i quan acaben tan amics com si res no hagués passat ni re s’haguessin dit, segellant-ho tot en un sopar o un dinar, que bo fóra saber qui el paga. A més que, les més de les vegades, tant en un debat radiat com en un de televisat, la manca d’educació brilla per la seva absència, al no deixar parlar al qui té la paraula donada per el moderador, volent parlar tots a l’hora, fent que el radiooient o el teleespectador no se n’assabentin de res.
Senyors “polítics”, no enganyeu més al votant i sigueu ben educats, perquè arribarà un moment que a les urnes s’hi criaran molta pols i moltes teranyines, o tots els vots a recomptar serà molt fàcil comptabilitzar-los perquè tots estaran en blanc.

QUÈ PASSA AL MÓN?

2011-04-24T09:31:00.000+02:00

QUÈ PASSA AL MÓN?

Vist com s’estan desenvolupant alguns, massa, tristos esdeveniments al món, fa pensar que, per força hi ha d’haver un grup de gent malvada, o una ma negra, que passa els dies i les hores només pensant què poden fer perquè el món vagi malament.

Es surt d’un conflicte armat, per encetar-ne un altre a les poques hores.

En un pacífic lloc on fins ara tot era pau i harmonia, demà se les tindran fins a matar-se sense contemplacions.

Una comunitat de gent que avui anaven bé, demà entraran en conflicte amb els seus veïns del poble o nació del costat, o amb els del mateix país.

Qui ho prepara tot això?

Les nacions poderoses volen seguir sent-ho, a canvi de que les nacions pobres no aixequin el cap.

És el cas dels països productors de petroli. Ens volen fer creure que el petroli s’està esgotant. I això és una gran mentida! Ens volen fer creure això, perquè d’aquesta manera justifiquen el tancament de «l’aixeta»; produint menys barrils de cru; i així poder-ne augmentar el preu, malmeten moltes de les economies de bona part del món.

Si aquestes malvades persones es dediquessin a pensar com ho podrien fer perquè el món pogués anar molt millor, haurien d’obligar als qui tenen les aixetes principals, dels principals pous de petroli, perquè aquestes no paressin de rajar fins que les economies del món pobre, estiguessin estabilitzades.

Com, per exemple, la gent s’ha de canviar el cotxe o comprar-s’en un de nou, el primer en la vida, si la feinada que tindrà per omplir-lo de gasolina al preu que va el litre?

Com poden vendre cotxes les empreses que els fabriquen si cada vegada la gent té menys poder adquisitiu per comprar-ne?

Com és que una pera a l’arbre val, per exemple, 0,35 cèntims d’euro i la mateixa pera al mercat del mateix poble ens la fan pagar a 1,10 €? La resposta del venedor és que la culpa és de l’augment del petroli. La resposta del pagès que l’ha cultivat és de que al món hi ha molt poca vergonya! Però tros de ruc! (pel venedor) Si només has hagut d’arrossegar les peres encara no 500 metres! Quanta gasolina o gasoil has gastat pe tan poca distància?

I com és que quan apugen el petroli a les 11 del matí, abans de migdia ja l’apugen a les benzineres, i en canvi quan abaixen el preu del petroli a les benzineres no l’abaixen fins al cap de tres o quatre mesos, si l’abaixen?

El reguitzell de preguntes que em venen al cap sobre el mateix tema, donaria per omplir-ne un munt de planes que, encara que amb això de la lectura digital no es gasta paper, si que foren massa feixugues de llegir. I tampoc es tracte de cansar al possible lector. Vull que em llegeixin, no que m’avorreixin per estendre’m massa.

Quan canviarà de pensament el grup de malvats que només pensen com destruir el món?

Si han de canviar de manera de pensar, per a bé, si us plau que ho facin com més aviat millor perquè la situació és insostenible i cada segon que passa, més es va deteriorant l’economia mundial.

¡MARCHANDO UNA DE BERBERECHOS Y UNA CAÑA!

2011-03-12T10:50:00.001+01:00

Jo no sóc racista, però…..

En aquells tenebrosos temps on anar pel carrer parlant català era gairebé un delicte, –fi de la Guerra Civil i anys quaranta, cinquanta i seixanta–, hi havia una sana i barata costum que era el que col•loquialment em dèiem «anar a fer el vermut».
Normalment, això de fer el vermut era cosa del diumenge al migdia sortint de l’obligada missa de dotze, on s’hi anava, més perquè tothom veiés a tothom i veure de quina manera s’hi anava vestit, que no pas perquè es tinguessin veritables ganes d’anar a l’ofici religiós, on el discurs del capellà variava ben poc durant el transcurs de l’any.
Doncs bé. Si una cosa no mancava en aquells temps eren bars. De tota mena i condició. Uns eren famosos per les tapes, altres o eren per la ubicació. Però la immensa majoria tenien en comú la simpatia, vistositat, memòria i lleugeresa dels cambrers.
Molts d’aquests empleats eren vinguts d’altres indrets de fora de Catalunya. Però com que en aquells temps, gairebé per collons s’havia de parlar «la lengua del imperio», per força t’hi havies d’entendre.
T’asseies al voltant d’una taula, al carrer o a dins el bar, depenent de quina època de l’any ens trobéssim, i a l’instant et venia el cambrer que, en comptades excepcions, sempre et venia amb un somriure d’orella a orella. (S’havia d’anar «treballant» la propina que el sou era molt minso).
Impecablement vestit amb la jaqueta blanc de llet, igual que la camisa; el llaç negre al coll; pantalons negres amb la ratlla ben marcada i sabates negres recent llustrades pel «limpia» que hi solia haver sempre a cada bar. Com a eines de treball només duia un nivi tovalló blanc penjat al braç esquerre i la safata que en aquell temps encara en dèiem «bandeja». Res mes! No li calia un bloc de notes; s’ho anotava tot al cap i no es deixava res!
–«¿Qué va a ser?» Pregunta màgica que despertava els sentits, a la recerca de fer un bon vermut esplèndid.
Tant li feia que fos una sola persona asseguda al voltant d’una taula com que fos una colla de set o deu persones.
Amb una sola persona, la comanda era senzilla i fàcil de recordar. Però, pensàvem, què faria el cambrer si érem una colla de deu persones? Doncs exactament el mateix; recordar-se de tot el que se li havia demanat! Increïble! Sabeu què es deixava algunes vegades? Els escuradents! Però sabeu perquè? Doncs perquè ningú els hi havia demanat! I si en el vermut no hi havia res que necessités d’escuradents, no els portava! Una meravella de cambrers els d’aquella època.
Què se n’ha fet d’aquella estirp!
Els mal anomenats cambrers d’avui en dia el 95% ja no són de Catalunya ni d’Espanya! Molts, i actualment moltes, no en tenen ni punyetera idea de què és fer el vermut com abans! No s’arrisquen a memoritzar la comanda! Gairebé tots o totes porten un bloc electrònic on només s’han de limitar a marcar amb un punxó el producte que ja es demana directament a la barra. Però si els hi demanes algun article que no està programat en aquell endimoniat estri, perden el nord al no saber de què els hi parles!
I no diguem de la manera d’anar vestits! Algunes i alguns foten veritable fàstic només de veure’ls amb la indumentària que porten i la desídia en que se t’acosten, amb un aire com de pensar; «què collons vol aquest ara, tan tranquil que estava mirant la tele!»
I tot hi fer més de trenta anys que estem en democràcia i ja no ens poden prohibir parlar en català,(toquem ferro!), ni obligar-nos a parlar en castellà, gairebé que seguim estant-hi obligats amb aquestes cambreres i aquests cambrers vinguts de fora que no els dóna la gana d’aprendre el català. I és clar, molts dels que s’asseuen al voltant d’una taula de la terrassa d’un bar, el que volen és fer el vermut i els importa tres cogombres si han de fer la comanda en castellà perquè el senyor cambrer o cambrera dels collons, que no els hi dóna la gana de parlar en català, els entenguin!
Jo no sóc racista, però....
Si jo em trobo en un bar de qualsevol punt de Catalunya i no m’entenen en català, canvio de bar! Quan passo les fronteres de la nostra Nació, per educació i obligació,(bé, això de la obligació de parlar en castellà quan les catalanes i els catalans anem a Espanya és molt relatiu. Perquè si un alemany, un francès o un anglès van de visita a Espanya i es dirigeixen a algú amb la llengua del seu país respectiu, ningú s'estranya i ningú protesta. Quins collons! En canvi les catalanes i els catalans, quan anem a Espanya, si ens volem expressar en català ens foten la cavalleria per sobre!) ja hi parlo en castellà. A Catalunya no em dóna la gana de parlar-lo. Però al pas que anem, em sembla que, a garrotades, ens el tornaran a fer parlar, el mal anomenat idioma de Cervantes!

ELS DOS COGNOMS

2011-01-27T20:53:00.000+01:00

En reiterades ocasions, fullejant publicacions, diaris i revistes diverses i fins i tot en els mitjans audiovisuals, m’he adonat que, en anomenar una persona, s’omet el cognom de la mare. I cal recordar que a Catalunya i a l’Estat espanyol, totes les persones tenim un nom i dos cognoms. Si més no, així consta en tots els documents oficials dels que disposem cada una de les persones d’aquests dos territoris esmentats. Això no és Amèrica ni tampoc la resta d’Europa.
Tan difícil és escriure el segon cognom? Per què ometre deliberadament el cognom de la mare quan precisament, mercès a ella, amb la inestimable col·laboració del pare, estem al món? La mare es mereix aquest greuge?
Jo sempre signo amb el meu nom i els dos cognoms per a glòria i honor al meu pare i a la meva mare, que són els progenitors que me’ls varen donar i que orgullosament els porto i els escric amb la major dignitat possible. I d’això n’ha d’ésser sabedor tothom.

LLENÇAR ALIMENTS COM A PROTESTA

2011-01-20T10:23:00.000+01:00

Al telenotícies vespre de TV3 del dia 19 de gener, es van veure unes imatges d’uns ramaders foradant envasos de llet amb un punxó i seguidament llençant-los a uns contenidors de brossa, dels habituals que hi ha per tot arreu.
També es van veure unes imatges, dintre de la mateixa noticia, d’uns productors de fruita llençant-la per terra al davant d’un estament oficial que no sé si era un ajuntament o una delegació de la Generalitat.
Tant uns com altres, procedien a llençar els aliments: llet en quantitats desorbitades i fruita a tones, en motiu d’una protesta, per altra banda raonable, basada en el poc preu amb el que són pagats els productes esmentats, preferint més llençar-los que vendre’ls a uns preus mancats de benefici per als seus productors.
Aquests tipus de protesta, llençar aliments, hauria d’estar punit per la Llei. Tothom té dret a protestar. Però es pot protestar de moltes maneres i no necessàriament llençant aliments, quan de tothom és sabut la gana que passa molta gent, no sols en moltes àrees del Tercer Món, sinó també a casa nostra.
Per si pagesos i ramaders no ho saben, existeix un lloable Banc dels Aliments, que estaria molt agraït de rebre tots els aliments que ramaders i pagesos tenen intenció de llençar. O, si més no, pagesos i ramaders o tot el qui vulgui desprendre’s d’aliments pel motiu que sigui, que agafi un camió o un carro i es dediqui a anar pels llocs on hi ha mancances d’aliments i ho reparteixi per a les persones necessitades. Però llençar-ho per terra o dins de contenidors de brossa, mai!

Què se n'ha fet dels llibres d'urbanitat i bones costums i maneres?

2011-01-15T00:06:00.001+01:00

Potser vaig errat, però em penso que si cerqués bé per casa, encara trobaria l'anomenat "Libro de Urbanidad y Buenas Costumbres para el Niño Español", o una cosa semblant.
Aquest llibre hauria de ser reeditat i ser de lectura obligada a totes les escoles i alguna canalla tindre'l com a llibre de capçalera per donar-hi un cop d'ull cada dia abans d'anar a dormir.
Molta canalla d'avui en dia puja molt mal educada. I que no em vinguin amb excuses dient que això és culpa dels mestres i les mestres d'escola. La culpa és enterament dels pares, que passen molt dels seus fills amb mil i una excusa, deixant d'educar-los com cal. A l'escola s'hi va a aprendre altres coses que, òbviament a casa no es poden ensenyar. I si les criatures sortissin de casa ja ben ensenyades en comportament cívic, a l'escola rendirien molt més i els professors i les professores no tindrien tanta feinada a l'hora d'ensenya'ls-hi el que s'hi va a aprendre a l'escola. El llibre esmentat, quan jo anava a escola, era llegit i rellegit i repassat cada dia uns deu minuts o un quart d'hora, fent-nos escenificar el capellà de torn dintre la classe, les mil i unes formes de bon comportament que havíem d'adoptar al carrer o a qualsevol lloc que anéssim de visita o esbarjo, ja fos a peu o amb algun mitjà de transport. Com per exemple anant amb autobús, cedir el seient a una persona gran o una mare amb la seva criatura. Molts joves d'avui en dia, es queden ben repapats al seient, encara que vegin que hi ha gent gran dreta, o mares amb nadons o prenyades: tant se'ls hi en fot. I això no pot continuar així: no hauria de continuar així. Un mastegot a temps diuen que fa miracles i això no s'hauria de catalogar com a maltractaments als menors.

Salut i urbanitat, donen felicitat!!!

A VOLTES AMB LA LLEI ANTITABAC

2011-01-11T22:42:00.003+01:00

A veure si ens entenem. Si en un bar determinat, els empleats, tots ells fumen i per tant no els hi ha de molestar que la clientela fumi, per què no es posa un cartell a la porta que digui ben clar que en aquell bar hi tenen prohibida l'entrada els no fumadors? Per què en aquest establiment determinat s'hi ha d'aplicar la llei antitabac si tots els que hi ha a dins, empleats i clients, estan d'acord en que s'hi fumi? És que s'inventen unes lleis que n'hi ha per a llogar-hi cadires!
La Llei s’hauria d’aplicar en els establiments on, sempre que hi hagués personal susceptible de ser molestat pels que fumen, aquests es queixessin a l’autoritat competent, tant si la denúncia ha estat per fer-se l’orni l’amo de l’establiment per no perdre clientela, com per desobeir la mateixa clientela la normativa de no fumar si ben clar ho diu en els cartells col•locats a l’efecte i ben a la vista del públic.Però el que hi vulgui perdre la vida fumant, allà ell, o ella, però que tingui llibertat per fer el que més li convingui, sempre i quan no molesti a les persones que res hi volen saber amb el tabac. I a més a més,(fen cas d'un amic que m'ho ha suggerit), totes les despeses sanitàries generades pel propi fumador o fumadora, haurien d'anar a càrrec d'aquest o aquesta. Que fumin tant com vulguin, però els que no fumem no tenim perquè pagar el desgavell pulmonar d'aquests insensats i d'aquestes insensates que volen fotre el seu cos a la tomba en un tres i no res.

PRIVILEGIS AL TEATRE “LA FARÀNDULA” DE SABADELL

2011-01-02T20:37:00.000+01:00

El proppassat dissabte dia 1 de gener, vaig tenir la joia de poder tornar a gaudir d'una de les obres teatrals tradicionals a Catalunya que es sol representar en aquestes dates nadalenques, com són “Els Pastorets” O “l’Adveniment de l’Infant Jesús”, d'en Josep Maria Folch i Torres. Fins aquí, res anormal.
Però sí que hi havia quelcom anormal. Quan vaig demanar pel servei de guarda-roba, del qual disposa el teatre en el seu vestíbul principal, una molt amable empleada em va fer saber que el guarda-roba, en representacions de teatre per a canalla, només es fa servir per a guardar-hi cotxets de nenes i nens petits i que el servei de guarda-roba sí que es feia servir per quan hi havien representacions d'òpera, perquè el públic assistent a una òpera no hi sol anar amb canalla que es desplaci amb cotxet. L'amable empleada em va dir que si s'hi havien de guardar els cotxets en el guarda-roba, la roba en sí no hi cabia. Llamps i trons, quines coses més estranyes!
És el públic assistent a una òpera més privilegiat (el preu de les localitats, evidentment, solen ser més cares per assistir a una òpera que per anar a veure uns “Pastorets”, tot i que tan digne és una representació com l’altra) que el públic que va a veure “Els Pastorets”, quan el fred és viu i gela per a tothom igual? O és que la roba d’abric que usen els espectadors de l’òpera ha de tenir un tractament diferent en consonància amb el preu de l’entrada? Algú a provat d'aguantar-se qualsevol peça d'abric a la falda durant la representació i amb la calefacció que fa suar tinta? Els hi garanteixo que és pitjor que un martiri tàntal!
Per què s'ha de fer servir un guarda-roba per “aparcar-hi” cotxets de canalla? No es pot habilitar una altra zona del teatre per guardar-hi els cotxets i fer servir el guarda-roba pel qual va ser creat, o sigui per guardar-hi la roba d'abric del públic assistent a qualsevol espectacle?
Però encara hi ha un cas més greu i denunciable, que em va fer saber un antic membre del Grup de Teatre “La Joventut de La Faràndula”, quan li vaig comentar el tema del guarda-roba, fent-me saber al mateix temps, que “La Joventut de la Faràndula” o sigui el grup de teatre que estaven representant “Els Pastorets”, no hi podia fer res, car era assumpte de l’Ajuntament de Sabadell, titular del teatre “La Faràndula”: el guarda-roba només s'obre en les representacions d'òpera! Així, tal com sona. En cap representació teatral que hi faci el grup de teatre “La Joventut de la Faràndula” en aquest teatre, o qualsevol altre grup de teatre local o forà, per molta fama que arrossegui, el guarda roba no s’obre per a res!
Podrà el públic no operístic gaudir algun dia de qualsevol espectacle teatral deixant, abans d'entrar a la sala, les peces d'abric al guarda-roba? Seria molt d'agrair que així fos.

NO TENEN VERGONYA!!!

2010-12-19T11:22:00.001+01:00

Tant el Govern central com el de la Generalitat, globalment parlant, així com el Ministerio de Fomento, ADIF, RENFE i la Conselleria de transports de la Generalitat (entenguis el defenestrat Tripartit) en particular, no tenen vergonya ni l'han coneguda mai.
El dia 18 de desembre, es va inaugurar oficialment el nou traçat del TGV Madrid-València-Madrid, amb tota pompa i circumstància i l'endemà es va inaugurar el servei de passatgers d'aquesta mateixa nova línia.
En el viatge inaugural oficial, tothom hi era. I en els 95 minuts que va durar el viatge, tots els caps grossos de la política van compartir viatge tan amigablement, com si mai s'haguessin tirat els plats pel cap. Vergonyós.
El dia 19, es va inaugurar el trajecte Figueres-París. Quants galifardeus manaires hi van assistir a la inauguració? Va passar sense pena ni glòria.
I una de les coses més lamentables del viatge inaugural Figueres-París, i que continuarà igual durant molt de temps, va ser que els trens per cobrir aquest trajecte internacional Catalunya-França, es va fer, i es farà, amb trens TGV de la SNCF (Societat Nacional dels Camins de Ferro Francesos).
Com és que a aquesta inauguració no se li ha donat el ressò que es mereix?
Com és que per inaugurar aquest trajecte català-francès s'ha hagut de cobrir amb material rodant de la SNCF?
L'Estat espanyol no podia enviar a Catalunya uns quants combois dels molts que ja estan circulant pel Principat que cobreixen el trajecte Barcelona-Madrid?
Com és que el Govern central, amb la conxorxa dels enemics de Catalunya, encara no ha posat fil a l'agulla per potenciar el Corredor Mediterrani o les connexions ferroviàries transversals a tots els territoris, i només es preocupa de la connexió radial?
La inauguració de la línia d'alta velocitat València-Madrid, farà molt mal a Catalunya. Sí, perquè ara, a Madrid tindran el mar molt més a prop que si haguessin d'anar a Barcelona. I això pot comportar que els grans creuers que ara surten del port de Barcelona, acabin salpant del port valencià. Fins i tot, aquest nou tren traurà molt turisme a Catalunya, que ja rebia pocs turistes de l'àrea d'influència de Madrid i molta part de les dues castelles.
Oh, que bé! Ja tenim TGV Catalunya-França! Hem podem tirar un bon tros a l'olla! Sí, i als soferts viatgers que s'han de llevar cada dia a les tantes del matí per anar a treballar o estudiar, i tornar tard a casa, i ho han de fer, quan poden o quan ADIF i la RENFE volen, amb els trens convencionals, què? Els hi dóna molta alegria aquesta inauguració, quan fa anys que el tren convencional Portbou-Girona-Barcelona els hi està fent la guitza un dia sí i un altre també?
Fins quan a de durar aquesta disbauxa malgastadora en projectes ferroviaris que només beneficien a quatre dropos folrats de diners que obliden sistemàticament a les persones que veritablement necessiten el tren gairebé com l'aire que respiren?
Per quan la inauguració oficial de tot el traçat d'alta velocitat Barcelona-París? Quan els primats parlin, amb perdó dels primats?

2010-10-15T17:28:00.003+02:00

Els francesos i les franceses demostren tenir allò que els catalans i les catalanes i les espanyoles i els espanyols no tenim! Un parell de collons i molt ben posats! El que passa, per part de la gent a França, sí que és demostrar que aquella gent no està d'hòsties i té un uns collons com una casa!!!No fóra res estrany que a França,s'aconsegueixi que el Govern de Sarkozy no toqui les pensions.

I ELS JUTJATS DESNONANT GENT I GENT PASSANT GANA

2010-10-06T22:06:00.000+02:00

Pel cap baix, el viatge del cap d'Estat de Ciutat del Vaticà a Barcelona, costarà a les arques de l'Arquebisbat de la Ciutat Comtal i a moltes catalanes i catalans que hi han ajudat amb les seves aportacions econòmiques, entre 550 i 600.000€. Aquestes ciutadanes i aquests ciutadans i entitats que han donat “desinteressadament” uns diners per ajudar l'Arquebisbat a pagar el compte, serien capaços de donar els mateixos diners per pal·liar la gana de molta gent de Barcelona que, a més, alguns estan sense sostre perquè han estat desnonats per manca de pagament perquè no tenen feina?
Aquesta quantitat, com que no han aclarit res, es suposa que només parla del què costarà el viatge d'anada i tornada i estada, del Cap de l'Església Catòlica.
I quin cost estimat s'ha calculat per moure tot el tema de la seguretat, tallar carrers i muntar tot un dispositiu per tot el recorregut de la comitiva?
Quants Mossos d'Esquadra seran necessaris per vetllar per la seguretat de tan emblemàtic personatge? Seran necessaris efectius de la Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional o fins i tot de l'Exèrcit per tenir-ho tot ben controlat i que s'assembli més a un estat de setge, que a donar la benvinguda a un cap d'estat estranger?
A càrrec de qui aniran les despeses generades per salvaguardar, també, la integritat física del Cap d'Estat espanyol i la seva família? Perquè es diu, que dins el Temple Expiatori de la Sagrada Família, la seguretat anirà a càrrec de la Guàrdia Reial. I en el recorregut, a càrrec de qui anirà? I això també costarà molts diners que encara no se sap qui els pagarà, però que tothom intueix que, com sempre, aniran a càrrec del sofert contribuent.
Ajuntant tots els diners que costarà aquesta pallassada; si se'n podrien pal·liar de problemes! Els jutjats cada dia que passa desnonen més gent per manca de pagament de lloguers i hipoteques. Gent que no té per pagar l'anteriorment citat, però és que, de vegades, no tenen ni per menjar diàriament amb un xic de dignitat.
Després del totes les cerimònies programades per proclamar Basílica el Temple de la Sagrada Família, hi ha previst un gran àpat per a 140 persones, basat en la cuina catalana. No se'n donen vergonya? Tanta gent passant gana i aquests 140 afartant-se com a dropos amb les millors menges representatives de la cuina de casa nostra? Per què no conviden a dinar bé, al menys per un dia a qui passa gana tot l'any?
Tot aquest sidral, crec que està programat per els dies 7 i 8 de novembre. Això suposant que la tuneladora que perfora el carrer Mallorca perquè hi passi el TGV, respecti el temple i no l'ensorri quan arribi demà o demà passat a l'alçada dels fonaments de la Sagrada Família. Diuen que avui (06/10/2010) estava a punt de travessar el carrer Marina. Aguantarà el temple? Si cau no caldrà beneir res. Bé, sí, podrien beneir el solar resultant de l'esfondrament, que ja quedaria beneït per a posar-hi la primera pedra del complex d'habitatges de súper luxe que algú hi té pensat construir-hi si, com molta gent intuïm, el temple cau a trossos per culpa de les inevitables, però per a algú esperades, vibracions.

PC,s PORTÀTILS A CLASSE

2010-09-06T19:38:00.000+02:00

Durant tots els dies en que s’ha parlat i es segueix parlant dels PC,s que els i les alumnes faran servir aquest curs 2010/2011, en cap moment s’ha escoltat la paraula “concurs d’ofertes” per aconseguir un bon contracte d’aprovisionament d’ordinadors a gairebé totes les escoles de Catalunya.

Perquè segons sembla, en aquests assumptes i d’altres que concerneixen a la Administració Pública, quan s’ha de comprar una gran quantitat d’alguna cosa sempre es sol fer de manera que els interessats a vendre el que calgui, puguin fer les seves ofertes en quan a preu i qualitat dels productes a vendre. I l’Administració Pública sol comprar-ho al millor licitador a la baixa.

En tot aquest temps, doncs, d’aquest tema no se n’ha sentit a parlar enlloc. En canvi, tot d’un plegat, han sortit unes imatges en el telenotícies de TV3 d’avui dia 6 de setembre, ensenyant una part dels PC,s que demà, dia que oficialment comença el nou curs escolar, començarà a usar l’alumnat. Tots els PC,s són nous de trinca, ja que les imatges mostraven els petits ordinadors en el moment d’ésser desenvelats de les caixes originals, dutes potser directament del Japó.

Els que s’han vis per la televisió eren tots de la marca “TOSHIBA”. Cosa que fa pensar que l’Administració s’ha posat directament en contacte amb aquesta marca (o la marca s’ha posat directament en contacte amb l’Administració) sense convocar concurs. I si la marca “TOSHIBA” s’ha posat en contacte amb l’Administració, segur que la oferta que els hi ha fet deu haver estat d’allò més avantatjosa.

Si ha estat així, això fa tuf de que algú hi ha “sucat” un bon munt de diners. I aquest algú o alguns, quants diners s’han embutxacat per tramitar aquesta operació? Qui hi ha sortit guanyant dient sí a la marca japonesa com si al mercat no hi hagués cap més marca constructora de PC,s i potser amb millors preus a la baixa?

Per què no s’ha convocat un concurs públic obert a totes les marques i amb transparència per no amagar res a ningú?

Ja hi estan d’acord els pares i mares dels/les alumnes a pagar el preu que han de pagar per aquest PC, quan potser ells l’haguessin trobat a millor preu en una altra marca o botiga?

Pot obligar l’Administració Pública als pares i mares a comprar per força un estri d’aquestes característiques?

Pot l’Administració Pública usurpar les funcions de les botigues que es dediquen a la venda d’aquests tipus d’articles?

I finalment, era del tot necessari comprar tants PC,s pels/les alumnes?

No se n’adona l’Administració Pública de que fomentant l’ús de l’ordinador, la canalla deixarà de saber escriure a mà i de saber comptar fen servir el cervell?

Què vol l’Administració, crear autòmats enlloc de persones cultes i sàvies i amb criteri i opinió propis? Al pas que van, no trigaran gaire en aconseguir-ho. Perquè si un nen o una nena per sumar dos més dos han de fer servir la calculadora que tot PC porta incorporada, en comptes de savis es crearan ximples.

DAVANT LA PROPERA CAMPANYA ELECTORAL

2010-09-06T01:04:00.001+02:00

Com es diu col·loquialment parlant, d’aquí a quatre dies començarà una nova campanya electoral.
És de suposar, que cada partit polític amb representació al Parlament de Catalunya en la actualitat, així com els que hi aspirin a tenir-ne, daurant tenir preparat el seu discurs de cara a la massa electoral, el qual es suposa que inclourà un programa, bo o no tan bo, per a desenvolupar dins la propera legislatura qui guanyi les eleccions.
Tot això està molt bé, sempre i quan es mantinguin les normes del joc.
Què vull dir amb això? Doncs vull dir, que tots els partits polítics, quan comenci la campanya electoral oficial, –ja que durant tot l’any, dins els quatre anys de legislatura, sempre hi estan en campanya electoral, encara que en diguin pre campanya–, es limitin a explicar amb tot luxe de detalls i procurant no enganyar a ningú, el seu pla de Govern i que no es dediquin des d’un primer moment a llançar-se retrets o fins i tot subtils insults que no porten enlloc. Ans al contrari, aquestes picabaralles entre partits polítics, el que fan és enrarir el clima de les properes eleccions i fer que la soferta massa electoral mai sàpiga a qui a de votar, perquè res li han explicat del que ara se’n diu full de ruta post electoral, o programa a desenvolupar després de les eleccions, guanyades pel partit o coalició que més hagi merescut la confiança dels votants.
I si els diferents mitjans de comunicació audiovisuals convoquen debats en directe entre les diferents forces polítiques, tots són pregats de com-portar-se amb exquisidesa, no interrompent al tertulià que tingui la paraula. Tan els hi costa parlar un després de l’altra o quan el moderador els hi demani l’opinió o els hi doni la paraula? No es poden arribar a imaginar el ridícul que fan quan s’interrompen els uns als altres: que no se n’adonen que el públic que els escolta no està entenen el que diuen si parlen tots a l’hora?
Els partits polítics s’haurien de limitar a explicar bé quin és el programa electoral i deixar-se de picabaralles i retrets els uns contra els altres. La societat, que és la que ha de decidir a les urnes quin ha de ser el millor futur per a la nostra nació, els hi ho agrairem.
Tinguem una campanya electoral neta i sense incidents remarcables, que segur que totes i tots hi sortirem guanyant. El futur de Catalunya s’ho mereix.

NO N'HI PROU EN ENXAMPAR ELS LLADRES

2010-09-03T00:15:00.000+02:00

En moltes noticies, el periodista encarregat de redactar-la ens fa saber que els delinqüents detinguts i també els qui encara no han estat atrapats per la policia, en qüestió de molt poques hores tenen venut tot el producte dels seus robatoris.
Si els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza, Policia Foral de Navarra, les policies locals, la Guàrdia Civil, i la Policia Nacional de l'Estat espanyol, han sabut localitzar els delinqüents i detenir-los, com és que encara no ha caigut la xarxa de peristes que compren als lladres el gènere robat?
El mateix passa amb els endèmics robatoris de fil de coure que tants estralls estan causant en molts pobles de les comarques gironines. I també en línies de tren de nova construcció o en reparació, com el tram de via que va de Manresa a Calaf, en el qual han sostret el cable de coure de la catenària varies vegades, de tal manera, que ADIF i RENFE ja se n'han cansat, i han solucionat el tema posant un servei d'autobusos llançadora Manresa-Calaf-Manresa, pels viatgers que hagin de fer aquest trajecte. De Calaf a Lleida, (que és on el tren finalitza el seu recorregut que a tingut el seu inici a l'Hospitalet de Llobregat, passant per Montcada, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i Manresa), el servei continua en tren amb, de moment, tota normalitat.
Un bon càstig als lladres, traduït en força anys de presó (i si són estrangers, deportació immediata als seus països d'origen, un cop haguessin complert condemna aquí o amb garanties per part dels seus països de complir la condemna allà), i la indemnització als seus propietaris de tot el que els hi han robat, així com l'empresonament dels peristes establert per la Llei i l'expropiació total dels diners guanyats revenen els productes comprats als delinqüents, valdria per poder acabar amb aquesta xacra de delinqüència que tanta angoixa i inseguretat infligeix a la societat.

PODRIA PASSAR A NO TRIGAR

2010-08-31T10:14:00.000+02:00

Fóra l'home més feliç del món, si algú, passejant-me per Barcelona, em preguntés on té la seu l'ambaixada d'Espanya i poder-li respondre que està ubicada en una de les més cèntriques avingudes de la ciutat. I que encara que no li digués el nombre del portal, que no patís que no tindria pèrdua: és l'única bandera espanyola visible a Barcelona, tret d'alguna bandera onejant en el pal de popa d'algun vaixell ancorat al port de la capital de Catalunya, en visita oficial al nostre Estat! No tingui por que ja la veurà i no passarà de llarg!

ENGINYS DE GUERRA I PAU AL SERVEI DE LA HUMANITAT

2010-08-30T19:10:00.002+02:00

Han estat les noticies aparegudes en diaris i televisions i escoltades per ràdio referents a 33 miners xilens enterrats en vida, (però que sortosament estan vius i plens d'esperança de que els puguin treure aviat), el que em fa escriure aquest article.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit alemany, basant-se en un invent desenvolupat per un francès, va fer fabricar una espècie de carro de combat en miniatura que es movia sobre cadenes igual que un carro de combat normal. Aquest enginy era per fer molt mal. Les cròniques de guerra diuen, que un cop carregats aquests estris amb una bona càrrega de explosius de màxima potència, dirigien l'enginy sota els carros de combat o de camions carregats amb material bèl·lic ja fos armament o municions, i també els que anaven carregats de queviures pels soldats que estaven als camps de batalla. Eren com una mina anti carro, però amb mobilitat pròpia teledirigida.

El Mini-carro Goliat

A finals de 1940, després de recuperar el prototip d'un vehicle eruga en miniatura desenvolupat pel dissenyador francès Adolphe Kégresse, la Wehrmacht va encarregar a l'oficina de Carl FW, empresa de fabricació d'automòbils ubicada a Bremen, el desenvolupament d'un vehicle similar, que pogués transportar un mínim de 50 kg d'explosius. El resultat d'aquesta petició per part de l'Exèrcit alemany, va ser el SdKfz. 302 (Sonderkraftfahrzeug, "vehicles especials"), anomenat també Leichter Ladungsträger ('llum portador de càrrega'), o Goliat, nom més senzill amb el qual és comunament conegut.

Com funciona el Goliat?

El primer prototip de Goliat va aconseguir transportar finalment una càrrega que oscil·laria entre els 60 i 70 kg. El vehicle es dirigia a distància a través d'un control remot que el guiava, i que al seu torn estava unit a Goliat per una triple línia de cable telefònic connectat a la part posterior del vehicle. El destí de Goliat era només un; esclatar contra el seu objectiu i volar pels aires.

En un principi, els carros Goliat utilitzaven un motor elèctric, però a causa del seu alt cost (uns 3.000 Reichmarks), a més de la seva complexa i lenta reparació, cosa que passava sovint a causa de les condicions climatològiques que s'avariava el motor una vegada rere l'altra , es va decidir instal·lar un motor més senzill, encara que molt més fiable, que funcionava amb benzina. Aquest model va passar a denominar-SdKfz. 303.

Des del primer moment que es va començar a parlar d'enviar enginys al satèl·lit Lluna, es va tenir en compte de trobar la manera que la nau espacial que hi allunitzés pogués deixar-hi un enginy, que fos eficaç en extraure mostres lunars a fi i efecte de poder ser analitzades al laboratoris de la NASA, quan estem parlant dels viatges a la Lluna per part dels EE.UU. de Nord-amèrica.

Tot això a què ve a tomb?
Doncs ve a tomb, perquè si des de la Segona Guerra Mundial fins a data d'avui s'haguessin desenvolupat enginys semblants als aquí descrits per poder introduir-los a qualsevol mina on s'hagués d'extreure qualsevol tipus de mineral, potser la Humanitat s'hagués estalviat una gran pèrdua de vides humanes.
Aquests enginys o semblants, pensats per a la pau i no la guerra (l'alemany), podrien ser re-dissenyats per poder ser introduïts a dins les mines, a fi i efecte de picar el mineral a extreure i, seguidament, dur-lo a la superfície sense cap perill per les persones: i amb un cost zero de vides humanes o persones intoxicades de silicosis o nafrades per les explosions de grisú que algunes mines desenvolupen al seu interior.
Esperem i desitgem de tot cor, que els 33 miners que hi ha actualment sepultats en vida però vius a una mina xilena, siguin rescatats el més aviat possible, i serveixi d'escarment perquè a partir d'ara augmentin al cent per cent les mesures de seguretat a totes les conques mineres del món.
Mai més a la vida de les mines, hauria de passar una desgràcia tan gran com la que ha passat a Xile.

PILOTA VA, PILOTA VE!!!

2010-08-30T17:41:00.000+02:00

Si no vaig errat, crec que a cap plaça pública enjardinada i amb bancs per seure-hi i espais de lleure per a infants, no està permès de jugar-hi a pilota. Quan dic pilota m'estic referint a una pilota normal de reglament per a jugar a futbol.
No sé què passa a altres places públiques, però sí que puc donar fe del què passa a la Plaça Marcet. En aquesta plaça enjardinada, amb una gran font i bassa, espai delimitat per a infants i bancs per poder-hi reposar i si s'escau i se'n tenen ganes llegir una estona, existeix el latent perill de que a algú li engaltin una pilotada a la cara o a qualsevol part del cos, perquè gairebé sempre hi ha una colla d'energúmens que no respecten el descans i l'oci dels demés, i prenen la Plaça Marcet com si fos el seu camp de futbol particular.
Que lluny queda aquell respectable senyor uniformat i amb gorra de plat amb una placa a la solapa que deia més o menys: "Vigilant de Parcs i Jardins, Ajuntament de Sabadell". Actualment, ni a la Plaça Marcet ni a cap plaça pública, no s'hi veu mai la figura dissuadora de cap vigilant. Ni tan sols la promesa patrulla de la Guàrdia Urbana a peu!
A què hem d'esperar, a que a algú li etzibin una pilotada, li trenquin el nas i les ulleres, si emporta, cosa molt probable perquè gairebé sempre hi ha molta gent gran asseguda fent tertúlia, i després ja veurem què passa?
L'Autoritat corresponent que ho pot arreglar, no hauria d'esperar que hi passi alguna desgràcia.

UNA HISTÒRIA INCREIBLE, PERÒ CERTA

2010-08-10T11:19:00.000+02:00

La kafkiana historia que ve a continuació ha estat difosa per un programa de ràdio nocturn, des d'una emissora d'abast peninsular, la nit del 9 al 10 d'agost del 2010. El programa: “hablar por hablar”: cadena radiofònica; Cadena SER. Narrador de la historia: el pare d'un jove de 21 anys.
Els fets van tenir lloc aproximadament a les 10 de la nit del dia 9 d'agost, en un poble costaner i d'estiueig de la província d'Alacant.
En un control d'alcoholèmia muntat per la Guàrdia Civil, en un moment donat un guàrdia atura un cotxe conduit per un jove de 21 anys: el protagonista d'aquesta història, junt amb el seu pare com es veurà més endavant.
Li fan la prova de alcoholèmia i dóna un resultat de 0,26 grams per litre d'aire expirat. (Depenent de la manera de quantificar-ho, el límit és diferent: 0,5 grams d'alcohol per litre de sang i/o 0,25 grams per litre d'aire expirat). O sigui que el jove al qual se li fa la prova només es passa d'un gram. Pot ser motiu de sanció? Potser sí.
El jove, fa una trucada telefònica al seu pare explicant-li el cas. El seu pare diu que agafa un taxi (el cotxe que condueix el noi [això sí, amb carnet de conduir vigent] és el cotxe del seu pare i al cap de deu minuts el pare és davant de la Guàrdia Civil. El pare s'identifica com a pare del jove i comunica al guàrdia que li ha fet la prova al seu fill, que ell es fa càrrec del cotxe conduint-lo ell i enduent-se el seu fill cap a casa. (El fill, passant-se un gram del què està establert per llei, no mostra cap símptoma evident d'embriaguesa). Però quan la Guàrdia Civil s'aixeca amb la castanya torta...
I aquí ve el kafkià de la història: el guàrdia civil no deixa que el pare agafi el cotxe si prèviament no es deixa fer la prova d'alcoholèmia!!!
I el pare, s'encara amb el guàrdia i li diu que, en la condició de vianant en que ell es troba, ja que ha vingut en taxi i a més no ha begut ni vi per sopar, no li pot fer la prova de l'alcoholèmia. El pare li diu al guàrdia, que si vol fer-li la prova, primer la de deixar pujar al cotxe i posar el motor en marxa. I el guàrdia que no: que abans de pujar al cotxe li ha de fer la prova. I així en un estira i arronsa que va durar uns quants minuts, segons ha explicat el pare per antena aquesta matinada.
Resultat de tot plegat: el fill sancionant per passar-se un gram del que està marcat per la Llei i el pare sancionat per desobediència a l'autoritat!!!
El pare del noi, no ha dit per ràdio de quina manera van solucionar el marxar de tot aquell kafkià enrenou. Però suposo que a la fi, el pare es deuria doblegar a la insistència del guàrdia que abans de pujar al cotxe primer es deixés fer la prova d'alcoholèmia, i pagar en efectiu i amb el corresponent descompte la sanció imposada al fill.
Val a dir, en favor del pare del noi, que escoltant-lo per la ràdio, donava la impressió de ser un senyor molt culte, amb molta serenor, molt ben educat, amb una veu reposada i gens estrident i amb una gran sensació d'estranyesa i emprenyamenta continguda per haver viscut el que ha viscut aquesta matinada. Segur que a hores d'ara encara no ho ha paït.

NO VOLS BROU, DONCS ARA DUES TASSES!!!

2010-07-14T22:44:00.001+02:00

El dia 2 d'aquest mes de juliol, s'han complert seixanta anys justos d'aquell “famós” gol que el davanter de la “Selección Española” Telmo Zarra va “inflingir” a la “pérfida albión”, o sigui Gran Bretanya, en un partit sense pena ni glòria i, que tot hi guanyant Espanya (1-0) no va servir per a res, perquè Espanya no es va classificar per poder arribar a disputar la final d'aquell Mundial de Futbol que s'estava desenvolupant a Brasil el mes de juliol del 1950.
Bé, sí, el gol va servir perquè durant seixanta anys, l'hàgim hagut d'escoltar per ràdio i veure'l per televisió, tantes vegades com els hi ha donat la gana de fregar-nos-el pels morros. El Règim franquista va fer-ne bandera d'aquell gol, i se'n va servir força i molt per a la seva propaganda a la qual ens hi tenien tan acostumats.
Si aquell gol de'n Zarra sense transcendència va ser tan aprofitat pel Règim i pels qui el van succeir, doncs encara avui dia en parlen a la més mínima ocasió que tenen per fer-ho, ja ens podem preparar per aguantar, durant seixanta anys més o eternament, les mils i mils de vegades que haurem de sentir per ràdio i veure per televisió, el gol que va marcar l'Andrés Iniesta en la final de la Copa del Món de futbol contra la Selecció dels Països Baixos, i que va donar a Espanya la tan cobdiciada Copa del Món de Futbol. Sort que jo ja no els viuré seixanta anys més!

CARTA OBERTA AL SR. MONTILLA

2010-07-04T18:52:00.000+02:00

Senyor Montilla, vostè és President de la Generalitat, però no és, ni ho podrà ser mai, President de Catalunya. Per ser President de Catalunya, primer que tot s'ha d'estimar Catalunya. S'ha d'estimar la terra on un ha nascut i on un hi té enterrats els seus avantpassats. Cosa que no fa el cas amb vostè, que ha nascut i a vingut de terres totalment estranyes i llunyanes a Catalunya i que són les que vostè segueix estimant i recordant. Per tant, com pot estimar i desviure's per la terra catalana i els catalans i les catalanes? Vostè només estima i es desviu per la unitat de l'Estat espanyol, el PSOE i en Zapatero.
Vostè no governa per a Catalunya ni per a les catalanes i els catalans: vostè governa per fer feliç al seu amo, el PSOE i el seu dirigent principal en Rodríguez Zapatero. A vostè no li preocupa gens ni mica, què necessita realment el poble català. Només li preocupa fer content al PSOE i al seu amo a Madrid, perquè aquest el mantingui a la poltrona junt amb els seus socis de Govern, com si d'un cercle restringit d'amics es tractés. Això és el que són vostès: una banda d'amics, o no tan amics, que s'han reunit per estar al capdavant del Govern de Catalunya sense fotre brot, i cobrant una pasta gansa que els hi hauria de caure la cara de vergonya, a més de dilapidar el fruit dels nostres impostos i anar sempre en contra de Catalunya. Oblidis de Catalunya i plegui!!! Vagi-se'n a fangar a la seva terra, que el camp andalús necessita braços per treballar de valent i allà sabrà amb quina minsa quantitat mensual ha de viure un treballador del camp.
Senyor Montilla, no es preocupi home per l'Estatut! L'Estatut és mort! Però si canvia de pensament i si realment vol fer quelcom per Catalunya, cosa que dubto, engegui a passeig el PSOE i si m'apura fins i tot el PSC, i plantegis lluitar única i exclusivament per la independència de la nostra nació, si és que té pensat seguir vivint a Catalunya, és clar! Si el dissabte dia 10 vol anar a la manifestació que es preveu que serà més nombrosa en participació que la de l'11 de setembre del 1976, no hi vagi defensant l'Estatut. Vagi-hi amb una gran pancarta en la qual es llegeixi amb lletres ben grans, quina és la postura de la majoria de catalans i catalanes: vagi-hi defensant la independència de Catalunya. Però encara ho faria més bé, si unilateralment, proclamés la independència de Catalunya des del balcó del Palau de la Generalitat abans de deixar de ser el President de la Generalitat, emulant el seu antecessor Francesc Macià i Llussà, que ho va fer el 14 d'abril del 1931.
Vostè s'ha entestat en anar a la manifestació ( i tossudament voldria anar al davant), amb una gran bandera catalana i un cartell que digui que defensa l'Estatut. No usi la bandera catalana per fer reclamació d'una cosa que ja és morta i a punt de ser enterrada. La nostra Ensenya està cridada a representar coses positives per a Catalunya! Oblidis de l'Estatut, home, oblidis de l'Estatut! Ja no serveix per a res l'Estatut! Bé, sí, perdó, amb els exemplars de tots els Estatuts i el paper escrit que ha sorgit de totes les rotatives dels diaris i revistes parlant-ne, les catalanes i els catalans, que som de mena estalviadora, el que sí podem fer és eixugar-nos l'entrecuix i estalviar-nos de comprar paper higiènic uns quants dies!!! A més, merda amb merda, sempre lliga!!!

IMPRUDÈNCIES QUE ES PAGUEN AMB LA VIDA

2010-06-25T10:28:00.000+02:00

Vagi per endavant el més sentit condol per a tots els familiars de les tretze víctimes mortals hagudes en la catàstrofe de la nit de Sant Joan a l'estació de Castelldefels-Platja.
La pèrdua de vides humanes sempre és lamentable, siguin quines en siguin les circumstàncies en les quals s'han produït els òbits.
Però en el cas que ens ocupa, els lamentables fets s'haguessin pogut evitar.
Es comprèn perfectament, les ànsies que tenien els joves d'arribar a la platja i començar una gran i alegre revetlla de Sant Joan. Però això no és excusa per a no complir amb una normativa, que des de fa molts anys està establerta, (gairebé des de que es va inaugurar el primer ferrocarril), i que prohibeix creuar les vies del tren trepitjant els rails, per anar d'un costat a l'altra de l'andana o andanes o sortir de la mateixa estació.
A l'estació de Castelldefels-Platja, no fa gaire que s'hi van fer obres de remodelació. I es van tenir en compte totes les mesures de seguretat perquè els viatgers poguessin creuar d'unes andanes a altres amb totes les garanties i la màxima seguretat.
Degut a que per aquesta línia hi passen trens de llarg recorregut a gran velocitat, i que no s'aturen a moltes de les estacions des de Barcelona-Sants fins a Sant Vicenç de Calders o Tarragona, el servei de megafonia, que a més funciona amb dues llengües, català i castellà, adverteix reiteradament que no es creuïn les vies per la superfície i que es facin servir, o els passos elevats o els passos subterranis. Per megafonia també es diu, i també en uns cartells que ho anuncien, que degut a la gran velocitat que porten els trens de llarg recorregut i que no s'aturen en moltes estacions, els viatgers no s'acostin al bordó de l'andana, perquè el mateix rebuf que provoca el pas del tren a gran velocitat, se'ls podria emportar. La línia de seguretat està fixada, si no vaig errat, entre un metre i un metre i mig del bordó de l'andana.
En aquest lamentable succés, tots els avisos i prohibicions no es van tenir en compte per part del jovent i va passar el que va passar i que s'hagués pogut evitar.
Diuen que el pas elevat sobre les vies del tren estava tancat i que el pas soterrani va fer-se petit per l'allau de gent que hi volia passar.
El pas elevat estava tancat, degut precisament a que ja estava en funcionament el pas soterrani i els ascensors, i a que abans de la remodelació de l'estació, aquest pas era un colador de gent que agafava el tren sense passar prèviament per taquilla. Que l'haguessin pogut remodelar també de tal manera que servis per sortir de l'estació i no poder-hi entrar? Doncs sí. ADIF o RENFE o a qui correspongui l'obra, aquest pas elevat hauria de seguir donant servei a l'estació i no com ara que només és d'us exclusiu per als vianants que viuen a una i altra banda de la via del tren.
Es diu també, que el tren que es va veure implicat en el succés, no va accionar el xiulet advertint el seu proper pas per l'estació i que, a més, no duia encesos els fars. La caixa negra del tren ha demostrat tot el contrari. No es vulguin veure errors on no n'hi ha hagut per part de la companyia ferroviària, en uns lamentables fets que els errors els han comès altres persones.
Sigui com sigui, el mal ja està fet i aquests tretze joves ja no són amb nosaltres. Però aquest lamentable succés, hauria de servir d'escarment perquè altres joves que tinguin intencions de saltar-se la normativa, no ho facin. Mal que ens pesi, les ordres, avisos i prohibicions, són per a complir-les al peu de la lletra. Només actuant així es poden evitar grans i lamentables desgràcies com la de la màgica nit de Sant Joan, que aquest any, per unes quantes famílies, no ha esdevingut màgica: ha esdevingut tràgica.
Descansin en la Pau del Senyor, els tretze joves que han perdut la vida en tan tràgiques circumstàncies.

AMB LA VENDA LLIURE, S'ACABA LA DE CONTRABAN

2010-06-19T23:11:00.004+02:00

Al igual que les drogues, si la venda d'armes de foc fos lliure dintre de tot l'actual estat espanyol, poca feinada tindria la policia a desmantellar tallers clandestins de transformació d'armes de foc de tota mena.
A més prohibicions, més creixen els per a la policia il·legals negocis d'armes de foc. Els rumors, i quan corren rumors d'aquest tipus solen ser més veritat que rumors, diuen que a l'Estat espanyol hi ha més armes de foc il·legals circulant i en mans no necessàriament de delinqüents, que no pas les que es coneixen com a legals, pel sol fet de que hi ha un control estricte per par de la Guàrdia Civil, que és el col·lectiu que es cuida a l'Estat espanyol de la intervenció d'armes.
El quantiós arsenal d'armes de foc de tota mena trobat a Barcelona el dia 19 de juny,(veure foto superior), fa pensar que no només compren aquestes armes els delinqüents. Moltes armes de foc sortides d'aquest taller clandestí i que, òbviament, la policia no ha localitzat, no fóra res d'estrany que hagin estat venudes a particulars, que circulen pel carrer molt més tranquils si es saben portadors d'una arma de foc a la butxaca o sota l'aixella, davant a prevenir un possible assalt per part d'algun dels grups de delinqüents de tota mena que, cada dia més, campen per molts carrers de ciutats i pobles, com si del Chicago dels anys 20 i 30 del segle passat es tractés.
Molta gent té por i vol anar i va armada. I com que l'Estat espanyol té restringida i controlada la venda d'armes, qui vol comprar-se'n una acudeix a qui la hi pot proporcionar, munició inclosa, encara que li surti més cara que les de venda oficial i controlades per l'Estat.
Amb la venda lliure, s'acabaria el negoci del contraban d'armes de foc, al igual que si la droga fos de lliure circulació i adquisició, s'acabaria en un tres i no res el tràfic de drogues.

BURKA I NIKAP SÍ, BURKA I NIKAP NO

2010-06-17T11:30:00.000+02:00

Una meva amistat femenina, rossa natural, que li agrada molt viatjar, un bon o mal dia se li va ocórrer “baixar” fins al Marroc.
Només posar els peus a terra d'aquell país, va ser advertida, amb males maneres, que si volia seguir més enllà de l'aeroport i endinsar-se per la ciutat, havia de cobrir-se el cap amb un mocador, perquè estava prohibit que una occidental i a més rossa, lluïs la seva cabellera al vent. Al preguntar el per què d'aquella prohibició li van respondre, també de males maneres, que portar la cabellera rossa a l'aire era atemptar contra els principis morals i religiosos de la gent del país i incitar als homes a fer-los entrar en pecat, ¿!?. (Paraules textuals de la meva amistat).
La turista els hi va respondre, que la seva religió li permetia portar els cabells al vent i, si convingués, ensenyar alguna cosa més. (Però va haver de doblegar-se a les ordres que li estaven donant de posar-se un mocador al cap, molt a contracor. O ho feia així, o la feien fora).
L'emprenyamenta per part d'aquella gent va ser de jutjat de guàrdia. Responent-li, que en aquell país només hi havia una sola religió reconeguda, l'Islam, i que per tant ella s'havia d'amollar als mandats de les lleis del país, en quan a religió, i se suposa que també a altres lleis.
Què haurien de fer les autoritats de casa nostra davant l'allau de dones amb la burka i el nikap que s'està produint cada dia que passa, amb més assiduïtat?
Imaginem-nos per un moment, que sota una burka o un nikap, en comptes d'haver-hi una dona hi ha un delinqüent que, escudant-se en aquesta peça de roba, entra a una oficina bancària, a una caixa d'estalvis o a un lloc on ensumi que hi ha diners a robar, i cometi el delicte amb tota impunitat. Ho podria fer tranquil·lament, perquè sota la burka s'hi pot amagar un bon arsenal armamentista.
Per moltes càmeres de seguretat que gravessin la seqüència del robatori, seria molt difícil, per no dir impossible, que es pugués identificar a la persona causant del delicte. Com s'ha de solucionar el problema si a casa nostra les autoritats són tan permissives al deixar circular pels carrers aquestes dones vestides d'aquesta manera?
Si la religió d'aquestes dones cobertes de roba de dalt a baix les hi diu que han d'anar tapades, sense cap problema ho poden fer quan estiguin dins de casa seva. Si la religió les hi mana que precisament per sortir al carrer s'han de tapar de cap a peus perquè els mortals occidentals no puguin admirar la seva bellesa, doncs que no es moguin de casa. Els seus marits que es cuidin d'anar a comprar i fer totes les gestions necessàries d'una casa. Una altra solució és entornar-se'n tranquil·lament al seu país, que segur que allà no les hi prohibiran de sortir al carrer com si fossin fantasmes.
Ara sembla que les autoritats hi volen posar fil a l'agulla de les prohibicions. Però podria ser massa tard. Això s'havia d'haver fet des d'un principi: des del primer dia que va posar els peus en el nostre país una dona amb la cara tapada, ja se la tenia d'advertir que aquí només ens tapem la cara amb les disfresses de Carnestoltes, però que tot i així, tots i totes ens seguim coneixent.
Ah! I si algú de vostès és cristià/na catòlic/a i se li acut algun dia anar-se'n a un país islàmic per a viure-hi i bastir un temple per practicar-hi la seva religió, ho té molt cru. Vaja, que no li deixaran construir. Quantes mesquites hi ha a Catalunya des que els fills de l'Islam ha tornat a envair el país? Què ens manca, uns altres “Reyes Católicos” que els “convidin” a anar-se'n a llurs països? O en tenim prou amb les nostres autoritats per fer-los complir les lleis cíviques, de convivència i culturals de casa nostra?
De tota manera, que quedi ven clar que a mi particularment no em fan cap nosa. Però sempre i quant s'atenguin a les normes del nostre país. Són ells els qui s'han d'amollar a les normes del nostre país, no amollar-nos nosaltres a les seves lleis, com sembla que pretenen. No n'hi ha prou en fer veure que s'integren només intentant parlar la nostra llengua. Hi ha un cúmul de coses que haurien de tenir en compte si volen conviure entre nosaltres, igual que hauríem de tenir en compte nosaltres si anéssim a viure als seus països d'origen. O no?

UNA RECOMANACIÓ GASTRONÒMICA

2010-06-07T20:57:00.001+02:00

En múltiples ocasions, quan ens estem mirant una sèrie de televisió o una pel·lícula, ens adonem que hi surten llocs i establiments, o telèfons i adreces que, volent-nos-ho fer veure com a bo i cert, resulta que tot forma part dels mil i uns decorats que es fan servir per aparentar el que no és. Però no sempre és així.
És el cas, que diumenge dia 6 de juny, veient el capítol corresponent de la sèrie de TV3 “Ventdelplà”, va haver-hi dues o tres escenes que van ser gravades, l'una al pati jardí i l'altre a la façana del davant d'un hostal. A la façana del suposat hostal, s'hi podia llegir perfectament, en un cartell de xapa de ferro amb lletres retallades el següent: “Hostal Restaurant Bell-lloc”.
A l'igual que acostumo a fer en altres ocasions, (sempre tinc al meu costat quan miro la tele un bloc i un llapis...), en vaig prendre bona nota del que acabava de llegir.
Quan va acabar el capítol, vaig consultar a l'ordinador si l'esmentat hostal existeix, (ho faig sempre en casos semblants) si és real o és un decorat: doncs no, no és un decorat! “l'Hostal Restaurant Bell-lloc” existeix!
I avui, dia 7 de juny, i per allò de que som dilluns i els dilluns tanquen molts restaurants, a tres quarts d'una del migdia hi he trucat, car cercant per Internet em va sortir l'adreça i el nombre de telèfon, preguntant si tenien obert. Com que m'han dit que sí, per si de cas he reservat taula. No calia perquè només érem sis persones a dinar. M'ha atès molt amablement la Maria Rosa que, amb el seu germà Josep, crec que són els encarregats de portar el negoci, jo diria que familiar.
I on és aquest hostal-restaurant? Doncs en un encisador llogaret anomenat Riells de Montseny. Allà on s'acaba la carretera que neix dins el poble de Breda: (Breda = Ventdelplà); esteu al cas, oi?
M'ha dit el Josep, que allà s'hi han gravat moltes escenes de la famosa sèrie catalana de TV3 i també d'altres sèries. I també m'ha dit que hi van a dinar moltes persones de l'equip de producció de la sèrie, així com molts actors i actrius. No m'estranya gens que hi vagi tanta gent a dinar en un lloc que es pot considerar lluny de tot arreu i que s'hi ha d'anar expressament: no és un lloc de pas. Però a fe de Déu que paga la pena pujar fins allà dalt! S'hi menja de meravella.
M'ha servit el Josep unes faves a la catalana (collides del seu hort), amb botifarra negre, blanca i cansalada, menta, anís i no sé que més m'ha dit, que hi cantaven els àngels! La ració que em pertocava no m'he l'he pogut acabar, car m'ha dit que havia de deixar un forat pel segon plat, que ha constat de llata de vedella (amb barreja de bolets de collita pròpia i dels boscos de l'entorn), que no calien dents per mastegar-la de tan ben cuita que era! Es desfeia a la boca! Una delícia de carn! I una delícia de salsa per a sucar-hi pa.
De postres m'ha portat un flam d'ou, d'aquells que no enganyen quan aparenten que han estat fets a casa: casolà al cent per cent.
Ah! i mentre m'esperava que el Josep em portés el primer plat, li he fet quatre carícies a un fuet o llonganissa acompanyat de pa amb tomàquet, que també estava deliciós. Tot plegat regat amb un bon vi negre, gasosa, i després de les postres un tallat.
El lloc és ideal per desconnectar-se del brogit de la ciutat. Però hi ha una pega: encara que el nom diu “hostal”, no hi ha lloc per a dormir-hi. Temps enrere n'hi havia hagut, però al deixar aquesta activitat, no van treure-ho del cartell i només s'hi pot menjar, i molt bé.
La relació preu, qualitat, quantitat està dins del què es podria considerar normal pels temps que correm. El servei, (avui ha estat molt diligent), em sembla que els caps de setmana, que hi sol anar més gent, va un xic més lent entre demanar què vols menjar i servir-ho, així com un xic més d'espera entre plat i plat. Però és allò que diu l'adagi: “un bon dinar, fa de bon esperar”!
No hi tinc cap comissió en fer aquesta propaganda, però els que em coneixeu, de sobres sabeu que, si fos al revés, en diria tan mal com pogués del lloc, perquè no hi anés a menjar ningú. A mi, qui me la fa me la paga i amb les coses del menjar no consento que em prenguin el pèl i menys els quartos! Com que hi he menjat d'allò més bé i m'han fet bons tractes, es mereixen que es sàpiga per si algú més hi vol anar a menjar. Bon profit!

Salut i bones menges, tan a diari com els diumenges!!!

Vicenç

...PERÒ SI ESTÀ FOTUT I VOL MENJAR BÉ, CAP A CATALUNYA QUE SE N'HI VE.....!!!

2010-05-09T19:43:00.002+02:00

La dinastia borbònica, des del 1714, sempre ha anat en contra de Catalunya: l’ha injuriat, l’ha espoliat, l’ha insultat, li ha robat tot el que ha pogut, l’ha obligat a parlar una llengua que no era la seva, mentint a més, en un nefast discurs que va pronunciar el Borbó actual, dient que mai Espanya havia volgut imposar la seva llengua, el castellà, a Catalunya.
Actualment, el Borbó actual que el fan fer de Cap d’Estat, és incapaç de moure un dit en favor de Catalunya. No ha dit ni un mot, ni en favor ni en contra, en el tema de l’Estatut, ni ha fet cap comentari públic sobre el rebombori que fa dies s’està movent per Catalunya vers les consultes sobre la independència de la nostra Nació.
Tot demostra, que la dinastia Borbònica, res vol saber de Catalunya.
Però heus ací, que ara el Borbó coronat a dit està fotut. L’han d’intervenir quirúrgicament. Li han d’extirpar un petit nòdul que li ha sortit en un pulmó, tant se val si és el pulmó dret com si és el pulmó esquerra. El cas és, però, que sembla ser que en la seva estimada Espanya, no hi ha cap hospital que reuneixi les condicions per poder-lo intervenir. No hi ha bons hospitals a Madrid? No hi ha bons hospitals a València? No hi ha bons hospitals a Pamplona, que per cert és on van operar el que per llei havia de ser Rei d’Espanya amb en el nom de Juan II quan se’n va anar a l’altre barri el dictador Franco? Doncs sembla ser que no: que no hi ha cap hospital en condicions a tota Espanya que es pugui fer càrrec d’operar al Borbó major.
Tres cents i escaig d’anys tocant els collons a Catalunya, i ara és Catalunya de qui el Borbó se n’ha de refiar perquè el guareixin d’un nòdul que li han trobat al pulmó.
Igual passa amb el bon menjar: no hi ha bons restaurants a Espanya que hagi de venir la dinastia borbònica a atipar-se a Catalunya?
Quins reversos té la vida!
I perquè el senyor no sigui molestat i tota la família el pugui visitar amb tranquil•litat i sense interferències de cap mena, s’ha tancat al poble ras tota la setena planta de l’Hospital Clínic de Barcelona, que és l’hospital encarregat de la intervenció quirúrgica.
Quantes vegades s’ha hagut de refiar el Borbó major dels bons especialistes mèdics i dels hospitals catalans tot i dient-ne pestes de Catalunya i dels catalans?
Si no ens ha pogut veure mai, per què assoleix Catalunya per guarir-se i atipar-se?
Quina culpa hi tenim els catalans i les catalanes de que el Borbó major estigui fotut si a molts i moltes de nosaltres ja ens va bé que ho estigui, a veure si dura menys que un pastís al pati d’una escola?
Fins i tot fotut ens ha de venir a regirar?
Segur que a hores d’ara, pels voltants de l’Hospital Clínic, hi deu haver una fèrria vigilància que no deu deixar passar ni una mosca. Carrers tallats; voreres preses per la policia i potser fins i tot terrats amb escamots ben armats fins a les dents per un si de cas.
A moltes catalanes i molts catalans ens importa un cogombre el prestigi que pugui tenir el nostre benvolgut Hospital Clínic, al veure’s obligat a hostatjar-hi per una intervenció quirúrgica al Borbó que un mal dia l’assassí Franco va nomenar rei.
Si el Borbó està fotut, que vagi a guarir-se a un hospital espanyol, o a un hospital de Portugal o Roma que són els llocs, un per naixença (Roma) i l’altra per estància (Portugal), dels quals no se n’hagués hagut de moure mai.

MÉS DESPESES INNECESSÀRIES

2010-04-17T09:34:00.000+02:00

Sempre és lamentable la pèrdua de vides humanes, com la vida d’aquests quatre militars espanyols que han perdut llur vida en un potser evitable accident d’helicòpter en terres haitianes.
Però més lamentable és, el fet de que la ministra de defensa espanyola, Carme Chacón, viatgi a Haití per tramitar el repatriament dels militars accidentats i seguir la investigació del succés.
Qualsevol diria a aquestes alçades de la tecnologia en comunicacions, que no sigui possible saber, sense moure’s del Ministeri de Defensa, què ha passat amb l’helicòpter accidentat.
Si gairebé des d’un primer moment, aquí s’ha sabut el nom i cognoms dels militars que han perdut la vida en l’accident, perquè algú des d’allà ho ha comunicat al Ministeri de Defensa, què hi ha d’anar a fer la ministra de defensa? És una forta despesa que l’Estat espanyol es podria estalviar.
El Ministeri de Defensa s’ha de limitar a donar les ordres oportunes perquè els quatre militars siguin repatriats i, un cop dipositats els taüts en el pati de la caserna on pertanyien, dedica’ls-hi l’homenatge i honors militars que es solen fer en aquests casos.
La sola operació de repatriar els cossos dels militars accidentats ja li costa a l’erari públic de l’estat espanyol pagat per tots nosaltres un munt de diners. I a sobre encara li hem de pagar el viatge d’anada i tornada a la Carme Chacón, només per anar a Haití a treure el nas i fer-se la foto de rigor a costa, altra volta, de vides humanes?
Més valdria que aquestes despeses innecessàries se les estalviessin, o empressin els diners per causes més peremptòries que per tot l’Estat espanyol hi ha, com per exemple en pal•liar part de la misèria en que es troben moltes famílies degut a la crisi que s’arrossega des de fa tant de temps. La gent fotent-se de gana i sense poder pagar lloguers i hipoteques i la ministra de defensa dilapidant euros a tort i a dret amb accions que tranquil•lament es poden solucionar sense moure’s del ministeri. Una vergonya.

RÈQUIEM PER A UN HONRAT JUTGE ESPANYOL

2010-04-08T20:12:00.001+02:00

Bé. Deixem-ho, suposadament, en que el TSJ té raó i asseu al banc dels acusats al jutge Baltasar Garzón i el condemna per haver-se ficat, segons el TSJ, allà on no el demanaven. Però si el jutge Garzón no pot investigar els crims del franquisme i furgar en les desaparicions i en les fosses comunes, per què el TSJ no crea un comissió d'investigació per aclarir el que volia aclarir el jutge Garzón? No ho fan; no volen crear una comissió d'investigació, perquè tenen molta por a que, en les investigacions, surtin a relluï fets del passat ocorreguts des del 1939 fins ben enllà de la mort de l'assassí Franco. Uns fets que són punibles i que esquitxarien a molta gent que encara queda viva, si més no els autors dels fets, sí dels seus familiars i, aquests, són intocables. És per això que van tant en contra de Baltasar Garzón i no s'aturaran fins que l'enjudiciïn, el condemnin i l'apartin definitivament d'unes investigacions que el propi TSJ, per si sol, ja hauria d'haver començat a investigar just recuperada la democràcia. No ha estat així, i això l'únic que demostra és que Franco va morir fa més de 34 anys, però el franquisme i els seus defensors i seguidors segueixen ben vius i amb moltes ganes de seguir tocant els dallonses a la societat catalana i espanyola, sense ser ells imputats en res, ni posats davant els tribunals de justícia. És una pena que, una vegada més, l'Estat espanyol faci córrer rius de tinta pels diaris democràtics de tot el món, amb escrits que defensen l'actuació del jutge Baltasar Garzón i en canvi, dintre el propi Estat, qui l'hauria de defensar i recolzar només lluita per enfonsar-lo i treure-se'l del damunt com més aviat millor per no molestar a la rància dreta, que res ha oblidat des de quan ostentaven el poder i que es moren de ganes de tornar a ostentar. Compte que no ens fotin un cop d'estat en el moment menys pensat!

L'ACTUAL ESGLÉSIA NO ÉS LA DE CRIST

2010-04-04T20:24:00.000+02:00

Un dels clars i externs símptomes que aquesta Església no és la de Crist sinó que més aviat va en contra de l'Església de Crist és el fet de la quantitat de riqueses de les quals és posseïdora l'actual Església. Riqueses i possessions de les quals fa ostentació aquesta Església sempre que té ocasió per a fer-ho. Només cal veure el descomunal i impressionant anell papal que el pontífex llueix en l'anular de la mà dreta. Només aquest anell, que és d'or pur i massís, val una fortuna. No entrem en els tresors que atresora l'interior del Vaticà, i els tresors que es guarden en la immensa majoria de catedrals, seus, ermites, santuaris i temples parroquials de tot el món cristià. I amb persones a tot el món morint-se de fam! A això, ajuntem-hi els cotxes oficials i l'avió papal que, tot i pertanyent a la companyia aèria Alitàlia, és un avió Boeing 777 preparat especialment per al Papa i capaç de traslladar-se a qualsevol lloc del món des de l'aeroport militar de Ciampino. Imagineu-vos: l'avió papal s'enlaira i aterra en un aeroport militar italià! Serà pel seu passat pertanyent a les SS alemanyes del Tercer Reich? Com menys tafaners civils hi hagi pels voltants millor.
Jesucrist, per predicar, es traslladava a peu i calçant unes senzilles sandàlies fetes de qualsevol manera. El Papa fa servir sabates de diversos tipus i colors i sempre fetes a mida i mai va a cap lloc a peu. Bé, es suposa que a fer les seves necessitats fisiològiques sí que hi deu anar a peu. Així se l’empassi el forat del vàter!
Jesucrist, que se sàpiga, només va pujar a un senzill mitjà de transport: un ruc, el Diumenge de Rams, pel fet que ja estava molt cansat i pressentia la seva mort imminent. El Papa vesteix riques vestidures, totes fetes també a mida per un o diversos sastres de renom. Jesucrist sempre portava una gastada túnica de tela d'arpillera de sac que alguns historiadors diuen que sempre va ser la mateixa. S’assembla aquesta actual Església a la que va crear Jesucrist? No s'hi assembla en res!

SEGONA FASE DEL CRIM CONTRA LA SAGRADA FAMÍLIA

2010-03-27T11:11:00.002+01:00

Amb la posta en marxa de la tuneladora per fer passar el TGV arran de la Sagrada Família, ha començat la segona fase del sibil·lí esfondrament del Temple Patrimoni de la Humanitat. La tercera i última fase perquè definitivament s'esfondri, serà quan hi comencin a passar els primers TGV, si és que aguanta i no s'esfondra abans. D'aquesta manera, els somnis i els desitjos del PSC-PSOE, Tripartit, PSOE, Estat, i ADIF, s'hauran complert: veure per fi enderrocada la Sagrada Família que tanta nosa i basarda sembla que els hi faci, perquè és un referent mundial de Barcelona i Catalunya. Després, quant ja hagin estat retirades les runes del temple i en el solar resultant s'hi comenci a aixecar blocs d'habitatges de luxe, aniran per cercar la manera d'enderrocar la Casa Batlló, La Pedrera, el Parc Güell... Fins i tot poden ser capaços de cercar la manera d'eliminar el monument a Cristòfol Colom que hi ha al capdavall de Les Rambles, per allò de que com que ha sorgit la polèmica de si Cristòfol Colom era català i que va salpar del port de Pals (Baix Empordà) i sembla ser que tampoc els hi agrada, enderrocant-lo i plantant-hi cols en el seu lloc mataran la polèmica. En fi, que van de cara a carregar-se qualsevol cosa que digui en favor de Catalunya. I allò que diu l'adagi que les catalanes i els catalans de les pedres hem fem pans, aquesta vegada no es demostra. Perquè si totes i tots, com es diu vulgarment, tinguéssim un parell de collons, aquest TGV no hi hauria de passar mai arran de la Sagrada Família! Tota Catalunya s'hauria d'haver aixecat en rebel·lió per impedir la imposició d'aquest crim contra un símbol que ens identifica mundialment. Potser encara hi som a temps! Som-hi?

El ministre de Fomento, en Pepe Blanco, va dir que si haguessin triat un altre traçat pel TGV, això hagués endarrerit les obres de connexió amb França uns quatre o cinc anys més. I què? Amb els anys que es porten de retard, ja no ve d'aquí. Quatre o cinc anys més tampoc serien massa, si a canvi es podia salvar l'esfondrament de la Sagrada Família. Però com que els importa un cogombre si s'enfonsa...!!

SEGUNDA FASE DEL CRIMEN CONTRA LA SAGRADA FAMILIA

2010-03-27T11:07:00.000+01:00

Con la puesta en marcha de la tuneladora para hacer pasar el TGV rozando la

Sagrada Familia, ha comenzado la segunda fase del sibilino hundimiento del
Templo Patrimonio de la Humanidad. La tercera y última fase para que
definitivamente se derrumbe, será cuando empiecen a pasar los primeros TGV,
si es que aguanta y no se derrumba antes. De esta manera, los sueños y los
deseos del PSC-PSOE, Tripartito, PSOE, Estado y ADIF, se habrán cumplido plenamente: ver por fin derribada la Sagrada Familia, que tanta molestia y temor
parece que les causa, porque es un referente mundial de Barcelona y
Catalunya. Después, cuando ya hayan sido retiradas las ruinas del templo y en
el solar resultante se empiece a levantar bloques de viviendas de lujo, irán
para buscar la manera de derribar la Casa Batlló, La Pedrera, el Parque
Güell … Incluso puede que sean capaces de buscar la manera de eliminar el
monumento a Cristóbal Colón que hay al final de Las Ramblas, por lo
de la polémica de si Cristóbal Colón era catalán y que zarpó del puerto de Pals(Baix Empordà) y parece ser que tampoco les gusta, derribándolo y plantando en su lugar coles, matando así la polémica.
En fin, que van de cara a cargarse cualquier cosa que se diga en favor de
Catalunya. Y lo que dice el refrán que las catalanas y los catalanes de las
piedras hacemos panes, esta vez no se demuestra. Porque si todas y todos,
como se dice vulgarmente, tuviéramos un par de cojones, ¡este TGV no
debería pasar nunca rozando la Sagrada Familia! Toda Catalunya debería
de haberse levantado en rebelión para impedir la imposición de este crimen contra un símbolo que nos identifica mundialmente. Quizá todavía estamos a tiempo! ¿Vamos?
El ministro de Fomento, Pepe Blanco, dijo que si hubieran elegido otro trazado para el TGV, esto hubiera retrasado las obras de conexión con Francia unos cuatro o cinco años más. ¿Y qué? Con los años que se llevan de retraso, ya no importa. Cuatro o cinco años más tampoco serían demasiado, si a cambio se podía salvar el hundimiento de la Sagrada Familia. Pero como salvar el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia les importa un pimiento...

CURAS CORRUPTORES DE MENORES

2010-03-20T18:58:00.000+01:00

El Jefe de Estado de Ciudad del Vaticano, Benedicto XVI, expresa muchas lamentaciones y dice que los curas pederastas deben responder ante Dios y los Tribunales de Justicia, pero en ningún momento habla de destituir a todos estos sacerdotes que, a lo largo de muchos años, han abusado sexualmente de menores de edad. Y eso es lo primero que debería hacer. Primero desinvestirlos de curas. Pero desinvestirlos ante la misma multitud que los aclamó y aplaudió cuando los invistieron sacerdotes. A este grupo de corruptores de menores, se les debería hacer pasar la mayor vergüenza, primero con la desinvestidura, y luego ponerlos a disposición de la Justicia. Y si Dios existe, a medida que se fueran muriendo, Dios ya les pasaría cuentas.

Benedicto XVI, en ningún momento habla de destituciones, porque es notorio que hay muy pocas vocaciones al sacerdocio. Y si pone a unos cuantos de patitas en la calle, sus huestes quedarán muy escasas y diezmadas.

¿Y por qué no hay vocaciones al sacerdocio? Dicen que hay varias respuestas a esta pregunta. Pero la que más fuerza tiene, es la que responden muchos posibles curas, cuando alegan que no se hacen curas porque no se pueden casar.

Y esta ley que impide casarse a los curas, es precisamente la primera de las leyes que Benedicto XVI debería abolir, entre otras que hoy en día quizás ya no tienen ningún sentido de que los futuros sacerdotes las cumplan.

Si los futuros sacerdotes se pudieran casar, el tanto por ciento de pederastas bajaría en picado, por decir, incluso, que casi el número sería insignificante e incluso mucho más fácil de detectarlos, detenerlos, juzgarlos y condenarlos.

Si Benedicto XVI sólo se dedica a amonestar verbalmente a estos curas pederastas y a cambiarlos de diócesis alejándolos de los lugares donde han cometido los abusos sexuales a menores, el problema no quedará erradicado dado que, los sacerdotes desplazados, en la primera ocasión que tengan, volverán a tratar de corromper a menores.

La mejor solución sería destituir a todos y, una vez en la vida civil, hacerlos pasar por los Tribunales de Justicia, condenarlos y que pasaran el resto de su vida en un culo de mazmorra de cualquier castillo-prisión de ultramar, como por ejemplo «Le Chateaux d'If» cerca de Marsella, que es donde tuvieron encerrados a aquellos dos famosos personajes de ficción: Edmundo Dantés (el Conde de Montecristo) y el Abate Faria, de la famosa novela de Alexandre Dumas: «Edmundo Dantés o el Conde de Montecristo». Todos los pederastas juntos en aquella tétrica cárcel, seguro que el ambiente les haría perder las ganas de corromper a menores. Y de "Le Chateaux d'If» no salía nadie vivo, salvo Edmundo Dantés, que era el bueno de la novela. Porque vayan a saber, cuáles eran los motivos por los que fue condenado el Abate Faria!

CAPELLANS CORRUPTORS DE MENORS

2010-03-20T18:54:00.000+01:00

El Cap d'Estat de Ciutat del Vaticà, Benet XVI, expressa moltes lamentacions i diu que els capellans pederastes han de respondre davant de Déu i dels Tribunals de Justícia, però en cap moment parla de destituir a tots aquests capellans que, al llarg de molt temps, han abusat sexualment de menors d'edat. I això és el primer que hauria de fer. Primer desin-vestir-los de capellans. Però desin-vestir-los davant de la mateixa multitud que els va aclamar i aplaudir quan els van investir capellans. A aquesta colla de corruptors de menors, se'ls hi hauria de fer passar la gran vergonya de la desin-vestidura primer, i després posar-los a disposició de la justícia. I si Déu existeix, a mesura que es vagin morint, Déu ja els hi passarà comptes.

Benet XVI, en cap moment parla de destituir-los, perquè és ben notori que hi ha molt poques vocacions al sacerdoci. I si en fot uns quants al carrer, les seves hosts quedaran molt minses.

I per què no hi ha vocacions al sacerdoci? Diuen que hi ha vàries de respostes a aquesta pregunta. Però la que més força té, és la que responen molts possibles capellans, quan al•leguen que no es fan capellans perquè no es poden casar.

I aquesta llei que impedeix casar-se als capellans, és precisament la primera de les lleis que en Benet XVI hauria d'abolir, entre altres que avui en dia potser ja no tenen cap sentit de que els futurs capellans les compleixin.

Si els futurs capellans es poguessin casar, el tant per cent de pederastes baixaria en picat, per dir, inclús, que gairebé el nombre fóra insignificant i fins i tot molt més fàcil de detectar-los, detenir-los, jutjar-los i condemnar-los.

Si en Benet XVI només es dedica a amonestar verbalment a aquests capellans pederastes i a canviar-los de diòcesis allunyant-los dels llocs on han fet el mal, el problema no quedarà eradicat donat que, els capellans desplaçats, en la primera ocasió que tinguin, tornaran a intentar de corrompre menors.

La millor solució, seria destituir-los a tots i, un cop a la vida civil, fer-los passar pels Tribunals de Justícia, condemnar-los i que passessin la resta de la seva vida en un cul de masmorra de qualsevol castell-presó d'ultramar, com per exemple «Le Chateaux d'If» a prop de Marsella, que és on hi van tenir tancats aquells dos famosos personatges de ficció: Edmond Dantés (el Comte de Montecristo) i l'Abat Fària, de la famosa novel•la de Alexandre Dumas: «Edmond Dantés o el Comte de Montecristo». Tots els pederastes junts en aquella tètrica presó, segur que l'ambient els hi faria perdre les ganes de fer marranades amb menors. I de «Le Chateaux d'If» no en sortia ningú viu, tret de Edmond Dantés, que era el bo de la novel•la. Perquè ves a saber, quins eren els motius pels quals estava condemnat l'Abat Fària!!!

FOC AL BOS/FUEGO EN EL BOSQUE

2010-03-16T00:39:00.002+01:00

FOC AL BOSC

Degut a la gran catàstrofe generada per la immensa quantitat de neu caiguda el dilluns dia 8 de març del 2010, aquesta, ha malmès molts boscos. El pes de la neu ha esberlat, trencat i enderrocat centenars o milers d’arbres d’infinitat de boscos.
Ara, un cop fosa tota aquesta neu que ha caigut en els boscos i de cara, poc a poc, al bon temps, tot aquest brancatge malmès que s’ha quedat estès pel terra de les grans extensions de massa forestal que hi ha als llocs on ha nevat tant, es pot transformar en una gran teia que pot facilitar una encesa ràpida de tots aquests boscos.
Aquest gran perill d’incendi que corren tots aquests boscos, es podria pal·liar o fins i tot eradicar, si immediatament tots aquests boscos fossin netejats de tot aquest brancatge malmès que hi ha pel terra.
Varis mitjans de comunicació han fet saber, que un tant per cent molt elevat dels boscos de Catalunya són de propietat privada i, que els propietaris d’aquests boscos, es veuen impotents econòmicament, per pagar a brigades de persones perquè netegin llurs boscos.
Les presons són plenes d’homes i dones, que potser si se’ls proposés de netejar els boscos a canvi d’una considerable reducció de pena i un sou simbòlic, acceptarien de bon grat. Hi ha al Món moltes nacions que així ho fan. És el que en diuen treballar per la societat. Els presoners i les presoneres són a la presó perquè d’alguna manera han fet mal a la societat. Doncs aquesta mateixa societat, es podria cobrar el mal que li han fet admetent que els presoners desbrossessin els boscos i els deixessin de manera que un incendi gairebé fos del tot impossible.
Fa molts anys, quan per qualsevol motiu s’anava al bosc, gairebé sempre es topava amb una colla de boscaters els quals, alguns feien llenya per endur-se-la a casa o vendre-la i d’altres preparaven carboneres: o sigui que també recollien llenya que, ben amuntegada en unes piles que feien goig de mirar de ben fetes que eren, hi posaven foc per dins i al cap d’uns dies es transformava en un apreciat carbó, que d’aquí els venia el nom de carboneres.
Què se n’ha fet dels boscaters? Com és que ja no es fan carboneres als boscos? Com és que ja no hi ha llenyataires que van al bosc a fer llenya per endur-se-la a casa o per vendre-la?
Qui hi ha de cercar una solució per a la neteja dels boscos? S’ha d’esperar que tot aquest brancatge que s’ha produït degut a les fortes nevades, s’assequi i abans de que arribi el fort de l’estiu s’hagin de contemplar aquests mateixos boscos del tot encesos? S’ha d’esperar que cremin força i que potser hi tornin a haver bombers morts i ferits?
Si els propietaris dels boscos diuen que ells no hi poden fer res: qui ho ha de fer? El que està molt clar és que, així de bruts, no s’hi poden quedar per gaire més temps, perquè la bonança s’acosta i cada bosc pot esdevenir un polvorí.
Seria una bona pensada, també, que a més de fer netejar els boscos per personal condemnat a les presons, hi fessin participar els membres de les Forces Armades de l’Estat, en contes d’anar a jugar a fer la guerra a països llunyans on res se’ls hi ha perdut. Però la solució passa per ser cercada i trobada sense perdre més temps.

FUEGO EN EL BOSQUE

Debido a la gran catástrofe generada por la inmensa cantidad de nieve caída el lunes día 8 de marzo de 2010, ésta, ha dañado muchos bosques. El peso de la nieve ha resquebrajado, roto y derribado centenares o miles de árboles de infinidad de bosques.

Ahora, una vez fundida toda esta nieve que ha caído en los bosques y de cara, poco a poco, al buen tiempo, todo este ramaje dañado que se ha quedado extendido por el suelo de las grandes extensiones de masa forestal que hay en los lugares donde ha nevado tanto, se puede transformar en una gran tea que puede facilitar una encendida rápida de todos estos bosques.

Este gran peligro de incendio que corren todos estos bosques, se podría paliar o incluso erradicar, si inmediatamente todos estos bosques fueran limpiados de todo este ramaje dañado que ha quedado por el suelo del mismo.

Varios medios de comunicación han hecho saber, que un tanto por ciento muy elevado de los bosques de Catalunya son de propiedad privada y, que los propietarios de estos bosques, se ven impotentes económicamente, para pagar a brigadas de personas que limpien sus bosques.

Las cárceles están llenas de hombres y mujeres, que quizá si se les propusiera limpiar los bosques a cambio de una considerable reducción de la pena y un sueldo simbólico, aceptarían de buen grado. Hay en el Mundo muchas naciones que así lo hacen. Es lo que se dice trabajar para la sociedad. Los prisioneros y prisioneras están en prisión porque de alguna manera han hecho daño a la sociedad. Pues esa misma sociedad, se podría cobrar el daño que le han hecho, admitiendo que los prisioneros desbrozaran los bosques y los dejaran de modo que un incendio casi fuera del todo imposible.

Hace muchos años, cuando por cualquier motivo se iba al bosque, casi siempre se topaba con un grupo de leñadores y carboneros que, algunos hacían leña para llevarse a casa o venderla y otros preparaban carboneras: o sea que también recogían leña que bien amontonada en unas pilas que hacían gozo de mirar de lo bien hechas que estaban, se les ponía fuego por dentro y al cabo de unos días, de aquel montón de leña se obtenía un apreciado carbón, que de ahí les venía el nombre de carboneras.

¿Qué se ha hecho de los leñadores y carboneros? ¿Cómo es que ya no se hacen carboneras en los bosques? ¿Por qué ya no hay leñadores que van al bosque a hacer leña para llevársela a casa o para venderla?

¿Quien debe buscar una solución para la limpieza de los bosques? ¿Cabe esperar que todo este ramaje que se ha producido debido a las fuertes nevadas se seque, y antes de que llegue el fuerte calor del verano se deban de contemplar todos los bosques ardiendo? ¿Hay que esperar a que quemen con fuerza y que se tenga que lamentar, otra vez, la pérdida de vidas humanas en las filas de los abnegados bomberos, y más heridos?

Si los propietarios de los bosques dicen que ellos no pueden hacer nada: ¿quién debe hacerlo? Lo que está muy claro es que así de sucios no se pueden quedar por mucho más tiempo, porque la bonanza se acerca y cada bosque puede convertirse en un polvorín.

Sería una buena idea, también, que además de ser limpiados los bosques por el personal condenado en las cárceles, participaran miembros de las Fuerzas Armadas del Estado, en vez de ir a jugar a hacer la guerra a países lejanos donde nada se les ha perdido. Pero la solución requiere ser buscada y encontrada ahora mismo.

ANCHO PLAZAS DE APARCAMIENTO

2010-03-13T10:57:00.000+01:00

A raíz de una respuesta a la encuesta del D.S. del día 12/03/2010 referida a los aparcamientos de la ciudad, estoy muy de acuerdo con lo que dijo una señora:

que las plazas de aparcamiento son muy pequeñas y estrechas. ¿O es que acaso hacen los coches demasiado anchos? No lo sé. El caso es que quien pinta las marcas que delimitan el espacio donde representa que debe caber un coche, no debe saber
qué anchura hacen los coches anchos... Y los estrechos!
Con el actual modo de marcar los espacios dedicados a cada coche, cuando están aparcados dos coches uno al lado del otro, es de mucha dificultad salir o entrar del vehículo: y siempre con el peligro de no hacerle un rasguño al coche de al lado. Y
no me extiendo, al explicar las peripecias que deben hacerse, cuando unas de las últimas plazas que quedan libres en un aparcamiento de pago y subterráneo ¡está justo al lado de una gruesa columna!
Soy de la opinión, que a la hora de pintar las marcas en el suelo para delimitar la plaza de aparcamiento de un coche, estas deberían hacerse colocando un
coche con las cuatro puertas abiertas y marcando las líneas de limitación de espacio para aparcar a partir de un par de palmos más allá de las puertas abiertas.
Sí, sí, ya sé qué me dirán los que viven de este negocio: que en un espacio determinado, como más coches quepan mejor: más caja se hace. Esto es lo único que les importa: ¡hacer mucha caja! ¡Ni
piensan en la comodidad de los usuarios! ¡Si están estrechos que los zurzan! Deben pensar los propietarios de este tipo de aparcamientos.
Pues ya empezaría a ser hora de que miraran más por el usuario que por su bolsillo. Y tampoco estaría nada mal, de cara al usuario, bajar los precios de los aparcamientos de pago, dado que, de la manera que está hoy en día el Centro de la Ciudad, casi que uno se siente obligado a usar este tipo de aparcamientos si quiere ir de compras al Centro. Los usuarios de los
aparcamientos estarían muy contentos y los propietarios y propietarias de los comercios, también.

AMPLADA PLACES D’APARCAMENT

2010-03-12T20:05:00.000+01:00

Ran d’una resposta a l’enquesta del D.S. del dia 12/03/2010 referida als aparcaments de la ciutat, estic molt d’acord amb el que va dir una senyora: que les places d’aparcament són molt petites i estretes. O és que potser fan els cotxes massa amples? No ho sé. El cas és que qui pinta les marques que delimiten l’espai on representa que hi ha de cabre un cotxe, no deu saber quina amplada fan els cotxes amples... I els estrets!

Amb l’actual manera de marcar els espais dedicats a cada cotxe quan estan aparcats dos cotxes de costat, la feinada que hi ha per sortir o entrar del vehicle: i sempre amb perill de no fer-li una rascada al cotxe del costat. I no m’estenc en explicar les peripècies que s’han de fer, quan unes de les últimes places que queden lliures en un aparcament de pagament i soterrani està al costat d’una grossa columna!

Sóc de l’opinió, que a l’hora de pintar les marques al terra per delimitar la plaça d’aparcament d’un cotxe, aquestes s’haurien de fer col·locant un cotxe amb les quatre portes obertes i marcar les ratlles de limitació d’espai per aparcar a partir d’un parell de pams més a partir de la porta oberta.

Sí, sí, ja sé què em diran els que viuen d’aquest negoci: que en un espai determinat, com més cotxes hi càpiguen millor: més caixa es fa. Això és l’únic que els importa. fer força caixa! Ni hi pensen en la comoditat dels usuaris! Si estan estrets que els bombin, deuen pensar els propietaris d’aquests tipus d’aparcaments.

Doncs ja començaria a ser hora que miressin més pel usuari que per la seva butxaca. I tampoc estaria gens malament, de cara a l’usuari, abaixar els preus dels aparcaments de pagament, donat que, de la manera que està avui en dia el centre de la Ciutat, gairebé un se sent obligat a fer servir aquests tipus d’aparcaments si vol anar de compres al Centre. Els usuaris dels aparcaments estarien molt contents i els botiguers i botigueres del Centre, també.

MOSSO D’ESQUADRA O ADMINISTRATIU POLICIAL?

2010-03-07T11:45:00.001+01:00

El Cap de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona diu: «Però tan important com que vinguin més agents a Barcelona és que els mossos que ja hi treballem deixem de fer algunes funcions que no són estrictament policials. Així augmentaríem les patrulles al carrer.» I jo pregunto: cada vegada que surt una nova promoció de Mossos d'Esquadra de l'Escola de Mollet, tots els integrants van destinats a la patrulla, o un tant per cent va destinat a la part administrativa? Si una part van a la part administrativa, per què estudien a la mateixa escola que els que van destinats a la patrulla? A l'escola de Mollet només hi haurien d'anar els que veritablement volen ser estrictament policies de carrer o carretera com poden ser els Mossos de Trànsit i, per tant, en podrien entrar més a l'escola. I els que volguessin entrar d'administratius als CME, haurien d'anar a una altre tipus d'escola. Ara, de la manera que aparentment sembla que està muntat, a un/a Mosso d’Esquadra recent sortit/da de l'Acadèmia de Mollet, sembla ser que tant li poden dir que es fiqui dins un cotxe patrulla o dalt d'una moto de Trànsit, com que s'assegui en una taula a passar expedients. No ho trobo coherent que tots i totes hagin d'estudiar per a fer de tot. Una cosa és l'estrictament policial i l'altra l'administrativa.

Si per exemple en un curs entren mil futurs i futures Mossos d'Esquadra (nombre que el ciutadà entén que seran mil policies més al carrer o a la carretera), però d'aquests se n'aparten 300 o 400 per a administratius, ja ens trobem que per a fer de policies en queden només 700 o 600 i ja hi tornem a ser amb el dèficit de contingents policials per garantir la seguretat del ciutadà.

Crec convenient que hi hauria d’haver dos tipus de convocatòries: una estricta per ser veritablement Mosso d’Esquadra i una altra convocatòria per ser administratiu dintre del cos policial, sense cap possibilitat, ni uns ni altres, de canviar de lloc de treball, exceptuant aquells o aquelles que, previ el corresponent curs de formació per el canvi, així ho demanessin.

També hi tenen molt a veure els Mossos i Mosses d’Esquadra que no precisament fan patrulla per carrers i carreteres. També hi ha els Mossos i Mosses d’Esquadra que tenen cura de vigilàncies varies, com presons, jutjats, Parlament, Palau de la Generalitat, escortes a polítics i personalitats: etc., etc. Tots aquests contingents, per força han de ser policies: aquestes tasques no les poden fer els adscrits a la branca administrativa de la policia autonòmica. Raó per demés que a l’Escola de Mollet només hi haurien d’entrar a estudiar els i les que en el futur, si acaben bé el curs, hauran de ser només policies.

UN LLIBRE PRÀCTIC

2010-03-02T11:39:00.001+01:00

Algunes llengües diuen que és contraproduent. Altres diuen que, a més de ser contraproduent, fa de mal educat. El cas és, però, que hi ha molta gent que quan menja a taula, generalment si es va sol, bo i menjant els hi agrada llegir. Generalment un diari. Com a segona opció una revista i, altres, pocs, llegeixen un llibre.

Tota aquesta gent solitària que llegeix a taula mentre esmorza, dina o sopa, moltes vegades en comptes de llegir un diari o una revista llegiria gustosament un llibre. Però què passa? Que el llibre, a taula, és molt més difícil de llegir. Per què? Doncs perquè, generalment, un llibre obert, mai queda obert com si fos un diari. Aleshores, per poder llegir bé, s’ha de llegir aguantant-lo amb les dues mans. I és obvi que si s’ha d’aguantar un llibre amb les dues mans, amb quina mà s’esmorza, dina o sopa?

Proposo, que en totes les edicions de llibres considerats els més venuts, es faci una edició especial pels qui acostumen a llegir a taula. En què consistiria aquesta edició especial? Molt senzill: es tractaria de editar un llibre en format bloc de notes. O sigui un llibre que no dugués el llom rígid normal: que dugués, en comptes del llom rígid normal, una espiral com porten la immensa majoria dels blocs de notes. D’aquesta manera, en posant el llibre sobre la taula com si fos un bloc de notes, la seva lectura es faria amb més comoditat donat que quedaria absolutament obert i pla al damunt de la taula. I amb una mà es podria menjar, que sol ser el més normal del món, i amb l’altre, quan toqués, canviar de pàgina amb tota facilitat sense que el llibre es tanqués com sol passar amb un llibre normal.

No fóra gens estrany, que els llibres de més èxit i per tant els més venuts en edició normal, si els fessin en versió bloc de notes amb espiral, se’n venguessin molts més, donat que llavors sí que molta gent els compararia per llegir-los bo i esmorzant, dinant o sopant.

I com que una vegada que vaig donar una idea no havent-la patentat, algú me la va copiar fent-s’hi molt ric i em vaig quedar amb un pam de nas, adverteixo a editorials amb possibles ganes de fer efectiva aquesta idea, que la mateixa ha estat patentada i per tant per dur-la a terme, se m’ha de demanar autorització. En cas contrari, s’hauran d’atendre a les conseqüències de les possibles demandes judicials que els hi pugui interposar.

SÓN NECESSÀRIES TANTES MACRO CASES DE PROSTITUCIÓ I TANTES BAGASSES?

2010-02-14T20:37:00.002+01:00

A La Jonquera no saben com fer-ho per eradicar les prostitutes i la prostitució i menys ara que un jutge, –que podria ser el més putero dels humans–, ha donat permís perquè segueixi la construcció d’un macro prostíbul al conegut poble fronterer.

A 126 quilòmetres de La Jonquera, carretera avall i arran de mar, per més senyes a Mataró, no un si no dos macro bordells, són a punt de construir-s’hi.

Quantes cases de marcolfes, puticlubs o meretrius de carretera hi ha des de Mataró fins a La Jonquera? Per comptar-les, millor és fer-ho a peu perquè fer-ho amb cotxe és perillós: s’ha de badar massa!

Són necessàries tantes fulanes i tants bordells?

Quantes rameres catalanes o espanyoles exerceixen l’ofici més antic del món tant a Catalunya com a l’Estat espanyol? Molt poques. La majoria de cortesanes, són noies reclutades, amb enganys, a països de l’Est d’Europa i, altres, a països africans i sud americans, prometent-les-hi una bona feina a casa nostra o a l’Estat espanyol. No són furcies per vocació: són furcies per obligació! Obligades a prostituir-se sota amenaces de fer molt mal als seus familiars, que s’han quedat als països dels quals elles han estat, com aquell qui diu, arrancades a la força. Que poques n’hi deu haver de prostitutes per vocació! Tret de quatre dones, (casades o solteres), que practiquen l’ofici més antic del món, perquè amb el cony es paguen la droga, el mam i quatre galindaines per aparentar un luxe, que potser treballant amb altres oficis no es poden permetre però volen tenir com sigui. Quedarien esglaiats i amb protuberàncies al front uns quants marits, si sabessin on van a passar unes hores llurs esposes! Com també s’esglaiarien moltes esposes, banyudes a l’efecte, si sabessin on van molts marits quan diuen que van al futbol o a fer la partideta al bar! Les primeres se’n van una estona a fer diners amb el “conill” i els segons se’n van de tronc ves a saber si amb alguna de les anteriors citades sense saber qui són, és clar!

Però al que anem. Per què no hi ha una llei que prohibeixi de totes totes la prostitució com a negoci de màfies internacionals? La resposta podria ser aquesta: molts dels que tenen la potestat per dictar lleis en contra de la prostitució com a negoci mafiós i internacional, pot ser que siguin els mateixos que hi tenen interessos en els mateixos negocis de prostitució. No es tiraran pedres al seu propi terrat, oi?

La prostitució, així com la droga i el contraban d’armes, així com el blanqueig de capitals, mouen milers de bilions d’euros o dollars: –sí, ja està ben escrit ja–, bilions de dollars o d’euros arreu del món. I en tots aquets il·lícits negocis, tothom s’ensuma que hi ha gent de les altes esferes que hi és implicada. Com fins i tot i són implicats Governs sencers i nacions senceres, que només viuen d’aquests execrables negocis. Per què sinó, aquest afany desmesurat d’obrir tants bordells arreu i amb aquesta permissivitat per part d’algunes autoritats? Doncs se suposa que per el desmesurat afany i gasiveria de fer molts diners mal sigui il·legalment, ja que, dit de passada, a vegades és la manera més fàcil de fer-ne molts de diners.

Qui hi ha al darrera d’aquests permisos de construcció i obertura de macro bordells? Potser no se sabrà mai. I si alguna vegada se sap, el que hi estigui implicat serà un personatge tan famós i poderós, que es podria dubtar o gairebé assegurar sense por a equivocar-se, de si serà jutjat degudament i empresonat tal qual es mereixeria. Diuen que la corrupció també arriba a alguns jutges. Proves hi ha a la Història que així o corroboren. Quants n’hi ha hagut, de famosos i coneguts delinqüents, que han sortit absolts de processos molt feixucs perquè alguns magistrats han estat ben “untats”?

De tota manera i fent un apartat a tot el que s’ha escrit més amunt, es pot dir i assegurar que sí, que de meuques sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. I d’homes disposats a servir-se’n de les prostitutes també. Però les barjaules haurien de ser voluntàries. Que exerceixin aquesta professió per decisió pròpia. Que no estiguin controlades per cap màfia. Que ofereixin els seus serveis en llocs dignes i a recer de mirades estranyes i de formació d’escàndols. Que disposin de totes les mesures sanitàries i que la Seguretat Social les recepti com a medicament terapèutic per apaivagar els desitjos sexuals i incontrolats dels violadors. Així com també, per part dels metges de la Seguretat Social, estendre receptes de coit a tot home que ho necessités i no disposés de diners per anar com es diu vulgarment de putes, sempre hi quan fos un home sense parella amb qui poder compartir els seus desitjos sexuals.

PROU MUTISME I SUBMISSIÓ!!!

2010-01-31T10:57:00.001+01:00

Davant la desvergonyaria que ha demostrat el ministre Corbacho arran de l’estafa en la revisió de les pensions d’enguany, les pensionistes i els pensionistes de tot Catalunya i de l’Estat espanyol hauríem de sortir al carrer per protestar enèrgicament.

No pot ser que sempre, en circumstàncies de crisi que el mateix Govern central ha provocat, acabem pagant sempre les persones que menys recursos tenim. I a més, amb sibil·lins i maquiavèl·lics enganys.

Hauríem de sortir al carrer, dic, però no quatre gats com gairebé sempre sol passar en segons quines manifestacions reivindicatives. Hauríem de sortir al carrer a protestar TOTES i TOTS les/els pensionistes de Catalunya concentrats davant la Conselleria corresponent de la Generalitat i les/els pensionistes espanyols/es davant del ministeri del que n’és titular el Sr. Corbacho, que és cap i a la fi qui dóna les ordres per humiliar-nos econòmicament, ho anar-nos-en totes les pensionistes catalanes i tots els pensionistes catalans cap a Madrid, per recolzar i fer costat a l’allau de pensionistes provinents de tot l’estat espanyol que cap allà s’haurien de dirigir amb voluntat d’engruixir una gran manifestació de protesta i reivindicació.

Però aquest sortir al carrer a protestar, no hauria de ser cosa d’unes hores: no! Hauria de ser cosa de, si convingués, de dies, setmanes, mesos i el que fes falta, fins que ens fessin cas i ens paguessin les pensions que per dignitat ens pertoquen. No crec que la policia antiavalots ens tragués del carrer a garrotades. O potser sí. Perquè d’un Govern socialista, suposadament d’esquerres, aliat amb els dretans del PP només per massacrar al poble, no es pot esperar res de bo.

I afegir a la protesta, l’abolició total de l’ IRPF i per tant deixar de fer la tan temuda declaració de renda anual. O dit d’una altra manera més contundent: cap persona pensionista hauríem de pagar cap tipus d’impost. Durant el llarg de la nostra vida laboral, els impostos els hem pagat amb escreix. Per què no ens deixen gaudir dels últims anys de la nostra existència amb pau i tranquil·litat i amb uns calerons per poder fer els viatges que potser quan treballàvem no havíem pogut fer? Per què cobrar impostos a qui hagués tingut la sort de fer-se amb un petit estalvi? Que no hem pagat ja al llarg de la nostra vida els impostos corresponents a llur mesada? Fins i tot a la vellesa ens han de massacrar econòmicament?

Deixant-nos viure tranquils, també donaríem vida a altra gent que tingués negocis d’oci i hostaleria, així com a agències de viatges, ferrocarrils i autocars. És allò de que «poc fa molt». Perquè si tinguéssim unes pensions dignes, encara que els preus per a nosaltres haurien de ser especials a la baixa, al ser molts i moltes els qui viatgéssim, tots els estaments més amunt indicats hi anirien bé perquè omplirien sempre. A part, clar està, de poder seguir gaudint amb més bones prestacions, tots els viatges que puguin programar l’IMSERSO, la Generalitat o els Ajuntaments.

Quan comencem la protesta? Jo he donat la idea, però no tinc poder de convocatòria. Si algú en té, que ho posi en pràctica ben aviat i ens convoqui a totes i tots els/les pensionistes per a protestar i reivindicar el que és nostre i el Govern ens nega i a més ens roba amb premeditació i traïdoria.

Per unes pensions dignes: SORTIM AL CARRER PENSIONISTES!!!

AI, AI, AI, AQUESTS “URBANITES”...!!!

2010-01-29T12:42:00.000+01:00

"Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era". Aquest adagi val per a totes aquelles persones que es queixen del soroll de les campanes, de les esquelles dels bous, vaques, bens i cabres i de la pudor dels fems, i l’udolar dels gossos i llops si n’hi ha, quan van al poble a passar-hi l'estiu o el cap de setmana.

El poble de pagès sempre ha estat així. Han de entrar-hi forasters que ho han de capgirar tot? Per què?

La gent dels pobles on preval la pagesia, tota la vida que hi ha viscut envoltada dels repics de campanes, dringar d'esquelles i picarols dels cavalls i les mules i muls de tir i d'omplir-se els nassos amb la flairosa olor de mil i un tipus de merda que per tot arreu s'ensuma. I per cert que tota aquesta gent dels pobles de pagès, solen viure molts anys i molt sans.

També diu un famós adagi català que "la merda engreixa". Així doncs, els urbans de les grans ciutats, si no volen sentir-se molestosos per les excel·lències del camp i dels pobles de pagès, val més que no es moguin de casa. I si al costat de casa roman un temple amb un bon campanar que deixa sentir les seves campanes, que canviïn de domicili, car ja no hi haguessin hagut d'haver anat a viure al costat d'un temple, si no volien ser molestats pels tocs de campana.

Som moltes les persones que quan pugem a Montserrat, si no sentim els captivadors, corprenedors i meravellosos sons de les campanes del monestir, sembla com si talment ens manqués quelcom. Quan anem als pobles, igual.

Quan aquests queixosos "urbanites" van al poble, el que haurien de fer és caminar força i fer força activitats. Ja veurien com a l'hora d'anar a dormir, no sentirien les campanes ni res en tota la nit! És el que solen fer la gent pagesa del poble, que durant el dia trisquen d'allò més i quan agafen el llit, ni campanes ni esquelles, ni mugits, ni gossos; res no senten ni res els desvetlla, només que el cant del gall que anuncia el nou dia! Per què? Doncs perquè van cansats. Si els "urbanites" es passen tot el dia de panxa al sol de muntanya, a la nit no tenen son i qualsevol remor els molesta. Això és com les persones que un mal dia varen tenir la mala pensada de comprar-se un pis (barat, que per això era barat!), a prop o al costat d'un aeroport. Ara es queixen de que els avions fan soroll! I quan van comprar el pis, no se'n van adonar que els avions feien soroll i a més van ser els primers en ocupar aquell lloc? Són ben bé ganes de tocar els dallonses!

Campanes al vent tocant a sometent! Campanes voleiant i a missa convidant! Que no s'aturi el voleiar de campanes en tots els campanars de Catalunya! Aquestes mateixes campanes han de tocar a rebat, amb so joiós i alegre, el dia que Catalunya assoleixi la Independència que no és a trigar!

REFÚS TOTAL A L’ESTATUT I DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA.

2010-01-07T12:41:00.001+01:00

Per què hem d’esperar les catalanes i els catalans que el Tribunal Constitucional emeti una sentència, favorable o no, sobre l’Estatut d’Autonomia?

És de suposar, que la sentència donarà a conèixer un Estatut del tot mutilat. Un estatut que valdrà menys que el paper higiènic. Per tant, els del TC ja se’l poden quedar per eixugar-se’n el cul. Les catalanes i els catalans, no necessitem per a res un document inútil.

Ens estem preocupant massa per un Estatut que ja fa dies que ha quedat obsolet. No val res: paper mullat.

Aquí només hi cap una resposta: Independència!

I som totes les catalanes i tots els catalans que veritablement ho som i ens en sentim, els qui hem de fer un pas ferm endavant per proclamar la nostra independència. La nostra cultura de segles, així com la nostra llengua, no es poden perdre: no podem deixar-les perdre. És la nostra arma pacífica, junt amb el diàleg, el seny i fer les coses com cal!

Les catalanes i els catalans de soca rel, però també els qui han vingut d’altres terres, i que veritablement confessen sentir-se catalanes i catalans, som els qui ens ho hem de creure el fet que som filles i fills de la nació catalana. Si nosaltres no comencem per creure'ns-ho, qui ens ho ha de fer veure? Ningú. I menys els qui tant ens odien de la veïna nació espanyola.

Nosaltres, les catalanes i els catalans, sempre ens hem de comportar com si ja fes dies que som independents. Des del mateix moment en que, per desgràcia nostra va morir al llit l’assassí dictador Franco, que aviem de comportar-nos com un poble independent. Malauradament, en vida del dictador això no era possible, tot i que Déu n’hi do de la resistència contra el franquisme que van demostrar moltes catalanes i molts catalans, deixant-hi la vida pel camí cap a la llibertat en més d’una ocasió.

Ara que representa que hi ha llibertat des del gloriós dia 20 de novembre del 1975 en que va morir el dictador, les catalanes i catalans hem de demostrar a Espanya i al món, d’on venim, qui som, què volem i on anem o volem anar. I ni Espanya ni ningú ens ho pot impedir.

Per tant, no hauríem d’acceptar l’Estatut que surti de les urpes del TC totalment mutilat i esgarrapat, i proclamar la independència de Catalunya el més aviat possible.

Però, repeteixo, creiem-nos que som catalanes i catalans! Tinguem-ne plena convicció de qui som! Creiem-nos que som els hereus i les hereves d’uns avantpassats que van lluitar molt per la seva llibertat, així com hereves i hereus d’una gran nació, la catalana, que ja era forta i sobirana molts segles abans de què ho fos la nació que per la força de les armes encara ens té sota el seu jou i, que si no fem res per aturar-ho, seguirà, Déu no ho vulgui, pels segles dels segles subjugant-nos.

NO COLAPSEU ELS TELÈFONS AQUESTA NIT!!!

2009-12-31T13:09:00.000+01:00

El ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme recomana felicitar l'any nou per correu electrònic o per les xarxes socials com a alternativa a les trucades telefòniques que poden saturar la xarxa en el moment crític que va des de les 00.00 hores a les 02.00 hores l'1 de gener .

Com cada any, el ministeri d'Indústria recomana realitzar les trucades abans de les 00.00 hores, però com a alternativa proposa el correu electrònic, les xarxes socials i també enviar missatges a mòbils a través d'Internet, o enviar missatges curts amb antelació suficient.

En les trucades, recomana que siguin de poca durada i espaiar els re-intents de trucades fallides per evitar la sobrecàrrega.

Per a les trucades internacionals, assenyala que s'han d'ajustar a l'horari de canvi d'any del país de destinació.

Recorda que no han de respondre els missatges multimèdia amb altres del mateix tipus si en la resposta només s'introdueix un missatge de text, ja que d'aquesta manera s'ajuda també a no saturar la xarxa.
Internet

Per la seva banda, Facua-Consumidors en Acció recomana l'ús d'Internet per evitar "l'excessiva despesa" que suposen els milions de trucades telefòniques i missatges de mòbil que s'efectuen per Cap d'Any.

Segons ell, el correu electrònic, les xarxes socials i la missatgeria instantània són alternatives gratuïtes i més fiables que els missatges de mòbil i les trucades en una nit en què les xarxes de telefonia a més solen sobrecarregar-se.

"Els consumidors poden fer amb els seus diners alguna cosa més útil per celebrar l'Any Nou que regalar a les telefòniques, que apliquen tarifes desproporcionades per l'enviament de missatges i l'establiment de cada comunicació", va subratllar.

...I UN ALTRE ANY QUE SE'N VA I UN ALTRE QUE VE!!!

2009-12-31T13:00:00.000+01:00

Avui per totes les cantonades
es celebrarà l'entrada de l'any novell,
mentre per totes les canonades,
feixuc s'escolarà l'any vell.

Per carrers, pobles viles i masos
els menuts de la casa cercaran,
l'inefable home dels nassos,
que per cap racó del món trobaran.

Cap aquí i cap allà tothom es mou,
fent força gresca i xerinola
i un cop celebrat l'Any Nou,
per tothom aigua de farigola.

Oblidem aquest any que avui s'acaba,
brindem per l'any que demà encetem,
que l'amistat mai deixi de ser emprada
i que sempre com a amics ens estimem.

FELIÇ ANY NOU, AMICS!!!

Vicenç

AQUELL CARO DEL VI....

2009-12-29T12:26:00.001+01:00

Escoltant per la ràdio unes queixes d'uns agricultors, que es queixaven dels preus que ells reben per llurs productes i els preus que després en fan pagar a les grans superfícies i tendes i botigues en general per culpa dels especuladors i intermediaris, em venen a la memòria unes estampes de joventut que passo a continuació a explicar.
Quan jo tenia potser uns 7 o 8 anys que ja començava a entendre una mica les coses i fins ben bé a complir els 13 o 14 anys, recordo que cada dissabte, entre mig matí i volts de migdia, pel meu carrer passava un carro de vela molt gros i tirat per només un cavall de tir també molt gros i valent, carregat amb moltes matèries: vi, oli, patates, tomàquets, ous, les hortalisses que tocava per temporada i moltes coses més que ara no recordo.
Aquest carro el portava un pagès amb boina i vermell de cara i panxut, amb una cara de felicitat i d'estar més sa que les verdures que duia dins el carro i això que eren collides del dia abans. Venia de Castellbisbal. Jo visc a Sabadell! Imagineu-vos quin viatge feia el bon pagès, per poder venir a Sabadell a vendre els seus productes.
Una vegada, la meva mare li va preguntar a quina hora sortia de Castellbisbal per venir a Sabadell. Si no recordo malament, em sembla que va respondre-li que sortia del seu poble cap allà les dues de la matinada. O sigui que si començava a vendre al meu carrer,(i carrers del voltant) per exemple a les nou quarts de deu, volia dir que s'havia passat unes set hores a la dolenta carretera que llavors hi havia per anar de Castellbisbal a Sabadell passant per Sant Quirze del Vallès. Recordo el cognom d'aquell bon pagès, però no l'escric aquí perquè potser els seus hereus es podrien molestar. I tan bon home que era!
Aquell bon pagès, pel dir de la meva mare, venia els productes que conreava molt per sota del preu que en aquell temps es pagaven a plaça o a qualsevol tendeta de barri i encara hi feia negoci, sinó no s'hagués mogut de casa.
Em sembla que cap allà les tres de la tarda, el bon pagès tot fen un mos assegut a la davantera esquerra del carro i amb un sonor “osquei matxo!” Es posava en marxa per tornar-se'n cap a Castellbisbal que, pel cap baix, no és d'estranyar que hi arribés passades les deu de la nit.
I això cada setmana, crec que durant tot l'any. I que jo recordi, mai en el camí de tornada que aviat se li feia fosc, li havien robat la bossa i això que cada setmana se l'enduia ben plena de les vendes que havia fet a quatre carrers de Sabadell.
S'haurà de tornar a recórrer al “carro del vi” del pagesos, per poder comprar coses del camp fresques i sanes, i a un preu just que hi surti guanyant el pagès i també el comprador del producte?
Quan faran fora els especuladors i els intermediaris, que s'estan enriquint a costa del pagès i dels ciutadans que comprem els productes en les superfícies comercials i botigues de tota mena a preus abusius i prohibitius?
Aquesta lacra d'especuladors i intermediaris, estan carregant-se el Camp, l'Agricultura i la Ramaderia. I el fotut del cas és que el Govern els hi ho permet!
Els pagesos, agricultors i ramaders d'avui en dia, crec que encara ho tenen més bé per anar a vendre personalment els seus productes, car ja no caldria llevar-se a la una de la matinada per sortir a les dues: avui en dia, amb els bons vehicles motoritzats que hi ha al mercat, en poca estona de camí s'arriba a tot arreu.
Per què no es decideixen els pagesos, agricultors i ramaders a sortir a vendre llurs productes per viles, pobles i ciutats i poder evitar així els especuladors i intermediaris?
Podrem tornar a gaudir del tric-trac del “carro del vi” pels nostres carrers?
Haig de dir que un altre dia de la setmana, també passava un camió amb una gran cisterna plena d'aigua de mina, (pel meu carrer en passaven dos de diferents Fonts. Passava el camió que duia aigua de la Font de Can Llobateres i un altre que portava aigua de la Font de Sant Feliu del Racó) que venien a tota persona que sortís al carrer amb qualsevol estri, ja fos un càntir o una garrafa o una ampolla de vidre, perquè de plàstic poques se'n veien suposant que ja existissin.
Ai aquells temps que potser ja no tornaran! I això que estic totalment a favor del progrés, però.........

TARGETES FERROVIÀRIES PER A PENSIONISTES

2009-12-27T13:09:00.000+01:00

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica estan gestionats totalment pel Govern català, tinc entès si no vaig errat, que disposen de dos tipus de targetes de transport per a pensionistes amb dues categories: la A i la B. Una categoria de targeta és per adjudicar-la als pensionistes la pensió dels quals és fins a cert topall d'ingressos no massa elevat. L'altra categoria de targeta és per als pensionistes que gaudeixen d'una pensió molt elevada. Què vol dir això? Doncs que tota pensionista catalana o tot pensionista català o no catalana i català residents a Catalunya que vulguin gaudir d'una de les dues targetes per obtenir descomptes en els trens gestionats per la Generalitat, prèviament han de fer constar l'import de la seva pensió i, en conseqüència, els FGC n'adjudiquen una o l'altre i sempre a partir dels 65 anys.

Les catalanes i els catalans i gent nouvinguda que han complert els 60 anys i han de moure's per Catalunya o per l'Estat espanyol amb trens de RENFE, poden sol·licitar d'aquesta Companyia Ferroviària la tan coneguda “Targeta Daurada”. Aquesta targeta, en el moment de sol·licitar-la, les dues úniques coses que s'han de presentar per aconseguir-la i poder-ne gaudir, és el carnet d'identitat per justificar que es tenen seixanta o més anys i l'import corresponent per la confecció de la targeta que crec que ara està pels voltants dels 3€ o 3'50€. La targeta daurada de RENFE té validesa per a un any i serveix per a tots els trens d'aquesta Companyia Ferroviària: ja siguin de Rodalia, Regionals o de Mitja i Llarga Distància. Els tipus de descomptes són els següents: de dilluns a dijous; 40% de descompte: de divendres a diumenge; 25% de descompte i en totes les seves línies i tipus de trens, TGV inclòs.

Al no estar-ne segur no ho puc afirmar, però algú m'ha comentat que els descomptes que es fan en cadascuna de les dues categories de targetes dels FGC, no tenen res a veure amb els descomptes que es fan amb la targeta daurada de RENFE, en el sentit de ser, diuen, de molt menys import.

La pregunta del milió és aquesta: Si arriba el moment en que la Generalitat de Catalunya assumeix la gestió dels trens de RENFE que circulen pel territori català, permetrà que les targetes daurades de RENFE segueixin en mans dels seus titulars, o les abolirà i n'expedirà unes de noves amb les mateixes condicions que les del FGC? Si així ho ha de fer, moltes catalanes i molts catalans no hi estarem d'acord. No estem per perdre unes condicions que ens són del tot favorables i que ara com ara podem gaudir amb la targeta daurada de RENFE. Si això ho ha de fer d'aquesta manera, moltes catalanes i molts catalans ens posarem en contra dels traspassos de Rodalia i Regionals de RENFE a la Generalitat de Catalunya: les manifestacions de rebuig podran ser antològiques.

NO ALS TRASPASSOS DE RODALIA I REGIONALS, SI NO HI HA IGUALTAT DE CONDICIONS AMB LES TARGETES DELS PENSIONISTES!

QUE POTSER TÉ POR EL REI D'ESPANYA?

2009-12-26T11:26:00.000+01:00

Juan Carlos de Borbón y Borbón, conegut també com a Rei d'Espanya i per alguns com a Rei de tots els espanyols inclosos alguns catalans que no volen deixar de ser espanyols, té por: molta por!

No va poder-ho dissimular en la bufonada que va protagonitzar a través de les pantalles de televisió, la nit del vint-i-quatre de desembre passat.

I el cap d'Estat té por, perquè sap que la independència de Catalunya és imminent i que no hi haurà cap forma humana d'aturar-la. El Borbón que va ser designat per en Franco per fer de Rei després d'espitxar-la el dictador, sap de bona tinta que el seu avantpassat Felipe V (el primer i nefast Borbón que ens va tocar en sort desgraciadament), va robar a Catalunya tots els drets com a Nació sobirana que durant molts segles havia sigut. I ara se n'adona (val més tard que mai), que la independència que reclamem els catalans no és altre cosa que la devolució de tot el que el seu avantpassat ens va robar. Ajuntem-hi també inclús, tot el que ens van robar successius Governs que van seguir al darrere de Felipe V, fins a dia d'avui.

Més la por que té el Borbón, si ell volgués i li donés la gana per molt que diguin que el Rei regne però no governa, la podria deixar de banda i fins i tot treure-se-la del damunt, si signés un reial decret en el qual reconegués l'espoli que va fer el seu avantpassat Felipe V, ordenant que la Nació Catalana torni a ser de les catalanes i dels catalans. Actuar d'aquesta manera seria bastant elegant per part del Borbón actual i, al mateix temps, potser faria emmudir les veus que s'alçarien en contra de la independència de Catalunya.

Si alguns mitjans de comunicació diuen que molta gent es va creure la bufonada del dia vint-i- quatre, per què no es podrien creure, totes i tots, el que digués el real decret retornant a les catalanes i als catalans el que és seu?

Quants dies haurem d'esperar encara perquè ens torni el Borbón, actual rei espanyol, el que el seu avantpassat ens va robar?

Tant el Borbón com el Govern central però, voldrien que Catalunya en pes s'aixequés en armes contra el que ara ells en diuen el Govern legalment establert. I els corseca i els posa molt nerviosos, al comprovar que a Catalunya les coses es segueixen fent amb molt de seny i pas a pas, sense matar a ningú i tot per la via del diàleg, que és tal com s'han de fer les coses i no vull assenyalar a ningú, perquè crec que queda clar a qui m'estic referint.

Ells voldrien una revolta armada per poder justificar una sagnant intervenció dels tres exèrcits, acollint-se a aquella desgraciada frase que va pronunciar, diuen, en Manuel Azaña: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha durado para dos siglos".

Però els hi sortirà el tret per la culata i això els fot molt, perquè a Catalunya no hi volem saber res d'aixecar-nos en armes en contra de ningú. Volem, això sí, que ens tornin el que ens van robar i que ens deixin fer la nostra vida. Si un cop independents i recuperat l'Estat propi, aquest territori anomenat Espanya vol tenir relacions amb Catalunya, crec que no ens hi hauríem de negar. Més que res per allò que diu el famós adagi tan català de que “la pela és la pela” i no està la vida com per deixar de fer negocis, ni amb Espanya ni amb ningú.

CENSURA INFORMATIVA IMPOSADA A TV3

2009-12-10T12:24:00.000+01:00

El termòmetre de la perversitat, aquesta vegada ha sortit de mare al mesurar el grau de perversitat que ha demostrat TV3 menada pel Tripartit, és clar.

El proper diumenge dia 13 i com han vingut anunciant-ho i ho seguiran anunciant abastament i insistentment, per TV3 es celebrarà la ja tradicional Marató , de la qual res hi tinc en contra ans al contrari.

El que sí hi estic en contra, és que es celebri el dia 13, quan s’hagués pogut celebrar el diumenge dia 20 de desembre, per ser el diumenge més proper a Nadal i perquè es suposa que tota persona que treballa i té intenció de contribuir econòmicament en la causa per la qual es recolliran diners aquest any en la Marató de TV3, abans del dia 20 ja haurà cobrat la paga extra de Nadal i és possible que s’animi més a contribuir.

Però no. La perversitat de TV3 és tal que, complint manaments emanats del Govern de la Generalitat, ha programat la Marató per el dia 13. El mateix dia que a més de 160 pobles de Catalunya es celebraran consultes per a la independència de Catalunya i, que la que abans era “la nostra” i ara ja no ho és, no n’ha fet ni un borrall de propaganda. Per què no s’hi ha negat TV3 a seguir les directrius emanades del Tripartit? La Marató és importantíssima, però la jornada electoral encara més perquè es pot considerar una jornada històrica, De maratons per recaptar diners se’n poden fer quan es vulgui; convocar una consulta electoral per copsar l’opinió de catalanes i catalans sobre la independència de Catalunya, no és cosa que es pugui fer cada dia.

Les prestigioses cadenes de televisió BBC de Gran Bretanya i la TF1 de França, enviaran diumenge dia 13 els seus corresponsals perquè cobreixin abastament tota la jornada electoral. TV3 ni piu. Vindran més observadors estrangers per deixar constància de que les coses es facin ben fetes. TV3 ho ignorarà tot.

TV3 s’estendrà informant sobre la consulta del dia 13, només en el supòsit de que hi hagi aldarulls i algun falangista en surti amb el cap obert. Si un falangista obre el cap d’un votant, per a TV3 ja no serà noticia. I com venen fent d’un temps ençà, ens martellejaran el cervell amb notícies de llunyanes parts del món que res ens interessen i de banals notícies que passen a Espanya que tampoc ens trauen la son. Això és el que sap fer TV3 per ordres estrictes del Tripartit i no informar del què veritablement l’interessa a l’audiència que, per altra banda és la qui paga, al ser una televisió pública, tot i que últimament TV3 sembla la televisió privada del Tripartit que, com se sap, té el cul llogat al PSOE i a José Luis Rodríguez Zapatero.

El Govern de la Generalitat, fent servir com sempre TV3 de boc expiatori, vol treure-li importància a un dels dies més gloriosos per a Catalunya. El Tripartit es pensa que durant tota la jornada del diumenge, la gent només estarà pendent de la Marató i això farà que els electors perdin l’interès per anar votar, pendents només de com puja el comptador de les donacions econòmiques aportades pels teleespectadors. Que equivocat que està el Tripartit!

En un dia hi ha temps per a fer-ho tot. I el que vulgui anar a votar tindrà el seu temps i el que vulgui aportar diners a la Marató, també, i el que vulgui fer les dues coses encara li’n sobraran hores.

És molt trist que passin aquestes coses, però aquesta és la pura realitat.

El Tripartit, al igual que el Govern central, la Oposició i més de mitja Espanya per no dir tota, tenen pànic a aquesta consulta del diumenge dia 13 i a les que vindran l’any que ve. Es veuen a venir que s’acosta el dia que la mamella catalana, per a tots ells, ja no rajarà més i això els posa molt nerviosos perquè fins ara han viscut molt bé a costa de totes les catalanes i de tots els catalans.

I encara que la consulta de diumenge i altres que en vindran no sigui vinculant, saben de sobres que no hi podran fer res quan Catalunya es declari unilateralment independent. Prou que ho saben tots els que van en contra de Catalunya que Catalunya ja era una nació, abans de que Espanya fos Espanya de la manera que la coneixem. I sempre han sabut, encara que no ho han volgut reconèixer mai, que a Catalunya li van usurpar tots els drets de nació amb estat el trist dia 11 de setembre del 1714 i que des d’aquella fatal data sempre han intentat de sotmetre-la al jou de Castella per la força de les armes. Ara, per fi, sembla que això s’ha acabat. D’aquí a poc temps podrem dir ben alt i fort, això sí, amb molta educació perquè les catalanes i els catalans som molt ben educats: ADÉU, ESPANYA!!! AQUÍ ET QUEDES AMB ELS TEUS AFANYS DE CONQUESTA I DE SUBMISSIÓ DE NACIONS!!!

No sé si després potser sí que ho anunciarà al món la TV3, quan de veritat torni a ser “la nostra” televisió, a l’haver enviat a pastar fang al Tripartit i als seus amos que ja no podran controlar-la.

VISCA CATALUNYA I LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I EXPRESSIÓ!

CÀMERES DE VIGILÀNCIA A ALGUNES ESTACIONS DE RODALIA DE RENFE

2009-11-20T18:46:00.001+01:00

He escoltat per una emissora de ràdio, que ADIF, (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias), vol col·locar càmeres de vigilància a moltes estacions de Rodalia de la xarxa ferroviària de RENFE en territori català.
Pot ser una iniciativa molt encertada, car d’un temps ençà, s’ha pogut comprovar l’augment d’incivisme que grups de gent incontrolada apliquen a moltes estacions.
Fa veritablement fàstic esperar el tren en segons quines estacions de brutes que estan. Però no brutes perquè no funcioni un servei de neteja, brutes en el sentit de parets pintades amb mil i un símbols; mobiliari destrossat; lavabos trencats i embossats perquè hi tiren tota mena de porqueria... I molt escàndol quan l’estació està plena d’un tipus de jovent que no en té ni punyetera idea del què és la educació i les bones maneres.
Recomanaria, però, a ADIF, que la nova inserció de càmeres de vigilància a les estacions, es fes extensiu també a col·locar càmeres dins els trens.
Els passatgers de bé, ja n’estem farts d’aguantar les bretolades de segons quins joves i no tant joves.
Per a algunes i alguns, l’estricte prohibició de fumar dins els cotxes no compte per a res. N’hi ha que, tot i estar del tot prohibit, es posen a fumar a l’espai que hi ha entre cotxe i cotxe, destorbant el pas als passatgers que vulguin anar d’una punta a l’altre del tren cercant seient. Però és que hi ha els encara més incívics que, sense cap mirament, es posen a fumar entre el passatge. I no sempre fumen tabac i vostès ja m’entenen.
Una altre de les coses que formen part d’aquest incivisme galopant, és el fet de que moltes i molts no saben seure com cal. Si s’asseuen en un lloc que davant seu hi ha un seient buit, automàticament hi col·loquen els peus. Ah! I no els hi recriminis perquè en pots sortir escaldat. A mi em va passar una vegada. Vaig voler fer veure a un xicot que el tren és de totes i tots i que com a tal s’havia de respectar. Doncs amenaçant-me amb una navalla, va dir-me que em fiques en els meus assumptes i que, callant, el deixés en pau. Vaig protestar, però ningú dels passatgers va recolzar la meva protesta. Així no es pot viatjar. igual com quan es posen a cantar o, si porten un aparell de radiocasset, posar-lo amb el so el màxim d’alt que priva de tota conversa i de pau a la resta de passatgers.
I no diguem, quan el tren és envaït per un rosari de músics de tota mena i condició, i de les dones amb criatura al coll o sense, demanant caritat com si el tren fossin les escales d’entrada a un temple un diumenge a missa de dotze.
Un bon servei de càmeres de vigilància, complementat amb les parelles de guàrdies de seguretat amb gos que de tant en tant es passegen per les estacions i per dintre els trens, amb alguna que altra expulsió i possible detenció de tota aquesta gentussa que tant molesta, i possiblement també la reincorporació de la figura de l’interventor i el cap d’estació que no sé perquè van desaparèixer i que ha estat el principi de tots aquests desgavells, farien per manera de que potser tot anés més bé tant a les estacions com a l’interior dels trens.
ADIF i RENFE es volen estalviar diners, però els passatgers, que cap i a la fi som els qui paguem i molt, volem viatjar amb pau i tranquil·litat i sense ensurts desagradables.

LLEI DE SEGURETAT PRIVADA CANVIADA

2009-11-18T09:50:00.001+01:00

L'escrit que ve a continuació, per a moltes i a molts els hi semblarà una gran i solemne ximpleria i d'entrada als que així pensin els hi dono tota la raó. Però és que si no escric el que penso, rebento. I també sóc conscient que les crítiques en contra per haver escrit això plouran amb més intensitat que el Diluvi Universal.

De tothom és sabut la llibertat de compra d'armes de defensa personal que hi ha als EE.UU de nord-Amèrica, tot hi que hi ha molta gent que hi està en contra. Però la llibertat d'adquisició existeix, perquè aquell país sí que és una veritable democràcia. Qui se'n vulgui i pugui comprar-se'n una o les que vulgui, que se la compri. Qui no hi estigui d'acord i no se'n vol comprar cap, que no se la compri; ningú l'obliga a fer-ho. Més clar, impossible.

De tothom és sabut, també, les restriccions que hi ha a l'estat espanyol per l'adquisició d'una arma curta de defensa personal, o una de guerra, és igual. Millor dit, a l'estat espanyol no existeix la venda lliure i legal d'armes de foc per a defensa personal siguin del tipus que siguin. (al mercat negre, però, sí que n'hi ha, i moltes i de tot tipus i preus, i gairebé potser que n'hi hagin amb més quantitat de les que es troben en mans de les forces de seguretat de l'Estat i totes les policies locals i autonòmiques juntes). És allò que es diu de; feta la llei, feta la trampa, oi? La llei sobre el tema de la tinença d'armes a l'Estat espanyol és molt clara i estricta, i mai l'han volgut canviar. Fins ahir o abans d'ahir. Quan el Govern a vist que no podia solucionar de cap manera el tema del vaixell tonyinaire «ALAKRANA», a cuita corrents a canviat la Llei de Seguretat Privada per poder dotar a uns més que discutibles vigilants jurats, armes de tota mena per poder fer front als segrestadors somalis.

Mentre tant, delinqüents armats fins a les dents, campen per l'estat espanyol i per Catalunya atracant a ma armada a tort i a dret, carregant-se a qui oposi resistència, i matant-se entre elles les bandes rivals, sense que el bon ciutadà hi pugui fer res, ni es pugui defensar, per molt que l'amenacin amb una arma de foc, perquè les lleis de l'Estat espanyol l'hi impedeixen de comprar-se legalment una arma per poder-se defensar ell i els seus interessos, i la seva família, en cas de que entrin a robar a casa seva.

Això és just? Hom diria que no, que no és just. Però això passa perquè aquí la Democràcia, veritablement encara no ha triomfat. El borinot feixista vola encara pel damunt de tota la Península Ibèrica.

Molts de vostès pensaran que no és amb la bona gent armada per defensar-se, que s'han de solucionar els conflictes. Doncs bé, això que algú ho faci entendre als delinqüents. Que es portin bé i que no vagin armats amb cap tipus d'arma, ja sigui de foc o blanca. I que quan la policia els detingui, siguin jutjats immediatament i empresonats amb la pena màxima que permeti el Codi Penal de l'Estat espanyol.

A part de tot això escrit més amunt, i sense entrar en detalls de quant ha costat a les arques de l'Estat espanyol (o sigui la nostra butxaca, com sempre) l'alliberament dels hostes pescadors, donar l'enhorabona als alliberats i a la seva família, perquè després de tants dies de captiveri per fi s'han pogut reunir de nou i començar, si poden, a oblidar aquest mal son que han hagut de passar. Esperant i desitjant, que la comunitat internacional es posi d'acord per acabar d'una vegada per totes amb aquests actes de pirateria que a tantes famílies a fet passar-ho tan malament.

XAVIER SALA I MARTÍN CONSELLER D'ECONOMIA I HISENDA?

2009-11-14T11:15:00.000+01:00

El senyor Xavier Sala i Martín ha estat nomenat pel senyor Joan Laporta i Estruch tresorer del Futbol Club Barcelona. És un bon nomenament.

Però per anar bé, hauria de ser un nomenament curt, que només durés fins que el senyor Joan Laporta i Estruch deixi la presidència del “Barça” quan se li acabi la legislatura d'aquests últims quatre anys de President del Futbol Club Barcelona.

Corren rumors molt ben fonamentats, que és molt probable que quan el senyor Joan Laporta i Estruch deixi la presidència del “Barça”, es passi a la política. I aquí és on vull arribar.

A la que el senyor Joan Laporta i Estruch entri en el món de la política, hauria de fer per manera que el seu actual tresorer en el Futbol Club Barcelona, el senyor Xavier Sala i Martín, el seguís en la mateixa tasca.

Si el senyor Joan Laporta i Estruch esdevé un bon polític com gairebé tothom es pensa i desitja, a la curta o a la llarga pot esdevenir President de Catalunya. I és aleshores que, al formar Govern, s'hauria de fer amb els serveis del gran economista i professor d'economia a la Universitat de Columbia, havent-se doctorat a la Universitat de Harvard, Xavier Sala i Martín, nomenant-lo Conseller d'Economia i Hisenda del nou Govern català.

Si el senyor Xavier Sala i Martín arriba un dia a ser Conseller d'Economia i Hisenda en el Govern de Catalunya i presidint aquest Govern l'Honorable President Joan Laporta i Estruch, Catalunya tornarà a ser el que havia estat abans de ser assetjada, conquerida, esclafada i espoliada per les tropes de Felipe V.

En les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el senyor Joan Laporta i Estruch ja hi podria prendre part com a nou polític. I millor que ho faci tal com ell ha dit alguna vegada; amb Partit propi. Res d'anar a remolc d'un altre Partit que la única cosa que faria el president de qualsevol Partit seria utilitzar el seu nom per fer guanyar a un altre.

UN HOLANDÈS QUE NO PARLA CATALÀ, NOU ENTRENADOR DE LA SELECCIÓ CATALANA DE FUTBOL.

2009-11-12T14:29:00.003+01:00

En varies de les moltes discussions sobre la llengua catalana que he mantingut amb persones vingudes a Catalunya des dels anys cinquanta i seixanta en endavant, evidentment sempre persones de parla castellana, moltes d'elles han acabat la conversa, si conversa se'n podia dir, fent servir la frase que tant de mal em fa quant la sento pronunciar: «yo no hablo en catalán porque no me da la gana, ya que estamos en España y en España se habla español». Sentir això per boca dels qui han trobat a Catalunya tot el que no podien tenir als seus respectius pobles, fa molt de mal, molt!

L'individu del qual parlo, que jo recordi, aquesta maleïda frase no l'ha dit mai en públic. Però em fa mal pensar que interiorment se l'hagi dit més d'una vegada. I aquest individu també té molt que agrair a Catalunya i al Futbol Club Barcelona.

Però sempre hi ha la part bona i positiva entre altres immigrants vinguts d'altres països, tant d'ultramar com de la resta d'Europa que, només portant com aquell qui diu quatre dies a Catalunya, fan un esforç immens per estudiar a fons el català i poder-se així integrar amb més fermesa a la nostra nació.

Malauradament, però, tenim a Barcelona un individu, que fa que s'hi ha establert pràcticament des de l'any 1973, en que el va fitxar el FC. Barcelona com a gran figura del futbol.

Aquest individu, per molt bon jugador de futbol que vagi ser i per molt bon entrenador que va fer guanyar molts títols al “Barça” i que es suposa que en farà guanyar molts més a la Selecció Catalana de Futbol perquè, per a qui encara no ho sàpiga, l'han nomenat no fa gaires dies entrenador de la Selecció Catalana de Futbol, resulta que bo hi portant tants anys a Catalunya, no solament no en té ni idea de la nostra llengua, que ni tan sols parla bé la llengua imposada per la força de les armes de mil i una guerres en contra de Catalunya, o sigui el castellà.

Té un fill que per nom li van posar Jordi. Es pensa aquest individu que amb aquest gest ja el reconeixeríem com a català a ell? Al seu fill sí perquè és nascut aquí, però a ell i a la seva senyora, ni parlar-ne!

Com es pot donar el títol d'entrenador de la Selecció Catalana de Futbol, a un individu que des de que va arribar a Catalunya no s'ha preocupat mai d'aprendre bé a escriure, llegir i parlar la nostra llengua?

Ara que li han concedit un càrrec tant important, doncs fins i tot hi ha que diu que ser per una banda President del “Barça”, i per l'altra Seleccionador de la Selecció Catalana de Futbol, aquests dos càrrecs són molt més importants que ser President de la Generalitat, per arranjar-ho un xic, es podrien ajuntar el seleccionador de futbol nacional català amb el President de la Generalitat, per anar plegats a una escola d'idiomes a veure si d'una vegada per totes, tant un com l'altre aprenen la nostra llengua, ja que desenvolupen uns càrrecs molt importants tan a nivell polític com a nivell futbolístic.

No dubto que la Selecció Catalana de Futbol conquisti grans títols i més quan d'aquí a poc Catalunya esdevingui un Estat, en mans de l’individu del qual estic escrivint. Però seria molt necessari que les mateixes persones que han fet els passos per encimbellar-lo com a entrenador de la nostra Selecció, li fessin veure la peremptòria necessitat d'aprendre correctament el català i, si molt m'apureu, també a parlar correctament el castellà perquè ara, de la manera que el parla, francament fa molt el ridícul, a pesar de que els imitadors s'hi han fet rics imitant la seva estranya manera de parlar castellà.

NO ANEM BÉ. GENS BÉ!

2009-10-26T13:02:00.001+01:00

Les lluites internes en el sí dels partits polítics: les acusacions que es fan entre els diferents partits polítics tant a nivell nacional català com a nivell nacional espanyol, no portaran a res de bo que pugui beneficiar a tothom.

Aquest mal estar que es respira arreu, va molt en detriment de que tot funcioni com és degut. Així no es pot solucionar la cavalcant crisi que ens envolta, per molt que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí dient-nos que la crisi ja ha passat. Ha passat, o millor mai l'han conegut, per els mateixos dirigents polítics de tots els partits. Ens diuen que ens hem d'estrènyer el cinturó i que hem d'estalviar i que fins i tot abaixaran els sous dels qui sortosament encara poden treballar, però els polítics segueixen cobrant el mateix i gastant diners sense miraments. Sense comptar el què deixen de pagar quan aquest o aquell els convida a el que sigui.

Se'ns recomana que utilitzem els transports públics per desplaçar-nos per viles ciutats i pobles. Però els polítics segueixen anant d'un cantó a l'altra (literalment dit i expressat), amb els seus grans i luxosos cotxes oficials.

Per què no van amb "metro" o tramvia (en la ciutat on n'hi hagi), o amb autobús i a peu per poder així donar exemple d'austeritat?

No es desplacen en transports públics perquè no tenen la consciència neta ni tranquil·la!

Un polític dins un autobús seria assetjat immediatament pels ciutadans emprenyats i s'acollonarien de seguida, no per por de que els hi pugues passar alguna cosa: no! s'acollonarien perquè davant l'allau de preguntes que la gent els hi fes no sabrien què respondre. No en saben! Tot el que diuen i responen en el Parlament de Catalunya o en el Congreso de los Diputados, a Madrid, tot els hi escriu un equip de "negres" que cobren una pasta gansa per fer única i exclusivament aquesta bruta tasca. Els polítics, per sí sols, són incapaços de pensar respostes coherents i entenedores per al ciutadà. Així ens va. I si per acabar-ho d'adobar lluiten entre ells per veure qui pot arribar a tenir més poder, ens trobem en que van fotre el cul a la poltrona del poder i feina hi ha a que el treguin d'allà. Tan a Catalunya com a Espanya no dimiteix ni Déu! I per més escarni, la feinada que hi ha perquè acomiadin algú que estigui ben situat i sigui molt conegut. -«No em fotis fora perquè explicaré els teus bruts afers!» I l'un per l'altre, tots a callar per no perdre privilegis, sou i poltrona!

No ens en podem creure cap de polític. Tots fan moltes promeses durant la campanya electoral, que després de passades les eleccions, encara que molts hagin guanyat, no es recorden del que van prometre. Només els preocupa quan de temps podran escalfar amb el cul la poltrona que els hi correspongui en el Parlament de Catalunya, als ajuntaments o al Congreso de los Diputados de Madrid: guanyar força diners, disposar de cotxe oficial i no fotre brot en les sessions parlamentàries. Només estan per llegir el diari i enviar-se missatges entre telèfons mòbils.

Estem ben arreglats amb tota aquesta colla d'ineptes. I el fotut del cas és que no s'albira cap solució a favor de la ciutadania. Els polítics no hi creuen amb la ciutadania: només els volen perquè els votin i prou: després de les eleccions i assolits els objectius traçats, si t'he vist no me'n recordo! Proposo que en la propera convocatòria d'eleccions, les que siguin, anem tots a votar en blanc. A veure què passa.

CONTRA L’AVORTAMENT, AJUDA I PROTECCIÓ A LA MARE I AL NADÓ.

2009-10-18T12:15:00.001+02:00

Quins trets diferencials hi ha entre una criatura d’un país asiàtic, africà o sud-americà? Només els facials i el color de la pell. La resta no deixa de ser un ésser humà viu, que res té a envejar a la resta d’humans dels podríem dir-ne països occidentals europeus i nord-americans.

Per tant, aquesta reforma que ha fet o vol fer el Govern de l’Estat espanyol, s’hauria d’anul·lar immediatament.

En comptes de dictar lleis per afavorir l’avortament; en comptes d’autoritzar píndoles per provocar avortaments o que les dones no es quedin embarassades; el que hauria de fer el Govern central és pensar en una llei o varies lleis, la prioritat de les quals hauria de ser ajudar fins a les últimes conseqüències a tota dona que voluntàriament o involuntàriament ha fecundat una criatura.

Si està del tot comprovat que l’índex de natalitat a Espanya i Catalunya és un dels més baixos del món, perquè matà nonats en l’etapa de gestació de la mare?

Per què una adolescent de 15, 16 o 17 anys que ha quedat embarassada vol avortar? Moltes vegades per la por al què diran. Altres vegades per molta por a les represàlies dels pares de la noia. Altres, perquè el causant masculí de que tal o qual noia quedi embarassada, li fa saber contundentment que ell no en vol saber res d’aquella criatura que en una nit de sexe frenètic i descontrolat han engendrat. i altres, i potser que sigui la causa més important, és que la noia adolescent que ha quedat embarassada no compte amb mitjans econòmics per fer créixer una criatura.

Seria hora de que tant el Govern central com el Govern de la Generalitat, donés màximes facilitats i garanties perquè una futura mare que es trobés en qualsevol de les situacions anteriorment citades, pogués arribar feliçment al dia del part i, que a partir del naixement de la criatura, totes les despeses derivades del creixement del nadó fins que aquest arribés a la majoria d’edat i pogués, amb sort, treballar, anessin a càrrec d’ambdós Governs; el català i l’espanyol.

En conseqüència, tant l’Estat espanyol com el Govern de la Generalitat, es cuidarien de la part econòmica corresponen a les despeses generades pel creixement de la criatura, tutelant-la si la mare renunciés a ella, i amb plenes facultats per a decidir a qui es podria donar en adopció atenent les múltiples demandes que hi ha per adoptar criatures tant a espanya com a Catalunya. Car a la vegada que l’índex de natalitat és molt baix a Catalunya i Espanya, també s’ha de tenir en compte que hi ha molts matrimonis que volen tenir fills i, per la causa que sigui, no poden veure realitzat el seu somni de ser pares biològics, però es volen acollir al sistema d’adopció.

Amb tot això aquí exposat, els dos Governs, espanyol i català, podrien dictar unes lleis la prioritat de les quals incidissin en la voluntat de donar en adopció criatures nascudes en territori espanyol o català que estiguessin a càrrec de llurs Governs.

D’aquesta manera, els tràmits per a una adopció serien molt més ràpids i als futurs pares adoptius no els hi hauria de suposar cap forta despesa, com han de fer els actuals pares adoptius d’aquí, de nenes i nens de l’altra part del món, que només amb tràmits i viatges, a moltes parelles els hi costa més que tots els diners que es puguin gastar en el creixement de llur filla o fill adoptiu al llarg de la seva infantesa, adolescència i joventut juntes.

I que pensin, no solament els Governs espanyol i català, sinó tots els Governs del Món, que el naixement d’una filla o un fill, i veure’ls créixer, és la joia més preuada i l’esdeveniment més gran que pot existir a la capa de la Terra.

CRISI, O MÉS BENEFICI?

2009-10-17T10:46:00.000+02:00

Em diran vostès: vaja amb quines coses es fixa aquest quan va a donar un condol! I jo els hi responc que tenen raó. Però és que no m’hi puc fer més. Sempre estic observant. I si observo, veig coses. A vegades coses bones i a vegades coses que no ho són tant però que em criden l’atenció.

I és el cas del què em vaig fixar l’altre dia, quan vaig anar al tanatori de Sabadell a donar el condol a la família d’un difunt, tot resant tres parenostre pel finat.

En la vora superior de la caixa, hi havia dues frontisses en les quals hi havia d'anar encaixada la tapa del taüt mortuori.

Aquestes dues frontisses, estaven collades al taüt amb dos bisos. De moment res estrany aparentment. Però és el cas, que aquelles frontisses no duien dos forats per als dos bisos; en duien tres! Però el tercer bis no hi era! En van collar un a cada extrem de la frontissa i quedava buit el forat del mig! Feia un lleig tètric.

Vaig pensar que, si a la vista de tothom, familiars, amics i coneguts del finat, la funerària no tenia escrúpols de mostrar aquella relliscada, la tapa, que guarden a dins fins el moment de la cerimònia, potser en comptes de collar-hi les frontisses amb dos bisos, només havien estat collades amb un! Com que els familiars, amics i coneguts no ho veurien...

I jo em pregunto: això què és, crisi en la compra de bisos, o més benefici per la funerària al estalviar-se dos o quatre bisos en cada taüt? Encara volen tenir més beneficis després del què en fan pagar d’un enterrament?

Tothom sap el car que arriba a ser un enterrament. Tothom sap el car que resulta morir-se, tot i que la matèria primera necessària per fer un enterrament, el difunt o la difunta, el posa la família! Ara imaginem-nos per un moment que el finat o la finada el posés la mateixa funerària! Quan en farien pagar d’un enterrament? Collarien les frontisses amb els tres bisos que hi corresponen, o hi collarien frontisses de només un o dos forats i obtenir així encara més benefici?

Sembla un ximpleria el que he escrit, però si s’hi pensa a fons, potser no ho sembla tant. Segur que tots vostès recordaran la vella història de com una línia aèria, Amèrica Airlines, si no em falla la memòria, va aconseguir estalviar milions de dòlars a l'any eliminant un parell d'olives de cada menú que servia als seus passatgers.

RES A CANVIAT DES DEL 1714 ENÇÀ

2009-10-04T11:32:00.001+02:00

Des del 1714, els enemics de Catalunya no han deixat de burxar. Des de llavors, ha estat una obsessió pels enemics de Catalunya cercar tots els elements possibles per fer la vida impossible a les catalanes i als catalans.

Però el més greu de tot plegat, és que molts dels enemics de Catalunya els tenim dins de casa nostra. Dit d’una manera més clara i directe, hi ha gent nascuda a Catalunya, de pares, avis, besavis i rebesavis catalans que, sense cap vergonya, han renegat i reneguen de la nostra Nació, la nostra cultura i de la nostra llengua!

Hi ha hagut esdeveniments a Catalunya i contra Catalunya, que l’embrió provocant tota mena d’actes en contra de la Nació Catalana s’ha format a casa nostra.

Actualment estan passant greus successos al Principat de Catalunya, que es veu molt a les clares que són actes en contra nostra provocats per gentussa que ha nascut aquí i segueix vivint aquí, a Catalunya.

I molts dels successos que estan passant, no fóra gens agosarat pensar que, qui els provoca, han estat pagats per catalanes i catalans amb molt poder polític, econòmic i mediàtic als quals no els hi convé que Catalunya esdevingui, a no trigar, la Nació Catalana amb Estat que va ser abolida per la força de les armes, en principi a partir de l’onze de setembre del 1714, però també en successives intervencions armades i invasions militars de tota mena. Un Borbón ens ho va prendre tot, menys la dignitat, el seny i la rauxa, i actualment, encara un altre Borbón, directe successor del que manava en la desfeta del 1714, es creu amb drets de seguir manant-nos. Fos com fos, s’hauria de cercar la manera de desempallegar-nos d’ell i del seu nefast Govern.

Una de les greus coses que estan passant actualment i concretament a Barcelona, és els robatoris que tenen lloc a establiments hotelers de la Capital de Catalunya. Mai, que es recordi, havia passat una cosa així. I cal preguntar-se com és que es puguin colar els lladres amb tanta impunitat, nocturnitat i traïdoria. Que ja no existeix la figura del conserge o recepcionista? I si encara existeix, com és que aquest no exerceix un control rigorós de les persones que entren i surten de l’hotel? En uns temps no massa llunyans, el control d’entrada a un hotel, fos de la categoria que fos, era aferrissadament rígid i, si algú pretenia accedir a les instal•lacions d’un establiment hoteler amb companyia d’una persona que no estava registrada a l’hotel, no entrava. Què se n’ha fet d’aquest estricte i rígid control? A qui li convé o li va bé que no n’hi hagi tant o nul control a l’entrada dels hotels?

Qui és capaç de demostrar que els lladres, probablement, estiguin pagats per una màfia cent per cent catalana amb molt poder polític mediàtic i econòmic, amb la insana i maquiavèl•lica proposició de desestabilitzar la ciutat perquè es doni de la mateixa una imatge de total inseguretat i cercant el decreixement en el nombre de visitants?

Qui és aquesta intuïtiva màfia cent per cent catalana que no vol que Catalunya prosperi i torni a ser la Nació més poderosa de tota la Mediterrània?

Una altra de les coses greus, és que, aquesta màfia catalana que no vol el progrés per Catalunya, està ajudada, i molt, per les forces dretanes espanyolistes i franceses. Aquestes últimes, amb un pànic ancestral a que Catalunya esdevingui independent i reclami el que ara se’n diu la Catalunya Nord. Els francesos, en particular, també estan fent mans i mànegues per evitar que prosperi la cultura i la llengua catalana a la Catalunya de més enllà dels Pirineus.

Per això s’han posat d’acord amb la botiflera màfia catalana i la cavernícola dreta espanyola, per tallar de soca rel qualsevol intent independentista. Tot i que, de moment, els hi ha sortit malament l’intent d’evitar la consulta que es va fer el dia 13 de setembre a Arenys de Munt, quan van enviar-hi al poble una horda de falangistes que, si els haguessin deixat fer com ells havien planejat, la batalla campal resultant de l’enfrontament entre independentistes i falangistes hagués estat d’irremeiables conseqüències.

Però la resistència catalana no té límits.

Es celebraran més consultes copsant l’opinió de la gent sobre la independència de Catalunya: potser més falangistes i altres forces del mateix color ho voldran evitar. (Només ens mancaria que ens enviessin La Legión!). Però una vegada més, mentre no emprin la força de les armes, no podran amb nosaltres. Els tornarem a fer recular amb la cua entre cames tal com la mateix força dretana ha reconegut.

CATALANES! CATALANS! NO ENS ADORMIM!

ESCOLTI, SI US PLAU, PER ANAR A...

2009-09-30T19:09:00.000+02:00

M’agrada molt viatjar amb cotxe. Però una cosa és agradar-me i l’altra poder-ho posar en pràctica tantes vegades com em vingui de gust. Tot és molt car i la benzina també.

Tot i així, he voltat molt. Tant per terres catalanes com per terres de més enllà de l’Ebre i de la Franja de Ponent.

A molts llocs on he estat hi he arribat seguin més o menys els indicadors de les carreteres.

Però en molts d’altres hi he arribat aturant el cotxe al marge d’un camp o a les portes d’una casa de pagès trobada a l’atzar fen camí, i preguntant a la persona que m’atenia: –«escolti, si us plau, per anar a...».

Gairebé sempre he trobat el que cercava. I és molt enriquidor fer un viatge sense saber ben bé on es va, quan es troben pel camí persones que es desviuen per ajudar al viatger, mostrant-li el camí a seguir per anar a on calgui.

Moltes vegades, després de preguntar una direcció determinada, la conversa no s’acaba aquí. Ans al contrari: se n’enceta una altra quan es comença per respondre-li a la persona que ha donat una adreça o direcció de carretera o camí, després que ha fet la inevitable pregunta: –d’on és vostè? I ja hi som! Una vegada vaig preguntar a un matrimoni ja gran que regentava una masia com a masovers, on podria trobar determinada carretera i un lloc per poder-hi dinar. Això passava a tres quarts d’onze del matí. Doncs vaig separar-me d’ells gairebé a les vuit tocades del vespre! Vulgues que no, vaig haver-me de quedar a dinar, berenar i, si em descuido, fins i tot m’hi quedo a sopar! Val a dir que jo estic jubilat i no em venia pas d’una hora arribar on volia anar. Però la conversa que varem encetar es va allargar molt. Al matrimoni aquell els hi agrada xerrar i jo, quan m’hi poso, mai miro el rellotge.

Amb aquest petit exemple, vull demostrar que per als conductors no és cap mancança el no portar en un lloc visible del cotxe un navegador d’última generació, que potser fins i tot indica l’hora que hom s’ha d’aturar per a canviar “l’aigua de les olives”. I menys ara, que Trànsit s’ha proposat de multar a tot aquell que mentre condueixi, manipuli el navegador per saber on va. Un bon mapa de carreteres a la guantera del cotxe com sempre s’ha fet, n’hi ha ben bé prou per a no perdre’s. Tan meravellós que és aturar-se al marge de la carretera sense molestar a ningú!; estendre el mapa sobre el capó del cotxe; i cercar cap on s’ha de tirar: si a dreta o a esquerra o amunt o avall. I sempre, sempre, el millor mapa, el millor navegador, serà la persona asseguda en un pedrís a l’entrada de casa seva al peu de la carretera, o al pagès que estigui conreant la seva terra camps i vinyes endins.

Deixin-se de comprar sofisticats navegadors, que l’únic que els hi pot reportar és una quantiosa multa i una lamentable pèrdua de punts, i el que és més lamentable encara, la pèrdua de la vida, la vostra i la dels altres que cap culpa hi tenien, al distreure-us manipulant el navegador.

EL LUCRATIU NEGOCI ARMAMENTISTA

2009-09-29T11:31:00.002+02:00

Temps enrere em sembla que ja vaig parlar del tema, però per si no ha arribat als interessats, (i si els hi ha arribat s’ho han passat pel forro) torno ha comentar-ho.

Dels mil i un treballs que al món hi ha, de les mil i una indústries que el Planeta Terra acull, sensat és pensar que a moltes d’aquestes indústries, tard o d’hora, un dia ho altre, s’hi ha declarat una vaga.

Doncs no. A totes no. Han vist o escoltat vostès la noticia en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, que tal o qual fàbrica o indústria de fabricació d’armament, hagi estat en vaga o simplement hagi fet reducció de plantilla o tancat el negoci? No! Segur que no.

No estic al corrent de si a Catalunya hi ha alguna fàbrica d’armament (millor que no hi sigui). Però sí que estic segur que n’hi ha a Espanya. I que se sàpiga, les fàbriques d’armes i de munició i de tot tipus d’explosius de guerra ubicades a Espanya, mai han estat en vaga. Mai ningú en parla. Els sindicats no en diuen res perquè els treballadors d’aquestes indústries armamentistes es suposa que estan ben “untats” econòmicament. Segur que tenen un bon sou i una sèrie d’avantatges que altres treballadors d’altres tipus d’indústria no tenen. No se’n sap la seva producció ni on va destinada. Ni es sap res dels suculents guanys que la venda d’armes i munició raporta a les arques de l’Estat: ni piu! Per això no aturen mai la producció. Per què el Govern espanyol per un costat està en contra de segons quins conflictes armats o bèl·lics i per l’altra no té manies en vendre les armes, munició i explosius que fabrica a aquestes mateixes nacions en conflicte motiu de la seva disconformitat? Per què la Oposició no treu el tema en el Parlamento Español? Per la senzilla raó de que si algun dia tornen a manar ells, faran exactament el mateix que el Govern actual. És un pastís molt suculent que fa de molt bon digerir!

A més, pel que fa a la indústria espanyola de fabricació d’armes curtes (pistoles i revòlvers), cal tenir en compte l’exportació que s’arriba a fer a molts països del món, per armar els contingents de la policia, tant local com a nivell nacional.

I, a mitja veu, dir que corren rumors, fonamentats o no, que moltes de les armes que es fabriquen a TOTES les indústries armamentístiques del món, es destinen, «es desvien o es perden», a un mercat negre de contraban d’armes que, com és de suposar, deixa molts més i copiosos beneficis que la venda legal de nació a nació.

EE.UU. de Nord-Amèrica, tot i ser un gran país productor i consumidor d’armes curtes a particulars, diuen que importa moltes de les armes d’aquest tipus de les fàbriques espanyoles. Per què? Doncs perquè diuen que la qualitat és incommensurable i el preu incompatible amb les de producció pròpia. Així qualsevol tanca...,oi?

Qual si fossin observadors o exploradors avançats d’un club de futbol, tinc la impressió que en la plantilla de les grans fàbriques d’armes hi tenen en nòmina a uns experts en anar pel món, allà on per sort no hi ha cap conflicte armat, per crear-ne un de nou de seguida. Fan el que calgui per que hi hagin aldarulls i esdevingui a la fi un conflicte armat, civil, o contra la nació veïna. I no s’aturen fins que ho aconsegueixen, posant en marxa un altre negoci d’armament per a les seves indústries.

Quants fronts armats o conflictes bèl·lics hi ha en la actualitat? Molts! I molts d’ells no es sap ben bé com es van iniciar o com s’han iniciat. Algú sap què ha donat peu al conflicte d’Hondures? Doncs ja tenim un altre possible enfrontament armat entre germans d’un mateix país o, si més no, amb algun veí que també hi voldrà prendre part. I, com és obvi, aquest nou conflicte armat, també el duran a terme amb armes a les mans que “algú” els hi haurà venut, legal o il·legalment. Sigui com sigui, la fabricació de tot tipus d’armament no s’atura mai. No fóra res d’estrany que inclús les indústries armamentistes treballin les vint-i-quatre hores!

Quan i qui ho aturarà tot això? És molt probable que, mentre hi hagi milions d’euros o dòlars a guanyar-hi, (legal o il·legalment), no hi haurà ningú capaç d’aturar-ho: Pobre d’ell!

SI US PLAU, EN CATALÀ I PROU!!!

2009-09-24T12:30:00.003+02:00

Tothom a radicalitzar-se! Tota persona catalana, nascuda a Catalunya o que hi porta un temps que li ha permès d'aprendre correctament el català parlat i escrit, s'hauria de radicalitzar en el sentit de que, a Catalunya, en tot moment s'hauria de parlar en català! I rebutjar tot el que estigui escrit en castellà i no fer cas a ningú que parlés en castellà. Els forasters ja saben, quan venen a Catalunya, que aquí es parla en català, com si van a França saben que s'hi parla el francès. Si a França no canvien d'idioma quan un estranger els hi pregunta quelcom, doncs aquí a Catalunya tampoc. Si no ens autosuggestionem de que estem vivint en una Nació que es diu Catalunya i que la llengua oficial de Catalunya és el català per molt que diguin no sé què del bilingüisme, acabarem parlant com els d'Espanya. Tot i que estic d'acord en que gairebé tots els catalans i totes les catalanes saben, sé, sabem, parlar castellà (a vegades molt més bé que qualsevol espanyol...), a casa nostra no tenim perquè parlar-lo. Els que venen aquí, que es preocupin d'aprendre'l com aprendrien el francès, l'anglès o l'alemany si haguessin d'anar a viure a un d'aquests països, o mal sigui de visita de vacances.

TAXISTES UNIFORMATS

2009-09-17T18:39:00.000+02:00

De petit quan anava amb els pares a passar el dia a Barcelona (visc a Sabadell), ho veia amb els meus propis ulls. De Madrid ho sé, degut a les múltiples «españoladas cinematográficas» que vèiem als cinemes de Sabadell cada diumenge a la tarda, on passaven normalment una pel·lícula americana i una d’espanyola.

M’estic referint als uniformes que en aquella època duien tant els taxistes de Barcelona com els taxistes de Madrid. És de suposar que, la uniformitat, en aquells temps, la portarien tots els taxistes tant de la resta de Catalunya com els d’altres ciutats i pobles d’Espanya. Durant molt de temps van anar uniformats i no es podien treure ni la gorra, a no ser que fos per saludar a la persona que demanava el servei de taxi, que la saludaven amb molta educació tant al pujar com al baixar del taxi, obrint-los moltes vegades la porta el mateix taxista. Allò era bona educació, bones maneres i bon servei al client. I que ningú ho confongui amb servilisme, que no era pas això el fer les coses ben fetes i tenir el client content i satisfet. El taxista es treballava la propina i ningú marxava sense donar-n’hi.

Algunes noticies diuen, que tant a Madrid com a Barcelona, es vol que els taxistes deixin d’anar tan esparracats de vestimenta com van ara, que sembla talment quan es puja a un taxi que qui el porta ho és tot menys un taxista com cal.

No deixa de ser una incongruència, que en un taxi hi pugi tot un senyor de dalt a baix, vestit com un lord anglès, portant equipatge, i qui baixa del taxi per atendre’l vagi amb una samarreta sense mànegues, pantalons curts i xancletes! Per la mort de Déu! I manta vegades sense afaitar ni haver-se dutxat en tres dies!

Si hi ha un munt d’oficis que per practicar-los és necessari anar uniformat, net polit i ben pentinat i afaitat, per què no hi poden anar els taxistes? Què hi ha de dolent perquè els taxistes i les taxistes no vagin amb uniforme com anys enrere?

I un cop superat el tema dels uniformes, per què no se’ls hi fa fer un curset de bona educació, civisme i bones maneres? És que hi ha cada taxista que, quant parlen amb el client per preguntar-li on l’ha de portar, sembla que li perdonin la vida. I si la resposta és irada per part del client, i a més l’hi indica que el lloc on vol que el porti no és massa lluny, amb la mirada el trepen fent l’efecte aquell que diu que si les mirades matessin...!

Si la petició del retorn dels uniformes prospera, no solament a Madrid i a Barcelona, sinó arreu de Catalunya i Espanya, junt amb la bona educació dels i les taxistes, no solament ho agrairà qui en faci ús del taxi, sinó també les persones encarregades de manufacturar i confeccionar llurs uniformes. Seria una manera d’eixugar una mica el galopant atur que ens envolta i potenciar la indústria tèxtil nacional catalana i espanyola, donat que en l’ordre expressa de tornar a lluir uniformes els i les taxistes i altres col·lectius que fa temps que van deixar de portar-ne, s’hi hauria de fer constar fefaentment que la producció d’aquests uniformes hauria de sortir de fàbriques i tallers de confecció nacionals catalans i espanyols, regits per empresaris i treballadors i treballadores de Catalunya i Espanya. A veure si l’economia de les dues nacions remunta i Espanya deixa d’una vegada per totes d’espoliar i robar a Catalunya.

COPIAT DE LA REVISTA VÍA LIBRE, LA QUAL HO HA COPIAT DEL DIARI EL MUNDO

2009-09-11T11:32:00.000+02:00

...I als malparits del Ministerio de Fomento no els hi ha donat la gana de desviar el traçat del TGV que tanmateix passarà a tocar del Temple Expiatori de la Sagrada Família!!! Sembla talment com si tinguessin ganes de que s'ensorri!

Si algú té curiositat per anar a veure com és el Canal de Castella, l'emprenyada serà de categoria! Jo l'he vist i gairebé diria que és bastant més estret i no tan llarg com el canal de Catalunya i Aragó que podem veure per terres de la Franja de Ponent.

Espanya segueix humiliant Catalunya!!

Palencia | Infraestructuras

Fomento varía el trazado del AVE para salvar el Canal de Castilla

Zona de la presa de San Andrés en el Canal de Castilla. | Manuel Brágimo

La zona está situada entre Herrera de Pisuerga y Alar del Rey
Todos los partidos políticos estuvieron de acuerdo en el cambio

Almudena Álvarez | Palencia

Actualizado jueves 10/09/2009 20:45 horas

Después de varios años de lucha en los que se han recogido miles de firmas exigiendo un nuevo trazado para la línea de alta velocidad Palencia-Santander a su paso por Herrera de Pisuerga, el Ministerio de Fomento ha aceptado variar el trazado previsto inicialmente entre Villaprovedo y Alar del Rey, en la provincia de Palencia.
El objetivo era evitar que el paso del ferrocarril de altas prestaciones por esta comarca dañase el valor patrimonial de Canal de Castilla y a 300 hectáreas de regadío.
El trazado inicial transcurría paralelo al Canal de Castilla, a una distancia de entre 15 y 25 metros del margen de esta vía fluvial con muchas zonas arboladas y dos puentes que cruzaban el canal en Herrera de Pisuerga y en Alar del Rey.
Hace tres años aproximadamente, cuando las máquinas comenzaron a hacer el estudio geotécnico del terreno, saltaron las alarmas y se comenzó una cruzada encabezada por el Centro de Iniciativas Turísticas de Herrera de Pisuerga y la Comunidad de Regantes de la Primera de Alar, con el apoyo del PSOE de Herrera.
También el Grupo Popular en el Senado presentó en octubre de 2006 una moción por la que solicitaba que el Gobierno modificara el trazado del Tren de Alta Velocidad a su paso por Herrera de Pisuerga. Una propuesta que fue respaldada por todos los grupos políticos tanto del Ayuntamiento de Herrera como de la Diputación Provincial, y que se basaba en "el despropósito" que el trazado inicial suponía para esta localidad, su comarca y el conjunto de la provincia, tal y como ha recordado el alcalde de Herrera, Javier San Millán.
El desacuerdo con este trazado, al que se sumaron grupos ecologistas y por el que ha habido una importante movilización social en los últimos años, se comunicó a la Junta de Castilla y León, al Ministerio de Fomento y a la Dirección General de Ferrocarriles.
Precisamente fue una reunión mantenida con el director general de Ferrocarriles, hace casi un año, la que dio el espaldarazo definitivo a esta protesta, según explicó el portavoz del PSOE en el Ayuntamiento de Herrera, Teodoro de la Fuente. "Le explicamos los inconvenientes y problemas que generaría el trazado, él se comprometió a estudiarlo y parece que las gestiones han dado sus frutos", subrayó De la Fuente.
Hace un par de semanas el Ministerio de Fomento ha remitido a los ayuntamientos afectados (Herrera de Pisuerga, San Quirce del Río Pisuerga, Barrio de San Vicente y Alar del Rey) el estudio informativo del tramo 1 (Villaprovedo-Reinosa) de la línea de AVE Palencia-Santander con dos nuevas alternativas.
Una de ellas, la que se denomina alternativa oeste, recoge las peticiones de estos colectivos y plantea un recorrido paralelo a la autovía Palencia-Santander, tal y como pedía el PSOE con el apoyo del CIT, la Comunidad de Regantes, la subdelegación del Gobierno en Palencia y la Dirección General de Infraestructuras. "Es la que vemos más lógica y económica porque va paralela al trazado de la A-67 y no anula ni el potencial turístico y ecológico del Canal, ni una importante vega de regadío", precisó De la Fuente.
Ahora el nuevo proyecto ferroviario está en periodo de exposición pública para presentar posibles alegaciones.

QUE ELS BONS I INCORRUPTES POLICIES HO INVESTIGUIN BÉ

2009-09-09T18:51:00.000+02:00

Amb bastanta assiduïtat, han passat per més d'una cadena de televisió el que han donat per anomenar telefilms o telesèries o mini-sèries, les quals parlen de casos, aparentment reals, que expliquen les mil i una corrupteles que per aquest gran món delictiu centrat en els EE.UU. de Nordamèrica, tenen lloc a grans companyies, grans cadenes de distribució, grans empreses de construcció d'habitatges, jutjats, comissaries de policia, alcaldies i fins i tot en les altes esferes governamentals.

Sempre, cada història, gira en torn d'un sinistre personatge que té les regnes de quelcom molt important i, que o bé ell sol o amb l'ajut d'uns quants homes de confiança, fa i desfà al seu desig per aconseguir uns diners que amb el seu treball honrat no aconseguirà mai a la vida.

Recordo que l'última història que vaig veure per la televisió, explicava uns assumptes de drogues i prostitució i crec també que quelcom de joc il·legal i blanquieig de diners.

Gairebé des del principi del telefilm ja s'albirava qui era el capitost que ho manegava tot i que a la fi se l'enxampava. En aquest cas va resultar ser el cap suprem de la policia, conxorxat amb el fiscal antifrau i un parell de jutges com a gent d'importància, però també hi havia ficats en els bruts negocis altres persones com policies rasos i ajudants del fiscal i del jutge corruptes.

Pot ser que hi hagi algú a Barcelona i a altres llocs de Catalunya que tingui tant de poder, el suficient com perquè algunes màximes autoritats civils i policials es vegin impotents i lligades de mans a l'hora d'investigar a fons el tema de la prostitució i la droga?

Quins interessos mouen a alguns desaprensius amb poder per a corrompre voluntats, lliurant molts diners per sota ma a qui els hi pot solucionar la papereta, donant les ordres oportunes, sota amenaces, perquè res del món de la prostitució i la droga s'investigui i surti a la llum? Quants euros deuen guanyar diàriament aquests individus que potser no estan tant a l'ombre com tothom es pensa?

Per què els íntegres i bons policies no investiguen a fons i desemmascaren d'una vegada a tot el que estigui ficat en aquests tipus de negocis il·legals que estan duen Barcelona i Catalunya a un llastimós desprestigi per part de la immensa majoria d'estrangers que ens visiten? I no tant estrangers, perquè els visitants que rauen a Barcelona procedents d'altres indrets de Catalunya, més els turistes estrangers espanyols que venen a visitar-nos, també s'entornen fastiguejats de veure una Barcelona tant bruta; amb tanta delinqüència i el passeig que havia estat el més bonic i emblemàtic del món, ple de putes, carteristes, trilers gent de mal viure i, des de la Plaça de Catalunya-Pelai fins el monument a l'insigne Almirall Català en Cristòfol Colom, ple de merda fins el sostre. Merda pel terra i merda a les papereres que dóna la sensació que no les buiden mai. I merda, que un s'hi enganxa i tot, a les poques cadires que hi ha per seure al sector de l'emblemàtica i famosa Font de Canaletes.

Déu me'n guard d'acusar a ningú, però dóna la sensació que el que passa a Barcelona i potser a altres ciutats importants de Catalunya, és una còpia exacte dels guions fílmics que es veuen per televisió, ja siguin reals o ficticis. I és que a la vista de com estan i es desenvolupen les coses... Vostès mateixos!

QUE MULTIN I ARRESTIN ALS DE LES MÀFIES DE PROXENETES

2009-09-09T12:51:00.000+02:00

Multar a les prostitutes i als seus clients no portarà a la total desaparició de la prostitució de carrer o carretera. S'hauria de sancionar, i fort, als de les màfies de proxenetes, que porten noies dels països pobres. Aquestes màfies són les veritables culpables de la tan estesa prostitució arreu dels països rics. Si no s'acaba amb les màfies, no s'acabarà la prostitució de carrer i carretera.
Acabar amb les màfies de proxenetes és i serà molt difícil, perquè entre aquesta gentussa hi ha membres de les forces de seguretat de l'Estat com s'ha pogut comprovar quan hi ha hagut alguna inspecció en algun puticlub.
Això val per a la prostitució de carrer i de carretera: per la prostitució de quatre rals i amb nul•les garanties higièniques. Perquè la prostitució de luxe, la que es desenvolupa en cases de molta categoria, on els serveis d'una prostituta d'alta posició són d'un preu molt elevat, ja és una altra cosa. Hi ha cases de cites amb molta solvència on hi van homes de reconeguda trajectòria política i empresarial, que hi deixen un munt de diners cada vegada que hi fan una visita. I s'ha de dir també, que en aquestes cases de cites i rauen tot tipus de prostitutes: tant s'hi pot trobar una senyora que neteja pisos, i mestresses de casa, com altes executives que tot hi cobrant un suculent sou a final de mes no en tenen prou per als seus capricis.
També es diu, que la prostitució ben entesa, és del tot necessària. Del contrari, encara hi hauria moltes més violacions sexuals de les que hi sol haver cada any. Hi ha homes que necessiten el sexe com l'aire que respiren i per tant, si són solters o l'esposa o companya no els complau sexualment com ells desitgen, han de cercar en les prostitutes els complements sexuals que a casa no tenen. També diuen que hi ha prostituts per a dones insatisfetes.
Resumint i reiterant; no a les multes a les prostitutes de carrer o carretera i sí multes a les màfies de proxenetes que exploten a les prostitutes.

QUINA BANDERA HI MANCA?

2009-09-05T18:53:00.001+02:00

Edifici del Gremi de Fabricants de Sabadell. Hi ha quatre pals al balcó per hissar-hi quatre banderes. Només n'hi ha hissades dues però en concret només en manca una: quina? Resposta correcta; la bandera de la Comunitat Econòmica Europea!

Edifici de l'Ajuntament de Sabadell. Hi ha quatre pals per hissar-hi quatre banderes, però n'hi sobra una: quina? Resposta correcta; la bandera d'Espanya!

La valentia que demostren tenir els del Gremi de Fabricants, és la valentia que haurien de tenir tots els dirigents polítics o civils de Catalunya en que llurs edificis oficials o privats és obligat, de moment, hissar la bandera d'Espanya. Com a desobediència civil, tots s'hi haurien de negar. Potser si tothom s'hi negués, els de Madriz es començarien a donar compte de que a Catalunya no s'està de punyetes i que es rebutja de ple la imposició de lluir, tant en llocs oficials com privats, la bandera d'Espanya. Només podria ser hissada en els edificis oficials que de moment, encara pertanyent a Espanya o Espanya hi té alguna delegació. I, temps a venir (esperem que no trigui massa), només hauria d'onejar la bandera d'Espanya a l'ambaixada espanyola a Catalunya i en els seus consulats. I PROU!!!

FUSIONS I TANCAMENT D’OFICINES DE CAIXES D’ESTALVI I BANCS

2009-09-01T11:28:00.001+02:00

Si es tanquen 150 o més oficines d'aquestes tres caixes anunciades, –Sabadell, Terrassa i Manlleu–, o d'altres caixes pel motiu que sigui, voldrà dir que 150 o més senyores de la neteja també es quedaran sense feina. Perquè aquestes senyores que es cuiden de netejar les oficines de caixes i bancs, van cada dia a treballar gairebé com si fossin unes empleades més de les dites caixes o bancs. I no van a netejar perquè sí: i van perquè veritablement necessiten els pocs diners en que són pagades, doncs ja sabem que aquestes senyores no estan gens ben pagades per la feina que fan. A ningú li agrada treure la merda dels demés, però tampoc ens agrada pagar massa perquè ens la treguin del davant. Tancar 150 o més oficines de caixes o bancs, també repercutirà en tots els sectors comercials que hi ha instal·lats al voltant d'aquestes oficines de crèdit. Els clients i clientes d'aquestes caixes, quan van a fer-hi les gestions escaients a aquest tipus de negoci, aprofiten per anar a fer gestions en altres comerços que estan emplaçats prop de l'oficina de la caixa a la qual es dirigeixen. Entre els establiments més visitats, inclús pels empleats i empleades de les caixes, tenim els típics bars de barriada que per quatre quartos despatxen uns esmorzars que n'hi ha per a llepar-se els dits! Bars i altres comerços que, si tanquen les oficines de les caixes, i més endavant algunes que en tancaran d'algun banc, es veuran abocats a baixar definitivament la persiana perquè no hi anirà ningú. Els benpensants o malpensants que decideixen el tancament d'oficines d'estalvi o bancs, això no ho tenen en compte. I la gent que no forma part del món bancari o de les caixes d'estalvi, si s'han de quedar amb el cul a l'aire, per a ells que s'hi quedin. No anem bé. Gens bé.

ROBATORI DE 25.000 PAQUETS DE TABAC DE LES DEPENDÈNCIES DUANERES DE LA GUÀRDIA CIVIL A LA FARGA DE MOLES

2009-08-27T10:11:00.001+02:00

No s'ha de ser molt llest ni endegar grans investigacions, per a arribar a la conclusió que aquest robatori ha pogut ser dut a terme per alguns dels mateixos membres de la Benemèrita. 25.000 paquets de tabac no es carreguen amb rapidesa i sigil (encara que fos a la nit) per molta cura que es posi en l'escomesa, i havent de disposar, a més, d'un vehicle sobradament capaç de transportar tanta mercaderia. Com s'explica sinó la facilitat que han tingut els lladres per accedir al magatzem on es guardava el tabac i altres productes comissats a la duana? Per quina raó els investigadors de la Guàrdia Civil no diuen tot d'una, ja que ho han pogut comprovar in situ, si el pany del magatzem ha estat forçat o no? Se sabrà enterament la veritat de com ha esdevingut el succés? Es donaran els noms dels culpables quan els detinguin si és que els detenen? Es passaran a la presó els dies que dicti el jutge encarregat del sumari? A qualsevol delinqüent, per llest i agosarat que sigui, és obvi que no se li pot ocórrer robar davant dels mateixos morros de la Guàrdia Civil. I menys en un lloc tan estret i de difícil escapatòria en cas de ser descoberts i sabent que hi ha un fort contingent armat en tot el sector de la duana. Què va passar amb 100 quilos de cocaïna desapareguts d'una comissaria de policia a Sevilla? Doncs el que vostès estan pensant i que a més va ser cert segons tinc entès.

Ara bé. Si després d’una exhaustiva investigació s’arriba a la conclusió que qui ha fet desaparèixer els 25.000 paquets de tabac no ha estat cap membre de la Benemèrita, convindran amb mi que la vigilància en aquell sector brilla per la seva absència. A més de reconèixer, que els autors del robatori han demostrat tenir-los molt ben posats. Perquè planejar un robatori i dur-lo a terme davant els mismissims morros de la Guàrdia Civil, en un lloc tan aparentment vigilat i de difícil escapatòria en cas de ser descoberts, demostra molta sang freda i un parell de benzols com la copa d’un pi.

Per altra banda i seguint més o menys amb el tema de la duana o duanes, moltes vegades m’he preguntat què se’n fa dels productes comissats, tenint en compte que dintre dels productes comissats hi pot haver-hi diners, drogues, armes, tabac, alcohol i un sens fi de productes(en època franquista també comissaven les revistes i pel·lícules pornogràfiques comprades a Andorra, però provinents dels països escandinaus, que deien que eren les millors) que, per una raó o altre, els funcionaris de la duana han considerat que no poden entrar al país de destinació dels portants del contraban. Al cap d’un temps són subhastats? Es tornen a les botigues d’on han sortit? S’ho reparteixen els funcionaris de la duana Policia i Guàrdia Civil inclosa? Es reparteix per la gent del poble on està ubicada la duana? Caldria una investigació a fons per poder obtenir suculents respostes a les preguntes que he plantejat i a altres que ara no em vénen a la memòria sobre el mateix tema. Quedaríem amb un pam de nas, si sabéssim moltes coses de les que no sabem relacionades amb tot el que he exposat.

BICICLETES ALS EXTERIORS DELS COTXES

2009-08-25T12:11:00.000+02:00

Entre els mesos de juny, juliol i agost he fet uns quants viatges amb cotxe per carretera tant per Catalunya com per Espanya. He passat per carreteres de tot ordre i condició. I en totes elles he pogut constatar el gran nombre de cotxes que porten una o varies bicicletes, o a dalt el sostre del vehicle, o al darrere, però sempre donant la sensació de que van mal lligades. (Algunes motos també).

Imaginem-nos per un moment que es deslliga una o varies bicicletes. El cotxe que immediatament va al darrera del que ha perdut una o varies bicicletes, rebrà un impacte difícilment esquivable i gairebé impossible d’aturar.

El propietari de la o les bicicletes pot ser que no se n’adoni fins al cap de recórrer uns centenars de metres i encara perquè algú l’haurà avisat. Però qui rebi el violent impacte de la màquina o les màquines deslligades, no tindrà temps de reaccionar i l’accident serà immediatament provocat, amb un possible amuntegament dels cotxes que seguien al darrera del que ha rebut el primer impacte de la o les bicicletes.

Anoto dues possibles solucions a l’hora de lligar les bicicletes tant a dalt del vehicle com al darrere.

Primer de tot lligar-les bé amb una segura cadena. I després embolicar-les o cobrir-les amb una xarxa metàl·lica que hauria d’anar ben subjecte a la carrosseria del cotxe amb varis punts forts d’ancoratge.

La segona solució seria desmuntar-les (les d’avui en dia gairebé totes són desmuntables) i dur-les, o bé al portaequipatges, o bé dins un petit remolc enganxat al darrere del cotxe com aquell qui hi porta la tenda de campanya, o els gossos qui és caçador i va de cacera.

Qualsevol de les dues solucions proposades, suposo que es poden donar com a bones. Això, o no portar bicicletes de la manera que es porten avui en dia, donant aquesta sensació de perill que donen.

Immediatament que em trobo al davant un cotxe portador de bicicletes opto per dues coses: o redueixo la velocitat perquè s’allunyi de mi tant com sigui possible al no poder avançar-lo, o l’avanço ràpidament si no hi ha cap perill, a fi i efecte d’allunyar-me’n tant com pugui. Només de pensar en el mal que em podria fer a mi i a altres conductors, se’m posa la pell de gallina. Sembla una banalitat, però fóra un accident de imprevisibles conseqüències. Ja veuen: per una simple o varies bicicletes de res! Qui ho diria, oi?

Surtin al camp! Emporti-se’n les bicicletes! Gaudeixin-les amb seny pels camins de la natura! Però tot amb les més grans de les seguretats i precaucions a l’hora de ser transportades en llurs vehicles! Totes i tots hi sortirem guanyant!

DE QUÈ VA LA CONSELLERIA D'INTERIOR?

2009-08-18T12:47:00.003+02:00

Tenen ganes de que hi hagi enfrontaments i aldarulls? Doncs van pel camí d'aconseguir-ho! Es comprèn perfectament el per què Interior ha autoritzat i donat permís a Falange: el Govern de la Generalitat no veu amb bons ulls que es faci la votació a Arenys de Munt pel dret a l'autodeterminació. Ni a Arenys de Munt ni enlloc. I han pensat, mal pensat en aquest cas, que l'única manera de que la gent agafi por i no vagi a votar, és precisament autoritzant a manifestar-se els de la Falange. Que malgrat que l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha aconseguit que es manifestin en un altre indret de la Vila, totes i tots sabem com les gasten els de la Falange o qualsevol grup ultradretà que no hi estigui d'acord amb les seves idees i el seu programa del tot feixista. Tampoc és tan gran el municipi d'Arenys de Munt com perquè en un tres i no res es plantin els falangistes davant de l'Ajuntament amb ganes de rebentar-ho tot i repartint llenya a tort i a dret.

I què ha de fer el poble, tornar-s'hi? Si la pacífica gent que vagi a votar, junt amb els que hi hauran anat per veure l'ambient festiu que s'hi hauria de respirar i per prendre part a la gran arrossada que al migdia es farà es revolta, en defensa pròpia contra els falangistes, a més de posar-se a l'altura d'ells, cosa que s'hauria d'evitar, hi pot haver-hi un sarau de cal ample! I no és d'estranyar, que els falangistes provoquin i busquin l'enfrontament: és el que millor els hi quadra: no saben dialogar, només coneixen la força bruta i prou i fent les coses per collons. I sortosament, en el nostre país i en el del costat més enllà de l'Ebre, això de fer les coses per collons cada dia es va perden més. Però si el poble és agredit i no s'hi torna, què? Ja en té prou de màrtirs Catalunya. No en manquen més.

El Govern de la Generalitat no vol ni sentir-ne parlar de l'autodeterminació i independència de Catalunya. No en fan cap esment enlloc. No volen que se'n parli. Algú ha escoltat per les emissores de ràdio de la Generalitat i per TV3 algun mot referent i favorable a l'autodeterminació i independència de Catalunya? No! No s'ha escoltat mai res, perquè tan les emissores de ràdio com la TV3 deuen tenir ordres molt estrictes en quant que no es parli d'aquests dos temes. Per al Govern de la Generalitat, això és un tema tabú. Quina manera més estranya de defensar la Nació Catalana que té el Govern de la Generalitat! Més aviat sembla que tingui pressa per lliurar el poble català altra volta a les mans del botxí espanyolista!

A Euskal Heria estan fent mans i mànegues perquè els abertzals d'Herri Batasuna no tinguin ni veu ni vot enlloc i emprenyin el menys possible, i en canvi a Catalunya, la Conselleria d'Interior dóna permís a Falange perquè es manifesti en contra de l'autodeterminació i independència de Catalunya! No s'entén! Ja són ganes de tocar els benzols, ja!

L’ALMIRALL CRISTÒFOL COLOM, CATALÀ!!!

2009-08-05T00:56:00.005+02:00

Els dies 31 de juliol i 1 d’agost d’enguany, he estat a la Vila Reial de Pals, Baix Empordà, per assistir a uns actes dedicats al segon homenatge a l’Almirall Català Cristòfol Colom i a la Marina Catalana ama i senyora de tota la Mar Mediterrània durant bastants segles i d’altres mars i oceànics d’altres conegudes parts del món per l’Almirall Català descobertes.

Varen ser uns actes molt emotius. Tot el que ens van explicar, junt amb el que ja molts dels allí presents sabíem, va servir per palesar sense cap mena de dubte, que l’Almirall Cristòfol Colom era català, de Barcelona, i que junt amb uns intrèpids mariners catalans, amb naus catalanes i abastades i arborades a Catalunya, van emprendre el llarg viatge que va finalitzar fen la gran descoberta, per a Catalunya i per a tota la Humanitat: el Gran Descobriment d’Amèrica.

Està del tot documentat, que els anomenats Reis Catòlics, o millor dit per ordres expresses de la porca Isabel I de Castella, emmaridada amb el rei d’Aragó i de Catalunya Ferran II, amb la perversa intenció de espoliar els regnes català i aragonès, van fer-se seu el Descobriment d’Amèrica.

Era una aventura massa gran i amb molta transcendència perquè s’ho quedés Catalunya, per a ells una regió insignificant del que seria més tard el Regne d’Espanya per ells unificada o millor dit fen sotmetre els altres petits o grans reialmes, robant-los-hi tot el que van poder i voler i molt més.

Van tergiversar tota la Història; van canviar noms, dates i fets i van donar ordres molt severes de que durant anys, no es parlés de la gran gesta americana sota pena de mort per a qui gosés dir-ne o difondre’n quelcom.

Es van fer destruir per part dels Reis Catòlics i de la Inquisició cartes i mapes de navegació, i un munt de llibres i escrits que parlaven del tema.

Però la Història és sàvia, i sempre ha sabut guardar-se un as a la mànega. I uns quants papers han sortit a la llum i aquí ho tenim: el Cercle Català d’Història n’és l’artífex de que s’hagi pogut descobrir la veritat de l’engany més monstruós que ha existit sobre la capa de la terra que fins avui ens han fet creure. (N’hi ha un altre d’engany, diuen, que és el de l’arribada de l’Home a la Lluna), però això ja és una altra història.

L’Estat Espanyol ho sap; n’està al corrent, però fins a la data res ha dit en contra dels arguments presentats ni res ha negat. Altra cosa serà que un dia o altre vulguin reconèixer que es van fer seu un gran esdeveniment, que només era cent per cent català.

Un altre de les coses que s’estan investigant però que encara, diuen, no ho tenen clar els investigadors, és el tema de Miguel de Cervantes Saavedra, que diuen els erudits en aquest tipus de matèries, que molt ben bé podria ser que també hagués estat un gran personatge, en aquest cas un gran escriptor català, anomenat Miquel Servent de Salavedra o Salaverdera. La Història ens ho explicarà d’aquí a poc. Però, és clar, encara que es pugui demostrar que qui va escriure El Quixot era català, Espanya i la conservadora Real Académia Española de la Lengua no hi voldran pas saber res.

Com tampoc voldran saber res ni voldran rectificar, en el tema de Cristòfol Colom i la descoberta d’Amèrica.